ALBERTO FERNÁNDEZ, L’ABJECCIÓ PERSONIFICADA

29 segons són prova irrefutable de la miserable condició humana d’Alberto Fernández, el president d’Argentina; per a desgràcia de tots els argentins. Us remeto a escoltar-lo a ell mateix en aquests 29 segons https://www.youtube.com/watch?v=A0YiZ8INCKw perquè comproveu si hi ha desproporció, ni que sigui mínima, en la meva consideració d’aquest pèrfid esclau com a paradigma de l’ésser abjecte, miserable i traïdor. Sentiu-lo... i continuem.

John Locke va escriure: «... per molt que algú, erròniament, digui el contrari, la finalitat de la llei no és abolir ni restringir la llibertat, sinó de preservar-la i eixamplar-la». Evidentment, patint d’idiòcia, és molt difícil que el senyor del bigoti entengui un borrall de Locke. La gravetat de les seves paraules, de les amenaces i de ‘reconèixer’ que algú ‘li ha donat el poder’, comporta que ignora que es deu al poble argentí i confirma que respon a les demandes d’un ésser o instància superior que el supervisa i a la qual obeeix per damunt de tot, o sigui: és un TRAÏDOR a Argentina. I no cal indagar gaire, perquè de seguida, movent els fils d’aquest pallasso de la ignomínia, hi trobem Soros i Gates, als quals ha venut el liti argentí, i als quals acata com un esclau a l’amo. No és accidental que a les rodes de premsa on repeteix el que li han dit que digui, darrere d’ell, hi hagi una senyora i un senyor, que són els seus màxims assessors. Ella està al servei de Gates i el senyor, de Soros. Per aquest detall, que sempre siguin a prop del llimac, crec que el cretí del president ni tan sols és capaç d’entendre bé el que li diu l’amo directament, i per això els seus assessors li cobreixen l’esquena, vejam si el ximple diu el que no ha de dir... com en aquesta declaració, en la qual ell mateix es defineix com a tirà, com a una amenaça per al seu poble, com a esclau d’un amo que li atorga el poder, com a un criminal poca-vergonya que farà ús de la força («... se ‘los’ he dicho una y mil veces...») per poder continuar llepant el cul dels seus amos i senyors.

Als argentins els vull dirigir aquestes paraules de John Locke, per no perdre la referència: « El cas d’un poble que es rebel·la contra un govern il·legítim és similar al cas d’un individu que oposa resistència a un cas de robatori». Mai millor dit ni per a un cas tan escaient: Alberto Fernández és un traïdor que obeeix a ‘algú’ que li ha ‘donat el poder’, mentre ha deixat Argentina en la bancarrota, o sigui, mentre ha robat a tot el poble argentí. El dret natural a la revolta no el pot negar cap justícia. I en aquest cas concret, la Justícia és l’imperatiu que força a la necessitat de la revolta.

I no ens pensem que aquest exemple de titella inútil, vil i repugnant, és exclusiu de l’Argentina, no. Això començà a la Xina, el primer laboratori del Nou Ordre Mundial, ja des de Mao Zedong, i ara està essent implementat al país sud-americà sense clemència: confinament, restriccions circulatòries, morrió, control per app, imposició doctrina LGTBIKSZ, feminisme i avortament, la nova llei educativa i la llei de vacunació obligatòria. Per no parlar de declaracions on Alberto expressa la necessitat de reduir l'esperança de vida dels vells per raons econòmiques, o defensa el treball esclau dels joves argentins per a les multinacionals estrangeres, unes declaracions que podeu trobar en una entrevista a Internet. Aquests són els crims dels quals el president argentí hauria de respondre, i no per les decisions preses, sinó perquè ell no ha pres cap decisió – què més li agradaria! - i ha obeït fil per randa les ordres dels seus amos, temorós que una estrebada de la cadena que duu en el coll, li desmanegui la corbata, potser, per ser per a l’única cosa que serveix: portar corbata, com un maniquí autòmat i amb retard intel·lectual-cibernètic.

I deia que no és l’únic perquè TOT EL FEMER EUROPEU està seguint les ordres del mateix amo de Fernández. No cal parlar del traïdor espanyol, ni del francès ni de l’alemanya, tots ells havent-se pronunciat explícitament pel Nou Ordre Mundial que els ha imposat l’amo i que ells com a mascotes obedients obeeixen, del tot decidits a emprar la força si cal, com fan els gossos ensinistrats quan l’amo els ho demana. Tanmateix, Europa és un continent antic i ple de cultura, per això, les mesures que la titella argentina pren allà, aquí s’han de prendre amb més tacte; que per això l’actuació del traïdor espanyol és més tirànica, la del francès més mesurada i la de la destructora de la nació alemanya, molt més passiva, que per això ara s’ha encarregat d’insinuar l’obsolescència nacional, una mica a veure-les venir. Només confio que el poble alemany no cedirà, i menys encara es posarà a les ordres de l’hongarès-asquenazita. De tota manera, mala peça tenint al teler si no comencem a moure les bases del sistema. En l’anterior escrit us remetia a una crida a la resistència. D’això es tracta. Estem governats per miserables i mesquins a les ordres de poders estrangers, per això és del tot legítima la defensa de la sobirania. Ells són els traïdors, i tots els que els donen suport, col·laboradors necessaris. Fins i tot les forces armades i la policia que, amb el seu seguiment, són traïdors al seu jurament, la qual cosa no significa només la deserció de la seva responsabilitat, sinó que a més a més, és el traïment a la pròpia paraula, o sigui, el deshonor, amb totes les lletres. El fet de jurar la defensa del poble i de les lleis, no permet l’home honrat de convertir-se en sicari dels criminals i atemptar contra el poble i les lleis.

Alberto Fernández és el paradigma de com l’execrable pot arribar a governar. Tot el con sud d’Amèrica està en una situació similar, encara que en diferents graus de ‘violència estatal’; al nord, als EUA, la proposta demòcrata de la llei HR-6666 és per posar els pèls de punta. El femer europeu, com sempre, segueix les ordres del BIS i de la sucursal del BCE, que dirigida per l'eugenista especialitzada en l’extermini per fam, Christine Lagarde, és el primer assaig ‘inter-nacional’ del Nou Ordre Mundial, que a altres països practiquen de manera nacional, com a l'Argentina, a la Xina, als Estats Units, etcètera. El femer europeu és la prova pilot per a la resta del món, per això tenim la moneda única i un zoològic central que dirigeix les polítiques de tots els països que han perdut sobirania i independència sota la directriu il·legítima (no ha estat reconeguda mai pels pobles d’Europa) i criminal (és una organització al servei de les corporacions, l’especulació econòmica, la fraudulenta direcció política i social dels diferents països, que executen a la perfecció els bancs privats: els càrtels de la corrupció i el lladronici). I per acabar amb l’escòria que encapçala l’escrit, i ara que he parlat dels càrtels, no oblidem que el president és molt amic de la presidenta del Banc de Santander, una institució que estaria molt bé que algú indagués profundament, ja que netejar la sutzura és sempre una qüestió higiènica.

Cap poble lliure ha de suportar el paternalisme, la insolència ni la incompetència d’un càrrec polític, institucional o científic, menys encara si el càrrec el desenvolupa un imbècil (descripció mèdica). I avui, malauradament, no trobar-hi imbècils, és la clamorosa excepció.

ESCOLTEU I COMPARTIU !!!

Aquest és el camí, jovent!
Obriu els ulls!

https://www.youtube.com/watch?v=azhAYzG9XqQ&feature=youtu.be

COVID-1984, AMB RESPIRACIÓ ASSISTIDA !

La immensa mentida s’ha desfet, i ni l’OMS ni la colla de pseudometges comprats (i venuts sense remordiment) podran sostenir l’engany gaire més; encara que, sense dubte, els lloros de la premsa i les titelles de la política mantindran fidelitat a l’organització criminal que ha muntat la histèria i a la qual serveixen i sostenen a canvi d’aliment.

Abans d’entrar en el moll de la demostració d’aquesta immensa corrupció, considero adient de fer saber a la gent que viu atemorida pels patògens, que el cos humà consta de 37 bilions de cèl·lules (aproximadament, i val a dir que amb disparitat d’opinions; suposo que perquè són molt difícils de comptar... són tan petites!) i a més a més de les cèl·lules, el microbioma humà consta de 48 bilions de bacteris, 60 bilions de virus, milers de milions de fongs i milions d’àcars que viuen dins nostre, constituint-nos. Per cada una de les nostres cèl·lules hi ha deu microorganismes. Dit això, confio que la gent no es desinfectarà interiorment bevent lleixiu i salfumant ni ruixant-se arreu amb insecticides, perquè de fer-ho, els adverteixo que es moriran. Que no s’amoïnin que la interrelació amb aquests microorganismes és fonamental per a la nostra existència. Al capdavall, no hem fet altra cosa que conviure amb ells des de l’aparició de l’espècie. I si bé és cert que hi pot haver bacteris, virus, fongs i àcars que ens poden causar seriosos problemes, el percentatge de microorganismes mòrbids o letals, és un percentatge minúscul (com ells mateixos).

Centrem-nos ara en la ‘mentida’ que ha estat l’excusa per a l’enfonsament de l’economia i l’ocultació a la població de la corrupció del sistema. La cosa aquesta que s’han inventat, i que avui els científics seriosos afirmen que és una ‘quimera, o sigui, un virus de laboratori; ha demostrat ser una perversa manipulació criminal amb l’interès de distreure l’atenció del moll dramàtic de la veritable qüestió. Les mentides mèdiques dels metges comprats - i venuts ‘motu proprio’ - per al servei a la sinistra organització mundial de la salut, són una evidència. Les diferents modificacions de la consideració de ‘pandèmia’ feta per l’OMS ens els darrers anys, descobreix els interessos ocults darrere d’aquestes diferents i successives definicions. Si això fos poc, la constant deriva i les seguides contradiccions han posat damunt de la taula que res del que deien era veritat. Per no parlar dels protocols indicats per l’organització criminal, que han estat la causa fonamental del nombre de morts; ni les indicacions pèrfides quant als diagnòstics i a les definicions de les causes de defunció; sense oblidar les ‘mafioses’ pressions polítiques per al seguiment mesell i còmplice, via extorsió, suborn o amenaça, a aquells que hi han posat alguna objecció. Tot això és demostrat, sense cap possibilitat de ser qüestionat, quan els metges italians de la Llombardia, fastiguejats de veure morir la gent sense poder-los ajudar en res (aleshores tenien 21000 cadàvers), decidiren per iniciativa pròpia, de fer les ‘degudes’ autòpsies, prohibides per l’OMS; que val la pena recordar, recomanava la incineració dels cadàvers, seguint una vella tàctica de les dictadures per a l’encobriment de ‘les causes de mort’. Aquests metges, després d’un centenar d’autòpsies i d’analitzar les causes reals de les morts, s’adonaren que els ‘protocols’ exigits per l’OMS eren la veritable causa de la mort dels pacients. La mala praxis condemnava inapel·lablement els malalts a una mort per trombosi; gràcies al goril·la i mascota de Gates. que des de l’OMS exigia, dirigia, fiscalitzava i sotmetia els equips mèdics d’arreu del món al crim per ells premeditat. Després d’aquesta tràgica comprovació dels metges italians, les morts començaren a minvar, ja que l’aplicació dels corresponents procediments de curació, de seguida, donaren els resultats desitjats, i així, l’extermini de l’OMS fou aturat i la falsa pandèmia anul·lada. Però, per si això no fos prou, els metges italians encara van descobrir que el 97% dels morts que moriren amb coronavirus, i no ‘per’ coronavirus, havien estat vacunats de la grip en els anys anteriors, per la qual cosa deduïren que la ‘quimera’ els havia estat injectada amb la vacuna contra la grip. Tot això ha estat demostrat, encara que els metges comprats, els esclaus venuts, i els lloros de la premsa, no ho hagin esbombat com hauria estat la seva obligació i responsabilitat, sinó que servils i miserables continuen fent el joc a la mascota de Gates.

D’altra banda, tenim els polítics. Aquesta gentalla miserable, hipòcrita, paràsita, inútil, poca-vergonya, cínica, inepta, corrupta, pèrfida i traïdora, ha obeït sense gosar de dubtar d’uns números que no justificaven en absolut la presa de decisions que han pres. I això només pot ser producte del sotmetiment, de la coneixença i de la participació en el crim. La responsabilitat és la primera de les obligacions del polític. La traïció a aquesta màxima ha de ser reclamada amb tot el pes de la llei i amb tota la duresa de sancions i càstigs; encara que avui, ens haguem acostumat que qualsevol criminal que arriba a president de govern o ministre és, només per això, exonerat de responsabilitat; quan tot just hauria de ser al revés. No hi ha impunitat en el crim. Hi pot haver impunitat durant l’exercici del càrrec, tanmateix mai en el moment del cessament de les seves responsabilitats, i per això ha de ser-li exigit de donar explicacions de la deixadesa de funcions; i com en el cas present d’Espanya i de tants altres països, la responsabilitat d’avui és per delicte d’ALTA TRAÏCIÓ.

