FORA EL FEIXISME DE CATALUNYA

Són quarts d’onze de la nit del dimarts i el ‘Gobierno de España’, mitjançant la injusta jutgessa Carmen Lamela, que ha seguit els requeriments del reprovat fiscal general de l’Estat, ha citat a declarar els càrrecs del govern de la República el dia 2, dijous, a les 9 del matí. I recordem que dimecres, 1 de novembre, és festiu... I després d’això, encara s’ompliran la boca parlant d’estat de dret! Això és senzillament l’opressió, la generació judicial i política d’un règim feixista que, emparat en la força i la indefensió dels seus ciutadans, reprimeix com no s’havia vist a Europa en els darrers vuitanta anys.

Això no ho podem permetre. Hem guanyat tantes eleccions com han calgut, i tot i això ens hem ofert a negociar políticament el problema. Els feixistes només han respost amb violència, mentida política i manipulació dels mitjans, aquests, tots a una, i amb un tuf a ‘Arriba’ que espanta. Fa quatre dies el preparao, l’execrable Borbó, el feixista vestit de civil (avui el feixisme espanyol no va vestit de militar perquè aleshores tothom s’adonaria què són) elogiava els animals que havien pegat els seus suposats ciutadans, per a ell, uns súbdits insubmisos i contestataris. Això no ho podem permetre! El Borbó és un feixista de cap a peus, un rei il·legítim, nét de Franco i fill d’un altre fill de feixista, l’emèrit, el caça-elefants, l’amic dels tirans saudís, el lladre de les espanyes, el capo mafiós de tot l’Íbex-35... Ja n’hi ha prou!

Hem intentat fer evolucionar Espanya, sabent que aquesta escòria hi regnava i que tota una gentalla llepaculs els reia les gràcies i els obeïa. Vam descobrir com el Pujol formava part d’aquesta corrupció ancestral de les espanyes. Hem descobert tantes coses que ja sabíem, que ara és el moment de dir prou.

No podem permetre ni tolerar el que està passant: dues persones innocents engarjolades per reial voluntat del govern feixista del PP, la Generalitat violada per un cop d’estat comparable amb el d’Erdogan, tot el govern amenaçat de multes i presó per càrrecs inventats i sense cap garantia judicial -multes i presó decretades per deixalles humanes dedicades a la judicatura, fet, d’altra banda, endèmic en el règim espanyol des de temps immemorials-, ciutadans amenaçats de presó per llençar una cadira a un animal armat amb porra o per imprimir paperetes de votació, i els membres més destacats de la nostra policia apartats dels seus càrrecs, després de l’excel·lent gestió de l’1-O, almenys en el sentit de protegir la seguretat, la ciutadania i la pau, com elogiats arreu del món per l’operació antijihadista del mes d’agost.

Tenim tot el dia u per activar la resistència. La Generalitat, el govern de la República ha de marxar, ha d’exiliar-se en un país amb garanties i governar en allò que sigui possible des d’allí, i aquí, a més de mobilitzacions massives i constants, cal aturar el país d’una vegada i per totes. Són les organitzacions polítiques, socials i de treballadors i estudiants les que s’han d’unir per fer front comú a la increïble repressió feixista que està sofrint el poble de Catalunya. No tracten de fer justícia, es tracta de venjança, d’una venjança cruel i despietada, el tipus d’accions a les quals els espanyols estan acostumats i els fan sentir tan orgullosos: A por ellos, oé!

No podem restar quiets. La revolució ara ha d’activar-se. Hem proclamat la República. El poble de Catalunya ha dit clarament que ja no se sent ni es podrà sentir mai més espanyol. Només els emigrats amb arrels espanyoles i els panxacontents que han viscut del servilisme a la monarquia infame que regeix Espanya des de 1714, encara defensaran aquest retard polític, econòmic, social i cultural que és Espanya. Només hem de pensar en l’esquerra progressista, que són uns intel·lectualoides més monàrquics que el Rei i més espanyolistes que Franco o Primo de Rivera. Les seves lamentables accions i declaracions els delaten.

No, ara ha arribat el moment de dir prou. Cal fer conèixer arreu la infàmia del règim, que Espanya segueix estant regida pels hereus del franquisme i que la ideologia segueix essent feixista. Només cal mostrar-los les imatges de les manifestacions unionistes, només cal ensenyar-los els autes judicials, només cal fer-los sentir les declaracions insultants envers els representants legítims del poble català.

Si ens volen destruir, poden fer-ho. Recordem que ja saben que Barcelona hauria de ser bombardejada cada cinquanta anys, per anar bé. Aquests són els espanyols que tant estimen Catalunya, que són catalans i espanyols. I si ens volen destruir, ho faran. Almenys tractem de defensar-nos, i si la nostra desaparició comporta la destrucció del seu mític país, almenys, haurem acabat en taules. Nosaltres volíem marxar i acordar una convivència possible. Ells ens volen sotmesos, sempre sotmesos. Ara volen la nostra destrucció política, econòmica, social i cultural. Si no ens posem en peu de guerra, ens destruiran; alçant-nos en la resistència activa encara podem guanyar. I vull deixar molt clar que no faig un cant a la violència ni a l’agressió dels nostres -avui ja- enemics, només demano la resistència primer passiva, però la resposta activa davant de l’agressió. La defensa pròpia està reconeguda per tots els manuals de justícia.

Catalunya està en un moment en què o es defensa o és morta. Sols no ens en sortirem, els botxins que ens assetgen tenen les armes i gens d’escrúpols (no fa gaire se’n vantaven encara d’haver assassinat el president Companys), però cal confiar que algun país del món haurà de sentir-se al·ludit en el seu sentit democràtic i la seva concepció de llibertat, que tots els països del món han sofert agressions intolerables i indiscriminades com les que nosaltres estem patint.

Visca Catalunya! I si no pot viure, Mori Espanya!, i tant de bo es pogués escriure: Mori el feixisme espanyol!