La
demagògia política ha infectat el món sencer. Arreu del món tots
els règims polítics es vesteixen de democràcia i després
exerceixen com a dictadures més o menys dures o toves. Europa és
potser el més clar exemple i el més trist. Els líders del femer
europeu s’omplen la boca de democràcia, de drets humans i de
llibertat. Per exemple, Jean Claude Juncker, doctor honoris causa per
no sé quantes universitats, un miserable que representa amb tota la
indignitat de què és capaç el femer europeu.
La
democràcia són ells, són aquesta colla de dirigents que no ha
votat mai cap ciutadà, i tot i això, ells se senten absolutament
legitimitats. Els drets humans, avui a Europa, són un insult a la
intel·ligència i una ofensa ètica: els dirigents del fermer són
els culpables i responsables dels milers de morts que s’empassa el
mar Mediterrani. I parlar de llibertat, això ja és una facècia de
molt mal gust: la llibertat són els mercats, la colla de lobbys i
d’altres delinqüents que comprant els favors de gentalla com
Juncker augmenten la seva riquesa i poder, i al luxemburgès l’omplen
l’alcohol i cotxes bons, que són el súmmum de la passió
democràtica d’aquest recollidor d’honoris causes -com si amb
aquest títol, algú netegés les seves infàmies- i altres premis,
que hi ha males llengües que diuen que enguany vol optar al premi
Miss Espanya. A ell, mentre li omplin la copa, el compte corrent i li
paguin les seves extraordinàries conferències, ja li està bé.
Estant
així les coses a Europa, i sabent per boca de M. Rajoy que la
Comunitat és ‘lo más de lo más’ en tot allò que sigui
dignitat, respecte i diàleg en un marc de justícia, democràcia i
llibertat, estant així les coses, què poden ser les eleccions
espanyoles imposades a la República catalana sinó una exhibició de
la baixa qualitat democràtica europea (recordeu que quan no els
agraden els resultats, es torna a votar fins que surt el que ells
volen, o, com a Grècia, que es passaren per l’Arc de Triomf la
voluntat del poble grec, per no parlar d’aquells països on imposen
la seva llei saltant totes les lleis nacionals que calguin i més
encara el desig de la ciutadania; que com sigui que potser no hi
estarà d’acord, doncs, no se’ls pregunta i assumpte solucionat).
Estem
entrant al mes de desembre i aviat començarà la campanya electoral.
Hi ha presos polítics, gent exiliada, gent perseguida per una
‘suposada’ justícia que excarcera nazis agressius i amenaça o
sanciona amb multes qualsevol animadversió al règim i a les seves
autoritats, siguin aquestes animadversions, les dignes mostres de
ràbia contra ‘suposats’ policies i agents de l’ordre, o
rialles i acudits per l’alegria de veure un censor de conductes i
de la llibertat que mor per ‘acció voluntària’ o ‘omissió de
funcions vitals’, que -en el marc de la cosa nostra- ve a ser el
mateix.
Unes
eleccions que el feixisme decreta com a lliures i a més a més amb
una absoluta netedat democràtica, tot ignorant:
-
Presos polítics, gent exiliada, més de vuit-cents perseguits per la
justícia, tots ells càrrecs elegits democràticament pel poble de
Catalunya, i també una incansable passió per perseguir les idees i
castigar-les, mentre el CNI tracta com a confident al terrorista de
Barcelona... confident?...
-
L’aplicació del 155 executat a Catalunya per una força política
que representa menys del 9% de l’electorat. Li diuen llibertat i
volen dir feixisme. La imposició de la minoria damunt de la majoria
és un estat de totalitarisme.
-
El conegut per les xarxes socials com a ‘el subnormal’ que
d’acord a la seva capacitat ètica i intel·lectual gosa de
considerar ‘anormals’ els periodistes de TV3. L’amant de la
llibertat que imposaria gent ‘normal’ com la que s’expressa en
els mitjans públics espanyols, uns mitjans que tenen tanta
credibilitat com el No-do, del qual en són hereus.
-
El col·lega de Madrid de l’anterior, el senyor de les finances.
L’home que ens pren els calés i ell ens els administra, amenaçant
les empreses que romanen a Catalunya, i ara tractant de desfer la
cultura del nostre país amb l’exigència del pagament de l’Iva,
en una actuació impròpia d’un ministeri, ja que la manipulació
de la llei tributària al teu gust és tot just una prevaricació.
