DICTADURA ESPANYOLA EN PLE EXERCICI

Ara ja no hi ha cap dubte possible. Després d’haver de renunciar quatre vegades a la voluntat del parlament en l’elecció del president de Catalunya pel cop d’estat del govern espanyol, ara resulta que el nou president, que és l’única autoritat amb poder per designar el seu govern, com en qualsevol país democràtic, resulta que el falangista Rivera, el franquista Rajoy i el falangista-franquista Sánchez fan front comú i han decidit que el govern de la dictadura aplicarà l’article 26 i es passarà totes les lleis del país per l’engonal.

Espanya no ha deixat ni un sols moment de ser una dictadura, ben disfressadeta d’urnes, que com hem vist deixen d’agradar quan els resultats no són del gust dels tirans. Amb el Valle de los Caídos, l’Associació cultural Francisco Franco, la Faes, les condecoracions a cossos de l’estat tan ‘democràtics’ des de sempre com la Guardia Civil, amb una corrupció sistèmica digna de república bananera... amb tot això, coneixent l’ascendència dels alts càrrecs polítics, econòmics i judicials, l’escrupolós sistema universitari, que té com a bandera la Universidad Juan Carlos I, el rei restaurat il·legalment per Franco, per tot plegat, hi ha algú que pugui pensar que Espanya té un bri de democràcia en algun dels seus estaments de poder?

Cal una reacció contundent i definitiva. Ara és l’hora de dir prou. Cal aturar-ho tot. Universitats, ensenyament, televisió pública, aturar les carreteres, aturar el país, la indústria i sortit tots al carrer a reclamar la república catalana fora de la dictadura monàrquica espanyola. No volem compartir país amb gent tan agradable i afable que pretén resoldre els conflictes polítics amb bombardejos sobre Barcelona. Això, en qualsevol país de llibertats, és pur terrorisme. Tanmateix, a Espanya, tothom molt agraït que un feixista amenaci la ciutadania catalana, espanyols inclosos, de ser bombardejats, encara que estiguem absolutament indefensos. Aquesta és la grandesa de l’exèrcit espanyol, i aquest és el significat de la seva bandera.

Cal cridar a Europa, distorsionant el normal funcionament de les institucions amb actes de denúncia i de reclamació dels drets dels catalans com a ciutadans europeus. O Europa és col·laboradora necessària de la dictadura espanyola?

Ara sí que ho puc dir clarament, ja que ells han demostrat que no es pot tenir cap confiança ni respecte envers ells: Odio Espanya i tot allò que significa. Perquè Espanya significa per definició la repressió de les llibertats (analitzeu-ne la història).

On s’ha vist que una autonomia no tingui capacitat política ni econòmica? On s’ha vist que els comptes d’una comunitat estiguin fiscalitzats per l’estat central que redistribueix d’acord als seus interessos corruptes els diners de les comunitats? On s’ha vist que un estat central perjudiqui conscientment la producció de riquesa de la comunitat més productiva del país? On s’ha vist que un país que menteix més que no parla, incompleixi sistemàticament els acords signats? On és el corredor del mediterrani? On són les garanties democràtiques exercides en el vot? On la llibertat de manifestar-se? On, en quin règim, podem veure que les forces ‘d’ordre públic’ carreguin contra gent desarmada que pacíficament està exercint un ple dret democràtic? On, en quin règim, pot ser que la millor televisió pública del país sigui intervinguda i escanyada per defensar els mitjans addictes al dictador? On, en quin règim, l’educació més eficaç i desenvolupada del país ha de restar sotmesa a la voluntat tergiversadora d’anhels imperialistes d’un dictador, fill de nissaga absolutista, que a més a més de ser orgullós, vanitós i megalòman, sotmet els seus ‘súbdits catalans’ - la colònia - a la pitjor repressió viscuda a Espanya des dels anys 60 del segle passat?

I els suposats demòcrates europeus, no s’adonen d’això? No han vist com han actuat països de llarga trajectòria democràtica com Gran Bretanya, Dinamarca, Canadà respecte les reclamacions secessionistes dels seus ciutadans? Hi ha algú a la presó o pendent de judici en algun d’aquests Estats per la defensa d’uns principis democràtics i de llibertat com n’és l’autodeterminació?

Espanya és pur feixisme, hi ha un tripartit amb una sola idea comuna: Rey, patria y unidad.

Si Europa no reacciona, haurem de fer-los reaccionar nosaltres. Catalunya o venç o mor. Avui no podem ajupir el cap com ens passà el 1714. Aleshores els règims eren absolutistes arreu, avui se suposa que Europa és seu de la més gran i oberta democràcia del món: que ho demostrin. I si no ho fan i es posen al costat de la dictadura del rei de les porres, hem d’acusar-los i en allò que sigui possible fer inviable la governabilitat del país.

Mori Espanya com la coneixem! Visca l’Espanya dels espanyols de bona voluntat (encara que potser aleshores, només serà una comunitat de veïns).

Espanya és l’enemic principal dels catalans perquè és l’enemiga fonamentalista de la democràcia. Qui no veu això, no és que sigui cec, és que és curt de gambals.

President Torra, ni un pas enrere. Estem entre l’espasa i la paret, doncs, enfrontem-nos a l’espasa amb la força de la raó i dels drets cívics de la ciutadania lliure. I esperem que les forces democràtiques i la societat europees forcin els seus governants a obligar a Espanya al compliment dels mínims requisits exigibles en un estat de dret. No pot ser que Europa hagi de ser dominada per dictadures com la turca o l’espanyola.

Les urnes només són democràcia quan se les respecta. Els catalans independentistes sempre les hem respectat. Exigim el respecte dels nacionals a la llibertat política dels catalans. Sabem que estem indefensos. Sabem que estem convençuts. Només ens cal saber si Europa enyora els anys trenta del segle passat o de veritat vol continuar presentant-se davant del món amb la superioritat ètica i moral del respecte dels seus ciutadans. I, que ho recordi Europa, els ciutadans catalans som europeus, i per tant mereixem el mateix tracte i consideració que la resta dels europeus.