VAGA DE FAM

El Jordi Turull i el Jordi Sánchez han començat una vaga de fam en protesta per la vulneració dels seus drets. La seva agosarada acció mereix el meu respecte, el meu aplaudiment i el meu suport; el meu i el de tots aquells que més enllà de la seva ideologia política són amants de la llibertat. Però, al voltant d’aquesta decisió arriscada -encara que en Jordi Sánchez hagi declarat que no s’han begut l’enteniment -, voldria fer unes consideracions.

Una vaga de fam és una protesta que si ha de ser sostinguda en el temps, deixa seqüeles per a tota la vida. Uns dies de dejú no suposen cap mal per a la nostra naturalesa, però si el temps va més enllà d’una setmana, el nostre cos se’n ressent. A part d’aquesta obvietat, les meves reflexions giren al voltant d’aquells que haurien de fer un moviment per tal de resoldre la constant violació dels drets democràtics que els presos estan patint:

Si comencem per la colla del Tribunal de la Cort, els jutges prevaricadors que des de fa onze mesos haurien d’haver emès un dictamen o una resolució (o com es digui el document de la decisió judicial) a favor o en contra de les reclamacions fetes pels Jordis, d’aquests no cal que n’espereu res, ja que ses senyories només atenen la veu de l’amo per a bordar en conseqüència. La indignitat ètica d’aquests miserables no pot tenir ni oblit ni perdó. Demorar una decisió per impedir les legals reclamacions a instàncies superiors, això només pot definir-se com a entorpiment de la justícia i, a més a més, de vulneració gravíssima dels drets de defensa, per no dir de la presumpció d’innocència, un concepte aquest, és clar, que aquests fills del franquisme no poden entendre, ja que ells estan acostumats que així com entra l’acusat, l’autoritat els comuniqui la sentència. I aquests delinqüents, han manifestat que consideren la vaga com una mesura de pressió intolerable. Això ho diuen una colla de gossos mesells, sense ètica, sense principis ni el més mínim sentit de justícia!

Si en lloc d’aquests jutges espanyols, o sigui, botxins del règim, volem preveure la reacció del tirà, el fill del rei emètic, la veritat és que poca esperança heu de tenir que el tirà mani de concedir algun tipus de permís als seus subordinats. No hi ha res més atrevit que la ignorància, i res més orgullós que l’ànima d’un miserable, i aquestes són les característiques essencials del tirà, el fill del fratricida, sí, el fill de l’emètic, l’home que va endollar un tret a la boca del seu germà a un pam de la cara, això, sense voler-ho fer, és clar; que per això aquest ‘incident’ mai no ha estat investigat.

Si el tirà de l’’aporellos’ i els seus gossos de guàrdia no fan res, no esperareu que els seus servents socialistes moguin un fil per resoldre la situació? No oblideu que els socialistes són més amants de fer pràctiques amb calç viva, que de parlar dels assumptes. I si no em creieu, penseu en l’infame lladre que és ministre d’exteriors i el seu afany per desinfectar. Per això, si és pels gossos de guàrdia, el tirà i els servents del tirà, abans envien els ‘quenosdejenactuar’ que fer un gest per afluixar la tensió.

I finalment, companys Jordi Turull i Jordi Sánchez, penseu en els nostres. Sí, no penseu que els partits polítics faran cap desobediència, més probablement actuaran com el Torrent, garlant molt i no fent res més que abaixar-se els pantalons quan sent la veu que li ho mana; o si no, idearan un nou llaç o un nou nus de color lila, de color fúcsia, de color grana o turquesa, i es passejaran folklòricament demanant somnis amb paraules plenes de raó, però sense posar-se mai en acció.

Confio que haureu sospesat aquestes condicions abans d’haver pres la vostra decisió, ja que si no les heu pensat, teniu molt mala peça al teler. El poble està amb vosaltres. Avui mateix, l’ANC ha convocat un acte a Lledoners. I això està molt bé, és molt bonic i se’n fan fotografies i la premsa en parla, però al tirà això li rebufa. Ara, el temps corre molt de pressa per a vosaltres. Si els tòtils del parlament, els eixampladors de base i els demagogs de les mil institucions inútils, no mouen el cul de la cadira, heu de saber que la gent no serà prou. És fonamental que la màxima institució del país es comporti com a tal. I si el tirà ha de fer una tanca per cloure els catalans a la presó de Catalunya, endavant, això abans que permetre mal als vaguistes que han pres una determinació que els involucra de manera absoluta. MHP Torra, prou de missatges, d’intencions, de gestos i de misèries, és l’hora de la DESOBEDIÈNCIA ABSOLUTA. ALLIBEREU ELS PRESOS POLÍTICS, JA.

I per concloure, una notícia que he llegit avui, si bé no acostumo a llegir notícies sobre deficients mentals i insuficiències intel·lectuals severes; però s’ha de dir. Un ésser de difícil qualificació biològica, després que ha estat donada la notícia de la vaga de fam, ha fet un twit amb una foto. A la fotografia es veia el MHP Puigdemont menjant entre amics en una taula assortida, ara en fa cosa d’un any, i dessota, l’ésser en qüestió, hi ha afegit que: mentre els presos feien vaga de fam, el fugit es fartava de menjar. El senyor García, que així es diu aquesta deficiència humana que ha crescut en vertical de manera directament proporcional a la seva manca de dignitat ètica, ha demostrat una vegada més que no pot ser considerat un ésser humà, i caldria que es prenguessin mesures de justícia per evitar que aquest imbècil continuï fent mal a la gent amb fonaments culturals febles, perquè adjuntar una fotografia de fa un any per desprestigiar l’actitud d’una persona avui, això només un pot fer un ésser no acabat de fer.

Jordis, no penseu que el nivell al partit popular, al partit de ciudadanos o al partit dels socialistes o vox, és gaire diferent. Nivell cultural cap, capacitat d’anàlisi i profunditat de la resolució deductiva, bé, això ni tan sols entenen què és. Ells, el que entenen bé és: Viva España, Viva Franco, Viva el Rey, Viva la Constitución y Aporellos. Més enllà d’aquests metafísics conceptes no espereu de trobar res.

Estic preocupat, perquè la vostra acció hauria de remoure consciències, però ni els gossos ensinistrats, ni els tirans, ni els ‘quenosdejenactuar’, què dir dels servents que afiliats en els partits polítics es reparteixen les tasques de majordomia de la dictadura del monarca... Això allà, a les Castelles. Però, i aquí? Estic preocupat perquè, com escrivia en el meu article anterior, entre els nostres veig molt d’inepte, bastants covards i alguns traïdors.

Tot i això, si hem d’obrir les presons i alliberar-vos per justícia i dignitat vostra i del nostre país, compteu que allí estaré defensant la llibertat, els drets i la justícia que els Borbons aniquilaren a casa nostra.

DONEC PERFIDIAM.