ADÉU, EUROPA

Després que l’home que somia cada dia en Mussolini i admira la bonhomia de Silvio Berlusconi, el menyspreable feixista italià Antonio Tajani, el President de la Sagrada Institució de les Llibertats Europees i Reserva Espiritual del Món Sencer, el Parlament Europeu, ha decidit amb tota lògica, prohibir als molt honorables presidents catalans de manifestar-se públicament, argumentant la prohibició, amb la sòlida convicció que, si els ho permetia, els catalans ocuparíem Bèlgica. 7,5 milions de catalans establerts a Bèlgica amenacen la integritat europea i posen en risc les llibertats de tots els països lliures de la comunitat, que haurien de patir l’expansió catalana i en poc temps restarien sotmesos per sempre al nazisme intrínsec en els catalans i a l’exercici indiscriminat de la violència, com hem pogut comprovar en els terribles deu darrers anys, que han sembrat cadàvers i repressió arreu del nostre territori, com molt bé gemeguen els Ciudadanos finançats per la princesa d’Astúries borratxa que governa la Corrupció Europea.

Aquesta és la realitat del Parlament més corrupte del món. Una organització criminal, dirigida per la Comissió Europea (que es passa per l’engonal la voluntat de tots els ciutadans europeus), que ha convertit Itàlia en nucli feixista, que ha imposat Macron com a neofeixista liberal a França i que continuarà amb el procés de destruir els fonaments de la cultura europea, sota els dictats del BIS, i les seves criminals sucursals, el FMI i el BM. Si no em creieu, on penseu que estava ahir la princesa d’Astúries borratxa, l’home que ha convertit tota Europa en una trama de paradisos fiscals; doncs, a Andorra, que no és de la comunitat, però on s’ha dirigit el gosset dels amos per defensar els interessos de la màfia que governa el continent.

Europeus, el pitjor futur us pronostico. Heu deixat, admès i consentit que una organització criminal dirigeixi els destins dels països, abans lliures, d’Europa. Qui es confia d’un mafiós, sap que té tan a prop un sobre ple de diners tenyits de sang com un tret al front. Els ciutadans europeus són xais en un escorxador. Enfilats un darrere de l’altre, esperant el torn perquè els botxins els dessagnin. La veu dels xais és el vot, amb el qual la Comissió Europea i gran part del Parlament Europeu guarneixen els excusats de les seves respectives seus. Només perquè la premsa és mesella i menja dels amos, pot tenir una explicació l’estultícia tan generalitzada arreu d’Europa. Els ciutadans són bona gent, no ho dubto pas, però les hienes només ensumen sang. Fa temps que estan preparant el cop final. Matteo Salvini és la primera pedra. Emmanuel Macron la segona. Ara posaran la tercera on no fa falta, a Espanya, i amb el triunvirat Vox-C’s-PP, la princesa d’Astúries, corrupta i borratxa, ja tindrà les mans lliures per imposar-se a Alemanya. Per què penseu que la Gran Bretanya ha fugit, o en vol fugir? No oblideu que Jean-Claude Juncker, la princeseta asturiana, entre orujo i sidra, vodka, whisky, cervesa, santfranciscos i similars, que pren per oblidar els assassinats diaris que comet per omissió de socors en el mediterrani, amb la inestimable col·laboració dels gossets de falda Tusk, Margaridis, Timmermans, etcètera, no ho oblideu, ve d’una reconeguda nissaga de nacionalsocialistes.

