Per
fi arribem al moment decisiu. Entre dijous i divendres les cartes
estaran damunt de la taula. Tot el que no sigui l’aplicació del
155 i la declaració oficial de la República serà el tret de gràcia
per al moviment independentista.
Si
no apliquessin el 155 i declarem la Independència, ens podrien
agafar amb el peu canviat i tindrien la possibilitat de presentar-nos
al món com a mentiders: Molt parlar de diàleg i a l’hora de la
veritat tiren pel dret. Tanmateix, l’esperit imperialista i el
sentit feixista del govern espanyol, amb el Preparao al capdavant, no
els permetrà mai de fer aquesta jugada: S’hi juguen ‘el honor’
del ‘todo por la patria’.
Per
tant, cal proclamar solemnement la República i activar tots els
ressorts de resistència per defensar-nos de l’ofensiva cruel que
emprendrà el govern nacional. Suposo que a malgrat de tot el que es
diu i les intoxicacions dels mitjans, els responsables de conduir el
moviment independentista saben què s’ha de fer i com s’ha de
fer. La desobediència, la manifestació pública de rebuig, l’intent
de control del país, la resistència passiva, la propaganda activa,
les relacions exteriors... tot ha d’estar ben armat. Tinc confiança
en això, perquè els qui més s’arrisquen són els caps visibles
del moviment, i que no dubtin que no tindran ni clemència ni perdó
amb ells. Demà i demà-passat el futur de Catalunya està damunt de
la taula i del resultat de la nostra decisió dependrà enfilar el
camí de la llibertat o veure’ns altra volta sotmesos, repetir un
1714, que encara serà més violent i que ens conduirà a un nou
decret de nova planta com el de 1716, amb el qual les nostres
aspiracions de ciutadania seran abolides sense cap mirament ni
consideració. El repte és: súbits o homes lliures.
Per
tot això, és una greu errada anar al Senado. La impunitat feixista
amb què actua el govern d’Espanya no ens permet cap negligència.
He llegit que el president de la Generalitat vol anar-hi acompanyat
de batlles i d’altres representants polítics. Molt de compte!!!
Prou sabem que els volen engarjolar a tots. Presentar-se com a bens
que van a l’escorxador no és una bona tàctica. Ells es poden
presentar molt plens de bones intencions i oberts al diàleg, però,
de veritat no saben amb qui es juguen les garrofes? On són el Jordi
Cuixart i el Jordi Sánchez? Hi ha alguna raó jurídica perquè
siguin on són? I això no obstant, hi són. Ningú no els garanteix
que no puguin ser detinguts. I pensem que no és el mateix defensar
les nostres autoritats en el nostre país, que haver-ho de fer a
cinc-cents quilòmetres de distància! Si els Jordis estiguessin
empresonats a Catalunya, la pressió podria ser molt gran. Però són
a Madrid, molt lluny perquè allò que es manifesti aquí hi pugui
tenir algun efecte real.
President,
el seu lloc ara està en la defensa de les nostres institucions, i
els batlles són el segon front de l’avantguarda en aquesta
defensa. La gent, pot comptar-hi, hi serà, fent el gruix,
trencant-se la cara per defensar les seves llibertats, però no ho
podrà fer si es decapita el moviment. Pensi-ho molt, això. I
sobretot, bandegi el Mas. Res de bo pot sortir d’ell ni de les
seves intencions. Molt de compte, que no ens surti uns Judas
Iscariot. Perquè jo, ja li ho puc dir ara, si la seva resposta és
la traïció perquè no gosen proclamar l’exigència del
referèndum, o és la traïció per negligència i vassallatge,
aleshores no comptin amb el meu ajut ni suport. Avui no hi ha cap
altra opció, només podem envestir. Qualsevol estratègia és
covardia i porta indiscutiblement a la derrota, i no us penseu,
president, que després de tants d’anys de lluita i sacrificis, la
gent acceptarem la incompetència ni l’excusa.
Anar
al Senado, és entrar on Juli Cèsar fou assassinat. Molt de compte,
perquè amb un ús esbiaixat dels tempos, i tenint com tenen la
judicatura al servei d’Espanya i el Rei, molt de compte que de cop
i volta no aparegui una ordre que posi en marxa la detenció dels
sediciosos. Ho poden fer al Senado mateix, no ho dubto -davant dels
seus militants franquistes i falangistes-, seria una exhibició de
poder i de com no es fan consideracions amb els traïdors a la ‘gran
patria, una y libre’. I si això no passa, en el millor dels casos,
seran humiliats sense compassió. I si no els detenen al Senado, ho
poden fer mentre esperen el tren o l’avió, una avaria que els
retingui fins que la jutgessa acabi de confeccionar l’ordre de
detenció. Quan es juga amb regles, hi ha coses que no es poden fer,
quan un està en un Estat sense regles, tot s’hi val i el poder de
la força s’imposa. Prou de fer gestos, ara és l’hora de la
veritat.
Sempre
he sostingut que el gran enemic dels catalans eren els botiflers, els
cagadubtes i els butxaquescontents. Aquests són els nostres reals
enemics. Units, sense dubte que amb sacrificis i plors, però
assolirem el repte de la llibertat de la nostra terra. No vagi al
Senado, i menys, acompanyat d’altres càrrecs. No se’n fiï, que
no són gent de fiar.
Per
tots aquells que encara somien, per tots aquells que han tret la
il·lusió als carrers, per tots aquells que volen viure la seva
identitat, per tots aquells que foren colgats a les carreteres, per
tots aquells que han lluitat per la dignitat del nostre poble, molt
de compte, ni un pas en fals... i això només té un nom:
REPÚBLICA
CATALANA, JA ! ! !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada