21 Desembre 2018

 LA GENT I ELS VIVIDORS

Ahir, 21-D, vam tenir una nova oportunitat de comprovar la voluntat de la gent i la mesquinesa dels nostres polítics. De la gent, no en diré res. Hi ha voluntat de crear la fotuda Catalunya independent i la determinació a arriscar-se per assolir-la. I dels polítics, poca cosa a dir. Una colla de vividors, molt preocupats de no perdre el càrrec i l’assignació mensual que els paga el ‘seu’ rei com a màxima representació del país. Molta paraula, molta retòrica i més demagògia que en qualsevol discurs de Ciudadanos, populars i socialistes. Tenim una classe política vergonyosa, farcida d’incapaços i de covards. És desagradable escriure això, sí, però és la radical veritat.

Ens van vendre que passaríem de la legalitat a la legalitat, que estaven bastint les estructures d’estat, que el nostre missatge tenia força a Europa i que se’ns escoltava, en fi, que fent bé les coses, la voluntat del poble de Catalunya seria una realitat guiada i conduïda a l’èxit per la classe política.

La realitat és ben diferent. Molta paraula i molt vol de coloms! Quan toca la fotografia, tots s’hi apunten, vejam si en quedaran fora; però a l’hora de guanyar-se el sou, tots ajupen el cap i dissimuladament assenyalen els socis com a responsables dels mals que patim. Els partits convencionals són menjadores per a gent inútil i absolutament incapaç de res de bo, per deficiència política, intel·lectual i manca de coratge. Als fets ens hem de remetre.

Des de l’1-O no hi ha hagut cap acte de valentia ni de decisió per part dels nostres suposats polítics. Els uns que tracten d’acontentar el règim i ens parlem d’eixamplar la base -s’ha de ser limitat intel·lectual, per creure això -, els altres, que qui dies passa anys empeny, i els de més enllà, que sembla que se’ls ha apagat la veu i els ha entrat una mena d’afonia reivindicativa, o potser és que veuen millor que jo i de forma més directa, l’absoluta impossibilitat de fer un pas endavant amb la colla d’arreplegats que ens aixequen la camisa cada volta que obren la boca.

Si els polítics no saben com gestionar la difícil situació que viu Catalunya, que pleguin, que tinguin honradesa i dignitat i es facin a un costat. El que no pot ser tolerat és que mantinguin els càrrecs i el sou que els paga el règim opressor, i que encara ens vulguin fer creure que volen canviar l’statu quo:

Si no ets capaç, per pura i absoluta covardia, de proposar el candidat triat pel poble, plega, no vulguis mantenir una menjadora per a la teva inutilitat intel·lectual. Si no ets capaç, per pura i absoluta negligència, d’afrontar l’estat contraposant-hi la voluntat de la gent, plega, no vulguis mantenir una menjadora que no s’adiu amb la teva dignitat intel·lectual. Si no ets capaç, per pura i absoluta por, de controlar les forces d’ocupació dels colons, plega, no vulguis mantenir una menjadora que et converteix en un repressor del teu propi poble. Plegar és un acte digne, trair un poble és una baixesa total.

Els polítics catalans no fan altra cosa que aixecar-nos la camisa, dia sí dia també. Després s’investeixen d’una sagrada autoritat i es vanten de representar la veu del poble, tot i que tranquil·lament esperen que arribi final de mes per ingressar els diners tan odiats que l’estat que tant detesten els lliura al compte bancari. Això és hipocresia i traïció. Si no tens valor, capacitat, voluntat o possibilitat de fer el que se t’ha encomanat, la mínima dignitat exigeix enretirar-se i deixar pas a gent amb compromís.

No ens enganyem, la independència no l’hem feta perquè la classe política catalana és una classe mesella, poruga i estètica. Si volem, d’una punyetera vegada, fer la independència, hem de fer a un costat tots els partits convencionals que avui infecten la democràcia en el nostre parlament. I la pregunta és:

Estarien disposats a fer-se a un costat, o abans enfonsaran el somni del poble per mantenir els seus privilegis i el seu compte corrent?

La meva resposta, la sabeu, oi?

Els nostres polítics no són dels nostres, cal que comencem a assumir-ho, si volem assolir el somni de la llibertat de la nostra terra.

Després del 21D, què n’hem tret: folklore, reclamacions a tort i a dret, demagògia de tota la classe política i els gossos dels policies i la guàrdia civil (avui no tenim cos de seguretat català, tinguem-ho molt clar) ‘provocant’ els ciutadans, un fet que no sé ni si deu ser observat en les pitjors de les dictadures; perquè això no són policies, són pinxos de barri baix. Tanmateix, no dubteu que avui o demà sortirà el Buch justificant l’injustificable. I darrere seu, la portaveu, el vicepresident i el president. Foteu el camp, ja! Amb vosaltres Catalunya no va enlloc, i amb sort, si visquéssiu eternament, potser assoliríem la independència en l’any 23.458.

Eleccions ja, el poble té el dret d’enviar a la paperera de la història els dirigents polítics i els partits incapaços, els dirigents i els partits que fan més mal que bé, per ignorància, per supèrbia i per covardia.

Tenir gent privada de llibertat injustament, pendent d’una farsa judicial, i tenir-los reclosos a les teves presons, això, senzillament, és patètic.

La llibertat sempre té un preu i la independència sempre exigeix molt de coratge i molta decisió. Si això ho veieu en algú dels membres del nostre ‘estimat’ govern amb aspiracions de pseudoautonomia, m’ho dieu; mentrestant, jo els engego a pastar fang.