NENS I NENES, LA LITERATURA FA POR?

He llegit un interessant article publicat a Vilaweb, signat per Carme Arenas, presidenta del PEN Català, associació dedicada a la defensa de la llibertat d’expressió i dels drets lingüístics, titulat «Qui té por de la literatura?», en el qual qüestiona l’eficàcia i el sentit de les campanyes a favor de la lectura, dels llibres i de la cultura en general que fan les institucions públiques. En el seu escrit defensa que les coses han de fer-se d’una altra manera, ja que totes aquestes campanyes no són més que promocions comercials enconvertes, que beneficien a pocs, netegen la imatge dels organismes oficials i no serveixen de res al lector, ja que al lector de veritat no cal que li diguin què ha de llegir, i al lector ‘inèdit’, la campanya el motivarà només a participar-hi, i com a molt. Així veiem que per sant Jordi tothom compra el seu llibre, que és allò que toca, ara bé, després, ben pocs el llegiran, que és allò que, de tota la campanya de sant Jordi, té menys importància.

Ara ens volen fer creure que estan preocupats pels baixos nivells de lectura i el poc interès per la cultura de la gent. Tanmateix, no esmercen despeses a patrocinar els esports, els magnes esdeveniments -parcs temàtics- i les grans novetats comercials, ara bé, tot i això, ningú no té el mínim interès a exigir a la publicitat rigor en els seus lemes, que n’hi ha que són absoluts atemptats contra la intel·ligència si no són anuncis que atempten contra la integritat i la llibertat dels nens; com un anunci que fa una companyia elèctrica, en el qual una nena amb un allargavista ens explica totes les tarifes de l’empresa de llatrocini. És inútil lluitar contra la imbecil·litat, ja que el imbècil és irreformable. I la televisió, dolgui a qui dolgui i disgusti a qui disgusti, és una perfecta màquina de generar imbècils de mena. Tot el que s’hi emet, llevat d’honradíssimes i ben excepcionals excepcions, és manipulació i allò que avui se’n diu ‘postveritat’, i que no és més que la mentida bruta i hipòcrita que els mesells farceixen per satisfer els seus amos.

L’escola és l’ambit de formació dels nens i del jovent, però avui s’ha convertit en una mena d’ensinistrament social: s’ha de reciclar -i s’hi perden setmanes en l’activitat-, s’ha de reconèixer la diversitat i respectar-la -i s’hi esmercen tots els esforços i dies que calgui-, s’ha de valorar la llibertat -i s’entesten a fer creure que la llibertat és la facultat humana de triar allò que vols comprar-... I així no anem bé. Perquè el nen i el jove quan surten de l’escola, veuen que la societat no té el mínim interès a reciclar ni en l’ecologia -si no, quin sentit tenen els contenidors d’escombraria flotants que són els creuers, o la contaminació dels cotxes, o el canvi climàtic...-, i també veu que la diversitat i el respecte és una construcció hipòcrita, ja que la societat té uns cànons de veritat que són irrebatibles, i així els homosexuals tots són molt macos, les dones totes són molt intel·ligents, i totes les religions i creences han de ser respectades... i veuen dia sí dia també, que hi ha agressions als homosexuals i com aquests atempten contra la llibertat d’expressió dels altres, com les dones són assassinades i com els fidels d’unes i altres religions es treuen els ulls els uns als altres.... I la veritat, la dura veritat, és que tot són interessos econòmics, que ja el Papa de Roma ha acusat els productors i els traficants d’armes de ser els responsables dels conflictes del món, ja que són ells els qui farceixen d’armes els obscurs interessos comercials.

A l’escola s’ha de formar, i fer això significa radicalment fer-los veure que la televisió i tots els grans mitjans informatius i de comunicació són pures falsedats, mentides hipòcrites i la defensa d’interessos particulars. A l’escola se’ls ha de fer veure que si volen viure en llibertat -que no és comprar el que vols- hauran d’enfrontar la mentida i cercar la veritat, i que aquesta recerca, que en si, ja és impossible, és motiu per ella sola de dedicar-hi la vida. Per això els grans científics i els grans artistes han estat els modeladors del món, perquè han estat ells els qui posat el dit a la nafra de la mentida per treure-li la màscara i tractar de descobrir-ne la veritat. Nois i noies, nens i nenes d’aquest món, mai hi ha hagut un veritable descobriment científic ni un veritable encert artístic que hagi necessitat de diners per a ser assolit. Newton, Tesla, Dirac, Caravaggio, van Gogh, Goethe o qui sigui, no han necessitat d’una multinacional que financés els seus avenços.

Quan un té el cul llogat no seu quan vol. I pensar que la postveritat de tots els avenços científics i de l’enorme nivell cultural en què vivim, només és fruit dels interessos de manipulació dels poders econòmics! Un artista i un veritable científic mai no atenen a l’interès de la butxaca, perquè prou que sap que allò que cerca no es pot comprar amb diners. O us penseu que tots els dròpols farcits de milions que desgovernen el món, amb tots els milions que han assolit, han millorat una dècima el seu percentatge intel·lectual. I, nens i nenes, el món no es desenvolupa econòmicament només, sense el progrés intel·lectual en totes les seves ramificacions, no hi ha un veritable avançament social i individual, perquè per ser lliure s’ha de poder elegir, i per poder elegir s’ha de poder pensar.

Les grans indústries culturals creen intel·lectuals rics i considerats perquè serveixen els seus interessos comercials, i perquè aquests ximplets no poden atansar a comprendre què significa allò que fan. Ells miren el comptecorrent i aleshores saben si la novel·la era bona o dolenta. Això és postveritat, que més que una soberga i immensa mentida, és la demostració irrefutable de la inutilitat intel·lectual dels que la practiquen.

Només eradicant els analfabets funcionals en la ciència i els analfabets comercials en les arts, potser -i avui ja només es pot dir potser-, assolirem de canviar una mica les coses, que tal com van, prometen un món d’esclaus, ja que l’esclavatge és la manca de llibertat, i com digué Oscar Wilde: «Un home que no pensa per si mateix, no pensa en absolut».

Ara, nens i nenes, decidiu: voleu ser homes o us estimeu ser animalons ensinistrats. Si voleu ser homes haureu d’aprendre a pensar, i això només s’aprèn en els llibres, siguin de la temàtica que siguin, sempre que siguin seriosos. I si voleu ser animalons ensinistrats només haureu d’asseure-us al saló de casa i engegar el televisor, connectar el mòbil i l’ordinador i quan us en canseu sortir a comprar de tot el que no necessiteu i a gaudir de la immensa llibertat que us ofereix aquest món ple de possibilitats per a triar quin tipus d’estable t’agrada més.

Si, nois i noies, encara sou capaços de pensar, decidiu. Si no, dutxeu-vos, vestiu-vos, i sortiu a comprar la vostra llibertat, els amos us esperen amb les botigues obertes*.

* I no interpreteu malament què vol dir ‘botigues obertes’. El comerciant és molt respectable, però el qui et ven la felicitat és un estafador, que per això farceixen les ciutats dels seus establiments, que prou que saben que per ‘la repetició la matèria es converteix en propietat de qui aprèn’. Una gran botiga sempre és un cova de lladres, com una multinacional sempre és un reducte de malfactors.