OFENDRE “EL PREPARAO”

Ja hi tornem a ser amb les detencions per no anar a declarar i ara a més a més per la falta de respecte al monarca. No entro en si mereix o no respecte, ell i tota la colla d’antecessors, només és que ara no toca mostrar aquest menyspreu, si com aquell que diu estem en vies d’una república. A què ve això, això, i demanar la dimissió del conseller d’interior per l’actuació dels mossos d’esquadra en les detencions... Molt de compte! No seré jo qui defensi aquest senyor que no m’agrada gaire, però és clar que fa el que ha de fer, que el conseller d’interior no és ni el Che Guevara ni el revolucionari Fidel. Com se’ls ha de dir: Ara no toca, nois o noies –o només noies, que ja no sé com us haig de parlar perquè m’entengueu i no us ofengueu!-. La revolució que somieu, si és possible, és en un altre estat, no en aquest. Ara no és hora d’insultar els màxims representants que se’ns oposen, tot el contrari, ara és l’hora de respectar-los, de raspallar-los, sense deixar-nos de dir el que els hem de dir... Una part de la CUP sap que el que fan ens fa molt de mal a l’exterior, on ens miren amb una certa expectació. I sempre són els mateixos talents! I n’exceptuo la Gabriel, que és intel·ligent. Però d’ella diré el mateix que deia l’altre dia de la “ratita hacendosa”. Els seus fets em donen tot el crèdit per creure que entre el que diu i el que se suposa que vol, hi ha l'abisme del que fa.

La política és estratègia i tàctica, sempre és una complexa partida d’escacs. L’estratègia és esperar el moviment incorrecte de l’adversari, arribats en el punt en el que estem. La tàctica és consolidar les posicions defensives i tenir les diagonals i les verticals preparades per trobar el punt feble de l’adversari i el suport exterior. Precipitar una jugada abans de tenir la clau per a l’escac i mat, moltes vegades suposa perdre la partida. Comprenc que el jovent és impetuós, però cal fer-los-ho veure. Les peces de l’adversari són sòlides i si bé ara no poden actuar per millorar la situació, poden ser terribles si reben camp d’acció. I terribles, vol dir terribles.

En aquesta mena de campionat del món d’escacs que he configurat, hi ha dos reis, i reines, alfils, torres, cavalls, però sobretot els peons, els que en certa manera són els primers a jugar-s’hi la vida... i se suposa que la CUP en són els defensors. Noies, o nois, o nois i noies, o tots, vull dir, tots i totes: no s’hi val a badar. Que el que ens hi juguem no és una discussió assembleària, sinó el futur d’un país! Sigueu seriosos, o almenys no traïu Catalunya per desconeixement i innocència.

I als responsables polítics: compte amb errar, ara! Així com als parlamentaris de Junts pel Sí: no desistiu d’explicar al jovent com se les gasten quan els cal, perquè entenguin que no parlem de cops i abusos dels drets, sinó de vides.

Vejam si tots ens aclarim una mica del punt en el que estem!