LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ

Aquests darrers dies, de resultes d’un curiós autobús que havia de recórrer diferents ciutats ensenyant a la gent que els homes tenen penis i les dones vulva, s’han encès debats desraonats i unes controvèrsies veritablement inexplicables. La moral i la interpretació sexual dels ultracatòlics han ofès fins a l’esfereïment als contraris a aquesta moral i interpretació sexual. I no hi ha cap raó per a tal cosa. Ningú pot negar, des d’una superioritat moral o ètica, la llibertat d’expressió d’idees, d’unes idees que són considerades pels qui senten aquesta superioritat moral o ètica com a idees retrògrades i fins perilloses per a la convivència pública. No és prohibint l’expressió que s’exerceix la llibertat, mai. Tots els que s’han sentit ofesos per aquesta iniciativa han de rebatre-la amb arguments; uns arguments que podran expressar mercès a la llibertat d’expressió, que sortosament és un dret guanyat per la ciutadania. Que els qui defensen aquesta moral ultracatòlica són els que durant molts anys reprimiren les persones amb diferents inclinacions sexuals, les perseguiren i les tancaren en presons o senzillament les colpejaven com a éssers anormals, que aquests, emparats pel poder polític d’aleshores, poguessin exercir aquesta violència soterrada contra els que sentien de manera diferent, no ens pot convertir «en ells». Atacar, desqualificar i insultar-los és el que feien ells aleshores... en això us voleu convertir? No diem sempre que hem de defensar i protegir les minories, siguin del tipus que siguin; aleshores per què aquesta minoria o majoria no pot expressar lliurament les seves concepcions morals? Perquè avui hem canviat d’evangeli? Perquè avui hem canviat les processons i els actes polítics i religiosos en rues de l’orgull gay i actes polítics i socials de reivindicació de les llibertats sexuals, hem de negar el dret dels altres? Tot just és el que ells feien: tapar la boca, amagar la realitat i creure en un món fet a la seva mida. Ningú no té la veritat guardada a la butxaca ni escrita en un paper. I si els homes es donaren el dret a la llibertat d’expressió, és perquè s’adonaren que el món té moltes maneres de ser entès i que cap d’elles és única i veritable. I aquest és un dels grans avenços de la humanitat. Que els que s’han ofès tant pel maleït autobús, pensin què dirien de Friedrich Nietzsche. Tots sabem què pensava de les dones, de la superioritat d’alguns homes i de la seva absoluta immunitat. Què en faríem: A la forca? A la foguera per immoral? -que això ja li agradava que li’n diguessin-. Per a la nostra sort Nietzsche pogué escriure les seves obres i ens les llegà. Què volíeu, que essent un dels pensadors més interessants de tots els temps, l’haguessin condemnat per atacar les dones i menystenir la humanitat en general? Si voleu, penseu-hi: sense ell, cap de les grans revolucions del segle XX no s’hauria produït, almenys de manera tan decisiva.

Només els rucs tenen orelles i no escolten. Aquest és el problema real. Les idees seran el que seran, però mai no poden tenir una connotació de bondat ni de maldat. Les idees són el que són, i el seu mètode d’abatiment és exclusivament la dissertació, la discussió i la demostració enraonada de les fragilitats de la fonamentació, de l’argumentació o de l’aplicació en el món real. Només els rucs que no escolten creuen de saber-ho tot. Feu-me cas, quan algú negui a l’altra la paraula, ja parli aquest de la inferioritat dels negres, de la superioritat dels gats, del color de la cansalada autèntica o de l’existència irrefutable de Déu, quan aquell algú li tregui la paraula, fixeu-vos-hi bé, i comprovareu que li creixen les orelles. Si no creus en Déu -una creença, una fe, igual de substancial o insubstancial que creure-hi- si no hi creus, més que atacar els creients, fes l’exercici de demostrar els errors en les tesis de Sant Tomàs, i -només per fer aquest exercici- com a poc t’adonaràs que davant teu tens un rival intel·ligent, conscient de la seva intel·ligència i capaç de farcir d’arguments les seves creences. No el creguis, disputa-hi, oposat-hi, però com a rival intel·ligent, conscient de la teva intel·ligència i essent capaç de farcir d’arguments sòlids la mancança de Déu.

Opinar ho fa qualsevol. Dissertar i discutir amb fonament, uns pocs. Saber... I ha algú darrera la porta?

Qui no respecta la llibertat d’expressió, no només no creu en la llibertat, és més greu: tem a les idees. I les idees només són temudes pels tirans als quals els rucs els fan la bugada.

I si algú ha vist un home sense penis o una dona sense vulva, ara que ens agrada tant tot allò natural, que ens ho digui. A partir d’aquí podem parlar de tot el que calgui, però sense dubte l’afirmació de l’autobús no es pot replicar ni desautoritzar tan fàcilment.