Que
Europa és un nyap construït d’acord als interessos del capital i
girant l’esquena a la ciutadania, no necessita cap demostració. La
trista evolució política i social a Europa només donen arguments
per certificar-ho. Malauradament des de fa massa anys, la Comissió
Europea està dirigida per tot tipus de corruptes i gent de més
enllà de la dreta convencional, i avui per un descendent de
nacionalsocialistes com és l’inefable Jean-Claude Juncker.
Aquest
personatge, digne d’una mala comèdia, gestiona la Comissió com un
feu, i fa quatre dies sorgí un escàndol de nepotisme i tràfic
d’influències que els amos i protectors del luxemburguès,
luxemburguesos ells també, han aconseguit d’ocultar a l’opinió
pública, suposo que manegant i extorquint la premsa que podia tenir
interès a destapar els draps bruts d’aquest personatge.
Els
tripijocs i les males arts d’aquest individu són conegudes per
tots aquells que tenen una relació més o menys directa amb el poder
real i no democràtic d’Europa. No fa gaire, uns articles de
Matthew Parish sobre Ciudadanos (podríem incloure-hi ‘l’invent
Macron’) relacionaven directament a Jean-Claude amb el finançament
i la direcció ideològica d’aquests falangistes. Tanmateix, la
personalitat acadèmica de Parish ha restat colgada per més que hagi
estat home de l’ONU, i s’ha imposat la ben estranya trajectòria
de Jean-Claude, un llicenciat en dret que mai no ha exercit; una
carrera similar a la del falangista espanyol Alberto Carlos Rivera
Díaz. Mentre Jean-Claude es posava al servei de les organitzacions
bancàries i criminals luxemburgueses que han convertit el petit país
en un paradís fiscal europeu, Alberto Carlos Rivera es posava a les
ordres del banquer especialitzat en el tràfic d’armes, Josep Oliu,
i de l’organització bancària i criminal que ha dirigit l’amic
dels Borbons, l’indescriptible Isidre Fainé, com a uns dels màxims
representants del sindicat del crim (Íbex-35). Mentre Jean-Claude
rebia el suport de la corrupta banca de Luxemburg - recordem que fou
ministre de finances i primer ministre de Luxemburg durant 19 anys
abans de fer el salt a la putrefacta Comissió Europea -, i Macron
l’ha rebuda de tota la màfia bancària i industrial francesa,
Alberto Carlos Rivera, el fill polític de Juncker i d’Aznar
(FAES), compta amb el suport de tota la púrria bancària i
industrial borbònica reunida en l’Íbex-35 i la llotja del
Bernabéu.
Aquest
és l’organigrama que ha establert Jean-Claude Juncker, fill de
simpatitzant nazi i gendre d’antisemita i defensor dels valors
germànics, un home, el nostre inestimable Jean-Claude, que aconseguí
de convertir els Serveis de Seguretat luxemburguesos, la SREL, en una
mena de Gestapo, ja que els arxius dels SREL compten amb informes
primmirats de pràcticament tots els residents a Luxemburg. ‘Aquesta
joia’ és el cap de la Comissió Europea, en la qual s’ha
envoltat de personatges tan sinistres i incompetents com Tajani, Tusk
o Timmermans... per citar-ne uns quants dels més incompetents i
venuts.
No
oblidem tampoc que entre les joies intel·lectuals d’aquest
responsable executiu de la Comunitat europea hi ha la transparent i
democràtica frase: «Si un assumpte es torna greu, has de mentir».
I com Europa fa molts anys que té una lamentable i gravíssima
situació de control per part dels poders bancaris i especuladors,
l’home s’ha fet un fart de mentir, potser tant com d’enlairar
els colzes.
Arribats
en aquest punt és quan toca treure a col·lació l’assumpte que
m’ha decidit a escriure aquestes línies. És Juncker el fidel
servidor dels grans capitals (per definició antidemocràtics i
partidaris de polítiques autoritàries que defensin els seus
interessos i privilegis) i la garantia de la progressiva pèrdua de
valors democràtics a Europa?
Quines
han estat les accions de la corrupta Comissió europea davant de
despropòsits com els d’Erdogan, el tirà de Turquia, o les
actituds antidemocràtiques de països com Polònia i Hongria,
dirigits per l’extrema dreta, per no fer esment encara al cas del
franquisme a Espanya? La Comissió Europea calla i dissimula. No els
heu vist darrere el faristol fent de tennistes, desviant totes les
pilotes a fora sense aportar res, menys encara un raonament que
justifiqui la immobilitat i l’aquiescència de la presumpta
defensora dels valors europeus quan els diferents països forcen,
violen i ignoren els principis fonamentals d’allò que ha de ser un
estat de dret i de principis democràtics?