Mentrestant, els nostres presidents fent la gara-gara a la institució que ens reprimeix amb tota la hipocresia del món, en quant que no garanteix les mínimes llibertats i els drets d’una part de la seva població. MHs presidents, ja n’hi ha prou! No us n’heu adonat, encara? Engegueu-los a pastar fang, públicament. Acuseu-los del que són. No us preocupi que el règim tirànic espanyol aprofiti les vostres diatribes per acusar-vos de totes les indecències i immoralitats del món. Prou! Fa molt de temps que hauríeu d’haver jugat com juguen els estats. La llibertat i els drets humans no hi ha un sol estat en el món (potser alguns privilegiats del nord-nord europeu) que els respecti. Només s’entenen amb intercanvi d’interessos i corrupcions. Aquest és el joc de la geopolítica. Saddam i Gaddafi serviren mentre foren mesells, després els assassinaren sense escrúpols. Això és geopolítica. Fa fàstic, sense dubte. És feina per a criminals, sense dubte. Però si volem ser independents, haurem de jugar en la cort de porcs. O us pensàveu que no?

Deixeu de fer el ganso, de jugar a malabarismes amb les paraules i actueu. Rússia, Israel o Xina, són els objectius. Garantiu-los els seus interessos econòmics, estratègics i nacionals, i si assoliu un acord, engegueu el feixisme europeu a fer punyetes. Que Xina no és una democràcia? Que Rússia no és una democràcia? Que Israel no és un aliat que garanteixi la seguretat? I Espanya, és una democràcia? Ens garanteix la seguretat? Recordeu: «Nos hemos cargado la sanidad». O si voleu els accidents d’unes línies de tren que converteixen les de l’Índia en model; o l’atemptat del CNI a Barcelona. Pitjor no estarem de cap de les maneres, i a més a més, Rússia, Israel i Xina són països llunyans. Només un interès estratègic i el respecte mutu poden ser garantia de la confiança i unitat.

Si voleu MHs presidents, continueu fent el ximple i esperant que la Corrupció Europea es pronunciï, però tingueu molt present que esteu cavant la tomba de Catalunya. Espanya i Europa són els enemics declarats. EUA n’és el seu soci... Ara, penseu una miqueta. On hauríem de concentrar les nostres aspiracions? Creieu que Putin no veuria amb bons ulls crispar EUA i la merda d’Europa? No us heu adonat que avui estem en una guerra mundial pel control del planeta? Cal decidir el bàndol, ara, si els del teu costat no són dels teus, potser prova-ho amb els altres. I no oblideu l’exemple de Cuba. Al costat mateix de la potència nuclear americana, i ha resistit fins que l’URSS es desintegrà. Feu anar el cap, deixeu-vos de demagògia ni de considerar la putriditat governamental europea com a l’oasi democràtic del món. Això és una demostració de debilitat mental.

Adéu Europa. Adéu Espanya, de la qual, sortint-ne així, els europeus es quedaran el deute. I benvinguts enemics de l’Europa que camina envers el nazisme sense cap escrúpol ni mirament! MH presidents, els representants europeus són tots gentalla de la pitjor classe. No tenen ni un sol principi ètic, menys encara cap consideració envers la llibertat i la democràcia. Deixeu de ser així de gamarussos i innocents.

Adéu Europa. Si algun continent no té cap futur (obvio Àfrica, perquè no l’ha tingut mai) aquest és Europa. Europa és vella, molt vella, i ara les mòmies intenten viure de la sang fresca dels vius, i de l’alcohol, tot s’ha de dir.

Per Catalunya i la seva gent, feu un definitiu pas endavant. De pentinar la gata només en traureu pèls al raspall.

NOMÉS 45000 FEIXISTES ?

Aquest diumenge, l’extrema dreta espanyola s’ha reunit per exigir la dimissió de ‘l’ultra-socialista’ i traïdor Sánchez, i la convocatòria d’eleccions per netejar Espanya. La flor i nata de tot el feixisme no ha perdut l’ocasió de lluir-se en l’exhibició. A més dels tres tenors, hi havia el socialista republicà Manuel Valls (personatge digne de vodevil dolent), entre una multitud de socialistes espanyols de tots els temps -dels amics dels GAL als amics de la puntada de peu a la porta -, i per dotar del glamur necessari a tan emotiu acte, han comptat amb la presència d’un Nobel, sí, sí, un Nobel tot inflat que passejava entre la multitud amb aquell sentiment que superioritat que dóna la teva raça i la teva superior formació cultural (Ell no és un indi repugnant ni un miserable analfabet espanyol). Tanmateix, i la gent? i els feixistes de carrer? on eren? A Madrid no. I això que la representació de l’autoodi i el feixisme català comptava amb la moreneta Montserrat (no la Verge!) i l’home dels bramuls, el senyor Bou, que si no fos perquè a l’home el vesteixen amb americana, pantalons de marca i sabates cares, qualsevol el prendria per un hooligan dels perillosos o per un ximpanzé que ha perdut el senderi. Aquesta ha estat la fauna que s’hi ha passejat. Tanmateix, i la gent? 45000 de 47 milions, és poca cosa; l’u per mil de la població. Hi havia el doble de gent veient el derbi madrileny!

Tot fa una pudor estranya. La violenta oposició al diàleg de la dreta espanyola i dels socialistes (no oblidem mai que són la reencarnació del falangisme històric) no ha d’haver fet gràcia a Europa, que se suposa que vol resoldre un problema que no li convé tenir. Per això, si els catalans demanen diàleg, el govern espanyol accepta parlar-ne (de la possibilitat d’establir un principi d’acords per al començament de les primeres converses orientatives, de cara a assolir unes negociacions que satisfacin ambdues parts, això sí, dintre de la Constitució més democràtica del món, en el sistema judicial més garantista i segur del món, en un estat de dret que separa clarament els poders de l’estat com cap altre estat del món, i sense parlar de l’autodeterminació). Davant d’aquest panorama, l’extrema dreta espanyola (dreta no n’hi ha, si no considerem Podemos un centre moderat) ha sofert un atac d’espanyolitis agut. Han dit de tot a l’’ultrasocialista’ Sánchez i han fet pinya amb la pretensió que siguin convocades eleccions, guanyar-les, i així imposar el règim i els principis del ‘movimiento’ que el Rei emètic jurà, per poder esclafar els catalans amb allò que calgui, amb paciència i venjança, o pel broc gros, bombardejant Barcelona, que ja fa uns quants anys que no ha rebut el merescut càstig del bombardeig que toca cada cinquanta anys.

Convocar aquesta manifestació era perillosa per Espanya. Si hagués estat el que és en realitat, hauríem vist tot el feixisme latent, i Madrid s’hauria omplert de nazis, falangistes i franquistes, que haurien lluït la bandera del pollastre, l’orgull i el braç en alt. Això ho sabem tots. I com és que tota aquesta reserva espiritual no ha sortit al carrer, si l’única neurona que posseeixen els serveix per cridar Viva España?... Alguna cosa ha hagut de passar, i alguna ment pensant (que l’enemic en té) haurà posat damunt de la taula què significaria una exaltació de la dictadura dos dies abans que la ‘consolidada’ democràcia espanyola jutgi els ‘colpistes més perillosos i sanguinaris que es recorden de tota la història de la humanitat’. Per això, algú ha donat l’ordre que els gossos més perillosos i els eixelebrats més impenitents romanguessin a casa, veient les imatges per la televisió. Tot el joc només consistia a fer rectificar el falangista Sánchez i donar-li una excusa per negar-se a parlar amb els catalans. A Espanya, i això ningú no ho ha d’oblidar, no hi ha partits, hi ha la tirania Borbònica dividida en diferents faccions, totes fidels a l’herència del règim anterior, que val la pena recordar que és el segon règim del món, del món!, amb més desapareguts; evidència indiscutible del genocidi i de la condescendència ideològica dels hereus.

Per tot això, que ningú cregui que Espanya és de veritat un règim democràtic.

I després d’aquest fracàs de l’espanyolisme, què han fet els nostres intel·ligentíssims polítics? Doncs, tornar a demanar diàleg. Semblen lloros. Des del 2010 que es reclama diàleg, i hem rebut amenaces, hòsties i persecució amb un ànim de venjança ben poc cristià. Tot i això, els nostres polítics hi insisteixen. Potser... pensen que no els han entès. Com parlen català i els altres no l’entenen. Potser haurien de dir que volen ‘diálogo’. No ho sé. El cas és que confiar en tanta incompetència resulta patètic.

MHs Presidents, prou, per Catalunya, prou. Espanya mai - ho ha dit explícitament el senyor Sánchez, l’’ultra socialista’, amb unes altres paraules - ens permetrà la secessió si no és per força major. No comprendre això, és, senzillament, una demostració d’incapacitat per afrontar el repte. Europa, aquesta organització mafiosa, ja ha demostrat el seu tarannà democràtic més d’una vegada (Itàlia, Polònia, Hongria, Turquia, Veneçuela, Espanya, per no parlar ‘de la negació d’auxili al mar’), només bramen quan EUA els prem les ‘castanyoles’, com en el cas d’Ucraïna. I una mica, que Europa avui és com una tifa de vaca enmig d’un prat. És allà, però ningú no li fa cas.

MHs Presidents, no n’espereu res d’Europa. Ja fa temps, que el M.H. President Puigdemont hauria d’haver estat a totes les cancelleries del món, si no parlant amb les màximes autoritats, sí amb homes clau de les diferents cancelleries, argumentant que és el President de Catalunya en l’exili i que cerca aliats per assolir la independència. S’ha d’estar obert a negociacions que aportin beneficis als països amb els quals es tracta, i teixir una xarxa que permeti Catalunya ‘entrar’ en la geopolítica internacional. I no dic bestieses: Fins i tot Andorra està dins d’aquest entramat geopolític!

Ja que no ho heu fet. Si jo fos el president, concertava viatges amb la finalitat descrita, obertament exposada – i el recorregut seria: Brussel·les, Berlín, Moscou, Beijing, Tòquio (per aprofitar el viatge), Jerusalem i Londres-. Als dos primers, els exposaria la situació a Catalunya i els exigiria una reacció immediata-immediata per aturar el periple. Si el Jean-Claude no està en condicions, cosa molt probable, i la Merkel mira a un altre costat, aleshores, vol directe de Berlín a Moscou, i si no podem reunir-nos amb Putin, amb algun dels seus homes importants. I així començar a guanyar aliats, uns aliats que només guanyaràs oferint-los una compensació, que la política funciona així. És més fàcil fer aliat a Rússia obrint-los la possibilitat dels ports catalans com a bases militars, que assolir la comprensió d’Europa amb l’argument de la democràcia. Al capdavall, la Comissió, el Consell i els principals països europeus, tenen la mateixa consideració a la democràcia que Vladimir Putin.

Mhs Presidents, deixeu de fer excursions a les presons i botifarrades demagògiques, i viatgeu, conegueu món! Espanya és l’opressor i Europa el seu fidel aliat. Aquí no cerqueu res de res. El futur vindrà d’Orient, i qui s’avança als temps guanya el futur. No badeu. Deixeu de demanar diàleg i comenceu diàleg i negociacions vosaltres amb els que han de ser els nostres aliats. S’ha de ser pràctic. Et poden reconèixer vint països, i això no significa res. Et reconeix Rússia, Xina o Gran Bretanya i la independència és una realitat. Mhs Presidents, som un país molt petit, ric, bufó, però petit. Hem de trobar el nostre ‘primo Zumosol’. I si us fixeu, aquests tres països que he esmentat, a més a més, no són països veïns. Enmig quedaria l’Europa que hauríem abandonat. Deixeu que es quedin amb Espanya, no freturaran de gaire temps per penedir-se de la seva poca visió de futur.

Així doncs, no us fieu del fracàs d’avui a Borbònia, i viatgeu, feu amics, que de vegades hi ha companyies que poden no ser aconsellables, però que són garantia de la teva llibertat. Malauradament, la política és així.

Penseu que només d’alterar la pau diplomàtica d’aquests països, entreu en el joc. Si som una pedra a la sabata del món, tindrem possibilitats; si som una intoxicació en un país exòtic, no ens enterraran ni els morts.

EUROPA ÉS UNA TIRANIA

El Rivera francès, Emmanuel Macron, l’home amb la mateixa capacitat política de Casado o Abascal, ha decidit de restringir el dret a manifestació dels francesos. Alhora, ell amb la mesella alemanya dels amos, la Merkel, han donat suport a la iniciativa de Trump i els fabricants de diners de la Reserva Federal (els assassins dels diferents presidents americans que han encunyat moneda nacional fora del seu poder i autorització), i tots plegats han fet un eximi exercici de democràcia i de respecte per la voluntat popular que tant pregonen, i han decidit que Guaidó, el Macron veneçolà amb una preocupant tirada al Torrent, es converteixi en el president de Veneçuela.

Bravo! Emocioneu-vos davant d’aquesta demostració de justícia, de principis ètics i de gran política. No em direu que no és bonic que els països més poderosos d’occident canviïn un govern estranger per robar el petroli de la nació (o els boscos i tresors amazònics a Brasil, amb el feixista de Bolsonaro), això sí, en nom de la llibertat i el respecte a l’estat de dret. Bé, igual, que han fet a Catalunya.

Europa, dirigida pels filantrops del BIS (Banc International Settlements), el Banc de Pagaments Internacionals que governen i dirigeixen els ‘salvadors de la Humanitat’, reunits en el clan de la Bondat, format pels Rothschild, Rockefeller, Soros, entre altres insignes personalitats (consulteu la wikipèdia i comprovareu la santedat i el comunisme d’aquests grans filantrops de l’Univers universal), sí, Europa està a punt d’arribar al règim dels règims, a la granja ‘ideal’ d’Orwell: tots som feliços com nens imbècils, tots estem eternament agraïts als homes que ens han alliberat de les cadenes del pensament i la tragèdia de la llibertat, tots estem orgullosos de creure el mateix que els nostres ‘líders’, els grans conductors d’homes, els filantrops, homes dedicats a malbaratar els seus ingents capitals en bé de tota la Humanitat... Fins i tot Déu, està a punt de plegar, comprovada la seva absoluta ineficàcia, comparat amb aquests nous Déus, homes fets a ells mateixos, amb disciplina, lliurament total a la causa humana, honradesa, honestedat, sacrifici, respecte per la llei, i, això sí, sense violentar mai els altres, que ells són els enemics de les guerres encara que les financin totes; però les financen sense voler, només pel bé de la Humanitat, i sense immiscir-se ni en política ni en els mitjans de comunicació ni en les universitats ni en les arts, enlloc posen el nas, ells només es preocupen i es dediquen, com Caixabanc, a l’obra social.

He hagut de fer una pausa per eixugar-me les llàgrimes que brollaven dels meus ulls i del més fons del meu cor, commogut en el més dedins per la bondat suprema, la benedicció de la seva bellesa i la magnificència de la il·luminació desinteressada i abnegadament dedicada al servei dels altres.

Bé, sembla que m’he refet una mica... Perdoneu, però s’ha de ser molt insensible per no emocionar-se... Aquests emperadors de la bondat han disposat un govern dins del govern europeu per protegir la ciutadania dels abusos dels polítics que els ciutadans democràticament i equivocada elegeixen. Per això, en una campanya per a la integració social dels discapacitats, nomenaren Jean Claude Juncker, un alcohòl·lic d’etiologia ciàtica, que malgrat el nom de pallasso, no n’és de pallasso. Aquest home digne entre tots els homes dignes que ha vist passar la història, per la seva banda, trià una sèrie d’excel·lències en intel·ligència, honestedat i fidelitat a la paraula donada com Timmermans, Tusk, Tajani, Margaridis com a caps de cartell, uns homes que fan petits personatges de pa sucat amb oli com Newton, Pascal, Cervantes, Kant, Mozart o Beethoven, per citar alguns miserables que només han fet mal a la humanitat. En canvi, el pallasso Jean Claude Juncker, home demòcrata fins a la medul·la, infestat d’amor a la Humanitat, preocupat per tots els mals de món i d’acord amb els grans entre els grans, els ‘bisos’, si em permeteu que els digui així; en canvi, Jean Claude, que així li’n diuen els amics entre copa i copa i trompada i trompada, acompanyat dels seus sequaços, va decidir que pel bé comú i la solidaritat europea, s’havia de deixar morir ofegats els emigrants que els comunistes treballadors de l’Europa de les oportunitats convidaren a venir per treure’ls el lloc de treball, i amb una misericòrdia que fa plorar els àngels del paradís i pixar-se de riure els súcubs de l’Infern, els deixen morir en el silenci tètric del mar; en justícia, qui ho pot dubtar! Malbaratar diners per salvar vides humanes esgarriades, filles de països pobres que no han crescut mai perquè els grans països del món, tot i l’esforç de robar-los les riqueses, no han sabut fer-los entendre el missatge alliberador! Malbaratar diners per salvar les persones que has enganyat, no és negoci, nois.

Europeus, feu una mica més el ganso i veureu el camp de concentració que serà en poc més de cinc o deu anys el nostre continent. Espanya no compta, perquè és tradició immemorial, una mica com a Itàlia, però Àustria, Suècia, Finlàndia, Hongria, Polònia, i ara França, i després el motor, Alemanya, van fent els passos per convertir Europa en la pitjor de les presons pensades mai.

Europeus, la revolució està preparada: o derrotem els assassins que dirigeixen el món o els assassins ens construiran un meravellós camp de concentració, on la llibertat serà delicte, la reclamació revolta i la democràcia un acudit molt divertit. Ens han preparat un món de silenci i por, de nosaltres depèn callar i cagar-nos a les calces o començar a cridar i llençar pedres als qui ens dispararan amb bales.

Sabeu qui són, com jo. S’amaguen darrere dels gossos, les rates i els lloros que omplen tots els parlaments europeus, per no dir la Casa de Barrets immensa, el súperputiclub de Brussel·les. Sense política no hi ha democràcia, sense polítics no hi ha política, i sense ideologia i honestedat intel·lectual no hi ha polítics. Lloros, rates i gossos no són polítics. Fixeu-vos que els que ho són o estan preocupats pels principis d’igualtat de drets i la llibertat, com ara Lula da Silva, Assange o Varufakis, són a la presó, o atrapats en un arrest domiciliari peculiar, o ignorats i menystinguts.

Lloros, rates i gossos són fonamentals per als grans criminals de la història; sense ells, el seu poder no seria res. El primer pas, feu-me cas, és no aplaudir els discursos dels lloros, ni ignorar la misèria on viuen les rates, encara menys lloar la submissió canina. A tots ells, llenceu-los pedres, sense miraments. La sàvia natura ens demostra que, quan els cauen pedres del cel, els lloros callen, les rates fugen als seus caus i els gossos amb la cua entre les potes cerquen un refugi per a la seva por.

Els ensinistradors són gent sense escrúpols, no estimen els lloros, ni les rates ni els gossos, encara menys els altres animals. Només toleren les gallines, els ànecs, els rucs, els coloms coixos, els porcs mansos i els bous dòcils i obedients.

Si no us agraden les pedres, comenceu a triar quin animaló voldríeu ser. Aviat es convocaran les places i haureu de tenir decidit on voleu presentar la vostra candidatura.

Benvinguts a la Gran Granja dels Homes Feliços!