SANT JORDI 2017

Per començar haig de reconèixer que tot i ser escriptor no és aquesta una celebració que m’exciti cap passió. Anys enrere era una festa en què el xicot regalava una rosa roja a la seva promesa com a testimoni del seu amor i la xicota solia regalar un llibre al noi amb el mateix propòsit. Els llibreters treien els aparadors al carrer i regalaven una rosa als qui compraven un llibre. D’aquesta manera la festivitat era popular i el dia es convertia en un homenatge a l’amor, al llibre i a la santa paciència i bona voluntat dels llibreters.

Ara per ara la diada de sant Jordi s’ha convertit en una mena de Port Aventura, en un espectacle finançat per les grans editorials que, val a dir-ho, tenen més aviat poc interès vers la cultura i, en canvi, tota la passió pels beneficis. A poc a poc han bandejat els llibreters, els autèntics amos de la festa, i s’han apoderat del sentit de la diada fins a convertir-la en una gran oferta i possibilitat de negoci. Potser s’han venut molts llibres, però ens hauríem de plantejar si s’ha venut molta literatura. Per als editors, sobretot per als més grans, això és el que és menys important, ja que els llibres que els han donat aquests beneficis acabaran trinxats d’aquí a tres mesos, com és costum i tradició en el mercat literari neoliberal. Sant Jordi és la festa del llibre a Catalunya, simplement és la trobada del lector i el llibre al carrer. Si ens deixem estar de vanitats i celebritats potser assolirem de reviscolar el sentit d’aquesta diada, encara que aixafem el negoci als que ens volen vendre llibres com ens vendrien llonganisses.

I per cloure, unes línies dedicades a la lamentable presència de la vicepresidenta del govern espanyol, la representant de la generació dels fills d’aquells que durant quaranta anys tractaren d’aniquilar qualsevol vestigi de la cultura catalana, que sense gens de vergonya proposa el govern espanyol per a defensar la candidatura de la diada de sant Jordi com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat a la Unesco. No puc entendre que cap autoritat catalana hagi pogut assistir en un acte que comptava amb la presència d’aquesta senyora, sense posar-se vermell. I aquí no s’hi val argumentar la correcció política ni la diplomàcia. L’única persona que actuà amb decòrum i dignitat fou na Isabel Martí, editora de La Campana i alhora membre de la direcció de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, que sense dubtar-ho presentà la seva dimissió com a membre directiu de l’Associació. Molts haurien de plantejar-se què els féu no imitar-la. Aquest gest, aquesta renúncia és un símbol molt clar d’allò que significa aquesta festivitat. Sant Jordi és la festa del llibre a Catalunya, és simplement la trobada del lector i el llibre al carrer, tot guarnit amb la bellesa i color de les roses. El circ dels autors és només un muntatge editorial que allunya el lector del llibre i del sentit d’una diada tan especial, que és especial per estar adobada amb tants d’ingredients, com molt bé interpretà na Isabel Martí.