IDUS DE MARÇ A LA CATALANA

ALGÚ DUBTAVA DE LA TRAÏCIÓ D’ERC ?

M’he fet un fart d’assenyalar-los com a traïdors, i des de fa molt de temps. El 31 de gener de 2018, el ximple que presideix el ‘zoològic’ de Catalunya, va actuar contra el president de Catalunya, traint el seu compromís i seguint fil per randa les indicacions del cap de la traïció a Catalunya: ORIOL JUNQUERAS. Si algú, fent el babau, es pensa que és a la presó i que això no passaria si fos el traïdor, s’erra de cap a cap. Tot just per això és a la presó. Ell és l’esquer per a pescar el president legítim de Catalunya, l’home que fou elegit pel poble i el Parlament, i que ha estat l’objectiu – ja podríem considerar-lo – criminal del cap de la traïció i dels seus lloctinents més avançats: el nét de feixista, PEDRO ARAGONÉS, i el dandi de puti-club de carretera ROGER TORRENT. No ens ha d’estranyar gens, si al capdavant de la policia catalana, o allò que sigui aquest cau de guàrdies civils i policies nacionals, la Generalitat hi ha posat un ‘porter de discoteca’. Aquest és el nivell del país.

Avui, 27 de gener de 2020, el dandi s’ha carregat ell tot solet el segon president legítim de Catalunya. Torra és l’última esperança per al president a l’exili. I no ho dubteu, Torrent ho ha fet a consciència, com fa uns dies, quan els miserables traïdors d’ERC s’indignaven amb els independentistes i votaven a favor del President com a diputat. Tot just, per clavar-li el punyal per l’esquena en el moment de la veritat. I avui, veient la cara del traïdor Pedro Aragonès al costat del president, n’hi havia prou per comprendre-ho tot. I en tot això estant, fa un dies que el CAP DE LA TRAÏCIÓ féu unes declaracions impròpies d’un catòlic creient i practicant, i el mossèn, en un prodigi d’indignació, deia una paraula mooolt, però molt lletja, perquè el traïdor estava molt ofès per la gent que, com jo, li reconeixem una pèrfida baixesa personal, una extraordinària indignitat política i la més excelsa roïnesa en el comportament envers els altres; tot, molt cristià. L’Oriol és un ésser que ha demostrat sobradament que o bé és idiota profund o bé un traïdor de llibre. Fins aquí li deixo escollir, que no cal desatendre la possibilitat que sigui idiota de manual; tanmateix, l’home ha anat a la Universitat, i si bé això no és cap prova de no ser idiota, l’he sentit engalipar els votants, i l’home sembla que és capaç de construir frases amb sentit i amb respecte per la gramàtica, encara que l’altre dia, a un pas d’EXECUTAR la seva traïció, l’home, suposo que per remordiments molt cristians – no oblideu que aquesta gent la fa i després la confessa, per poder tornar-hi. Recordeu, si no, el sant baró de les brutes clavegueres d’Interior, que tenia un àngel de conductor de cotxe i anava a missa diària– va emetre uns improperis, unes ‘paraulotes’, unes barbaritats, unes coses que semblaven increïbles sortides d’aquella boca que només estima espanyols i eixampla bases entre altres eixamplaments.

Ara ja ho tenim tot damunt de la taula. Ciudadanos era la creació per a la distracció. La gent els prenia com a la terrorífica amenaça per a la independència, més que PP, PSOE, Comuns i Vox tots plegats, però la veritable amenaça per a la llibertat de Catalunya és ERC, i avui ens ho han posat negre sobre blanc. Per això, per si hi ha algú que encara baixa de l’hort i no se n’havia assabentat, ERC era el partit de la negociació, la pau, la serenitat i la vaselina. Tot molt ben preparat i seguint les ordres directes de La Zarzuela. No oblideu que són d’ERC, i si diuen Catalunya, volen dir Espanya, i si diuen República, volen dir Monarquia i si diuen Esquerra, volen dir Franquisme 2.0. Qui pensi altra cosa de la classe dirigent d’ERC és que entén de política tant com Valverde de futbol.

No vull estendre’m més. Ja està tot dit. ERC HA CONSUMAT LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA, I HA DEIXAT ELS CATALANS A LES RODES DEL TREN. Només espero que els catalans no serem tan imbècils de permetre que cap membre del partit de la traïció pugui guanyar-se la vida mercès als nostres vots, però tampoc no dubto que la tupinada a les eleccions està a la vista, com n’hi hagué en les dues darreres eleccions, que guanyaren – ves, quina casualitat – PSOE i ERC, uns resultats que no se’ls pot creure ningú amb dos dits de front. Les eleccions les guanyava, a Espanya, un PSOE sense idees, sense programa, sense res més que mentides i teatre, amb un pallasso de candidat, i ERC les guanyava a Catalunya a Junts pel sou (a Europa no(?)- que val a dir, que Carles Puigdemont tot sol és capaç de guanyar i esborrar del mapa ERC, com ho va demostrar en les eleccions de desembre, fent un partit en quatre dies i humiliant el traïdor. Carles Puigdemont guanyaria, sense dubte, perquè per molts errors que hagi comès, creu el que diu, mentre que el mossèn que tenen engarjolat i al qual donen un senglar diari – que aprimar-se, no s’aprima, el que fa la fe! -, ara, acomplert el pacte amb els seus estimats espanyols, podrà tenir l’oportunitat d’esborrar del mapa definitivament el seu rival polític, fent-ho amb les pitjors de les armes, les més iniqües i repugnants a l’ètica, com per tenir respecte per la seva dignitat com a persona! No oblideu la reforma penal que volen implantar, que ves, quines coses! posaria en llibertat els presos d’ara i facilitaria el lliurament dels exiliats. Quines coses! Oi, que resulta d’allò més curiós?

La jugada ERC–PSOE els ha sortit bé. Sobretot perquè la limitació intel·lectual de Junts pel sou, no ha permès que cap d’ells sabés que tenia a les mans ni amb qui se les jugava, perquè l’única preocupació era l’escó i el sou oficial, com va passar a la diputació o amb l’Artadi – la recordeu? El rècord de màsters, una eminència, la gran promesa de futur... i ha trobat la cadireta a l’Ajuntament i au, ara a fer-se fotos, a fer el pallasso i a viure de la ciutadania, com un Maragall més . Oh, i després dieu que la política és lletja? Pregunteu-los-ho al paràsits que viuen d’ella; i si els compteu, us adonareu que són milers d’inútils abocats a una menjadora, sense altra preocupació que ‘fer política’ i dormir la migdiada, com ens demostrà un home fet i adobat en la matèria com Margallo, en la seva memorable dormida en el lloc de treball, on li paguen per a això deu mil euros al mes, dietes apart, que tots els europeus o imbècils que viuen a Europa, paguen per a mantenir tota la fauna parasitària i inútil que asseu els culs als parlaments, com els porcs amorren el musell a les menjadores.

Avui ha estat un dels pitjors dies en la història del parlament, dels més lamentables de tota la història de Catalunya, per això, per dignitat, cap de les paneroles que avui infectaven el parlament, hauria de tornar a posar-hi mai més els peus. Uns perquè hi parlen castellà (la llengua de l’opressor), altres perquè volen seguir essent els colons, altres perquè ni sí ni no, però cobrar sí, això sí, i per la victòria del comunisme dels xalets; uns altres perquè hi són i no hi són: els traïdors i els incapaços. Collons, quin bé de Déu de sense substàncies. Només quatre éssers humans en un parlament: no és poca gent?

La política va morir als setanta. Tot el que hi ha des de llavors és infàmia. Billy Brandt i Olof Palme, potser foren els últims polítics europeus. El darrer, a més a més, fou assassinat... per fer política. I si mirem als Estats Units, l’exhibició d’homínids és espectacular: Clinton, el bonobó; Bush, l’esglaó perdut; Obama, el ximpanzé simpàtic que llueix en tot circ. Aquí no tenim homínids tan estretament emparentats amb les mones, per bé que hi ha en el parlament de Catalunya, un bon assortit d’aquests micos i ‘miques’. Però la veritat és que aquí ens va més la fauna autòctona: llimacs, porcs, rates de claveguera, voltors, trencalossos, llops, guineus, sargantanes i sobretot, moltes paneroles. És el que hi ha, i res no s’hi pot fer, perquè tu votaràs el que voldràs, però sortirà elegit els qui ells han decidit que ha de sortir. I sí, ja sé que direu: Oh, aquest beneit, quines coses diu! Com si no hi hagués democràcia!

Senyor jutge, per fer, no tinc cap pregunta més.

SALUT, JORDI CUIXART !

Fa molt de temps que volia escriure en reconeixement dels presos i la captivitat que estan sofrint injustament per reclamar democràticament i per mitjans pacífics el dret de l’autodeterminació. D’ells, els qui mereixen més el nostre suport i reconeixement pel que estan passant en defensa de la voluntat de la majoria de catalans, sobretot, són en Jordi Cuixart i en Jordi Sánchez, perquè són presidents d’entitats cíviques, una d’elles cultural (Òmnium) i l’altra política (ANC). La presó que pateixen és una violació flagrant dels drets fonamentals de les persones i la demostració de com ‘uns terroristes vestits de toga’ poden passar per ‘jutges’ en una tirania. La defensa pacífica de les posicions polítiques d’ambdues entitats ha estat i és el signe d’identitat amb què han assolit de rebre el suport, el respecte i l’estimació de gran part de la ciutadania de Catalunya. Les dues entitats, en els seus àmbits, han bregat per ser els interlocutors de la ciutadania amb la classe política – val a dir, la lamentable classe política del país, tan lamentable, que de vegades fins i tot fa pensar què pot ser de Catalunya, si la direcció política del país cau a les seves mans! -. Si Jordi Sánchez ha estat un activista menys punyent i, de vegades, desmoralitzador (l’1-O), en Jordi Cuixart ha demostrat el seu convenciment en les idees que defensa i en l’exercici pacífic de les reivindicacions, des del primer dia i fins avui. I cal destacar, que patint una vergonyant presó (vergonyant pels criminals que l’hi han posat), ha mantingut les creences i no ha cedit un mil·límetre en les seves conviccions. Aquesta resolució, la determinació a defensar el que creu, li està comportant greus alteracions a la vida. La crueltat, la set de venjança, la inhumanitat dels criminals togats, molt probablement no té igual en el món civilitzat, només en un país essencialment feixista com Espanya, on manen uns reis il·legítims, dedicats al robatori, l’extorsió, el tràfic d’armes, la col·laboració amb el terrorisme, la intervenció política i judicial, per no parlar de les vergonyoses escenes d’elefants i putes de l’homicida del seu germà en un ‘desgraciat accident’. Tanmateix les famílies reials ja ho tenen això de matar-se els germans amb els germans i entre la família (com la màfia). Què no faran amb el poble que tenen sotmès i els alimenta! Però no vull parlar de rosegadors, si no de la dignitat humana i d’individus que pateixen la persecució de la injustícia i la iniquitat.

Res no hi ha de blasmable en el capteniment de Jordi Cuixart. Qui ha vist què va passar davant de la conselleria d’Hisenda, sap perfectament que la intervenció dels Jordis fou molt important per mantenir l’ordre i garantir la seguretat, així de les persones com dels establiments públics i privats de la rodalia de la conselleria. Tanmateix, la baixesa ètica, la indignitat judicial, el rèptil servei als amos passant per damunt dels principis que els jutges haurien de tenir per sagrats, han tergiversat, han manipulat i han permès la mentida en un judici, on calia construir una falsedat per poder donar compliment a la sentència que el dia 2 d‘octubre el Rei d’Espanya féu arribar als gossos de cacera del Tribunal Suprem perquè complissin la seva voluntat. I així es féu. Sense dubte, tots els botxins togats haurien de ser sotmesos a un judici imparcial, és a dir, dut a terme per jutges estrangers, i en cas de ser trobats culpables, fet tan evident com repugnant, haurien de ser castigats d’acord a la màxima que hauria de regnar en la justícia respecte als jutges prevaricadors: l’execució. Si posem uns criminals a decidir quant a la vida de les persones, què podem esperar! L’única garantia que un jutge actuï amb absoluta responsabilitat i consciència del que fa, és que qualsevol sentència que dicti el comprometi ‘individualment’, i en cas de prevaricació, que en un jutge és com acusar-lo de terrorisme indiscriminat, l’eliminació d’un ésser repugnant des de qualsevol punt de vista ètic, és la millor profilaxi per al futur. Tanmateix, a Borbònia, els terroristes d’estat abans executaran gent innocent que comprometre el seu poder tirànic i mesell dels tirans, abans que procedir a l’eliminació dels elements corruptes i tòxics que enverinen la societat, que no és altra, la cosa que fan aquests paràsits socials vestits amb toga i col·locats en la màxima representació de la Injustícia pels seus mèrits de lacais miserables, sense escrúpols i fastigosament servicials.

Aquesta gentola amb toga, és la que també té tancades a la presó a persones d’una dignitat irreprotxable com Carme Forcadell, Dolors Bassa, Josep Rull, Jordi Turull i Quim Forn. La democràcia i la llibertat és a la presó, perquè els gossos togats obeeixen al tirà hereu de Franco i la seva totalitària concepció del país, el seu ‘cortijo’, on els súbdits treballen per mantenir-lo a ell i les ventrades, i també a tota la fauna que sempre acompanya a les monarquies durant les caceres, ja siguin gossos com els jutges o la seguretat, ja siguin cavalls de càrrega com els polítics que embruten els parlaments amb els seus excrements, com les paneroles i els rosegadors que intoxiquen la població amb els seus diaris: la veu del tirà.

A tots els presos referits, el meu respecte i la meva solidaritat. Sou gent de pau, gent amant de la llibertat, gent amb conviccions, gent amb respecte envers l’altre, gent amb arguments, gent amb sentit democràtic, gent amb consciència del valor de la determinació, gent amb criteris ètics i gent amb condescendència i capacitat d’escoltar a l’altre. Davant d’ells tenim un tirà, Felip VI, el rei il·legítim – si vol demostrar la legitimitat, que convoqui el ‘seu poble’ a expressar-li la confiança i el reconeixement de la seva autoritat; sense aquest requisit, és un usurpador, un rei il·legítim que només se sustenta per la legalitat atorgada per les mans tacades de sang del dictador Franco, l’amo del seu miserable pare -. El rei Felip VI és home de violència (la felicitat per l’atonyinament dels votants a Catalunya l’excitava, i suposo que veure com colpien dones grans i nens, l’havia de fer sentir-se molt home i molt valent), és un home que detesta la llibertat (la seva supèrbia és la pròpia supèrbia d’un indigent intel·lectual), és un home de conviccions feixistes (no seria on és, si no ho fos), és un home ‘superior’ que considera els altres escòria (ell, l’exemple paradigmàtic de la indignitat humana i el menysteniment més cínic), és l’home que entén per arguments la força i el ‘valor’ d’una nissaga miserable, com la que representa (recordem que els francesos ‘valoraren’ la nissaga i els arguments un 21 de gener de fa uns quants anys), l’home que no sap tan sols que és democràcia (com voleu que ho entengui, si els Borbons sempre han viscut en una autocràcia impenitent, sostinguda pel terror al que han sotmès al ‘demos’), l’home que, mancat de qualsevol principi ètic, regeix els destins d’una nació i es converteix en el seu lloctinent (l’home mancat d’ètica que dirigeix un poble és el tirà, per definició), l’home que l’última cosa que faria és ser condescendent i escoltar l’altre. Què us penseu! Ell és un ésser superior, com en Florentino Pérez, segellat per la divinitat i dotat de tots els grans atributs dels tirans: la crueltat, l’ànim de venjança, el goig per la violència i la iniquitat, la satisfacció pels rèptils que l’obeeixen i l’adoren com si fos un Déu, l’home de fang, l’home de fem, l’home de paper, l’home que només es pot fer valer amb sang i dolor. I no us penseu, que el seu goig està en el més baix, perquè qualsevol cosa elevada el sobrepassa, per això pretén sotmetre tothom a la baixesa que ell pot abastar. Aquest ha estat el signe inequívoc d’aquesta nissaga de reis miserables, cruels, venjatius i sense remordiments.

Uns gossos togats - que en atribuir-los respecte d’éssers humans, ofenem els gossos -, i la perfídia i la perversitat d’un orgullós i vanitós ignorant, us tenen tancats a la presó, i ho fan per poder mantenir els seus privilegis, que només els podran mantenir mentre les paneroles i les rates de la premsa ocultin la perfídia i la perversitat de l’amo vanitós, orgullós, venjatiu i implacable. Sense covards, no durava una hora al Palau, però tots els tirans estan protegits i fets de covardia, què és, si no, el terror com a valor. El poderós no executa el seu poder, l’ofrena, perquè el que és poder, no li podran treure mai, però, expliqueu-li això a l’indigent de la Zarzuela, que ja el seu pare va demostrar que fora de disparar a parents o elefants i tafanejar entrecames, de poca cosa més era capaç, bé, sí, de fer un cop d’estat. A ell no el tancaran a la presó per ‘rebel·lió’ ni per ‘sedició’ ni per ‘cop d’estat militar’, al capdavall, ell és la legitimació de la dictadura que enguany commemorarà 84 anys i que començà el sanguinari Franco, l’admirat i venerat com a sant baró pels Borbons.

I mentrestant, Europa i la colla de tòtils i mantinguts que en parasiten, mirant el dit que assenyala la lluna. Mala peça tenim al teler.

Oh, si els que es diuen demòcrates, ho fossin de veritat! Heu vist l’acarnissament contra els presos dels mesells del rei? Creieu que es pot ser digne, justificant l’injustificable? Perquè una cosa és l’oposició política i l’altra l’enemic polític. I, no ho oblideu, tot el grup de gossos de cacera només olora la sang, el servei caní, la recompensa i la carícia de satisfacció del caçador amb les mans plenes de sang de la víctima morta; ara, els gossets, mouen la cua, salten per llepar-li les mans i després s’ensumen els culs els uns altres. Què li importa a un gos, la víctima innocent? I tant se val que ahir estigués asseguda a l’escó del costat! Tant se val que sàpiguen que no han fet res de punible! Han fet enfadar l’amo, i això els gossos roïns no ho perdonen, abans s’abaten contra els seus, que contra l’amo. Oi, Iceta?*

* Iceta és el símbol, el representant màxim, i com la llista del grup de gossos del rei és molt i molt llarga, no em cap aquí, però tots sabreu que aquells que salivegen en parlar dels presos són els gossos que més pendents estant de rebre la recompensa de les mans ensangonades de l’amo i senyor. Coses de l’edat mitjana i d’una societat constituïda per projectes d’humans, humans massa humans, ximpanzés intel·lectuals, fills de la servitud i l’odi a la llibertat i als qui l’exerceixen o reclamen.

Negar el dret a l’autodeterminació, és com negar el dret a l’autodeterminació d’una persona. Tothom té dret a ser el que vol ser. I si no desitges de perdre qui vol ser lliure, hauràs de compartir la teva llibertat. Negar l’autodeterminació és TIRANIA, ja que significa considerar els altres incapaços de ‘determinar-se’ i, sense cap raó, atorgar-se el dret inalienable de ‘determinar-se’ un mateix i determinar els altres. És clar, que això els gossets servicials no ho entenen, al capdavall, l’amo els dóna menjar i ells tenen por de la llibertat. Oi, Iceta?* I no dic res que tothom no pugui comprovar: el teu capteniment t’ha descrit com el que ets. No espero que ho entenguis, perquè, com explicar què és dignitat a algú indigne per principis? La fotografia aquella on tu i la ‘demòcrata’ Arrimades us esteu fotent del Jordi Turull a la seva esquena, et retrata com el que ets.

Per concloure, Jordi Cuixart i Carme Forcadell per damunt de tots, Jordi Turull, Dolors Bassa, Josep Rull, Quim Forn i Jordi Sánchez, sou injustament a la presó, sou reus de la venjança espanyola, de la iniquitat de l’orgullós hereu de Franco i de les institucions feixistes que Juan Carlos I preservà, combinant aquesta feina amb el robatori, l’extorsió, la cacera i la fornicació, on l’emètic rei és màster destacat en totes elles. Però què voleu, ser Borbó i digne és impossible.

P.S. Avui comença el judici del Tribunal de Orden Público espanyol contra el Major Trapero i els altres caps dels mossos pels fets del 20-S i de l’1-O. La venjança reial i feixista altra volta, aquella mateixa que corregué les Rambles un mal dia d’agost. El recordeu? Els Mossos aquell dia foren la policia catalana (curiosament, no va aparèixer ni un sol policia espanyol ni un sol Guardia Civil aquell dia); el rei, avui jutja això: el desmantellament de la seva operació.

LA GRANJA GEGANT D’ESTRASBURG

Amb uns mil caps de bestiar, de segur que és la granja d’animals més gran que hi ha a Europa i rodalia. Hi ha un bé de Déu de lloros que repeteixen incansablement, i fins a l’avorriment, les mateixes frases fetes, tot, perquè els ximpanzés, des dels escons, els aplaudeixin com ximpanzés esbojarrats i satisfets de tornar a sentir la mateixa frase altra vegada. També hi ha molts porcs, miserables bèsties que es desen els calés a la panxa, se’ls mengen!; i fins i tot, algun d’ells fa la migdiada desvergonyidament en un raconet de la granja, satisfet dels deu mil euros que s’ha empassat per anar a dormir a la feina, i no li’n diguis res!, que és un porc parlamentari europeu i, per això, mereix respecte; no sé si per europeu, per parlamentari o per porc. A la vora del porquet dormilega i superbiós, hi ha esquirols que amaguen els beneficis per no declarar-los, i a aquestes esquiroletes que tenen un cervell actiu i funcional que cap en el cap d’una agulla, les nomenen caps de grup, perquè la resta de ximpanzés de l’hemicicle gaudeixi de moments d’esbarjo. Bé, si hi són, perquè la granja sol estar abandonada. Jo crec que els animalons només hi van el dia de teca, i tot seguit es perden per les altres estances de la macro-granja, ja que, al capdavall, són allí per menjar i per a res més, si no, ho preguntes a les mones de cul roig, els burgesos comunistes, que no pacten amb burgesos perquès són comunistes, i com són bons comunistes, mones de cul roig, treballen per als burgesos.

Un, hi dorm, l’altra, hi brama, el de més enllà s’alça, exhibeix un cartell, l’única habilitat que li han descobert els companys de camada, per bé que té l’habilitat de fotre els calés de la gent, si el deixes al capdavant d’unes illes; doncs, aquest mig-simi, que és més mig, que simi, l’altre dia exhibia en un cartell els seus mocs intel·lectuals, aplaudit amb el somriure per les quatre rates i alguna gallina que en aquells moments s’havien perdut per la sala principal de LA GRAN MENJADORA, i aplaudien com s’haurien pixat o cagat si els hagués vingut de gust. El de més enllà, esgarrapa l’animal més proper amb les urpes tot i que té menjar, però estan tan acostumats a la punyalada per l’esquena, que esgarrapen perquè sí. És molt entendridor l’espectacle. Em penso que al qui fa la funció d’elefant, o sigui, el que substitueix el gosset de la praderia espantat i idiota que hi havia abans, el que sembla que mana a la jungla per raó de la seva intel·ligència, li haurien de proposar de fer visites escolars, pagades, vull dir que paguin els nens, només faltaria que aquests animals privilegiats fossin destorbats de la seva feina de no fer res, sense compensació econòmica, que els porcs, les rates, com la resta d’animals, bé que mengen. Ara que els nens no poden anar al zoològic perquè és immoral i una ofensa per als animals, poden anar a LA GRAN MENJADORA i comprovar com hi ha molts animals que semblen humans; que això, ja ens ho diuen els xamans i els budistes. El món al revès, hem passat de la faula, quan els animals parlaven, a la vergonya d’altri, quan uns hominoides es comporten com perfectes animals.

Jo mai no he votat per triar quins animals tenien el privilegi de viure de LA GRAN MENJADORA, perquè sempre m’han fet fàstic els animals malalts, inútils i que només mengen per no morir-se de fàstic. No hi fan res allí, absolutament res, només menjar, dormir, suposo que copular entre ells i passar l’estona. Els amos de la granja que, de tant en tant, els van a veure, els acaricien el caparró i els donen copets a l’esquena, que això a aquests animalons que tenen gàbies especials, a les quals diuen despatxos, suposo que per dissimular i per defensar la dignitat i els drets de tots els animals, els agrada d’allò més. Els hauríeu de veure després que l’amo els ha tocat el caparró o els ha donat pinso!

Ara hem pogut descobrir estruços verds, unes aus que no volen, i que ni ganes ni enteniment tenen per fer-ho, però mouen les ales esparverats, perquè volen la revolució contra els burgesos i un món verd, i mouen i mouen les ales, però després, a l’hora de la veritat, dormen com tots, mengen, beuen, caguen i copulen i cobren en un mes els honoraris anuals d’un miserable treballador, mercès al sou que ells els defensen i roben, i s’omplen el pap de mentides i paraules buides, i quan els ho dius, amaguen el cap sota l’escó o en el cul que tenen més a prop. És una fauna ben interessant. No hi ha gaire menjadores i zoològics amb gairebé MIL ANIMALS classificats i guarnits amb un collaret amb la foto i les característiques biològiques. N’hi ha molts que es passen el dia mirant-se la foto, la llepen, l’ensenyen, l’eixuguen amb la màniga o l’encinten amb la bandera nacionalista del país no nacionalista, perquè això també ho heu de saber, són bonobós no bonobós, i macacos no macacos, i mones aranya no mones aranya, i mandrils no mandrils, perquè tots són animals igualitaris davant de la llei de la selva, ximpanzés que s’asseuen a l’escó i els agrada de treure’s les puces, de dormir-hi i sobretot de llepar la sang de les mans dels amos quan els van a veure. També hi ha goril·les, peresosos, mones caputxines i mones molt mones. Aquesta és la fauna de LA GRAN MENJADORA, sempre buida, llevat de quan els animalons han de prendre les decisions que els han dit que prenguin, que per això cobren el deu mil euros per no fer res i fotre-se’n de tots els treballadors i votants que també han fet el mico posant un paper higiènic dins d’una urna.

És molt entendridor! Sempre m’han agradat els animals, i veure’ls a Estrasburg per la tele, quan abans havies d’anar a Sigean, a la reserva africana; estalvia calés i fa més modern.

Allí, els catalans hi hem emplaçat un cigne. Mal assumpte. L’elegància i la tranquil·litat, la mirada segura i el dibuix artístic del coll, poc faran entre tant de rosegador, tan de rèptil, tan d’animal verinós i tants de tants macacos feliços de la gran gàbia que els han construït.

Sense dubte, ESTRASBURG ÉS L’EVIDÈNCIA QUE L’ESTULTÍCIA HUMANA ÉS INFINITA.

I val a dir, perquè fins i tot en la cosa més horrible hi ha un aspecte positiu, que en aquest immens zoològic, dividit en LA GRAN MENJADORA, els PARÀSITS LETALS (bacteris humans) i el PARÀSITS INÚTILS (virus humans), hi ha uns senyors, que viuen a part per no contaminar-se amb tanta putrefacció, que breguen per defensar la justícia enmig de la llei de la selva, tanmateix, molt em temo que els animals salvatges, que són més violents i inconscients, i que no tenen cap escrúpol ètic, sobretot a deu mil euros la dormida mensual, la menjada diària i la copulació segons possibilitats, per això, no dono gaire vida als senyors que tracten de posar ordre en LA GRAN MENJADORA, tot tractant de protegir-se dels perillosos PARÀSITS, capaços de matar-te en un accident inesperat o d’un suïcidi involuntari.

En fi, confiem en aquest zoològic, al capdavall, és menys perillós que l’escurçó més gros, més verinós, més subtil i més carnisser, que viu apartat, en un recinte dit Beceè, que és la sucursal del cau de serpents que viuen a Basilea, a fora de la MENJADORA, però que són els qui paguen el pinso amb els diners que roben als esclaus que treballen per a ells, desprotegits dels seus drets i coartats en la seva llibertat gràcies als animals indòmits de la granja.

Després direu que no és bonic i instructiu d’estudiar la vida animal!

VLADÍMIR PUTIN ÉS L’ÚNICA SOLUCIÓ

MHP Puigdemont, des del primer moment s’ha vist i ha estat molt clar que Europa és una organització criminal dirigida per la tirania del BIS i d’una colla de súbdits dels Rothschild, que només estan on estan per tenir alguna cosa a menjar, ja que per les seves aptituds professionals, la filera de l’atur seria el seu subsidi vital. No és cap casualitat que quan la titella de Pedro Sánchez va arribar a La Moncloa, qui el va venir a veure fos el sicari número u dels Rothschild, el repugnant Georges Soros, que de vigilant de jueus en un camp de concentració nazi, ha assolit un poder que només pot estar justificat per la relació mafiosa amb la banda criminal asquenazita, que el féu moure com un peó eficaç per colpejar el Banc d’Anglaterra i sotmetre’l a les directrius dictatorials d’aquests assassins de la Humanitat. Al capdavall, Aznar, Blair, Bush i Barroso no eren més que altres peons al servei de la gran màfia bancària dels Rothschild. I no dic les coses per dir, consulteu de qui són TOTS els bancs centrals del món i comprovareu el poder d’aquesta organització.

Europa, avui, és el rovell de l’ou d’aquesta organització, al capdavall és a Europa on estan les famílies reials més antigues, que en això del crim són especialistes de primer nivell, i que actuen orquestrats amb la banca dels asquenazites. Per això, els nefastos Borbons són gent amb poder, no en va, tenen molta influència a l’Orde de Malta. Investigueu què és aquesta Orde que funciona a tots els nivells com un estat, sense ésser-ho.

Per què us penseu que van posar la criminal més gran del món al Banc Central Europeu? O creieu que fou una oposició per mèrits professionals? No, és on és, perquè ha estat el gos que més fortament i violenta ha mossegat els qui s’oposaven als interessos dels Rothschild i perquè no li ha sabut gens de greu d’escampar cadàvers en honor dels seus amos. I això, els asquenazites, que qualsevol diria que s’alimenten de sang i carn humana, ho paguen molt bé. Doncs, estimat president, aquests són els que mouen les cireres a Europa. Per què us penseu que David Sassoli ha canviat tan ràpidament de criteri i s’ha posat al costat dels repressors? A Europa, la llibertat, la democràcia i la justícia li importen un rave, perquè tota la colla d’inútils ganàpies que infecten el Parlament europeu (no oblideu que l’anterior president era un mussolinià) són mesells dels asquenazites i ‘lliberticides’ sense dissimulació. Com explicar, si no, la fauna franquista que omple el parlament europeu en representació d’Espanya? VOX, UPyD, PP, Ciudadanos i PSOE, no són més que diverses faccions del falangisme de Primo de Rivera i la remodelació de l’ideari feta pel Caudillo.

Segons que sembla, Vladímir Putin, que no és un àngel de la caritat ni un sant defensor de les llibertats, se’ls ha enfrontat, i ha netejat les Rússies de babaus com Mikhaïl Gorvatxov, que va vendre Rússia als interessos dels Rothschild, i d’alcohòlics sense consciència ni enteniment com Boris Ieltsin, que va vendre Rússia per uns quants camions de vodka. Fou Putin qui acabà amb la venda indiscriminada de Rússia. I, sense dubte, la manera d’assolir el poder i de conservar-lo no ha estat un paradigma de netedat democràtica, tanmateix, estimat president, la geopolítica i la política d’estat és feina per a gent amb conviccions i sense gaire escrúpols. Putin pertany en aquest tipus de gent, i, val a dir, que malgrat els ‘malgrats’ que hi vulguem adduir, ha salvat Rússia de ser devorada pel canibalisme dels asquenazites.

Els enemics del món, de la gent, dels homes que volen viure la vida com millor sigui possible, són aquests banquers que mouen els fils d’Europa, de Sud-Amèrica i no sé fins a quin punt de la resta del món, que els darrers esdeveniments de l’Iran prou que tenen a veure amb aquesta organització criminal i la lluita que contra ells, almenys això sembla, estan portant a fi el president nord-americà i el rus. No són germanetes de la caritat, ja ho he dit, però per lluitar contra llops sense altra passió que la sang i la destrucció, cal tenir per generals gossos decidits i valents, i sembla que Vladímir Putin i Donald Trump són aquests homes.

Molt Honorable President, vostè sap que és el cap i casal de la independència de Catalunya, sou, com diu el periodista Jordi Galves, Carles, el Gran. Per això, deixeu-vos de tractar amb cucs i animalons similars, i tracteu amb els homes que s’enfronten, o això sembla, a la tirania de les tiranies, representada pels Bancs Centrals i l’organització assassina del FMI, directament sotmesa a les ordres del BIS, el centre neuràlgic de les operacions mafioses de la banda asquenazita. Vostè sap d’història, escorcolli-la i s’adonarà que accidents, morts sobtades, així com els assassinats dels presidents nord-americans i altres, tots els conflictes amb morts i les guerres més cruels i sagnants, sempre han estat gestionades per aquesta colla de criminals que viuen d’enfrontar la gent, finançar els dos bàndols i guanyar sempre.

Amb tot el Parlament Europeu no assolirem de constituir una ment lliure ni una ment ètica. Sou un cigne, per a mesclar-vos amb ànecs que nyequegen, nyec-nyec, remenant la cua. Els vostres companys europarlamentaris, animalons de menjadora, us lliuraran a la ‘independència’ judicial espanyola, sense que es puguin plantejar l’acte des d’un punt de vista ètic per raons d’absoluta incapacitat. Per què us penseu que són on són? Populars i socialistes europeus us lliuraran al tirà espanyol, perquè ells tenen la menjadora plena i perquè passejar-se fent nyec-nyec i movent la cua, ja els està bé. A més a més, saben que la servitud és molt ben pagada per l’amo. Així doncs, reflexioneu. No hi ha indret més ridícul on parlar de drets i llibertats, de democràcia i de justícia que en el femer europeu. Bona prova d’això és la defensa acarnissada de la corrupció del sistema que fan els mitjans, tot maldant per fer passar bou per bèstia grossa, la infame realitat política europea. Sí, comprenc que creguéssiu que Europa conservava els principis fundacionals de la seva idiosincràsia política, però, no us enganyeu, Europa és una tirania bancària, sota el jou els BIS i el BCE, on els tirans estan en consells d’administració i són representats als diferents països pels reis i pels titelles que hi posen de primers ministres i presidents. El vostre gran error ha estat creure en la fal·làcia europea. La llibertat s’exerceix, no se la disfressa, i Europa és un carnestoltes ridícul, amb tot d’incompetents, venuts i grimpadors sense moral, que fent-se els simpàtics i fent la gara-gara als amos, n’esperen una recompensa econòmica. A Europa la gent no menja menjar, menja diners, i les sitges les tenen els asquenazites; compteu doncs, amb qui podeu confiar.

Fa molt de temps que hauríeu d’haver mirat a Orient. N’estic convençut que Putin hauria vist amb bons ulls una estratagema per liquidar definitivament el poder europeu i a més a més, poder-se presentar davant del món com a defensor de la llibertat i la democràcia. Aquest és el joc escabrós de les cancelleries, i no podem anar de pardalets i fer-nos els passerells amb monstres com els que tenim davant. I ja us ben puc assegurar, que a Vladímir, ningú no li tus a la cara. Pel bé de Catalunya, deixeu que Europa s’enfonsi en la tirania bancària, i cerqueu socis que siguin els enemics dels nostres enemics. Així es fan les guerres, i aquesta és una guerra.

Heu confiat en uns hipòcrites demagogs, en uns llepaculs servicials i venuts, per més que duguin títols protocol·laris que semblen vestir-los de dignitat. No oblideu quant a això de la dignitat dels càrrecs, que el Molt Honorable President Jordi Pujol, per molts títols que el vestissin, mai no deixarà de ser un delinqüent comú execrable que vengué Catalunya per convertir-se en el capo mafiós de la contrada. Malauradament, i això ja ho heu de saber, cap premi justifica cap mèrit ni cap honor sanciona cap honor. Fixeu-vos, si no, en els terroristes togats de la justícia espanyola, o en la tríada europea Juncker. Tusk i Tajani, dels quals no saps qui et faria més vergonya que fos el teu fill.

MHP Puigdemont feu un viatge a Rússia, i veureu com els aneguets s’esveraran, com se us farà més cas, tanmateix, no us en fieu, us trairan, com ho feren Tusk, Tajani i Juncker. Europa és un cau d’inútils i escurçons, tractar de fer negocis amb bandolers, mai no és una empresa amb futur. Fa molt de temps que Europa és un cadàver, ara que la putrefacció és avançada, el tuf s’escampa arreu.

Finalment, haig de reconèixer-vos que lamento molt que el president dels catalans hagi de compartir galliner amb ànecs, gallines i pollets desorientats, perquè no s’adiu a la vostra dignitat. No caigueu en la ximpleria de creure que Europa és altra cosa que un absolut femer, contaminat en totes les seves estructures i on no s’hi pot trobar res de digne ni de respectable. Potser, i veurem si és així, la justícia. Tanmateix, la justícia, i vós ho sabeu, sempre està controlada directament (dictadures) o indirectament (democràcies) pel poder real del país, que MAI NO ÉS LA VOLUNTAT DEL POBLE ni els principis de justícia. Per això em repugnen tots aquests copròfags que s’omplen la boca parlant de democràcia, llibertat i justícia; em recorden massa als d’Unió, Progrés i Democràcia, o sigui, FEIXISME.

Europa no té el mínim respecte per la llibertat ni la justícia. En primer lloc, perquè si en tingués, no deixaria passar el temps i consolidar la injustícia. En segon lloc, perquè l’únic interès d’aquesta organització, políticament i econòmica criminal, fou creada per imposar el domini de la màfia bancària i corporativa a tots els europeus per convertir-los en els seus esclaus. Al capdavall, la gent treballa per mantenir els paràsits polítics que renten la roba bruta dels paràsits bancaris, que és gent que viu del treball dels altres i del robatori sense treva.

