Que
la corrupció és un corcó que fa molts anys que s’ha instal·lat
arreu de la nostra societat, és una evidència tan grossa que no
necessita demostració: La classe delinqüent que es dedica a la
política (no trobareu un sol polític que hagi tingut
responsabilitat, que no pugui ser encausat per algun delicte), la
classe científica putrefacta que obeeix els interessos corporatius
per damunt de la responsabilitat com a científics (avui, la classe
mèdica ha perdut TOTA credibilitat), les veïnes de safareig, el que
comunament es coneix com a periodistes (els infames personatges que
dient mentides es proclamen portaveus de la veritat, sense seguir el
codi deontològic que els obliga a contrastar les informacions i
fer-ne les investigacions pertinents, i que avui, així que reben el
comunicat dels delinqüents de l’Estat, així com el reben, el
transmeten a la ciutadania), i podríem referir-nos als psicòlegs
(els psiquiatres però, els deixo apart; sempre he considerat que no
és una professió sinó una activitat criminal que atempta contra la
salut i la llibertat de les persones, i val a dir, que em fonamento
en la història d’aquesta pseudociència per a afirmar-ho. Recordem
els experiments de l’Alemanya de Hitler, de la Rússia de Stalin,
de la Xina o dels Estats Units). I encara podríem afegir a la llista
dels corruptes i dels silenciosos, moltes altres branques del
coneixement: però avui em vull centrar en els que diuen dedicar-se a
les Humanitats i sobretot als filòsofs i escriptors.
Comencem
per les branques petites del coneixement. El vergonyós silenci dels
sociòlegs és esfereïdor. No en sentireu ni a un dir res contra
l’extirpació de la llibertat arreu del món amb una falsedat que
clama al cel. I si parlen, compradets i ben satisfets d’haver-se
guanyat la vida fent el dròpol al servei dels amos, ens animen a
obeir, com l’autodesqualificat Manuel Delgado, el gran
revolucionari, l’home que sempre pensava diferent, l’home que
estudiava totes les opinions i se n’inventava una altra per
donar-se importància. El temps el retratà, i la ‘mentida immensa’
el desemmascarà per sempre. Obeïu!, cridava, el revolucionari i
defensor de les llibertats individuals. Obeïu el govern! Sense
dubte, pagava els guanys d’anys enrere... Si aquest és el sociòleg
més popular i mediàtic a Catalunya, imagineu com deuen de ser els
altres que ni abans, i menys encara ara, han obert la boca. I també
podem parlar dels economistes, que davant de l’enfonsament
definitiu del sistema econòmic mundial, a penes se’ls sent
advertir que aquest engany comportarà la misèria i la mort de
milions de persones. Els que alguna cosa diuen, almenys tenen
dignitat, els que callen, com Sala-Martín, l’insigne professor de
Columbia, poc a dir, perquè en declaracions públiques va demostrar
que el seu coneixement d’economia era el mateix que el meu en
enginyeria aeroespacial. Potser es pensa que fer twits és la
seva professió, però s’equivoca. Ara és quan hauria d’estar
sacsejant tots els fonaments del sistema polític i econòmic per
descobrir quines fosques raons motiven les actuacions dels governs;
però calla, com si li haguessin posat el morrió i no se’l volgués
treure. Per cert, ara que parlo del morrió. El morrió és, des de
sempre, un mecanisme psicològic de sotmetiment molt subtil. Els
esclaus portaven morrió, les dones àrabs porten morrió, els
ciutadans dels antics països lliures porten morrió. I tots ells,
esclaus, dones sense identitat i presoners dels règims dictatorials,
són obligats a portar morrió, perquè la pèrdua d’identitat, la
identificació amb el ramat i el menyspreu i l’odi envers el
diferent, destrueixen la llibertat individual i converteixen la
persona en un zombi, que sense expressió facial, és uns ulls per
veure i unes orelles per sentir les versions dels amos, del marit o
del govern, i callar, sobretot, callar: sotmetre’s amb resignada i
satisfeta actitud a les imposicions de l’amo, sense tan sols posar
en consideració la legitimitat de la repressió. Dit això, pensem
per què TOTS els sicaris que dirigeixen els països del món, han
imposat aquest signe evident de destrucció de la identitat al seu
ramat, al munt de bèsties que exploten i dirigeixen enganyant-les
com s’enganya els nens, amb mentides constants (els reis mags) i
fent-los creure que ells tot sols no poden fer res bé, perquè només
la ‘gent gran’ sap com són les coses, que papà Estat és la
solució a tots els problemes, perquè papà Estat, tot ho fa bé. Un
fet que demostra la història sobradament: Hitler, Stalin, Mao,
Franco, Mussolini, Pol-Pot, Idi Amin, Netanyahu, Bush, Obama, José
María Aznar López, Tatcher, Blair, Barroso, Merkel, Macron, i un
etcètera finit, però inabastable.