La
Comissió Europea quant a poder executiu no té la ineludible
responsabilitat de fer prevaler els valors que consagren la Unió com
a garantia dels principis fonamentals de qualsevol democràcia:
llibertats, garantia de l’estat de dret i col·laboració
internacional? D’acord amb allò que ens demostren dia sí dia
també, a la Comissió li importa un rave la persecució de les
llibertats bàsiques, la garantia de la separació de poders que
exigeix un desenvolupat estat de dret, menys encara assumir una
funció de mitjancer en un conflicte polític sorgit al si de la seva
responsabilitat com a òrgan executiu de la supraentitat europea.
Els
casos de Polònia i Hongria són deplorables, perquè descriuen
clarament la finalitat espúria de l’organització europea: obrir
mercats. Res més no té interès per a la Comissió Europea, capaç
de donar suport a un ex-Lehman Brothers per a convertir-lo en una de
les màximes autoritats bancàries, si bé tothom reconeix les
limitacions d’un personatge com De Guindos, mesell, incompetent,
però sense escrúpols. Aquests són els tipus d’homes que agraden
al Jean-Claude Juncker. Està molt ben ensinistrat. Els seus amos
l’han modelat al seu gust i ell ha respost entre copa i copa a les
demandes reclamades pels seus superiors, val a dir, homes de la
iniciativa privada i sense cap altre interès en Europa que fer-la
servir per augmentar el seu poder i riquesa. I en això que s’està
el Juncker.
No
és un personatge únic en la Comissió, que hi ha un bé de Déu de
miserables que han ocupat el càrrec, des de Jacques Santer, el
primer Juncker, també luxemburguès i bon servidor dels seus amos,
que per corrupció va haver de deixar el seu càrrec... per no parlar
de Joao Barroso, l’insigne còmplice dels crims contra la Humanitat
del trio de les Açores, el qual fou premiat amb la Comissió Europea
per tal de netejar davant de l’opinió pública la sang que embruta
les seves mans.
És
molt difícil no creure que els mesells que ocupen càrrecs en el cim
de la corrupció europea no són triats pels amos d’acord a
criteris d’obediència, fatxenderia i baixesa moral. I per això
ens trobem que Jean-Claude és capaç de sostenir una reunió amb el
criminal de la guerra d’Iraq, José María Aznar López, ningú
no sap per a què – mentre que obvia una reunió amb els
representants del conflicte nacional que es viu a Espanya, un país
de la comunitat, d’una comunitat que ha demostrat fefaentment que
té ciutadans de primera i segona classe. Aquesta distorsió
democràtica és exercida per Juncker amb absoluta indecència,
traslladant el problema a les autoritats nacionals, com si la seva
responsabilitat no fos la garantia dels principis fonamentals de la
institució que embruta amb la seva presidència. Tanmateix
els amos li han dit que això està bé així, que els negocis són
els negocis i davant dels negocis bancaris i especuladors la
llibertat de la gent és, entre totes les coses, la menys important.
Fa
molt de temps que escric de la Unió Europea, assenyalant les
mancances i les greus deficiències de l’invent, que més que un
invent és un monumental engany a la ciutadania europea en favor dels
grans capitals que han de lluitar en aquest món global; una
secreció intel·lectual
de ments cucades i defectuoses. Els catalans, com els ciutadans
polonesos, hongaresos, i aviat els francesos, no comptem per a les
altes autoritats europees.
Els
països lliures d’Europa bé faran de plantejar-se què és el
femer en què estan inclosos. Malauradament, la situació mundial no
anima a pronosticar una era de pau, i Europa ha perdut tota la
legitimitat democràtica amb
què
comptava, i que val a dir-ho, és l’única superioritat del vell
continent davant dels competidors mundials. Europa, de genolls davant
de la banca, les farmacèutiques, la indústria criminal de
l’automòbil i les grans multinacionals de l’enverinament
general, ai, perdó!, de l’alimentació, aquesta vella i podrida
Europa vestida d’oripell, que més sembla una prostituta venuda a
la lascívia de totes les perversions més que la deessa de la
dignitat humana, com era la seva pretensió; aquesta vella Europa,
sorgida de l’antiga Grècia i que els de la Comissió han enfonsat
sense mirar-s’hi gaire, neda en aigües negres.
I
la prova: Jean-Claude Juncker.
Ángel Garrido (PP), substitut de C. Cifuentes a la Comunidad de Madrid.
Twit
de 19 de novembre:
«Cuesta
creer que en Europa convivan la inteligencia solidaria de Juncker
y el fanatismo xenófobo de Puigdemont»
Això
dit per un feixista espanyol, diu molt de les meves raons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada