CIUDADANOS, FALANGISME SEGLE XXI

El falangisme és el feixisme vestit amb peces de roba populars i socials, que té la finalitat d’ocultar que la seva essència és dictatorial. Sorgeix com a eina per convertir en estúpids els ciutadans, i alliberar-los – això diuen – de la dicotomia capitalisme o socialisme; essent ells la invenció de les invencions. En el seu moment - la història del franquisme ho demostra -, nasqueren per aturar l’obrerisme, i reconduïren els treballadors revolucionaris a unes cooperatives i associacions inspirades en els models socialistes, amb l’única finalitat de menar els treballadors dòcilment al feixisme. Al capdavall, l’èxit del falangisme és el Sindicato Vertical, és a dir, l’obediència al Caudillo... I avui, Ciudadanos rep el testimoni dels hereus del franquisme ideològic i que es reuneixen en la sonora FAES, de clara inspiració feixista. Però, vegem-ho:

Després del 15M, i l’aparent revolució de saló reial dels pallassos de Podemos (capitalistes disfressats d’intel·lectuals d’esquerres), l’amenaça per a les elits espanyoles d’un moviment popular que els espatlli el negoci, féu sorgir aquest avortament dit Ciudadanos, amb la voluntariosa generositat dels grans bancs de Catalunya - que no catalans – liderats pels llepaculs monàrquics d’Oliu i Fainé, dues personalitats que en un estat de dret i justícia ingressarien a presó i no podrien sortir mai, ja no només per les barbaritats econòmiques i les corrupcions que exerceixen amb absoluta impunitat aquí, i allà on poden estendre les seves urpes, sinó per raons de salut pública democràtica, en tant que de manera encoberta financen i ‘dirigeixen’ un partit polític. Tot l’Íbex-35, amb la banca corrupta espanyola al capdavant, el rei com estaquirot, emblema i portaestendard, i la suposada capacitat ideològica de la FAES, són els poderosos amos que dirigeixen els jovenets megalòmans que encapçalen les llistes d’aquest corcó antidemocràtic, per tal de reconstituir una ‘dictatova’ que els permeti continuar saquejant els espanyols, i sobretot, els catalans.

Aquest parany de partit, recordem-ho, l’any 2015 no sumava més del 7% dels vots a Catalunya, on nasqueren per aniquilar el moviment sobiranista, i com digueren ells mateixos, convertir Catalunya en un nou Ulster. Són els homes que pretenen que tot vagi malament per desunir i crear tensions i d’aquesta manera poder exercir amb total impunitat el seu règim dictatorial, ideològicament dirigit pel criminal de guerra José María Aznar López i emparat per tota la púrria mafiosa de les grans empreses nacionals, que degudament reten homenatge i vassallatge al seu monarca.

Les declaracions de l’incendiari i anticatalà Alberto Carlos Rivera Díaz són prova evident del que escric. Ahir declarava: «Els catalans no separatistes estan atemorits amb un president racista». La resposta a aquest pocavergonya és: La realitat catalana és que hi ha una majoria democràtica i parlamentària independentista i una oposició no independentista (els catalans no separatistes), els quals poden ser: feixistes de tota la vida, com la representant de Ciudadanos a Catalunya, filla de policia del règim i de família coneguda com a addicta; emigrants que no desitgen cap canvi en la situació política per allò que els pugui afectar; botiflers, que, com sempre, s’estimen més tenir un comportament de miserables vassalls per mantenir els seus corruptes i bruts negocis oberts, que defensar la dignitat del seu poble, i aquí trobem el Godó, el Bonet i d’altres aristòcrates i burgesos que besen la mà sangonosa que els dóna a menjar; i finalment, la gent que passa de política com passa del futbol.

Dit això, afegiré que no hi ha un sol defensor de la unitat d’Espanya que hagi patit a Catalunya cap agressió o amenaça per part dels independentistes, i per demostrar-ho només cal recordar que des del moment que els parafeixistes de SCC, VOX, Democracia y Libertad, van començar a sortir al carrer, acompanyats de Ciudadanos com a màxim exponent, i seguits pels populars (partit fundat per ministres franquistes, no ho oblidem mai, això), com també els moderníssims socialistes espanyols emparats en el PSC, per dissimular... Quan aquests sortiren al carrer a cridar: Yo soy español, español, español! Va començar a haver-hi problemes de convivència, sempre produïts per aquests vàndals que, val a dir-ho, compten amb el suport i la col·laboració de les forces d’ordre públic, tant o més franquistes que Franco.

I ara, el pocavergonya de ‘gendre ideal’, ens diu que tots aquests nazis, feixistes, franquistes i falangistes tenen por d’un intel·lectual per quatre tuits, que ben probablement ni han entès. I tot això perquè, i torno a escriure el que vaig escriure fa uns dies, el MHP Joaquim Torra no ha escrit cap mentida en els seus tuits. Podrem discutir-los i potser, cosa que dubto, ajustar-los a un llenguatge més políticament correcte, però afirmar que Catalunya és ocupada des de 1714, només ho pot negar una persona amb limitacions intel·lectuals molt serioses (només cal llegir el Decret de Nova Planta), homes, com per exemple, el ‘progressista’ Leguina, que en una exímia demostració de la seva demostrada curtedat intel·lectual, considerà com a argument per a rebatre el tuit sobre l’ocupació, l’argument ‘contundent’ de titllar-lo d’imbècil. I aquest és un dels punts més importants de l’assumpte. Els que ens combaten fan servir allò que els és familiar per atacar-nos, perquè no són capaços de comprendre que hi pot haver alguna altra realitat més enllà que la voluntat del Caudillo o rei, i de la sagrada unidad patria... I pensem que ha plogut molt des dels primers escrits de filosofia política que començaren a canviar els conceptes fonamentals de dret i llibertats de l’individu. Madrid deu tenir una vacuna molt eficaç contra el contagi mundial!