Volen destruir tot allò que ens ha fet i ens fa lliures.
-
Els seus socis d’extrema dreta progressista, representats per la
ballaruca, han protestat a la Junta electoral perquè els cartells
que demanen la llibertat dels presos són una falta de respecte a la
pluralitat democràtica i tergiversen la imparcialitat de les
institucions públiques. Per això l’Ajuntament de Barcelona ha de
treure la pancarta. I així passarà arreu, per tal que amagant la
realitat, els més babaus no se n’adonin. I a això, els
filofalangistes del PSC-PSOE, n’hi diuen llibertat.
-
Els falangistes de dreta-centre-i-esquerra tot junt, també han
protestat, i demanen que les llums de les fonts no siguin de color
groc. Aquests són capaços de demanar que tota la campanya sigui en
castellà perquè així ‘todos nos entendemos’. Que ja està vist
que ells en català, no s’entenen; si no mireu l’errada del seu
eslògan.
I
encara resten molts dies, i moltes seran les seves accions. Tenen
tota la premsa escrita al seu costat -llevat d’alguna d’Internet-,
tota la televisió i les ràdios al seu servei, i espereu, que volen
mesures que obliguin a controlar TV3, que segons ells és radicalment
parcial. I jo que n’estic fins als nassos de veure-hi tothora més
unionistes que independentistes!... Volen encausar l’Anna Gabriel
pel delicte de sedició, i no dubtaran a trobar alguna mentida amb la
qual perjudicar sinó il·legalitzar els partits que defensen la
República.
Cal
que tinguem això molt en compte i, sobretot, que les forces
independentistes siguin capaces de consensuar una estratègia
d’abstenció massiva en cas que siguin il·legalitzats els nostres
partits (o vots en blanc com a protesta). I val a dir, que caldria
comptar amb els Comuns en aquesta estratègia, per bé que aquests
llepacadires -ni sí ni no ni no-ho-sé-, volen el que és impossible
perquè és impossible, no mena enlloc i els permet d’asseure el
cul en una bona cadira.
No
s’hi val a badar. El feixisme neoliberal europeu va de la maneta
del feixisme polític espanyol, cal tenir-ho molt present. Catalunya
significa llibertat a Espanya i alliberament a Europa, i això no els
va. Ells ho tenen tot molt ben lligat. Per això, no esperem res de
ningú, només la nostra obstinació i la nostra raó pot donar-nos
la victòria aquí, per impossible governabilitat, i allà per ser
capaços de despertar la gent, que a Europa fa molt de temps que la
ciutadania no compta per a res, més que per pagar els impostos que
permeten la immensa corrupció europea. I si això no fos així, a
Europa gentalla com Juncker o Tajani no hi tindrien cabuda, i en
canvi són veus cantants.
Ho
hem d’assumir, Catalunya republicana és la fi de la monarquia
espanyola -i els Borbons són qualsevol cosa menys bona gent- i la fi
d’Europa -i les elits són qualsevol cosa menys bona gent-. Estem
sols i sols haurem de fer lluita si volem guanyar-la. Per sort, fora
d’Europa hi ha vida, i és en aquest més enllà on hem de
dispositar la nostra confiança i la nostra esperança. A Espanya els
desitgem bon vent i barca nova i a Europa els enviem a cagar a la
via. Fent-ho així i amb tota la resolució que cal per afrontar uns
moments històrics com el present, encara tenim possibilitats de
victòria. I si fallem en l’intent, almenys que puguem anar amb la
cara alta i la consciència tranquil·la. Volem ser lliures per fer
un país millor, més respectuós, més social i menys neoliberal. Si
no, la lluita no val per a res.
Ningú
no sap si votarem (per molt que diguin i ho escriguin malament els
falangistes), ara bé, tant si votem com si no, la victòria ara ha
de ser nostra i amb una majoria indiscutible -i sempre haurem de fer
veure que s’han guanyat les eleccions amb tota la maquinària
propagandística en el bàndol contrari- o per una abstenció
aclaparadora. Sigui com sigui, no oblideu mai que aquestes eleccions,
que són il·legítimes i il·legals, no seran netes. Haurem de votar
amb una pinça al nas i amb guants a les mans, però si volem viure
d’una punyetera vegada en llibertat, la nostra voluntat haurà de
reflectir-se en els nostres vots, que seran els que hauran de fer
sentir, per emissió o per omissió, el nostre crit al món:
Nosaltres no som feixistes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada