PUIGDEMONT A LA UNIVERSITAT DE COPENHAGUEN

En el seu viatge a Dinamarca, el MHP Carles Puigdemont ha participat en una xerrada sobre ‘la democràcia a Catalunya i a la Comunitat europea’. A grans trets, el president va estar prou bé. Si escric aquestes línies, és més per parlar dels seus interlocutors.

Un d’ells, era un jove professor de ciències polítiques que féu una intervenció molt teòrica sobre la democràcia i els seus fonaments, i també dels problemes intrínsecs a la mateixa democràcia, com ara, si els espanyols haurien de votar en un referèndum per la independència de Catalunya, o no. El xicot féu el que va poder, però, la veritat, és ben trist de pensar que aquests són els tipus de professors en una universitat del suposat prestigi de les universitats daneses. A Espanya deu passar el mateix, si tenim present que els dirigents de Podemos són també professors d’aquestes ciències. Mala peça tenim al teler si aquests són els professors... I m’explico, fent referència al jove d’ahir: És cert que el mateix funcionament de la democràcia ha de ser plantejat i que cal millorar aquest procediment polític. Jo sóc un dels més fervorosos defensors d’una profunda reflexió sobre el sistema, sobretot tenint present que els resultats cada volta demostren més que la democràcia falla. La prova és veure qui són els dirigents polítics dels països avançats, que tots, absolutament tots, responen als interessos de les classes més poderoses econòmicament i naveguen a gust en un món d’absoluta corrupció. Sense dubte, hi ha molts aspectes a tocar, un d’ells i fonamental, la tasca dels mitjans de comunicació, que si no són del tot lliures, són part de la gestió política i, per aquesta raó, prostitueixen tot el sistema. Arreu del món civilitzat és així, i a Espanya és paradigmàtic: premsa al servei de la banca i de l’Íbex-35. Per això cal una reflexió seriosa i profunda, sense dubte. Ara bé, en lloc d’això, el bon jove professor va preguntar-se si haurien d’haver votat tots els espanyols, que és com si volgués dir que en el referèndum del Brexit hauria hagut de votar tota la ciutadania europea. Això, senzillament és una superba ximpleria; i que a més a més, la gosi preguntar tot un professor de ciències polítiques en un auditori, molt decebedor. I deixo aquest professor, per centrar-me en la col·lega, la senyora Marlene Wind, també professora de ciències polítiques, que el sobreeixí en estupidesa.

La presentació de la bona senyora va consistir a definir-se com a ‘experta’ en Europa i la democràcia i les seves institucions. Definir-se com a ‘expert’ és una mostra de supèrbia i en molts dels casos una evidència de les pròpies limitacions. I la bona senyora donà proves a bastança de les seves limitacions, les quals permeten de posar en dubte la seva qualitat d’experta en altres matèries. Reconeixent i tot que no era ‘experta’ (que així ho va dir) en el conflicte polític entre Catalunya i Espanya, no es va prendre la molèstia d’informar-se quant al tema del qual havia de preguntar al president. S’havia preparat un seguit de qüestions que, com en un examen, havia de respondre el convidat. Aquest bombardeig de preguntes eren tendencioses i fruits d’una pèssima informació: si els catalans ens volíem independitzar perquè érem més rics, si els castellans no podien fer ús de la seva llengua lliurement en el nostre territori, que si els catalans érem defensors d’una superioritat ètnica, que si preteníem posar Europa en escac, i aprofità aquesta avinentesa per portar a col·lació al president rus, Vladimir Putin...

Sortosament, el president va estar bé, i el primer que li va etzibar fou que era evident que no era experta en el conflicte català. Després respongué les qüestions de l’examen, posant en evidència la mala informació de la professora. La pobra dona va quedar retratada. El cas és que, com va despertar en alguns periodistes la mateixa sorpresa que a mi, avui «Vilaweb» publica una breu entrevista amb ‘l’experta’ professora, i la dona acaba de perdre tota credibilitat. Qüestionada, entre altres coses, sobre els referèndums d’independència de Groenlàndia i les Illes Fèroe, gosa dir i quedar-se tan ampla, que aquests territoris són ‘pobres’ i que més hi perdran ells que no pas els danesos. No em vull acarnissar amb aquesta senyora, però que aquest argument li valgui per al referèndum danès i no per al català, demostra una molt limitada capacitat d’anàlisi de ‘l’experta’ en Europa, en la democràcia i les seves institucions, a més d’una descarada parcialitat. Potser cal preguntar-se com és possible que una persona amb tan poca lucidesa pugui ser professora universitària. I si això és extensiu a altres professors, caldria estudiar profundament què falla en la màxima institució educativa dels països desenvolupats. És possible que tinguin prioritat els afectes a la ideologia europea, tanmateix, això és un greu perjudici per a tots, per als qui es formen i per als qui després rebrem l’aplicació pràctica d’aquesta formació. Fa molt de temps que poso en dubte el sistema universitari actual, i aquests exemples danesos m’han posat els pèls de punta. La veritat és que és molt preocupant.

No em vull estendre més. Esperava de l’acte a Copenhagen un exercici intel·lectual digne, però el nivell dels col·laboradors fou nefast. No n’hi havia de més preparats? El MHP Puigdemont només va haver de respondre obvietats, i tot per tal de no ser incorrecte i preguntar-los d’on havien sortit, d’on els havien tret. Veure al president rient mentre comentava les especulacions putinianes de la Marlene Wind, ho descriu tot.

L’acte es pot trobar a Internet, i si hi ha algú que creu que escoltar-lo serveix d’alguna cosa més que per omplir temps buit, que m’ho faci saber. El discurs inicial del president fou correcte i exposava els punts sobre els quals s’hauria de parlar, però la dissertació teòrica i buida de contingut del jove professor i la increïble desinformació de la senyora, deixen en molt mal lloc el prestigi universitari dels danesos. Qui tingui algun dubte, només ha de veure l’acte. Dubto molt que algú sigui capaç de treure’n alguna cosa de profit.