MISSATGE A EUROPA

A Catalunya, les S.A. de Felipe VI, compostes per militants i simpatitzants de PP, Ciudadanos i PSC (que ja els haureu vist plegats en diverses manifestacions) campen al seu gust fent el que els sembla, sense que la policia espanyola (els mossos d’esquadra avui són agents nacionals) faci altra cosa que defensar-los. És ben curiós com, pel fet de votar, les forces d’ocupació espanyoles s’exercitaren de valent, i en canvi quan un provocador assisteix a un acte de solidaritat amb els presos polítics, el tracten amb una delicadesa que esfereeix. De ben segur que si un independentista actués de la mateixa manera en una concentració ultranacionalista, la policia arribaria tard i a més a més se l’endurien a comissaria per acusar-lo de provocació i alteració de l’ordre públic. La fatxenderia d’aquests personatges només té raó de ser en la impunitat dels seus actes i el suport de les forces d’ocupació fidels al tirà (Els nazis de l’assalt a Blanquerna, amb sentències fermes, són lliures. El seu parentiu amb membres destacats del feixisme i del portaveu del govern és conegut de tothom).

Europa pot tancar els ulls a la realitat, tanmateix us esclatarà a la cara. No heu vist una situació similar a la Gran Bretanya, i com en res no s’ha vist alterada la quotidianitat amb actes de provocació dels unionistes envers els independentistes? Això es deu només a què el sentit democràtic forma part de la seva manera de ser. A Espanya això no existeix perquè mai no ha existit. Europeus, recordeu que Pirineus avall hi ha les fosses de les carreteres que aquests mateixos SA espanyols obriren per abocar els cossos dels seus assassinats. Potser en foren 200.000, potser més, potser menys, tanmateix fossin els que fossin, sempre en seran massa. Ningú no ha maldat des del govern de la monarquia, mai, a exhumar els cadàvers i fer-los justícia.

En la darrera sessió parlamentària a Catalunya, en una imatge indigna d’una democràcia, el president de la Generalitat estava sol, sense els seus consellers al costat, ja que el govern del tirà no els permet l’exercici del seu càrrec, violant totes les lleis del país: Constitució i Estatut d’autonomia. Per això, en senyal de protesta, dipositaren un llaç groc en els seients dels consellers. Però, ai las!, Carlos Carrizosa, un dels falangistes més agressius i fatxenda del parlament català, féu una exhibició d’hipocresia, orgull i amenaça, denigrant el parlament on ell es guanya les garrofes i té l’honor de representar la ciutadania catalana, i muntà un espectacle lamentable, amb les seves paraules i l’enfrontament amb el president de la càmera, com també amb els seus actes de menysteniment a un símbol de lluita per les llibertats.

Europeus, potser tant us fa, però els nacionalistes espanyols estan excitant els seus bàrbars per tal de provocar un sonat enfrontament que els permeti de presentar el moviment independentista com a violent. Si això passés, penseu que el moviment independentista és majoritari i que demostra públicament i pacífica la seva força des de fa gairebé una dècada, i no hi ha hagut un sol cas de violència. Ni un sol cas.

Europeus, els nacionalistes de les SA de Felipe VI van començar a sortir al carrer amb una macromanifestació amb gent importada d’Espanya i, en aquella primera demostració de força, els seus clams anaven contra el president de la Generalitat, al qual demanaven des de presó a l’execució, mentre feien la salutació feixista. Avui, els partits del règim de la monarquia estan excitant els seus a defensar la unitat d’Espanya a sang i foc.

Europeus, si no feu pressió als vostres governs per demanar-los la intervenció i la garantia del respecte als principis bàsics d’una societat de dret i llibertat, la situació empitjorarà i pot acabar en una crisi social que desembocarà en l’economia, i aleshores sí que riurem tots plegats! Sabeu que els vostres tribunals se’n fan creus de les acusacions contra líders polítics que han actuat amb la legitimitat de defensar les seves idees, i que els vostres jutges s’avergonyeixen de la gravetat dels crims de què se’ls acusa.

El temps corre, i si no s’atura l’espiral, la violència acabarà per esclatar, sobretot perquè els qui no volen sentir parlar les urnes, no tenen altra medecina que la violència, saben que no tenen la raó i que la seva única raó és la força bruta, la del poder de l’estat (policies, jutges, militars, mitjans de comunicació, poders econòmics, falses banderes socials...). Els catalans només tenim la veu, i que us consti i romangui ben gravat en les vostres ments, que l’única cosa que demanem els catalans és la consulta a la voluntat del poble de Catalunya. A qui nega el principi fonamental de la llibertat política, com n’hi dieu vosaltres? A Catalunya: tirà.

Espanya s’enfonsa, i no oblideu que entre els covards, els vanitosos, els orgullosos i els il·luminats, mai no hi ha lloc per altra cosa que la traïdoria i la violència. Espanya té el gloriós privilegi de poder vantar-se que per la defensa de la sagrada unitat de la pàtria ha viscut sotmesa a dues dictadures militars. Eviteu la tercera, per Europa, per Catalunya i pels espanyols; per bé que a molts d’ells, que ho eviteu, els sabrà greu. Penseu que l’esperit social i polític de la democràcia s’ha de mamar, ningú no neix demòcrata. Els homes som així. Cal que algú t’il·lustri dels avantatges d’una societat amb un projecte comú i real. I Espanya és un país que ha viscut mig segle en l’autocràcia creient-se que era el far del món i de la civilització.

Europa no és que faci tard, és que ha quedat retratada en els seus ideals i allò que és en realitat. Com voleu que no augmenti la gent antieuropeista si els primers que desfan Europa són els venuts que la dirigeixen!

Catalunya està desarmada, fretura de la solidaritat política per fer front a les escomeses que pretendrà el monarca dels espanyols, amo i senyor, Déu pare i protector de la baixesa política en consideració dels valors democràtics que són PP, Ciudadanos i PSOE, tots ells, fills ideològics del règim anterior.

No poseu l’economia per davant de la llibertat o la tirania en serà la resposta, a Catalunya, a Espanya i a Europa.