I no vull acabar aquest escrit sobre la reencarnació de Primo de Rivera en Alberto Carlos Rivera Díaz, sense fer una relació d’alguns dels càrrecs més importants d’aquest partit que defensa ‘tots’ els catalans i ens ensenya, dia sí dia també, què és ser un bon català; perquè ells ho saben de primera mà: (Recordem que l’Alberto Carlos va anar a Andalusia i va tenir la barra de dir-los ‘que els ensenyarien a pescar’. Així és el megalòman de l’Alberto Carlos. I pensar que és un absolut no-ningú, gosset de passeig - cadena fluixa - i de guarda – cadena curta - dels seus amos!). Comencem:

Juan Carlos Girauta, definit a la wikipèdia com a escriptor català (no que viu a Catalunya, sinó escriptor català. Som els únics escriptors que escrivim indistintament en dues llengües; per allò de ser bilingües serà! Cosa única al món), que estima tant la seva terra i la seva llengua que fins i tot per amor defensa el fi de la immersió. Aquest home milità en el PSC fins al 1986, després fou del PP fins al 2004 i ha acabat a Ciudadanos. Ha treballat per a premsa de tant prestigi democràtic com: ABC, COPE, Onda Cero, 8TV, Libertad Digital i esRadio. A més a més ha estat guardonat amb Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil.

I no faré un recull de tots els responsables del partit com el que he fet al Girauta, amb els noms i els indrets de naixement, comprovareu fàcilment que no hi ha ningú millor que ells per fer entendre els catalans què és ser català:

Carlos Carrizosa, Madrid 1964.

Matias Alonso, La Línea 1952 (Militar de carrera).

Fernando de Páramo, Granada 1987.

Antonio Espinosa, Ciudad Real 1959.

José María Espejo, Madrid 1976 (Havia treballat a La Caixa).

Miguel García, Albacete 1952.

Inés Arrimadas, Jérez 1981.

Els seus ideòlegs, per dir-los d’alguna manera:

Javier Nart, Laredo 1947 (fou assessor de Felipe Gonzàlez, el del terrorisme d’estat).

Luis Garicano, Valladolid 1967.

Manuel Conthe Madrid 1954.

Que cadascú tregui les seves conclusions, tanmateix, no me n’estaré, de dir la meva: Tot aquell que vota C’s vol la destrucció de Catalunya en tots els seus fets identificatius: Política, economia, llengua, cultura, societat... I aquells que volen i lluiten per la destrucció dels altres mitjançant la demagògia i la defensa dels seus interessos personals i la seva ideologia, aquests, per definició, són sempre els que volen implantar el seu supremacisme.

Ciudadanos són els que volen fer bons catalans als catalans, i per això defensen que el bon català és aquell que és català perquè ha nascut o treballa a Catalunya, anar més enllà d’això, és voler imposar el supremacisme ètnic. Per això ells estan al costat dels hereus de Franco i ‘lluiten’ contra la corrupció braç a braç amb els ‘demòcrates’ del PP. Ells són els que instiguen l’odi; perquè per provocar-lo, cal dur-lo a dins.

Només cal preguntar-nos d’on surt el suport econòmic a la ‘magnífica’ propaganda de Ciudadanos, per respondre’ns moltes altres preguntes.

I el suport econòmic de Vox, quatre arreplegats capaços de finançar-se causes cares i molt complicades judicialment i econòmica?

I pensar que Girauta ja va dir que no observava diferències entre les propostes de Ciudadanos i les de Progreso y democracia i Vox!

Als qui no els voteu, i us fan basarda, nàusees i calfreds, els seus discursos i les fal·làcies dels seus arguments, res més no us haig de dir que no sabeu. Tanmateix, a aquells que els tenen confiança i fe, sí que els demano que hi reflexionin. Segur que no són independentistes, però que siguin equànimes, i jutgin per allò que veuen i constaten cada dia. Ells es poden sentir ofesos pel que diuen els independentistes, però no agredits; en canvi, que pensin si els independentistes no ens sentim ofesos i a més a més agredits. És la diferència que hi ha entre comprendre el símbol d’un llaç groc i no estar-hi d’acord, i comprendre perfectament la profunda reclamació que significa el llaç groc i maldar per treure’ls de tot arreu.

Al capdavall, és la diferència entre respectar la llibertat o menystenir els altres.

Els independentistes volen consultar tothom per decidir el futur del país, els altres volen que tots els que desitgen ‘preguntar’ passin bona part de la vida a la presó.

Ara jutgeu. Tanmateix, us dic, si creieu que la presó és on han de romandre les idees, vosaltres mateixos us definiu.