CLAR I CATALÀ

Ja n’hi ha prou. Hem arribat al punt en què cal prendre decisions i afrontar-les. El govern té un mandat popular que no pot obviar, un mandat que els obliga a aplicar les lleis que van quedar suspeses, pendentes del resultat del referèndum. No hi ha cap altre tipus de suspensió acceptable. Es pot entendre que si Puigdemont va rebre pressions europees i mentides dels seus representants per frenar la proclamació de la República, el president els fes cas i ajornés aquest acte, un acte que això no obstant no pot eludir sense trair el poble de Catalunya.

Ara ja no hi pot haver cap ajornament. Fa dies que hauria d’haver estat proclamada la República perquè aquest era el compromís, i cada dia que passa, no ens va a favor sinó en contra. Bona prova d’això és que els Jordis són a la presó, i dubto molt que d’haver estat proclamada la República, fossin on són! Reconec que la decisió no és fàcil, tanmateix, no podem emplenar-nos la boca de la voluntat democràtica i després deixar-la en suspens per si és el cas que l’Estat fa un gest d’aproximació. No ens podem enganyar a la part final de la partida, el poble de Catalunya va demostrar la ruptura amb Espanya, de forma clara i pacífica a malgrat de la contundència i la repressió. Avui ja hi ha tants independentistes de convicció com independentistes en condició de demòcrates, aquests, gent que s’han adonat que el país veí molt difícilment canviarà alguna vegada a la seva història, vist que no ho ha fet des que en tenim memòria.

Els catalans confiàvem que ser europeus era una garantia, una defensa contra la impunitat d’un estat -que tots sabíem- franquista. La pèrfida Europa ha demostrat contínuament que els seus valors es dirimeixen a les borses i amb les relacions amb el Banc Central Europeu, i que no hi ha altre valor a la comunitat més que els calés i la demagògia més buida de contingut. Fan tot el mal del món amb bones paraules... i si no amb el silenci. Recordeu les pasteres plenes d’immigrants? On són els drets humans per aquesta gentola que dirigeix aquest malaurat continent? Algú té confiança en Merkel, Macron o els representants de les institucions europees, es diguin Antonio Tajani -casat amb una pepera espanyola, segons tinc entès- o Juncker, l’espadatxin dels bancs luxemburgesos?... Avui els catalans hauríem de saber que el nostre futur està fora d’aquesta vella Europa, nacionalista, dirigida per l’eix París-Berlín, sense projecte de res, i com hem comprovat, capaç d’abandonar aquells que no els interessa, com va passar amb els grecs o passa amb l’oposició al feixista Erdogan. Avui sabem que Europa farà fallida, més aviat que tard. El Regne Unit ha marxat, els països més solvents i democràtics europeus no en formen part -llevat d’honroses excepcions-, i aviat dividiran la Comunitat en rics i pobres. De veritat hi ha algú amb enteniment i voluntat democràtica que vulgui pertànyer en aquest Club, en el qual comencen a treure les orelles els partits d’extrema dreta, així a Alemanya com a França?

Hem arribat al punt en què hem de dir prou, que ja està bé. Si Europa no col·labora amb els ciutadans catalans (europeus) en la solució democràtica del problema amb Espanya, no n’hi ha cap altra que seguir el nostre camí, fer-los veure que el deute és un deute espanyol i acomiadar-nos amistosament. Tots serem amics, però cadascú a casa seva. I no hem de témer un seguit de desgràcies fruits de la violència de l’Estat, ja que l’opinió pública d’una banda, que els posarà en risc de perdre els seus seients escalfats, i d’altra, la crisi econòmica que això significarà, els forçarà a reprimir tota violència contra Catalunya.

No hem de tenir por. Hem decidit per nosaltres. Hem d’exigir l’aplicació d’allò que vam votar. Proclamació ja! Ni un pas enrere ni cap dilació més!