Tanmateix,
aquest escrit vol apel·lar als intel·lectuals. La destrucció de
les Humanitats i del sentit del coneixement fa molts anys que va
començar, i s’ha imposat perquè els ‘intel·lectuals’
s’estimaren més el prestigi i el reconeixement social i polític
sobretot (que aquest els manté) que el servei a les seves
respectives especialitats en el camp intel·lectual. Certament, la
filosofia està molt malmesa, la qual cosa no vol dir que no hi hagi
ments privilegiades que ens podrien instruir molt més que els
imbècils que fan les rodes de premsa dels governs. Tanmateix, llevat
de Giorgio Agamben i, sobretot, de Byun-Chul Han, la resta de
filòsofs res amb seny han pronunciat; de fet, ni s’han pronunciat.
Els dos filòsofs esmentats, per la seva objectiva anàlisi de la
realitat, foren arraconats i se’ls ha tret la veu. És cert que la
gent ha assumit el desprestigi oficial de la filosofia, però els fan
callar perquè els imbècils dels governs i dels parlaments saben
prou bé que donar-los l’oportunitat de la discussió dialèctica
deixaria cadascú al seu lloc: els imbècils com a imbècils, i els
filòsofs com a analistes de la realitat i defensors de la llibertat
humana. I sí, aquesta és la finalitat de la filosofia, analitzar la
realitat i defensar la llibertat humana com a màxima manifestació
de la identitat i de la integritat d’un ésser humà. I és clar,
als imbècils, això els té cagats de por. Primer, perquè ells no
són ni éssers humans, sinó uns animals rapinyaires sense
escrúpols, profit ni benefici; segon, perquè no tenen un sol
argument per començar una discussió seriosa quant a la immensa
mentida; tercer, perquè són l’instrument per a la submissió dels
seus pobles amb aquiescència i satisfacció dels beneficis i profit
que els reporta vendre ‘animals’. Ja sabeu allò de: El lladre es
pensa que tothom roba, o el corb diu negra a la garsa. I no s’hi
pot fer més. On no n’hi ha, no en raja. I els zoològics
democràtics del món són els circs dels demagogs, pallassos
disfressats que menteixen, i farien riure, si la imbecil·litat no
comportés tants de mals.
Però
els filòsofs estan callats. La destrucció del fonament social: la
família, l’activitat, la dignitat, la llibertat, la independència,
la justícia i la transparència política, sembla que no els
preocupen gens, i miren a un altre costat quan el món que s’està
construint és la presó planetària – ja no hi haurà ‘realitat’,
perquè sense diverses mirades no hi ha ‘objectiu’ - i
l’aniquilació de la llibertat humana – la superior dignitat que
ningú pot restringir sense que l’home perjudicat tingui dret a
defensar-se fins a matar.
Vull
pensar que en els centres de fabricació de treballadors, dits
Universitats en record del que foren en altres temps, encara hi haurà
un pòsit de saviesa. Si és així, no haurien d’aplegar-se els més
representatius dels filòsofs del món, i després de confegir un
manifest, fer públiques les seves consideracions? Tots els grans
filòsofs que avui hi ha - si n’hi ha és clar -, no haurien de fer
valer el seu prestigi intel·lectual? Cap dels imbècils que governen
el món o parasiten la ciutadania en els escons dels parlaments té
la capacitat intel·lectual ni els coneixements bàsics per a rebatre
una declaració que posi negre sobre el blanc el crim que estan
cometent ells, polítics, com els periodistes i els científics sense
coneixements, i subornats. I encara que la gent – els zombis que
recorren els carrers i s’empassen la tele amb els ulls, les orelles
i la llengua – creuen que un filòsof és un inepte i un
discapacitat, els arguments que els filòsofs poden aportar, sense
dubte, podrien fer despertar aquests residus humans, i potser, dic
només potser, reconvertir-los en éssers humans.
Cal
que s’ho pensi, la intel·lectualitat. Si jo disposés de mitjans,
sense dubte que faria mesos que a més de cagar-me en la mare que els
va parir a tots, argumentaria i demostraria la causa de la meva
diarrea, de manera que tothom podria veure clar que l’únic interès
que em mou és la fidelitat a la veritat, a la realitat de les coses,
ja que aquesta és la tasca d’un intel·lectual: remenar-ho tot -
fins i tot allò que està bé, per descobrir-ne allò que no hi
lliga -; i si com ara, el cas és que tot està paorosament malament,
assenyalar els culpables i els responsables d’aquest genocidi
silent de la llibertat, que deixarà els zombis, els morts vivents
que ens envolten i deambulen sense solta ni volta. sense solta ni
volta i sense deambulació.
Qui
tingui orelles, que escolti!