Per cert, president, us heu adonat que el Parlament Europeu és un edifici que representa la Torre de Babel de Brueghel el Vell? Res no és casualitat!

P.S. Consti que desconec si Putin i Trump són mesells dels amos, també. Crec que no, perquè els dos posseeixen les armes per enfrontar-se als criminals i preservar la seva llibertat. Em puc equivocar, és clar que sí, però avui per avui, Putin és la solució. A Donald Trump el comprometríem, a Putin no, i si com crec, estan en coalició, ens apuntaríem al cantó dels vencedors. No sé si d’aquí vindrà la llibertat, però, d’Europa, només ens en vindrà la tirania asquenazita, un immens CAMP DE CONCENTRACIÓ.

UN NYAP DIT EUROPA

Des del primer moment que es va parlar de la Comunitat Europea vaig estar radicalment en contra d’un projecte que, com després s’ha demostrat, va contra els ciutadans europeus i a favor del manteniment dels interessos bancaris i corporatius de les organitzacions legalitzades per a l’exercici del robatori. No hi ha un ram d’aquestes corporacions, en el qual no s’hagin demostrat trames il·legals que els han permès el robatori sistemàtic a la ciutadania. Podem parlar de la manipulació de preus que totes les multinacionals d’un sector acorden d’apujar, sense que després les ‘sagradíssimes’ institucions europees facin res més que multar-los amb una quantitat de diners que sempre és inferior a l’immens benefici obtingut amb el robatori, i sense que els responsables n’hagin de donar cap explicació. Podem parlar dels monopolis encoberts, i també de la indústria farmacèutica o de l’automobilística. Algú recorda el frau dels dièsel? Quines han estat les sancions per a aquestes empreses? Quants directius lladres, que s’han enriquit amb l’operació després d’enganyar els clients, han hagut de respondre del robatori? I això, per no parlar de la màfia oficial i legalitzada del robatori a gran escala i sense escrúpol de TOTA LA BANCA, sense que cap dels delinqüents, amb la mateixa altura ètica que un carterista del metro o un pinxo de navalla, hagi hagut de respondre dels seus crims? Europa és un cau de mafiosos.

L’Europa dels estats consolida la independència nacional i només serveix per a permetre el robatori impune a la gran màfia europea, protegida i defensada a mort pel Banc Central Europeu, probablement el moll de la corrupció i de la distribució dels beneficis del robatori sistemàtic europeu. Europa només podia tenir sentit configurant-se com a un sol estat polític i econòmic, d’acord amb la creació d’una Europa dels pobles, en la qual un bavarès, un català, un normand i un piamontès fossin ciutadans del mateix ‘estat’: Europa. Tanmateix, això no ha estat així, perquè del que es tractava era de fer que les grans corporacions transnacionals de cada país poguessin estendre les urpes arreu, i per això calien els diners dels treballadors de tot el continent; que algú ha d’eixugar pèrdues i despeses. Europa és l’exemple perfecte del que significa la globalització, l’invent més idiota i sense sentit de la història de la humanitat, perquè la creació d’una societat uniforme, senzillament, és l’aniquilació de la llibertat. Evidentment, aquest és l’objectiu. Sotmetre els borregos i permetre que una elit dirigent sense escrúpols ni ètica, esclavitzi la resta de ciutadans. Al capdavall ho hem vist, Europa és el capitalisme brutal per a la gent i el socialisme estatal per a la gran delinqüència. Així la gent viu ofegada per la pressió d’un capitalisme inhumà, mentre que les irresponsabilitats de la màfia bancària i la seva inesgotable ànsia de poder i diners, quan els mena al col·lapse individual, institucional i social, rep la compensació socialista dels diners del poble explotat perquè refacin els seus números, continuïn robant, fent-se més rics i escanyant el poble, amb l’invent del ‘rescat’, que és el sistema que permet que els diners dels robats que no han pogut ser robats pel lladre, finalment acabin finançant el lladre. I Europa és la garantia d’aquest suprem estat de corrupció. Al cap i a la fi, la Corrupció Europea, la màxima autoritat executiva de la Unió, és un cau de lladres i delinqüents al servei dels interessos transnacionals, o sigui, de les grans corporacions de cada país, a les quals protegeixen, defensen i alimenten contra l’interès d’Europa i dels seus ciutadans.

Després del desastre de la Unió, una unió que cal fer observar que LA CIUTADANIA MAI NO HA VOLGUT i que fou imposada pels grans capitals comprant tot el que s’hagués de comprar, fos material o persones; i així, hem arribat a una Europa que ha perdut l’essència i el sentit democràtic i social. Tot ho disfressaran com caldrà, però no hi ha cap diferència entre els règims xinès, rus, americà, nord-coreà i l’europeu. Pensar altra cosa, és creure’s els contes per a infants. NO HI HA MÉS DEMOCRÀCIA A EUROPA QUE ENLLOC, NI HI HA MÉS JUSTÍCIA A EUROPA QUE ENLLOC, només hi ha una màniga ampla per a la llibertat d’expressió, una llibertat d’expressió que poden coartar molt fàcilment, obstruint l’accés als mitjans on, qui la vol manifestar, haurà de recórrer. Europa ha construït una presó molt bonica, molt ben pintada, molt ben ambientada, però una presó sense escapatòria i potser ja sense esperança. Això, és clar, ho devem a la colla de paràsits i delinqüents que han exercit en els seus organismes, sempre lacais amb el senyor ben vestit que mou les cireres. És extremadament difícil trobar un sol parlamentari europeu o un responsable del Consell o la Corrupció que tingui les condicions ètiques mínimes exigibles a un representant públic, que representa tota la ciutadania i no els interessos personals del paràsit, i els de l’amo i cervell que li permet de viure de l’hoste.

Quina és la situació política i social a Grècia, a Portugal, a Irlanda, a Hongria, a Polònia, a Espanya, a França, a Holanda, a Dinamarca, a Bèlgica, a Alemanya...? No ho sabem. Només compartim un espai comú: l’economia i un parlament farcit de ganàpies que no serveixen de res més que per omplir-se les butxaques i fer un dispendi extravagant amb els diners dels contribuents. Feu un càlcul de quin ha de ser el pressupost per mantenir la inutilitat de tots els organismes del robatori als ciutadans que representen les institucions europees. Hi ha hagut més justícia, més llibertat de premsa, més democràcia, més repartiment de la riquesa, més meritocràcia? La resposta és terrible: NO, TOT EL CONTRARI.

Què en sabeu del que està passant a França i la lluita de la ciutadania francesa contra Emmanuel Macron, la titella de les corporacions? Creieu que l’ocultació de la situació social dels nostres conciutadans francesos és digna, demostra llibertat i consideració envers la població i el dret a la informació? No, i ho veiem en les decisions de la Corrupció Europea, del Consell i del Parlament, que l’única feina que tenen és la protecció sistemàtica de les corporacions que els donen a menjar, que els permeten la parasitació i els garanteixen recompenses d’acord amb la genuflexió que hagin practicat quan els amos els han posat el peixet al musell, com passava en els zoos i les exhibicions de foques. No us enganyeu, un polític és una foca, només cerca el peixet que li donarà l’amo, i és molt feliç de veure la quantitat d’idiotes que bavegen i riuen amb les seves ximpleries d’indigent intel·lectual. Sense ideologia no hi ha política, i avui l’única ideologia dels polítics és el servei més mesell, sense crítica, sense idees pròpies (suposant que les puguin tenir, que en el 90% dels casos, això és impossible), sense projecte, sense respecte pels votants (un polític veu el votant com l’idiota que li permetrà ser foca i menjar els peixets dels amos), sense coneixement dels principis bàsics i fonamentals del respecte polític, del respecte per la justícia i, ja no dic, envers l’ètica. Si no em creieu, considereu el polític que vulgueu que hagi apujat en les escales de poder, i ja veureu que el que hi trobareu serà la foqueta satisfeta d’obeir l’amo, d’oferir l’espectacle de ‘Sálvame’ als votants i farcir el compte-corrent de les traïcions als principis proclamats, uns principis que, val a dir, no ha cregut mai, ja que, ben aviat, ha sabut per què estava en política i quina és la raó de l’exercici d’aquesta ‘indignant’ professió. Recordeu l’ínclit polític, ‘honrat’, ‘sincer’, ‘compromès’ i ‘intel·ligent’, Eduardo Zaplana, que fou descobert reconeixent que només estava en política per a fer-se ric. I li ha passat alguna cosa? Sabeu d’algun polític que hagi menyspreat l’individu que ha expressat aquestes repugnants paraules? Si TOTS són iguals!

Sense dubte, la decència, la dignitat i l’ètica, avui fan del tot impossible que una persona amb aquests valors pugui dedicar-se a la política, on els tractes són amb els sicaris mafiosos, siguin a la Corrupció Europea, al Consell o al Parlament, com a representants dels grans capos del crim europeu. Per què us penseu que una terrorista econòmica (ex-FMI) ha estat instal·lada al rovell de l’ou de la putrefacció europea: el Banc Central. Creieu que és casualitat que la sòcia dels mafiosos, en sigui la presidenta? I si algú dubta del que dic, que m’escrigui quin país, de tot el món, ha caigut a les mans de la terrible organització criminal Fons Monetari Internacional i ha servit d’alguna cosa als ciutadans. FMI és sinònim de misèria, de crim i de corrupció absoluta de les altes instàncies governamentals d’un país. FMI és el saqueig sense escrúpols, amb extorsió, amb amenaces i amb sang, si cal. Doncs, aquesta bona senyora, dirigirà els calerons de tots els miserables europeus.

EUROPA ÉS UN CADÀVER, QUE COM MÉS AVIAT LA DESTRUÏM, MÉS AVIAT SEREM LLIURES.

Si no és justa, si no és social, si no és democràtica, si no és equitativa, si no és dels ciutadans, per què hem de suportar la TIRANIA CONTINENTAL?

Europa vol ser l’Espanya tirànica; que ningú no en tingui cap dubte. Tot polític parlarà de llibertats i drets, però TOTS somien de ser grans dictadors. No en tingueu cap dubte; avui, no en tingueu cap dubte.

QUAN LA POLÍTICA ÉS DEMAGÒGIA, NO HI HA DEMOCRÀCIA.

QUAN LA JUSTÍCIA ÉS RETÒRICA, NOMÉS HI HA DRET (i el dret sempre és el blanqueig de la injustícia; un ‘detall’ que ignoren els qui exerceixen la professió).

QUAN L’ECONOMIA HO ÉS TOT, MOR LA LLIBERTAT.

Europa està en camí de convertir-se en la pitjor de les tiranies mundials, la tirania on els súbdits lloen l’esclavatge. Europa avui és un cadàver.

On és l’Europa de les llibertats, de la justícia i el respecte a l’individu?

Al costat d’ASSANGE?

Al costat dels perseguits per la TIRANIA BORBÒNICA?

Al costat dels periodistes assassinats per les corporacions que dirigeixen Europa?

Contra el rei-assassí d’Aràbia?

Contra el tirà turc?

Al costat dels immigrants que ‘ells’ deixen morir al Mediterrani; sí, els que s’omplen la boca de llibertat i justícia, que els veieu donant rodes de premsa i garlant sense mesura, TOTS ELLS TENEN A LES ESPATLLES LA IGNOMÍNIA D’AQUESTS CRIMS PREMEDITATS?

Contra els CRIMINALS CONTRA LA HUMANITAT, Aznar, Blair, Barroso...?

AIXÒ ÉS EUROPA, UN FEMER DE DIMENSIONS COLOSSALS !!!

I no tinc res de militant ni simpatitzant de l’extrema dreta, però és just de reconèixer que la globalització i la pèrdua del sentit nacionalista del món i de l’economia, és la malaltia incurable de la humanitat. En això, comparteixo fonaments ideològics. Sortosament, execro dels mètodes i el desenvolupament ideològic posterior, perquè l’extrema dreta, en el fons, és el mateix que Europa: manca de justícia, manca de democràcia, manca de llibertat, manca de principis i manca absoluta de consideracions ètiques. No per altra cosa afirmo:

EUROPA ÉS EL CAMÍ INDEFECTIBLE VERS EL TOTALITARISME PLUTOCRÀTIC. EUROPA ÉS L’EXTINCIÓ DELS PRINCIPIS POLÍTICS, DE LA LLIBERTAT I DE LA DIGNITAT HUMANES. Tots el que hi treballen, en són responsables. Ningú no es fa mafiós contra la seva voluntat, i els que van a Europa són sicaris anhelosos d’exercir. TOTHOM TÉ UN PREU, aquest és el PRINCIPI fonamental de les màximes institucions europees. I els sicaris, ho saben.

Aquesta és la tragèdia europea: Els polítics són els enemics del poble.

Per a ser demòcrata, cal creure en la democràcia. I el primer de tot, és reconèixer les gravíssimes deficiències estructurals i de base del sistema. Qui creu a ulls cecs en qualsevol cosa, com a molt i a cop de repetir els mantres, assoleix la fe, però no el coneixement. La fe no arranja res als altres, i moltes vegades engreixa la butxaca; el coneixement ens enriqueix a tots, i poques vegades engreixa les butxaques. El gran problema de la democràcia i la realitat política és que la democràcia per a ser possible EXIGEIX INTEL·LIGÈNCIA, per això, SENT REPUGNÀNCIA ENVERS L’ASTÚCIA (que és la intel·ligència de l’ego, la dels animals).

Penseu-vos-ho.

SALUT, EUROPA !

Benvinguts a la realitat del règim del tirà Felipe VI! Espanya mai no ha estat una democràcia. Europa ho ha sabut i ha imposat els interessos comercials i corporatius de la infame Corrupció Europea (Comissió, per als babaus) per damunt de les llibertats fonamentals de la democràcia en un estat de dret. No cal demostrar que la Comissió no té cap legitimitat democràtica (el poble no els vota). Curiosament, aquesta Corrupció encara no s’ha pronunciat després de la decisió del Tribunal Suprem espanyol. És de vergonya d’altri!

Avui els feixistes servidors del franquista Felipe VI, l’han obeït com ho han fet des del primer moment, d’ençà que el 3 d’Octubre es declarés públicament enemic dels catalans i demostrés que pretenia mantenir Catalunya com a colònia, pel dret de conquesta del genocida Felipe V. Sí, Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem, òrgan repressor fonamental del rei, junt amb el Tribunal de Orden Público, avui Audiencia Nacional, l’únic que ha canviat, el nom; doncs sí, el president i el prevaricador feixista, cínic i mesell, Manuel Marchena, han ignorat la instància superior del Tribunal de Justícia Europeu i passant-se per l’engonal tots els principis de legalitat, d’obediència als òrgans de justícia superiors i a qualsevol compromís signat, al capdavall, l’essència dels espanyols (signar el que sigui i després fer el que volen), mantindran Oriol Junqueras a la presó, condemnat a tretze anys, encara que el judici fou una vergonya i un insult a la intel·ligència, i que Manuel Marchena ha prevaricat en interpretar la llei com li manava l’amo, el tirà, i ha demostrat que la legislació espanyola és el que no ha deixat de ser mai, paraules per dissimular que el tirà de torn mana i tots els altres obeeixen si es que volen progressar en la seva carrera professional, val a dir, que tot omplint-se d’indignitat i iniquitat. Però aquí teniu als dos ximples gossets del tirà, que com de tant en tant els vesteixen amb unes cintes que són molt d’allò i grans cadenes d’or que agraden molt a les sogres, doncs, els homenets, sense principis, sense ètica, sense imparcialitat, sense dignitat, sense vergonya i sense característiques pròpies d’allò que cal que considerem en un ésser humà; aquests dos energúmens, violadors de la llei i de la garantia de qualsevol principi i dret a l’estat espanyol, han menystingut un tribunal superior al que deuen obediència, sense cap tipus d’excusa ni dissimulació, i s’han alineat amb el tirà que els omple de capricis i ignomínia.

Jutges d’Europa, hauríeu de processar per desobediència aquests impostors, que tenen de jutge el que jo tinc d’extraterrestre, i que els és tan pròxima la justícia com a un violador el respecte per la dona violada. Per salubritat judicial i pública, Carlos Lesmes i Manuel Marchena, com a terroristes togats, haurien de pagar amb presó els crims de privació de llibertat que imposen a les seves víctimes (segrest), com si només fossin els botxins del tirà espanyol. La vergonya d’Europa i una de les més repugnants personalitats del món, té un nom: Felipe VI, que com diuen els espanyols: de casta le viene al galgo.

Si amb l’evidència de la tirania borbònica no en teniu prou, si amb la demostració que a Espanya no hi ha un mínim de decència judicial i que és la voluntat del tirà la que dicta les sentències i les lleis, observeu que els grans defensors de la democràcia ‘consolidada’ espanyola i de la dignitat del rei són: PP, partit fundat pels ministres de Franco; VOX, partit d’obediència al Rei i d’ideologia feixista sense dissimulació, i Ciudadanos, la new-age del neofalangisme espanyol; que el falangisme ja està molt ben representat pel PSOE, el partit artífex del terrorisme d’estat GAL, de la sistèmica corrupció dels organismes de l’estat (no parareu de trobar casos de corrupció escandalosos i impunes), de les clavegueres d’interior i justícia (el ministre d’interior espanyol actual, Grande Marlaska, ha estat sentenciat en ferm per delictes d’omissió d’investigació de casos de tortura, és jutge), i, finalment, recordem que la viceministra Carmen Calvo va considerar el criminal José Antonio Primo de Rivera, ideòleg del PSOE, perdó, del falangisme!, una ‘víctima’ de la guerra civil, ‘el pistoler, víctima’.

Europa, estimats europeus, té davant l’evidència incontestable de la DICTADURA EUROPEA PER DEFINICIÓ, la que imposaren amb l’absolutisme, els Borbons, l’escòria de les cases reials i la mostra de la indignitat humana, una família Corleone dedicada al robatori sistemàtic, a fer diners amb els assassinats que financen (Una prova, l’escàndol de les comissions en la venda d’armes a Aràbia Saudita, una dictadura terrorífica i que finança el terrorisme islàmic. Escorcolleu la guerra del Iemen i qui hi havia darrere de l’atemptat del mes d’agost a Barcelona, on moriren diversos ciutadans europeus -, amb això, és més que prou eloqüent què són aquesta família de criminals), família dedicada a mantenir el poble espanyol com a súbdit de la seva tirania, i amb un orgull i menysteniment per qualsevol principi de justícia, que és de tot, el que més ganes fa entrar de rememorar el gloriós 21 de gener de 1793.

Europa, estimats europeus, es troba en un dilema: Europa o Espanya, o sigui, Llibertat o Presó. Haureu de triar. Els espanyols sortiran de l’ONU, de l’OTAN, de la EU i d’on faci falta. Tot el que heu signat amb aquests caragirades és paper mullat. Us han fotut els calés, han aconseguit que féssiu créixer un país miserable, us han fet servir per propagar els seus vicis i negocis fraudulents, representats perfectament en l’organització del crim que es reuneix a l’entorn de l’Íbex-35, on hi trobareu a tots els grans criminals del país. No n’hi manca ni un! Espanya no obeirà, perquè una ‘merda de jutge europeu’ no li ha de dir res a un jutge espanyol; que per espanyol, és espanyol i el guanya al que vulgui, perquè – i això potser no ho sabíeu – Déu parla castellà, la llengua tirànica del supremacisme i de l’extinció de la diferència, la llengua oficial dels espanyols – mireu la història de la més gran nació del món, la primera de totes, la més gran, la més eterna, la més divina i la més del més de tot el més. Déu féu el món en set dies i quan conclogué la seva magnífica obra, va dir-se: Espanya soy yo. Espanya és la unitat per damunt de la llibertat, de la dignitat, del dret, de la justícia, de l’equanimitat, del respecte, de la convivència, de la democràcia... i sobretot, que això els excita molt, per damunt de l’altre. No oblideu que Espanya té el gran honor de la medalla de plata en desapareguts del món per la violència franquista, una violència que ni el feixista Felipe VI ni el rei Emètic mai no han volgut desenterrar. Què us penseu que farien aquests assassins si no estiguéssim a Europa? No ho dubteu: ENS MATARIEN. Només heu de consultar comentaris de lectors, llegir la gasòfia de la premsa al servei del tirà i mirar les televisions, i comprovareu a qui vàreu deixar entrar en una organització econòmica, que té defectes per a no acabar d’anomenar-los mai, però que té com a única dignitat, i no sempre complerta, la preservació dels principis bàsics i fonamentals de la justícia.

Europa, estimats europeus, no sé què farà, però si no hi ha una immediata exigència al compliment de la interlocutòria judicial europea en uns terminis molt breus, hauria de procedir a l’aplicació de l’article 7, com a mesura cautelar abans de començar un procés d’expulsió d’Espanya per incompliment dels dos principis bàsics de la unió: la democràcia i la justícia. Europa no pot tenir dignitat ni credibilitat si entre els seus membres hi ha el més gran estat feixista del continent, i el més miserable dels feixistes al seu capdavant - recordeu que l’escòria borbònica governa Espanya per designació i voluntat del CAUDILLO. El rei no té CAP LEGITIMITAT.

Aquesta és la putrefacta democràcia que respecteu quan no els enfronteu. Al feixisme cal enfrontar-lo des del primer moment. No ho heu fet, i ara us trobeu el que us trobeu.

Per concloure, no oblideu que els catalans som europeistes de sempre, que teniu l’obligació moral de defensar-nos en tant que som ciutadans europeus, com qualsevol ciutadà alemany, belga o danès, i que és la vostra responsabilitat que un tirà feixista no esclavitzi ciutadans de la lliure Europa, mantenint-los com a colònia i reprimint-los il·legalment, amb una justícia parcial i la guàrdia civil – una policia militar per als civils -, que essent i tot un cos militar, el tirà va llançar contra els votants catalans, homes, dones, joves i grans, sense cap compliment ni mirament.

ESPANYA ÉS UNA TIRANIA. ESPANYA MAI NO HA DEIXAT DE SER UNA TIRANIA. ELS JUTGES ESPANYOLS DEUEN RESPECTE ÚNICAMENT AL SEU AMO I SENYOR, L’HOME DE LLEIS: EL REI. EL REI MANA, I A ESPANYA L’OBEEIX TOT DÉU, O ELS TERRORISTES TOGATS T’HO FAN PAGAR AMB TORTURES, SEGRESTOS, AMB PRESÓ O PERMETENT L’EXISTÈNCIA DEL TERRORISME D’ESTAT.

Teniu davant els cadells de FRANCO. Jo us proposo: engegar-los i integrar Catalunya a la comunitat, així, podreu estar ben segurs que Europa serà més lliure i democràtica, i que haureu salvat els catalans de l’extinció.

Molt respectat senyor David Sassoli, té el gran repte de salvar Europa. Tanmateix, no oblidi que la Corrupció Europa, és el màxim enemic dels europeus, i fins que no acabem amb aquesta organització criminal, Europa no serà un territori veritablement lliure ni democràtic. Tots sabem la colla de delinqüents comuns que han passat per la Cosa Nostra de la Comissió. Tireu d’hemeroteca i els trobareu a tots, i cap d’ells no mereix el mínim respecte que cal tenir per l’honestedat d’un càrrec públic. I amb la princeseta que vam tenir darrerament, sí, la que no podia treballar a partir de les 11 del migdia perquè la consciència etílica el podia. Sí, quan van nomenar la pallasseta aquesta, li donaren el premi i honor de ser princeseta del tirà espanyol i mentre no li manqués l’ampolleta al costat, ell feia els ulls grossos amb tota la delinqüència bancària d’Europa en general i amb qualsevol violació de qualsevol principi elemental de dret i respecte democràtics. És el que passa quan els miserables ocupen el poder. Vostè, va demostrar molta integritat, no la perdi, perquè Europa el que necessita és això: dignitat i integritat ètica.

Europa, estimats europeus, tot i que l’invent és un fracàs total i absolut, si vol preservar l’únic patrimoni europeu, les llibertats, haurà de prendre’s molt seriosament l’afront espanyol i cantar-los les quaranta. Ja us dic ara, que les rates miserables obeiran el tirà, com sempre, però heu de cantar-los les quaranta i exigir-los el sotmetiment al consens que tots els altres europeus han acordat, o sotmetre’ls a l’exclusió econòmica, política i social.

I recordeu-ho sempre, els catalans no som espanyols, no sigueu tan babaus de creure-us les mentides dels colons espanyols.

Referència històrica documentada de l’aniquilació de les llibertats catalanes:

TRATADO DE NUEVA PLANTA, 1716. Rey Felipe V. (El Genocida)

LA TRAÏCIÓ D’ERC

(PROVES INDICIÀRIES)

Des que vaig escriure el meu anterior escrit que pensava d’escriure aquest. Ahir, la ràbia i la decepció davant de la rendició d’ERC em féu explotar i anomenar-los amb el nom que els correspon. Tanmateix, avui, gràcies a la JEC i al seu feixisme absolut, totes les estratègies d’ERC s’han enfonsat. Si ERC pretenia el Govern de Generalitat aniquilant JUNTS i els seus màxims representants que, mal que els pesi, són els representants legítims de Catalunya (el MHP Torra, president actual, i el MHP Puigdemont, el president legítim), els ha sortit el tret per la culata, i els pactes – la rendició i acord per repartir-se el poder a Espanya (PSOE) i a la sucursal espanyola de Catalunya – com pretenien ambdues formacions polítiques, els ha estat enfonsada per la decisió arbitrària, sense competència i profeixista de la JEC. ERC s’ha trobat ara despullada davant del poble de Catalunya. Tanmateix, no me’n fio ni un pèl que no remenin les cireres de sota mà. Als d’ERC cal lligar-los molt en curt ara, no deixar-los ni un pam. Que els que ahir et traïen, avui resulta que són els més fidels col·laboradors. Que el president tingui present qui són i que l’única cosa que els mou és destituir-lo i asseure els seus monàrquics culs a les cadiretes dels sous per no fer res, que aquesta és habitualment la tasca d’un polític, cobrar per callar.

Per això, i encara que amb una concisió extrema, cal justificar els motius que poden menar-me a considerar-los una cosa tan lletja com ‘traïdors’. El fet de difamar és indigne, i no vull ser considerat indigne per menystenir representants polítics, si no és amb els arguments que justifiquen i acrediten la meva consideració. Després, que cadascú jutgi si els meus criteris són encertats o no, però que analitzi bé els indicis i que enllaci els uns amb els altres, vejam si així arriba o no a la meva mateixa conclusió. Val a dir, que filar prim significaria haver de fer-ne un llibre, de les deduccions, com això aquí no és possible, hauré d’enumerar-les i que cadascú, si vol, indagui en les meves acusacions per les proves indiciàries que aporto, i que són aquelles circumstàncies que sense prova material ni de fet, menen indiscutiblement a una consideració de culpabilitat que queda fora de tot dubte. Som-hi:

E.R.C.

1 – Han estat un obstacle constant a la unitat.

2 – Han estat un obstacle constant per al president de la Generalitat.

3 – Han reclamat la llibertat, gairebé en exclusiva, per Junqueras (Junqueras free).

4 – Han convertit en Junqueras en el gran benefactor de Puigdemont, essent una solemne mentida. Els retrucs judicials no són obra del mossèn.

5 – Junqueras sempre ha parlat dels seus ‘amics espanyols’ i els ha defensat sempre, com n’ha defensat l’ús oficial de la seva llengua – ves, quin disbarat! -.

6 – Durant el judici, Junqueras s’asseia separat dels encausats, en una decisió poc solidària.

7 – ERC sempre ha pensat en Madrid. Per què presentar-se a les eleccions si ets una república (?). Sous, és la resposta, els sous del seu rei.

8 – No han pogut amagar ni dissimular l’odi vers Carles Puigdemont.

9 – Tots els moviments polítics han estat amb l’objectiu del partit, MAI amb l’objectiu de la independència.

10 – El pacte PSOE-Podemos, ha estat consultat als ganàpies que s’asseuen a les cadires del rei, no a la militància, i ha guanyat l‘acord amb un 96,5%, com en les consultes del politburó de Stalin.

Oriol Junqueras:

1 – És poca capacitat política o una altra cosa, el fet de renunciar a un govern a l’exili?

2 – Es va lliurar voluntàriament i va endur-se amb ell gent que si no l’hagués cregut, avui seria lliure, fora d’Espanya, és clar, però lliure.

3 – Després d’enganyar-nos amb les paraules i les emocions, tot el que ha fet és o fruit d’una idiòcia política extrema o de la traïció, que exigeix una mica més d’enteniment.

4 – Era el responsable de les estructures d’estat que mai no hem vist ni ensumat.

5- A les eleccions de desembre es postulava com a president si guanyava a Puigdemont, en la que fou la seva segona gran traïció, després d’abandonar el president a l’exili.

6 – Per molt que diguin, no hi ha hagut col·laboració entre els presos i els exiliats.

7 – No ha donat en cap moment cap suport a Puigdemont.

8 – Campanya electoral: Independència.

     Amb l’escó a la mà: Eixamplar la base i una consulta d’ara a vint anys.

9 – És catòlic practicant, com tota la dreta espanyola. Són dels que la fan i després es confessen, quedant lliures de pecat. I l’endemà, sant Tornem-hi.

10 – Pot ser que la seva missió sigui lliurar Puigdemont? Una vegada lliurat, ell recuperarà la seva llibertat.

Pedro Aragonès:

1 – El seu avi fou alcalde franquista (ningú odia qui li dóna de menjar, menys si és un polític, que no ha de fer res per cobrar). Tot i això, ell podria no ésser-ho. Però no podem oblidar les arrels, com passa amb Espinosa de los Monteros, Fernández Díaz, Cayetana Alvárez de Toledo...

2 – Fou l’home triat per Junqueras per a la conselleria d’Hisenda.

3 – Per les suposades estructures d’estat d’hisenda, tots els responsables han estat jutjats i sancionats, llevat d’ell.

4 – Conseller d’Hisenda amb Puigdemont.

5 – Conseller d’Hisenda amb el 155.

6 – Conseller d’Hisenda amb Torra.

7 – És convidat, i acudeix a un casament amb tota la flor i nata de l’Íbex-35.

8 – La llei Aragonès (que sembla un intent de permetre l’entrada de les empreses de l’Íbex-35 en el govern, i és una llei que demostra la pura prostitució dels principis d’esquerra).

9- Impulsor absolut de l’acord amb el govern espanyol (Garantia del sou, no oblidem que és el candidat a president de la Generalitat).

10 – No oblidem mai que els traïdors sempre són al costat de qui mana per vigilar-lo i delatar-ne els moviments i intencions:

Junqueras i Santi Vila al costat de Carles Puigdemont.

Pedro Aragonès al costat de Joaquim Torra.

Rogelio Torrent:

1 – Sense dubte és un absolut inútil, és el que ha demostrat sobradament durant el seu miserable exercici de poder.

2 – Es negà a investir el president legítim de la Generalitat. Ell s’hi negà i ho féu sense consultar-li-ho. Si això no és una traïció de la segona autoritat del país envers la primera, ja no sé què pot ser una traïció.

3 – Tot i el seu orgull i ufana és un servent de Junqueras i Aragonès, a qui obeeix com un gos, i com un gos, no pensa, si no, el que vol l’amo.

4 – No ha executat cap desobediència durant el seu mandat.

5 – Ha tingut la poca-vergonya d’ofendre la Carme Forcadell, de posar-la en evidència i després de netejar les seves baixeses amb paraules afables, dites amb posat seriós a una carxofa davant d’una càmera, que és el que li agrada més, després del mirall.

6 – Ha parlat molt de tot, però no ha fet ABSOLUTAMENT res. Mentre eren paraules, el més valent de tots. Quan s’ha d’actuar, l’hem hagut d’anar a cercar en el racó més allunyat i fosc, on tremolava, com un gatet abandonat.

7 – Durant la vergonyosa visita de l’assassí a la ciutat després de l’atemptat d’agost, el Rogelio bavejava mentre li donava la mà i el reverenciava; semblava que hagués vist la noia més maca dels voltants. Tot ell era reverència al tirà que esclavitza el poble que ell representa al Parlament.

Joan Tardà:

1 – El recordeu a l’hemicicle espanyol: Nosotros, nos vamos!

2 – L’hauríeu d’haver sentit en un míting, com carregava contra Espanya, és clar, que aleshores eren eleccions.

3 – Després, l’apòstol d’eixamplar la base. L’home que considerava que el millor per Catalunya abans que la independència era un govern amb Comuns i socialistes en una autonomia vergonyosa.

4 – Ha acusat els CDR de terroristes. La gent que surt al carrer a reclamar els drets que el miserable Tardà els conculca per a benefici personal i del partit.

5 – El seu comportament ha demostrat que és un autonomista paràsit del sistema.

6 – No ha fet res per Catalunya més que parlar, després cobrava el sou que li donava el seu rei.

7 – Sempre ha volgut una república espanyola, les seves declaracions així ho demostren. I si voleu cerqueu la que ha dit avui: que l’acord amb el PSOE ningú no el pararà. L’amic dels mentiders socialistes, els homes del GAL.

8 – Darrerament, és com si el cervell el tingués envasat en alcohol etílic, cada volta que parla, fa més el ridícul, només defensa Espanya i acusa els independentistes de tot el que el seu rei desitja.

Gabriel Rufián:

1 – Difícilment el sentireu parlar o escriure en català. La primera condició per ser català és conèixer la llengua i fer-ne ús. Ell és català castellà.

2 – Ha reconegut públicament, en mítings, i en privat, que és un republicà espanyol.

3 – No és independentista, i era el cap de la representació d’ERC per negociar ‘un referèndum’?

4 – Us heu fixat com s’ha engreixat. Es veu que l’alimenten bé i ell els deixa fer.

5 – Per fi toca poder. Aquesta gent és el que vol, que per això són on són.

6 – El seu odi a convergència i sobretot a Puigdemont i Torra no el pot dissimular.

(Després del ridícul d’unes negociacions inútils i estèrils, ERC hauria de fer-lo desaparèixer de l’escena política. Avui pacten sense condicions, i l’endemà els ensorren l’acord de venda de Catalunya. Ell i la)

Marta Vilalta:

1 – Durant el Consejo de Ministros celebrat a Barcelona el 26 de desembre, per pixar-nos a la cara, vaig estar fent el dròpol de voluntari d’Òmnium en un acte que provocava vergonya. En l’acte vaig tenir a tocar aquesta noieta, que se la veia feliç com gínjol. Estava de festa, mentre a cent metres el govern espanyol se’ns rifava!

2 – És un polític més, que cerca un bon sou i viure de la corrupció del sistema. Només havíeu de veure-la quan tots els republicans acataven el pacte acordat per Junqueras amb els seus escarcellers. Quines prebendes no li hauran estat concedides!

3 – Potser és independentista, però és ximpleta.

Raül Romeva:

1 – L’home que havia de ser el nostre relacions públiques i assegurar el suport europeu a les reivindicacions catalanes. No n’assolí ni un.

2 – Va anar per Europa passejant-se i comprant-se ulleres que vestissin la seva calba.

3 – S’ha mogut molt, però no ha fet absolutament res.

Avui Espanya està en situació delicada: els Tribunals europeus evidencien la violació de drets humans i de llibertat política exercida pels prevaricadors que són jutges a Espanya. A més a més, Espanya s’ha convertit en un malson polític per Europa per la mancança absoluta de capacitat per a resoldre políticament els conflictes; és clar, són molts anys acostumats a resoldre els problemes d’una altra manera, com per canviar a aquestes altures! I Espanya té un greu problema si no aconsegueix fer govern i s’aboca a unes noves eleccions, que demostrarien la falta de capacitat negociadora i la fragilitat política d’un país on només funcionen els governs amb majoria. Tres problemes ben grossos per deixar que Espanya els ‘lidie’ tota sola, són els seus ‘toros’. I ERC acudí de genolls a resoldre’ls el problema.

Sortosament, els feixistes espanyols els han traït, perquè, en una jugada impròpia quan s’està guanyant el partit gràcies al gol en pròpia porta d’ERC, posant-se al servei de salvar Espanya, ha decidit de jugar contra els qui li feien el joc, per orgull, per honor i per Espanya, i els d’ERC n’han resultat retratats.

ERC ha quedat despullada. Han demostrat ser uns gamarussos, uns poca-soltes que només treballen per a benefici personal. Avui l’Aragonès ha vist els seus somnis desfets, tanmateix, molt de compte, que mentre sigui al costat de Torra, Torra està en greu perill. El fet de tota la negociació d’ERC a l’esquena del Govern de Catalunya, demostra fins a quin grau pot arribar la deslleialtat i la traïció.

ERC continua essent el pitjor enemic dels catalans, ho són més que els enemics declarats. Confio que després que la gent els ha vistos despullats, sabrà què són, què volen i per a qui treballen.

Confio que aquest resum pot donar prou informació a qui cregui que acuso sense tenir cap argument. Aquestes proves indiciàries, que s’acosten a la cinquantena, no són una sospita, són necessàriament una estratègia d’ERC. I per concloure, vull dir que no sóc convergent. He votat CUP o ERC abans de veure’ls com els veig, als uns i als altres, tots inútils i venuts. Si confio en el president en exercici i en el legítim és perquè ells, malgrat els seus errors, que no són pocs ni lleus, han mantingut fidelitat a Catalunya i als catalans. Han actuat d’acord a les seves possibilitats – i se’ls ha deixat sols, només penseu en l’abandó a què els ha intentat deixar ERC, el mossèn i l’Aragonès, que són els dos traïdors més perillosos – i se n’estan sortint, que, la veritat, ni en el millor dels somnis no ho hauria pensat.

Demà és una altra batalla, avui ja tenim els personatges sense màscares.

Ni un pas enrere. Cal sondejar Europa i estudiar la possibilitat d’alliberar Catalunya de la tirania espanyola amb la DUI, que està ajornada, però que és el que va votar el poble i el Parlament de Catalunya.

Fins a la llibertat!