VIVE LE LIBÉRALISME!

El que ha passat a França en aquests darrers anys ens hauria de fer reflexionar a tots, sobretot després del resultat de la primera volta de les eleccions celebrades diumenge. L’ensorrament del partit socialista era inevitable després de comprovar en aquesta legislatura que és la mateixa dreta que el partit republicà. Les polítiques vagues i sense futur exercides per Hollande i Valls els han bandejat de la direcció del país. Al mateix temps, els republicans, la dreta francesa, després d’elements de difícil catalogació com Sarkozy o Fillon, ha perdut la credibilitat i la confiança dels ciutadans i així la possibilitat de tornar al poder en la segona volta d’aquestes eleccions.

Per tot això el panorama polític francès ha canviat. I no és aquí que vull analitzar les altres forces polítiques del país veí. Només vull reflexionar a l’entorn de per què -un nouvingut com Macron i una amenaça per a la pau social com és Le pen-, poden haver assolit gairebé el cinquanta per cent dels vots. De Le Pen poc cal afegir al que tots sabem, així pel que fa a les posicions ultradretanes del partit com al seu intrínsec populisme. Però de Macron potser és necessari de remarcar que és un home molt jove, desconegut fins fa ben poc, que ha estat banquer, especialista en inversions, col·laborador de la Banca Rothschild i assessor de Sarkozy i de Hollande en assumptes econòmics i financers. Hom diu que és la posta del CAC-40 -el nostre Íbex-35-, o sigui, el candidat del neoliberalisme francès.

Bona jugada contrademocràtica dels neoliberals: Han abandonat els mesells socialistes i republicans, i han optat per un ‘Rivera’ amb més currículum. La poca fe que despertava Hollande, acompanyat dels casos de corrupció de Fillon, ficticis o reals, possibles o creats per la indústria mediàtica del CAC-40, han assolit una gran victòria. Els francesos hauran de triar entre la ultradreta o Macron, el fill predilecte dels grans financers. A ells, als financers, no els preocuparia ni poc ni molt la victòria de Le Pen vist que ideològicament els seus posicionaments socials i econòmics no s’allunyen gaire els uns dels altres, però la presentació d’un jove, ple d’energia, extraordinàriament format pels Rothschild, que és el ‘centre’ polític i la moderació, i tot acompanyat de promeses de canviar aquesta societat corrupta i desorganitzada, prou que saben que els farà gaudir del privilegi que el seu nen favorit visqui al Palau de l’Elisi i aleshores, durant quatre anys, tindran les mans lliures per continuar desestructurant la societat, augmentar els seus beneficis i deixar molt malmesa la confiança de la població en la democràcia.

Macron és tot el que els neoliberals volen i alhora és la pèrdua de la llibertat de França, que haurà de trampejar d’ara endavant entre neonazis i neoliberals. No els envejo, i a quatre anys vista, cal que els francesos es preocupin pel que passa al seu país i reforcin el que sembla ser l’única sortida enraonada a la submissió al capital: Mélechon. Però mentrestant, Macron dibuixarà el futur de França. Que si alguna cosa té com a virtut el neoliberalisme és dibuixar el futur immediat amb molta exactitud. Malauradament, però, són incapaços de concebre un projecte de futur.

Aquest immediat i flamant primer ministre francès és el que declarava fa uns anys a ‘The Wall Street Journal’: «Ets una espècie de prostituta, el teu treball consisteix a seduir». Benvinguts al món de la liberté, la fraternité i la prosperité. No oblidem que darrere seu els Rothschild, banquers i filantrops des del segle XIX, li mouen els fils.