"EL DIÀLEG"

Fa uns quants anys que els catalans volem i demanem una consulta per saber quina és la realitat del país. El 80% pensa així. I allà, a la capital, el menyspreu, el soufflé, l’adoctrinament del nacionalista de Mas envers la independència per encobrir la corrupció, la crisi política i la caiguda de Mas (reien), parlaven de la ruptura entre els independentistes (somrients)... però senten a dir “referèndum o referèndum” (i emmudeixen)...

Consulten, són assabentats que almenys no sembla una broma (Suïssa i Eslovènia obren un grup de seguiment del procés, i el parlament britànic votarà una proposta de protesta contra la possible inhabilitació de Carme Forcadell. D’altra banda un article de “The New York Times” relaciona directament el PP amb el franquisme, al qual compara amb el nazisme, tot dient que a Espanya cap govern ha fet un procés de neteja com féu Alemanya). Els de la capital es reuneixen, i amb els semblants ben desfigurats, s’exposen els seus coneixements de la situació (potser –faig novel·la històrica del present o política ficció- tanmateix estaven a la reunió: L’hereu (amb les paraules del seu tutor en el llit de mort encara presents a la memòria: “Sólo te pido que salvaguardes la unidad de España”, mentre interiorment pensa: “Por la cuenta que me trae”); Marianico “el sobrio”, sense comentaris;  la filla única d’un colpista franquista, càrrec franquista, demòcrata després, amb càrrec, és clar, dona sempre tan aclaridora en el to, com suau és la seva severa amenaça, sí, aquella a la que el Palinuro n’hi diu la “ratita hacendosa”; i al costat, potser com assessor amb coneixement local, el fill d’un tinent coronel colpista amb Franco, que després de la victòria fou enviat a Barcelona com a cap de la Guàrdia Urbana, del qual tinent coronel els seus fills sempre han estat dins de l’Ajuntament, sí, home, el que espiava i feia fer proves falses, i quan li ho recriminaven, inflava el pit, apartava el Marcelo, aixecava els ulls per veure la Verge Maria entre els núvols del cel on viu Déu, María, Jesús i Adam i Eva, i mirant arrogant la càmera exclamava: I?... De tots els altres, n’hi ha més que els veig en ombres, però no us els puc identificar tan bé com aquests).  

Exposades les exposicions (Així fou escrit perquè Rajoy, no entenia “expuestas las sugerencias”), els demòcrates reunits en petit comitè decideixen l’estratègia i la tàctica per reconduir una situació que sense dir-s’ho es recriminen els uns als altres, fins s’ha sentit a dir que el Montilla ja deia que passaria això. Aleshores han de callar: entra el senyor X. A partir d’aquí la reunió ja no la puc descriure, perquè parlaven tan fluixet que no els entenia, només paraules soltes sense context: España, Mierda, Catalanes. Però com estic fent novel·la històrica del present, i sóc novel·lista, puc descriure els pensaments dels personatges, i així:

L’hereu: Válgame Dios, que si és por el “Preparao” íbamos listos! Éstos son buena gente, aman a España y al Caudillo. Espero que esto tampoco no se retrase mucho, que tengo mis cosas que hacer.

Marianico: El James éste no sé por qué no juega. Se lo preguntaré a la Sory, que como conoce a Don Floren. El rey me cae bien. Catalanes, he oído? Ya estamos otra vez con la monserga.

Ratita hacendosa: El viejo verde, el iluminado, el del escuadrón celestial, y el de la cal, ay, papà! Con la de democràcia que me enseñaste, y que no se pueda ejercer por culpa de todos estos! Iré yo a ver a los “polacos”, que soy hacendosa, pequeña, simpàtica y doy miedo. No sé por qué! Tú, papà, eras tan bueno y me enseñaste cosas tan buenas.

Limpio de pecado: Mare de Déu. Espero ser-te fidel, pare. Ja veus com de complicada que és la democràcia. Ara fas informes falsos i t’ho recriminen, tot i que sigui pel bé d’Espanya. Això ja no hi ha qui ho entengui. I per què parlo en català jo, que sóc de Valladolid. Ah, perquè estic al blog d’un historiador novel·lista del present. Coses més rares s’han vist!

X: El enano nos jodió... Aquí, esto parece una reunión de tontos. El único listo yo. Bueno, el padre del Preparao, vaya una pieza. Pero, ése, o la astuta, que se ha cargado a la otra como si no hubiera hecho nada. Y éste, mucha Virgen y luego no sabe resolver los problemes de verdad. Ya dije yo que el problema eran estos catalanes de –no s’entén- y no la –tampoc s’entén- de los vascos. A ver si consigo hacer de una pescatera una sultana... Estos catalanes son mala gente... Unos muertos de hambre y unos desagradecidos.

I coses semblants, fins que acordats els acords, encara que ells feren servir un altre gir, però Rajoy no els va entendre, doncs, arribats a les conclusions, el pare del Preparao s’aixeca i diu (tradueixo):

Operació “Diàleg”:

Hem d’obrir diàleg amb els catalans. Per això, el Rajoy els cedirà algunes engrunes ben sobredimensionades i publicades, mentre tothom parla de diàleg obert a tothora i sense parar. No direm res que no es pot parlar del referèndum; només que hi ha diàleg i un deure de solidaritat que ells volen negligir… No us passeu, que els números canten i a Europa ja ho saben gaire bé tot. Prudència en les declaracions.

La clau de tot la tindrà la princesa de la reunió (Le tira los tejos? –Será el del Blog, que como es poeta. –Ah!). Tu aniràs de tant en tant a un palau, on atendràs els nostres fidels amb tota la discreció del món, però de manera que tothom conegui la teva autoritat. Ells et diran com de fotut que ho tenim. Per això hauràs d’anar a veure els grans empresaris, que aquests –t’ho dic jo- són carronya, ofereix-los beneficis i engalipa’ls... després ja veurem.

Tots coneixeu la nostra manera de fer les coses. El Mas la va descriure molt bé parlant de Rajoy: No, si escoltar t’escolta –o ho sembla-, no és difícil tampoc d’arribar a acords, però després fa el que li dóna la gana. Nosaltres com sempre.

         Si hi hagués hagut algú amb intel·ligència a la reunió, els hauria dit que l’única manera de sortir de l’embolic és de fer el referèndum, i fer per guanyar-lo.

Però ells s’han estimat més enviar la rateta treballadora amb les instruccions per als fidels, que li han retut el corresponent homenatge, i ha anat a veure els que maneguen els calers per fer front comú... però no s’adonen que arreu, tothom sap que el diàleg s’ha d’establir amb els representats polítics del país!... És una greu errada, actuen com metròpoli a la colònia insubmisa. Cal deixar-los fer, perquè no saben quina és la realitat del nostre país. Tanmateix, no hi pot haver un sol abandonament en les files independentistes; és l’única manera d’atraure més gent. La nostra fidelitat a la consciència que les coses es poden parlar per damunt de tot, ha de ser la nostra millor arma. Parlar de tot, vol dir preguntar als catalans: no n’hi ha una altra.

Avui tot diàleg que no passi per com serà la consulta referendària és un diàleg de sords. Ara bé, molt de compte amb la “ratita hacendosa”, que no rossega, em temo que té molt de verí.

Catalunya ha d’estar preparada per haver d’avançar en el temps el definitiu referèndum. Avui, hi ha prou força exterior com perquè el Gobierno no hi pogués actuar en contra, sense comprometre’s en molts sentits. Això és el que hem d’aprofitar. És l’hora del “prou”. Una més, i tirem pel dret... i aquesta “una més” és diu Forcadell.