CARTA OBERTA AL

Molt Honorable President de la República,

Senyor Carles Puigdemont i Casamajó.

En aquests moments tan crítics per al nostre país rebeu el meu modest i alhora encoratjador suport. Les notícies que rebem cada del país veí són amenaces, i fan més por que goig. Com a màxim representant de Catalunya teniu la confiança de milions de catalans. No defalliu, president. Sabeu, millor que jo, que el futur del país està en les vostres mans i en el vostre govern. No dubto que esteu arriscant-ho tot, per això vull dir-vos que compteu amb el meu reconeixement i la meva sòlida fidelitat.

Ens han tancat a la presó el Jordi Cuixart i el Jordi Sànchez i, posteriorment, a bona part dels vostres consellers. No permeteu que la repressió del govern espanyol escapci els representants de la nostra llibertat. El poble empeny, però necessita guies capaços, decidits i compromesos. Ara teniu l’honor de ser el primer dels catalans i la responsabilitat de dirigir-nos. Teniu tot el meu respecte i en vós diposito l’esperança del somni de la llibertat recuperada.

Sé que sóc un desconegut per a vós, tanmateix, no dubto que en les actuals circumstàncies, els ànims i les discretes paraules d’un desconegut ciutadà de la república són un motiu més per no sucumbir a la pressió que, sense dubte i en tots els sentits, heu d’estar patint. Alhora, heu de saber que en són molts, els desconeguts, que es reconeixeran en aquestes paraules d’escalf dedicades al nostre president en l’exili.

Sabeu que compteu amb el vostre poble, i prou sabeu també que són molts els anys de lluita i d’un constant anhel. A molta gent els sembla que amb cada passa que fem no ens acostem prou a l’horitzó de la llibertat. Cal comptar, estimat president, amb la gent que amb tota la bona fe desconfia o creu que us equivoqueu en enfrontar el nostre immediat futur, i fins i tot n’hi ha que us poden considerar un traïdor, malgrat tot, essent fidels a la voluntat de la nostra terra i a més a més essent-vos fidels, tanmateix, comprengueu la dificultat del ciutadà que desconeixent les trames de la política, i més en un escenari difícil com el nostre, en algun moment sospita i defalleix. Per això, vós heu de ser el seny, la coherència i el principal motiu de la nostra confiança.

Heu demostrat saviesa, comprensió, fermesa i coratge. Malgrat tot, la crítica és legítima, tanmateix, que aquesta crítica provocada de vegades per la nostra impaciència, per la nostra incomprensió o per la nostra fe de ser saberuts, que aquesta crítica mai sigui interpretada per vós com a res més que senyals d’allò que anhelem. Us tenim la confiança lliurada, i la fe en el vostre compromís personal i nacional són absoluts. Només per això no podeu defallir. I em faig càrrec que podríeu contestar-me dient: ‘‘Pots imaginar-te, desconegut ciutadà, totes les mancances afectives i tota la soledat d’aquests moments?’’. I la meva honesta resposta hauria de ser que no, que ni la més generosa imaginació pot abastar el grau del sacrifici.

Rebeu el més profund agraïment per la vostra tasca i el desig que els Déus us siguin propicis, us aconsellin i us protegeixin.

Amb tot el respecte,

Gerard Villarroya.

Visca la República Catalana! Visca el nostre President!