CONTRA LA VIOLÈNCIA, LA VERITAT

Aquests darrers dies hem sentit un munt de declaracions quant al motiu per què el govern de Catalunya va prendre decisions certament esporuguides una vegada proclamada la República. La gran majoria d’aquestes declaracions han fet una especial menció de la violència que tenia preparada l’estat espanyol contra les autoritats i el poble de Catalunya. Val a dir que considero prou infantil de creure que l’estat espanyol acceptaria la declaració d’independència i s’asseuria a negociar. I ho crec infantil perquè no recordo que mai en la història dels governs hispànics, s’hagin assegut a negociar res de forma civilitzada, ja que sempre els ha pogut més l’exercici de la força i l’imperi de la violència, un imperi que moltes vegades confonen amb l’imperi de la llei. Cal no oblidar que en el règim franquista també hi havia imperi de la llei. Aleshores el règim no reconeixia tenir presos polítics a les presons, tots eren presos comuns i delinqüents diversos per haver infringit els marcs legals. El fet de generar por era el règim i, avui a Catalunya, instal·lar la por a la gent continua essent l’estratègia del règim espanyol. I per fer por, tant valen els seus policies ferotges com vendre com a malèfics els defensors de la llibertat. Bona prova d’això n’és ‘Informe Semanal’, en el qual la imatge i les declaracions del president de la República Carles Puigdemont eren acompanyades de la música de ‘L’exorcista’.

El cap de setmana de la proclamació fou un cap de setmana tranquil, com adormidor. Era una situació ben estranya i crec que això es podia constatar al carrer, on hi havia una normalitat que tot i essent normal, no n’era. Es respirava la sorpresa que tot seguís igual quan tot havia d’haver canviat. Tanmateix, la gent agraïa el bàlsam d’un cap de setmana serè després de tants de dies plens de tensió i angoixes. Ara, segons que ens diuen les nostres autoritats exiliades i representants de partits polítics independentistes, això va passar així perquè la violència desmesurada que pretenia aplicar el govern espanyol recomanava un seguit d’accions dissuasives i mesures com l’aturada de l’exercici del govern legítim, per tal d’evitar el que segons sembla podia ser un bany de sang.

No dubto en absolut que el govern espanyol, després de la seva criminal actuació el dia 1 d’octubre, tingués la intenció de castigar amb molta agressivitat la colla de desafectes de la integritat eterna de la pàtria; ara bé, els meus dubtes com els de molta altra gent necessiten proves, arguments i dades. Tinc tendència a creure-m’ho, però, cal demostrar-ho perquè aquesta tendència natural adquireixi el valor de fe i de veritat. El govern de Catalunya, més ara que està a l’exili, hauria de posar damunt de la taula totes les proves que tingui de les intencions criminals de l’estat espanyol. Malauradament, mentre no siguin capaços de raonar aquestes acusacions terribles en un estat de dret i democràtic, els ciutadans no podem creure’ls. No els hem de creure per més independentistes que siguem i per més que la nostra tendència natural sigui acceptar la disponibilitat criminal de l’estat que ens oprimeix. És tant urgent com inexcusable d’explicar-se a l’opinió pública i alhora fer-ne una denúncia a les autoritats internacionals, perquè aquestes notícies, a hores d’ara infundades, adquireixin el valor de proves de fets. La credibilitat del nostre govern i dels partits que s’han expressat en aquest sentit exigeixen la demostració.

Si no són capaços d’aportar documents, proves i indicis incontestables de la voluntat del govern espanyol d’executar una repressió indiscriminada, no podem creure’ls. Ens podrem mal fiar de les intencions del govern espanyol, però arribar al punt d’una acusació tan greu, obliga a qui la fa d’aportar les proves indiscutibles. D’altra manera podrem creure que en aquesta guerra soterrada, aquestes declaracions formen part de la desinformació interessada i de la tàctica comuna dels governs en guerra de fer ús de la mentida com a argument de descrèdit contra l’enemic.

Si l’amenaça del terror els féu tirar enrere en l’aplicació i la implantació de la república proclamada, cal que la demostrin. No dubto que els policies i la guàrdia civil destinada a Catalunya no han vingut a passar unes vacances; prou que els vam sentir cridar com a goril·les ansiosos de sang en un hotel d’un poble de la costa. Pocs catalans dubtem que l’a por ellos’ els encega, però siguem justos i, de la mateixa manera que ens crispen les falsedats i mentides dels partits unionistes, falsedats i mentides que les imatges i els àudios desmenteixen, de la mateixa manera, exigim a les nostres autoritats republicanes i als partits que s’han pronunciat en la denúncia de paraula de la ferotge repressió indiscriminada que volia executar el govern espanyol; exigim-los imatges, àudios, documents o qualsevol prova indiciària que demostrin fefaentment que el nostre govern no ha mentit.

Acusar de criminal un govern que ja sabem que està format per delinqüents i provar-ho, no només reforça la fe en els nostres representants sinó que despulla la realitat feixista del govern espanyol davant del món. Si us plau, autoritats i partits catalans, demostreu les vostres paraules i comptareu amb la solidaritat de la gent de bé, dels democràtes i dels amants de la llibertat. I si no podeu demostrar allò que dieu, calleu. No sabeu el mal que ens pot fer sembrar acusacions sense proves, ja que l’únic benefici que podem treure d’aquesta errada, serà el descrèdit de les nostres reclamacions i que ens puguin assenyalar com a falsejadors de la realitat. I siguem seriosos: l’acusació és molt greu. Si us féreu enrere per evitar una matança, digueu-ho ben alt, del tot clar i exhibint els documents que ho demostrin, si no, calleu, i no goseu mai més alçar la paraula amb falses acusacions, que les falses acusacions acaben més d’hora que tard deixant en evidència qui les fa.

No tingueu por. Hem perdut les nostres institucions i estem vivint sota un règim autoritari que degenerarà en una dictadura tova. L’última cosa que es pot perdre és la llibertat, i la llibertat només es defensa amb la veritat i sense por.

No calleu, feu-nos coneixedors del que sabeu, i potser haureu garantit l’aclaparadora victòria del 21-D. Demostrar que l’únic argument del contrari és l’exercici indiscriminat de la violència, només pot dur-nos a la victòria; i això, fins i tot, vivint en una Europa corrupta sense cap sentit ètic ni social que els riu les gràcies.