Els polítics d’arreu en exercici, han comès un seguit de crims que és necessari que les democràcies els en demanin explicació i reparació; amb tot el dany econòmic que significa la reparació, o sigui: o són capaços de compensar econòmicament la destrucció del teixit industrial, comercial i social amb el seu patrimoni, o hauran de fer-ho amb la seva vida. Ja que l’única cosa que no pot fer un polític, és prendre decisions contra l’interès del seu poble a favor dels seus interessos, menys encara a favor dels interessos d’un ‘estranger’ o corporació estrangera. Apart d’aquest gravíssim delicte, que mai no pot tenir commiseració ni clemència perquè és el sotmetiment de milions de persones a la voluntat d’un poca-vergonya inútil, sense responsabilitat, ètica ni dignitat, cal afegir un seguit de crims que tots ells són prou com per garantir l’empresonament perpetu del criminal: Conculcació de les lleis primeres del país amb l’excusa d’una mentida. Violació dels Drets Humans i Naturals dels homes amb l’excusa d’una mentida, Sotmetiment mitjançant el TERROR psicològic i sanitari de milions de persones amb l’excusa d’una mentida. L’anul·lació de la independència econòmica dels ciutadans, sotmetent-los a una RECESSIÓ profunda i brutal, amb l’excusa de la ‘mentida’.

I per si tot això encara no fos prou, tenen la gosadia de refermar l'alta TRAÏCIÓ confirmant-se en la ‘falsa mentida’ per mantenir l’estat carcerari del país, sense reconeixement de l’error ni tenir la mínima intenció de restitució, sinó que reblen el clau imposant a la ciutadania el morrió, com als gossos. Veure, sentir i CALLAR, aquest és el lema de tota la púrria política. I val a dir que saben perfectament que l’ús de morrió en humans pot ser causa d’hipercàpnia i d’hipòxia, i que de resultes d’aquesta imposició injustificada, poden tenir resultats adversos per a la salut, sense oblidar que contribueix, i molt, a la disminució de la capacitat immunològica del cos. És a dir, apart del TERROR, ara cometen un ATEMPTAT CONTRA LA SALUT PÚBLICA AMB PLE CONEIXEMENT DE LES REPERCUSSIONS DELS SEUS ACTES. Exposat tot això, que cadascú els jutgi. El meu judici és clar, a més a més de prou demostrat, com prou justificat és el càstig que en demano. I més avall, encara podreu constatar la perfídia que investeix la seva consciència i els seus actes.

Ara, breument, vull referir-me als assassins llicenciats i doctorats en aquestes fàbriques d’imbècils i criminals que són les Universitats. El coneixement és font de poder, sempre. Per això, la qualitat fonamental de la Universitat és l’ètica del coneixement. Avui hi ha ben poc coneixement i gens ni mica d’ètica. Si doncs no, com podrem explicar que microbiòlegs, químics i altres científics dediquin el seu temps a fer letals virus que no en són? I això passa en més de seixanta laboratoris al món, uns laboratoris que hauríem de qualificar de centres criminals, on treballen assassins que preparen instruments per a l’extermini de la població. Que cadascú rumiï quant a la qualitat ètica i humana d’aquesta gentalla i quina hauria de ser la demanda de la població amb relació a aquests potencials criminals. Intel·lectualment no són més que mones amb metralladores, i per això, són terriblement perillosos i nocius per a una societat. No em cansaré de dir-ho, fins que no s’ensorri tot el sistema universitari actual, el coneixement de veritat, el que condueix a la saviesa, és radicalment impossible. Fer monstres no és la feina d’un professor. I el fet de fer armes biològiques certifica sobradament la qualitat ètica de qui les fa. Tot plegat, descriu perfectament la indignitat dels mestres i professors d’aquests caus de destrucció.

I per concloure, val la pena parlar de la VACUNA MIRACULOSA per a un virus inofensiu que no es transmès pels asimptomàtics (encara que ho neguin els més imbècils dels científics), com tampoc no té transmissió aèria, perquè les ‘quimeres’ són creacions humanes i la naturalesa és infinitament més ‘sàvia’ que aquesta colla d’arreplegats, que justifiquen el seu coneixement en un paper i no en els seus actes. Les ‘quimeres’ han de ser inserides al cos, i és per això que els polítics criminals, els científics assassins i els periodistes idiotes, bavegen amb la vacuna. És l’única manera de fer eficient un virus mòrbid o letal, la qual cosa es demostra amb el fet que el ‘coronavirus’ ha causat greus malalties a la gent que estava vacunada de la grip. Aquest és el mecanisme que tenen pensat, i per això els polítics volen fer-la obligatòria, els científics criminals la demanen com a solució a un problema inventat, i els lloros escriuen i diuen bestieses, que és l’única cosa que saben fer, aquestes desgràcies humanes. I per comprovar el que dic, reprodueixo les paraules de George Soros, l’amo de Sánchez, Fernández, de la Unió Europea i de tantes altres mascotes, de les declaracions pronunciades en una entrevista gravada en vídeo per al diari «Augsburger Allgemeine» on, quant a la vacuna, va dir que probablement «haurem de vacunar-nos cada any per causa de les mutacions del virus». Molta gent creurà que aquesta és la solució a la ‘mentida’! Això no obstant, una mentida és anul·lada ràpidament per la demostració de la seva evidència com a falsedat o per la comprovació de la veritat. Però molta gent creurà els filantrops, els bons homes que vetllen per tots nosaltres i que durant aquest malson, paradoxalment, han vist augmentar els seus beneficis i fortunes personals entre un 40% i un 60%, arribant al cas del ‘filantropíssim’ Gates, l’amo de la mascota de l’OMS, que des que és una Fundació, ves!, ha augmentat el seu patrimoni en un 100%.

Potser hem de recomanar als nostres fills que de professió siguin filantrops, ja que està demostrat que és la manera més sòlida de consolidar una immensa fortuna. Tanmateix, jo considero la filantropia una gangrena social, i per tant, com s’ha de fer amb una gangrena segons el consens mèdic, pondero molt conscientment que la millor solució és l’AMPUTACIÓ.

Qui tingui orelles, que escolti.

CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

La Humanitat està amenaçada pels polítics, els periodistes i els científics. L’experiment psico-social de la ‘plandèmia’ ha de ser jutjat, com foren jutjats pel tribunal de Nuremberg els crims de l’Alemanya nazi. Recordem que d’acord amb la legislació vigent en el moment dels judicis, CAP dels criminals nazis hauria pogut rebre sentència inculpatòria perquè els crims que cometeren no estaven legislats, ja que a ningú, equilibrat psíquicament i emocional, no se li havia acudit de pensar les atrocitats que foren comeses pel règim nazi. Tanmateix, pogueren ser jutjats gràcies al primer i fonamental dels drets: el Dret Natural. Per això, és en aquest dret que hem de fonamentar-nos per EXIGIR el judici contra els POLÍTICS, PERIODISTES I CIENTÍFICS que han participat, per acció o omissió, en el crim de l’experiment psico-social, que val a dir, no té res a envejar als crims dels nazis, ja que aquesta fase que vivim, que patim, és només la primera, perquè hi ha tot un projecte destinat a l’ANIQUILACIÓ de totes les llibertats individuals i col·lectives, i al sotmetiment de la ciutadania a l’ESCLAVISME sota la bota cruel d’un súper Estat, com ja han declarat els sicaris, com Pedro Sánchez, Alberto Fernández, Angela Merkel, Emmanuel Macron, Lenín Moreno... o la Unió Europea, que és el moll, junt amb el Deep State americà, de l’organització criminal que té per model la Xina; a la qual, tots els polítics han donat suport per a l’aniquilació de l’home i les seves llibertats. Per a aquests CRIMINALS cal un judici que els condemni amb justa equitat, i val a dir, que si es demostra – fet fàcil de demostrar – que la seva actuació ha estat motivada per interessos personals i amb l’ànim de sotmetre els seus respectius pobles i lliurar la riquesa dels respectius països als instigadors, no hi pot haver cap dubte que l’ALTA TRAÏCIÓ a tots els principis dels Drets Humans exigeixen la compensació corresponent, o sigui, la pena de mort. Al capdavall, tots aquests criminals i els parlaments coadjuvats estan tractant de reinstaurar el règim que fou jutjat a Nuremberg amb unes estratègies diferents, sí, però amb la mateixa finalitat: l’extermini de la llibertat, la dignitat humana i la dissidència. Per això, cal un judici ràpid i que alliberi els pobles dels monstres que el volen tiranitzar. L’exigència de la pena de mort és absolutament legítima, perquè en aquest cas és de la mateixa qualitat, que el dret a la pròpia defensa. No oblidem que les morts que hi ha hagut fins ara, no haurien estat possibles sense la NECESSÀRIA COL·LABORACIÓ dels criminals que dirigeixen els països afectats i els parlaments que han ocultat, amb el seu silenci còmplice, el crim.

La necessitat de la pena de mort com a sentència, garanteix al poble la justa investigació dels instigadors, ja que si el criminal que feia funcions de polític, sap que la seva vida està irreversiblement acabada, és molt probable que ajudi a desemmascarar els qui el compraren, per què i com; abans de ser tan passerell com per pagar amb el seu cap el crim instigat per un altre. D’ells dependrà, evidentment; tanmateix, sabran perfectament quin és el seu immediat futur. Seu ha estat el crim, seva serà la pena. Per això, si com em penso, l’escòria política comença a cantar, podrem descobrir la Gran Organització Criminal Mundial que, per bé que és evident, per a qualsevol amb una mica de capacitat intel·lectiva, aleshores serà exposada obertament a les ments més tancades i confiades del planeta. No repetiré aquí els noms i els responsables d’aquest crim contra la Humanitat – que pot ser el darrer –, perquè ho he fet en diversos escrits, i ara, el problema està en els conspiradors que venent la seva ànima al diable, estan sotmetent els seus respectius pobles i nacions a la voluntat dels criminals dirigits per la màfia d’escala militar dels jesuïtes.

Aquí però, no acaba la història. Per acabar de fer net, cal extirpar tots els teixits contaminats que en qualsevol moment poden ser origen d’un nou rebrot. La Covid-19 són ells, i si els exterminem, acabarem amb la ‘mentida’ per sempre més. Malauradament, ara no es pot tenir altra magnanimitat que la justícia, i la justícia és l’exercici de la comprensió i la clemència, no ho oblidem, per això, la magnanimitat de la justícia exigeix la defensa de les víctimes i el càstig dels agressors, i els agressors no poden tenir comprensió ni ser dignes de clemència quan no hi ha hagut en els seus actes cap remordiment, cap compassió, cap consideració, cap reflexió, cap clemència ni cap magnanimitat, ni tan sols el respecte a la dignitat de les víctimes, només el propi benefici al servei dels senyors del mal i de la destrucció de la sagrada llibertat humana. No hi pot haver cap misericòrdia envers els monstres, perquè ells han actuat en tot moment conscients i eficaços a fi d’obtenir els seus propòsits, sense tenir present la indefensió de les seves víctimes, exercint l’abús i l’opressió a consciència, sabedors dels seus guanys i sense mirar-se, tan sols, les víctimes. Un crim com aquest no pot tenir perdó ni per a un cristià. No és un atemptat contra els homes, és un atemptat definitiu contra la Humanitat, i tots els que creuen en una divinitat, sigui quina sigui, saben que la Humanitat és l’encarnació més subtil i misteriosa d’aquesta divinitat. Si atemptar contra la vida d’un home és un crim contra la divinitat per allò que de sagrada té la vida, què ha de ser el crim indiscriminat contra TOTA LA HUMANITAT! Ningú creurà que hi va haver injustícia en les sentències de Nuremberg; doncs avui, ens trobem en un cas encara pitjor, perquè l’ocultació, la mentida i la pèrfida manipulació de la ciutadania per a l’aconseguiment dels seus propòsits, traeix tots els principis de confiança, de legitimitat, de decència i de dignitat d’una democràcia, i han estat convertits pels representants del poble, en deslleialtat, traïció, perversió i crueltat.

Els principis de confiança, legitimitat, decència i dignitat també han estat traïts per TOTA LA CLASSE PERIODÍSTICA, uns homes a qui el Dr. Mauricio Quiñónez, president de l’AEMEMI, l’home que està salvant pacients contra la voluntat de l’OMS amb el seu equip de metges, ha definit encertadament com a: «Replicadors d’estupiditats, sense sentit comú». El nivell d’imbecil·litat dels periodistes, com la manca de coneixements quant a la seva professió, és esfereïdora. S’han convertit en la veu de l’amo, que per això els anomeno sempre LLOROS. La baixesa ètica d’aquesta gent, suposadament amant de la veritat, és vomitiva. Escriuen allò que se’ls paga per escriure, no tenen independència intel·lectual ni criteri de veritat. Són, sense dubte, exemplars de la classe més baixa de la nostra societat. Ja Nietzsche no veia diferència entre aquesta genteta i les comares que instiguen a les eixides. Mirem, si no, els titulars d’aquests mentiders: «Centenars de morts: les dades reals del coronavirus a Catalunya abans del confinament», «Els pneumòlegs adverteixen que fumar en terrasses augmenta el risc de contagi», «La calor no pararà la propagació de la Covid-19», «Les funeràries registres 20 nous morts per Covid a Catalunya», «Estudis preliminars apunten que no tothom amb anticossos del Covid està immunitzat»... POR, POR I POR. En primer lloc, no hi ha cap raó per a parlar d’epidèmia perquè les dades de morts no han sofert cap variació amb relació a altres anys. En segon lloc, el fet de fumar no augmenta en res el risc de contagi. En tercer lloc, la calor, el període d’activitat del virus i la progressiva i consegüent disminució en la virulència, aturen la propagació. En quart lloc, vint morts a tota Catalunya pel virus que diuen que és la causa de mort, només pel fet de donar positiu en les suposades proves encara que la causa real de la mort sigui una altra, no són raó d’emergència. ‘Estudis preliminars apunten’... no cal dir res més. Se suposa, es rumoreja, hom creu, es diu, potser, qui sap si, i vinga a atemorir la gent amb mentides i més mentides. Per això, els periodistes són col·laboradors necessaris, són còmplices del crim contra la Humanitat i han de donar resposta a les imputacions de ser sicaris dels criminals amb l’expansió irreal i injustificada de la mentida que els seus amos els han encomanat d’escampar. Els periodistes atempten contra la informació, tergiversen les expressions i manipulen, tot, per assolir d’inculcar el terror a la gent i complir amb les demandes dels criminals que els sostenen econòmicament. Per interessos personals corrompen el codi deontològic. I consti que aquí he exposat les notícies del dia en què escric això, que si ens remuntem al començ de la ‘mentida’, necessitaria una enciclopèdia per relacionar totes les mentides escrites, filmades i fotografiades, que han escampat els difamadors de la veritat que diuen ser periodistes. I consti, a més a més, que he fet referència a la premsa escrita, que si parlem de la premsa televisiva, el grau de perversió, d’intoxicació i terror, faria innecessari un judici per a dictar justa sentència. Han estat els principals difusors del terror: amb mentides, amb imatges falses, amb corruptes tergiversacions, amb l’ocultació de versions oposades a la ‘mentida’ oficial, amb la constant propagació de la por al virus i als semblants, amb la incessant destrucció dels principis humans de relació, solidaritat i proximitat.

I finalment, tota la corrupció científica. Sí, aquells miserables ignorants esclaus de les ‘farmàfies’ que tenen un lloc de treball pel seu servilisme i el desconeixement de la ciència que professen. De fet, criminals encoberts. TOTS els que han defensat els crims de l’OMS són culpables dels mateixos crims. I aquí hi trobem la gentalla que dirigeix els ‘millors’ hospitals del país, els investigadors que ignoren què és un virus, el sistema immunològic i la seva professió, però que com a bons gossos de falda, serveixen els interessos criminals de la ‘farmàfia’ per a benefici propi i l’obtenció dels reconeixements de les institucions sotmeses a aquests lobbys del crim. Directors d’hospitals, consellers, ‘experts’ i investigadors de la Universitat, tots al servei dels seus amos, del benefici per prostituir la seva professió, sigui per incapacitat intel·lectual – la majoria de casos -, sigui per perversió moral – derivada de la ineptitud i el desconeixement. És profundament lamentable que un metge llicenciat, o doctor especialitzat, sigui un imbècil amb un títol, sense capacitat per al pensament crític i absolutament rendit a les veritats indubtables de la medecina, incapaç de reflexionar quant a la lamentable situació de la societat malalta en la qual vivim i de la qual ells viuen preservant la malaltia i enriquint-se subsidiàriament dels crims de les ‘farmàfies’. Malauradament per a ells, han perdut tota credibilitat, i només els metges que s’oposen al crim mundial, que denuncien, que s’esforcen a fer veure la veritat, que defensen la seva ciència i la veritat del desconeixement de tantes coses en medecina, són els únics que, al final, seran respectats. Cal prendre bona nota dels sicaris de les farmacèutiques que han col·laborat a la ‘plandèmia’, caldrà treure’ls totes les titulacions i apartar-los per sempre més de qualsevol relació amb l’atenció sanitària, la investigació i l’ensenyament si volem tenir una veritable ciència de la salut i no una colla de vividors que desconeixen els principis fonamentals de la salut, que fins i tot aconsellen mesures que són perjudicials per a la gent, però que amb un somrís i en un article degudament pagat, menteixen sense remordiments ni consciència. Cal extirpar tota aquesta colla de delinqüents de la salut, perquè el seu crim és el fet d’haver defensat amb coneixement, plena consciència i aquiescència, els assassins de l’OMS contra els bons metges que han tractat de salvar els pacients i que han defensat tothora la immensa mentida que la política criminal del N.O.M. i els lloros vassalls de la premsa han escampat per arreu.

Cal un Nuremberg immediat. Cal prendre mesures extremes per defensar la Humanitat dels criminals que en volen l’extinció. Cal que comprenguem que tothom té el dret inalienable de la legítima defensa. I polítics, TOTS (almenys a Espanya), els lloros de la premsa, TOTS (almenys a Espanya) i els científics, massa, que han col·laborat al crim, han de pagar-lo, perquè la negligència, el terror i la mentida no poden ser mèrits en una societat avançada i solidària. Només exterminant la corrupció i els corruptes, podrem plantejar-nos un nou món. Qualsevol solució a mig camí, no és solució... o serà la solució final que proposa el psicòpata de Bill Gates.

LA MENTIDA ÉS TRAÏCIÓ EN UNA DEMOCRÀCIA REAL,

PERQUÈ EL POBLE ÉS DIGNE DE LA VERITAT.

FINS QUAN TOLERAREM ELS TERRORISTES ?

La mentida s’ha desfet com un sucret en el cafè. Ha passat la temporada de grip comuna i, com he demostrat en escrits anteriors, el nombre de morts ha romàs dintre de les mitjanes habituals. Només el TERROR ‘inoculat’ per la banda criminal de l’OMS i el seguiment mesell dels polítics esclaus, ha fet possible l’ensorrament de l’economia de tots els països del món i el segrest dels pobles, que han restat reclosos en la immensa presó del món (el Nou Ordre Mundial) i amenaçats d’injustificables sancions per desobeir els polítics esclaus, que val a dir, són responsables de nombrosos delictes, pels quals cal que responguin davant de la justícia: per la gravetat intolerable dels atemptats comesos contra els seus pobles, com també per haver venut els països respectius als seus amos i senyors, en un acte indubtable d’ALTA TRAÏCIÓ.

Cal que els Estats abandonin l’O.N.U., que ha demostrat ser un cau de delinqüents al servei de la gran màfia mundial dirigida per les corporacions monopolistes i criminals. I també l’O.M.S., dirigida per un genocida i criminal de lesa humanitat, a més de ser la mascota de Bill Gates; i per tota la púrria de suposats científics i directius que comanden aquesta organització destinada a la destrucció dels éssers humans arreu del planeta. No oblidem que el crim de genocidi fou la causa fonamental dels judicis de Nuremberg i que aquest és un delicte que no prescriu i que ha de ser perseguit i castigat allà on es produeix, encara que al psicòpata de Bill Gates i als seus socis criminals no els agradi. L’O.M.S. ha demostrat l’interès de controlar la ‘mentida’ per damunt de la salut dels ciutadans, ja que des del primer moment, amb el confinament i els protocols mèdics per a l’extermini dels malalts - sobradament comprovats com a mala praxi -, han estat els inductors de les morts que podien haver estat evitades. A més a més, cal comptar amb l’alarma injustificada per una ‘pandèmia’ ridícula, comparada amb les dades de la grip comuna, mentre fan els ulls grossos amb la pandèmia mundial de càncer, per tal de no perjudicar els seus amos, les multinacionals de la intoxicació i les grans societats del crim farmacèutic, col·ludides per a fer negoci sense la mínima consideració pel valor de la vida de les persones. I ara, aquest conglomerat de famílies mafioses tenen pensat d’imposar una vacunació que és un absurd absolut i que demostra la mala fe i les males intencions dels terroristes; ja que si un virus és mutant – com ells mateixos han dit – és evident que no és possible de trobar una vacuna que muti com ho farà el virus. Si això fos poc, la distribució d’una vacuna sense el seguiment estricte i seriós dels protocols de seguretat per a la inoculació en humans de substàncies químiques tòxiques, alienes a la natura humana, i amb modificacions de codis d’ARN mitjançant manipulació, pot ser qualsevol cosa, menys segura. O és que ens volen convertir en ordinadors que freturen d’actualitzacions de programes antivirus, una especialitat prolixament desenvolupada pel monopolista de Microsoft; una especialitat que li ha comportat bons beneficis i que ha demostrat del tot la incapacitat del magnat per a lluitar contra els virus. I ara, creurem en aquest psicòpata? De fet, com molt encertadament va dir la Sara Cunial, aquest home ha de ser jutjat per les morts i desgràcies que les seves vacunes han provocat: en els nens de l’Àfrica, per esterilització de milers de dones a Kènia, per les malformacions i incapacitats provocades en mig milió de nens a l’Índia, entre els crims més coneguts i demostrats, per no parlar de la intenció d’aquesta nova vacuna, que com ell mateix assegura, provocarà una mortaldat entre 700000 i 800000 morts, apart d’altres afectats i malalts crònics; un crim que ja ha procurat i aconseguit que els països n’assumeixin la responsabilitat mitjançant les lleis que els seus esclaus polítics han presentat en les diferents corts ‘democràtiques’. És a dir, per evitar una altra onada de la ‘mentida’ que amb tergiversacions sanitàries mata 300000 persones, matarem, d’entrada, el doble o el triple, desgraciarem la vida a una quantitat similar de persones, i així, segons el psicòpata, resoldrem el problema. No cal dir que aplegats amb el psicòpata, també cal jutjar tots els esclaus polítics que li han rigut les gràcies, en qualitat de col·laboradors necessaris. Ben mirat, si fem bé les coses, la disminució de la població mundial podrà ser aconseguida amb l’extermini dels que veritablement sobren en el món. No és una qüestió baladí, i cal que ens la pensem molt seriosament. La Llibertat i la Justícia són dues virtuts que elles soles s’agermanen.

Ara m’agradaria de parlar de Nigel Ferguson, el limitat intel·lectual, cap i responsable dels models matemàtics de l’escabrós Imperial College of London. Aquest limitat intel·lectual, mentider i persona execrable, èticament parlant, és l’assessor dels centres de prevenció sanitària del Regne Unit i els EUA, i a més a més, és clar, de l’organització criminal de la salut; però aquí no acaba la cosa, ja que el limitat intel·lectual treballa per a la Fundació de Bill i Melinda Gates. Com podeu comprovar, una joia! Aquest paràsit social ha mentit en totes les previsions epidèmiques que coneixem, sigui perquè és idiota* profund, sigui perquè és l’idiota profund que estima el Gates, com s’estima la mascota de l’O.M.S. El ximple de Ferguson, no content amb el fet d’inventar-se una epidèmia inexistent i de ser el responsable del tancament de les empreses arreu del món (hauria de respondre amb tot el seu patrimoni), ha fet veure que contagiava el primer ministre anglès, un altre esclau polític sense el mínim valor humà ni ètic, i no content amb fer veure el contagi, ell s’aïllà en una quarantena, durant la qual, una pobra noia – s’ha de ser molt miserable per tenir relacions amb un projecte fracassat d’ésser humà! – acudia a casa seva i sucumbia als seus encanteris sexuals, se suposa que posant en risc de mort el seu marit i els seus fills. I, a tot això, cal afegir que l’Imperial College of London, serà imperial, però és una infame casa de barrets. Mantenir el respecte a aquesta casa de barrets, descriu qui l’hi té. Perquè no he sentit ni he llegit que cap dels miserables que parasiten en aquesta bagasseria, hagi dimitit; la qual cosa els descriu perfectament, perquè no hi ha disculpa per poder exculpar-se d’haver tingut un idiota fent models matemàtics; i tot plegat em fa suposar que la resta de l’insigne College deuen ser ximpanzés que prenien el limitat intel·lectual com a model de perfecció. No hi pot haver cap altra explicació.

Deixant de banda el psicòpata, la seva mascota, l’idiota i companyia, cal esmentar aquí la colla d’esclaus polítics que traint la seva responsabilitat i el deure, han accedit als favors de les ‘meretrius financeres’ a canvi de satisfaccions personals inconfessables. Tots els governs mundials són responsables de terrorisme, violació constitucional, ensorrament de l’economia per venda traïdorenca a un tercer, segrest de la població, homicidis per inèpcia, però amb benefici; manipulació intencionada de dades i prevaricació amb les causes reals de les morts. No són pas delictes de poca importància! I per posar només un exemple d’aquests limitats intel·lectuals i deixalles ètiques, esmentaré el Kant espanyol, l’eminència intel·lectual, el zenit de la llum i de la il·luminació que, val a dir, fa pensar que en les facultats de filosofia, concedeixen els títols després d’un sorteig. Aquesta llumenera i far de la Humanitat ha declarat: «Salvant vides, salvem empreses i llocs de treball». Mentre feia aquestes ‘memorables’ declaracions, tenia al costat l’esclava del NOM, que li feia companyia i així demostrava la seva solidaritat amb la indigència racional; ja que tot just és el contrari, perquè és salvant empreses i llocs de treball com se salven les vides. Però els miserables sedueixen la intel·ligència emocional - que no és cap mena intel·ligència, i sí que és una perversió emocional -, i així saben que els seus amos estaran contents del seu comportament simiesc i els donaran el plàtan que els han promès. I per si amb això no en teniu prou, penseu que la llumenera d’occident i la seva partenaire, l’odalisca del Nom, proposaren l’ús obligat dels morrions per als humans, per salut pública, ja que, pobres femers cerebrals, ignoren que el morrió és un atemptat contra la salut individual... com el confinament, com la manca d’exercici, com la manca de sol, com la manca de socialització, com la manca de llibertat. Però ells, ben ufanosos i del tot seriosos, com un còmic que no riu dels seus acudits, blasfemaven de la intel·ligència i esllanguien de plaer en sentir-se acaronats pels futurs regals i carantoines dels seus amos. Què els importa a ells que la qualitat d’un govern s’exemplifiqui en un exercici oratori digne de bordell! De ben segur que tots els membres de la gossera dels amos, els aplaudiren i els ensumaren acabada l’extraordinària recitació de ximpleries. Al capdavall, és ben cert, que cadascú actua d’acord amb la seva condició.

Mentrestant, l’assistència social ha vist com les cues per recollir aliments augmenta una mitjana de 10000 persones per setmana. Què els direu als miserables polítics que mengen dels impostos d’aquells que han d’anar a demanar? Paràsits repugnants! Els paràsits socials segueixen les ordres dels seus amos, i mouen la cua, i bavegen en veure’ls i sentir-se acariciats en el caparró per les mans plenes de sang dels seus protectors. Els miserables ‘criminals’ del govern mengen dels seus delictes, de la traïció i del menyspreu envers el poble. Aquesta és la qualitat ètica de qualsevol polític actual. Per això, el cas de Sara Cunial o el de la diputada austríaca Dagmar Belakowitsch, que també denuncià en seu parlamentària els seus servils col·legues, són l’excepció; ja que la immensa majoria d’esclaus reunida en el zoològic parlamentari, les escridassava mentre els denunciaven, tot sabent, les foques, que els amos els donarien un bon tros de sardina després de la sessió, veient-los tant avesats a defensar els poca-vergonyes... Ho he escrit altres vegades, ELS POLÍTICS SÓN ELS ENEMICS DEL POBLE. Ells i els seus putrefactes partits són la cadena de transmissió de la traïció als principis i als valors de la nació i dels homes lliures. Un polític és un miserable, que inútil per a guanyar-se el pa, assumeix les funcions de gos, sempre al servei de l’amo, i fidel a qui li donarà el tros de pastís més gros. De fet, des de fa trenta anys fins avui, un polític té la mateixa talla moral que un lladre, és un delinqüent; si no coses pitjors.

I per concloure, un homenatge a un altre dels llepaculs que guanyen dos mil euros per mentir durant deu minuts, com manta científics, segons que certifiquen els títols, els càrrecs i altres papers, per bé que no siguin més que gèrmens patògens per a una societat. Em refereixo a l’epidemiòleg (aquests ximples, es creuen ser alguna cosa. Un epidemiòleg és un vassall del poder, l’home que justifica la repressió política amb mentides. Aquesta és la professió d’aquests miserables, avui tant de moda), l’home en qüestió es diu Michael T. Osterholm. Aquest futuròleg, a més d’epidemiòleg, va anticipar fa dos anys aquesta pandèmia. Ves, quina clarividència! En un llibre que lluïa un títol ben ‘tranquil·litzador’: «L’enemic més letal». Doncs, aquest vassall dels amos, futuròleg, oferia una entrevista a un diari, o sigui, en un tebeo, on l’eminència pronosticava: «nous brots continus i més greus». Aquesta és la gentalla que surt al femer la premsa tot servint d’altaveu dels futuròlegs criminals de veritat, els que saben que la pandèmia no ho és, que l’anuncien, que obliguen a enfonsar les economies i ens amenacen amb nous brots continus i més greus... A no ser, ara que hi penso, que volgués dir: ‘nous rots continus i més greus’. Que per context, també podria ser. I tenint en compte la seva limitadíssima independència intel·lectual, no es pot descartar que l’home s’entretingui amb aquest inofensiu passatemps; el ximple de l’Osterholm.

Germans, aquest és el panorama! O ens posem dempeus i escombrem tota la brossa humana, o no tingueu dubte que la brossa humana ens esborrarà a nosaltres.

* Idiota: Individu amb dèficit d’intel·ligència; aquell que posseeix un estat mental que no sobrepassa els tres anys d’edat.

FENT JUSTÍCIA

Això és una nota, no un escrit. En l’enllaç que conclou aquesta nota, hi trobareu la intervenció de gairebé set minuts de la parlamentària italiana Sara Cunial en el parlament italià. Considero important dedicar-li un espai en el blog, perquè havent despullat en molts dels altres escrits meus, la corrupció sistèmica de la classe política, és de justícia ressaltar aquelles persones que demostren la seva dignitat i el compromís amb la pràctica de la política i denuncien sense embuts la corrupció i els criminals. Per això, aquest breu apartat està dedicat a la integritat personal i política de la Sara.

I no vull acabar, sense deixar d’esmentar el president del parlament, que suposo que és Roberto Fico, que en la seva intervenció, demostra una profunda convicció democràtica que honra el parlament que representa.

Bravo per als dos!

https://www.youtube.com/watch?v=Hq9g3JRHWCk&feature=youtu.be

PARTITOCRÀCIA NO ÉS DEMOCRÀCIA

Ara que està passant la ‘temporada de grip’ i es posa de manifest el TERRORISME dels organismes internacionals i la col·laboració de tots els governs mundials, cal que la ciutadania recuperi la sobirania, exigeixi DEMOCRÀCIA i ensorri per sempre més la PARTITOCRÀCIA i els seus mesells.

Partitocràcia ha estat el sistema oligarca que ha prostituït la legitimitat política, econòmica i jurídica a favor de les elits dominants de cada país, totes sotmeses a les grans elits mundials. La farsa de la grip ha demostrat el PUTREFACTE NIVELL DE CORRUPCIÓ dels sistemes polítics que coneixem com a països occidentals. Per això, cal que el poble cridi PROU! Ara que ha passat la mentida, per bé que no podem descartar un nou atac terrorista de l’ONU i l’OMS a les ordres de l’organització criminal mundial, cal que el poble exigeixi la dissolució de TOTS ELS PARTITS POLÍTICS i la inhabilitació per a l’exercici públic de TOTS ELS POLÍTICS que hagin desenvolupat càrrecs institucionals o de direcció dintre d’aquestes corruptes associacions. No hi ha cap dubte que els partits polítics són diferents cares del mateix cos, destinats a la preservació del statu quo que ha permès de sobreviure l’oligarquia del robatori i el frau en tots els països del món. NO PODEM CAURE EN EL PARANY D’ACCEPTAR ELECCIONS! No podem legitimar el règim corrupte! Tots els dirigents polítics, econòmics, i molts dels socials, han estat els sostenidors del sistema de putrefacció del règim dit democràtic; i que val a dir, no n’és. La propaganda, el patètic circ electoral, el finançament irregular de les organitzacions criminals - dites partits polítics -, i el frau que significa la manca de compromís dels partits amb els seus programes electorals, són motiu més que prou per exigir la seva absoluta desaparició. Al capdavall, si abans les ideologies polítiques foren i funcionaren com un perfecte engany per a les masses, ara podem assegurar que les ideologies polítiques són totes elles sistemes de corrupció que no pretenen trobar solucions als problemes de cada dia dels ciutadans, sinó la preservació dels privilegis de l’oligarquia extractiva de les elits. Per això, avui podem estar ben convençuts que el que cal és fer política, o sigui, trobar solucions als problemes reals de la gent i de les comunitats i no l’exercici d’una teoria absolutament inútil que només genera nous problemes i impedeix la llibertat i el creixement dels individus.

En un escrit breu no és possible de desenvolupar tots els passos que s’haurien de seguir per assolir la ‘revolució’ de l’estat de les coses perquè de cap de les maneres les coses continuïn igual. Tanmateix, i de forma molt enunciativa, exposaré el que considero que haurien de ser els diferents processos i etapes, així com també els condicionants fonamentals per poder fer una transició envers una veritable democràcia. I cal dir que l’únic avantatge de la democràcia, amb relació a tots els altres sistemes polítics, és que la democràcia reconeix la seva reforma constant, reconeix una inevitable reconsideració dels principis que en un moment donat poden estar en vigor, ja que els problemes connaturals al desenvolupament d’una societat, freturen de recursos polítics i ideològics que permetin d’adaptar el funcionament de l’entitat política a les necessitats de cada període o moment històric. Val a dir que no puc aprofundir aquí sobre la ‘necessària’ reflexió quant a la divisió entre homes lliures, i per tant responsables de la seva llibertat, que són els homes que han de tenir tots els drets per a ser electes i elegir; i els homes que no són responsables de la seva llibertat i per tant no són lliures, que són els homes que haurien de tenir vetats els drets de ser electes, i potser, fins i tot el d’elegir. Tanmateix, això haurà de restar en un racó d’aquest escrit, per més que sigui una qüestió essencial per a la correcta comprensió del fenomen d’una societat democràtica. Potser en un altre escrit tractaré de resumir-ho.

Així doncs, després d’aquesta dissertació prèvia, podem entrar en els diferents períodes i les diferents condicions que, grosso modo, presento tot seguit (val a dir que tot plegat no és més que una hipòtesi de procediment, i que per a la correcta i efectiva pràctica del procediment, calen aprofundiments en cada qüestió. Això no és més que un suggeriment de punt de partida per enderrocar la corrupció sistèmica i l’assoliment d’un veritable estat democràtic, que no serà perfecte, però almenys no serà manifestament injust i inútil):

La desobediència civil i la presa dels carrers haurà de desembocar en la constitució de les assemblees locals. Cal governar-nos sense govern fins a assolir el poder efectiu del dia a dia. Lògicament, depenent de l’actuació de les forces de seguretat – fidelitat al poble o a l’activitat de sicaris -, la ‘guerra’ durarà més o menys. Consolidada la revolta, s’hauran de formar assemblees arreu per destinar els gestors del ‘control de la transició’.

Els ‘Consells per a la Llibertat’ haurien de ser cèl·lules organitzades en tots els barris de les ciutats i a tots els pobles, que haurien de seleccionar un representant per cada 10000 individus (amb una ràtio de: fins a 15000, 1 representant; de 15001 a 25000, 2) per convertir-se en els supervisors de l’etapa de transició. Mentrestant, les Universitats seleccionarien per estudis (Sanitat, economia, humanitats, ciències...) un representant per cada especialitat, per tal de confegir dossiers de la situació actual i la proposta per al futur, estant exclosos de qualsevol deliberació els catedràtics, els rectors i els caps de departament, per pertànyer al règim corrupte que cal destituir. Mentre ells elaboren una nova Universitat i un projecte general d’ensenyament i investigació, els representants dels Consells de la Llibertat exerciran de controladors, mentre duri el procés de legalització del nou reglament DEMOCRÀTIC:

- Transició: Política, economia, premsa i ensenyament, hauran de funcionar com fins ara – quin remei! - amb les primeres autoritats i responsables actuals,però sotmeses a les persones designades per al seu control per les assemblees de transició (òrgans creats per designació popular), sempre que les autoritats actuals JURIN l’acceptació dels càrrecs de manera temporal fins a la seva destitució, i es comprometin al servei absolut de la transició, sota l’amenaça de la pena capital en el cas d’obstruir el procés democràtic.

- La política és l’art de la gestió de les necessitats socials sota l’imperatiu de la col·laboració, que per ser col·laboració, ha de ser voluntària i mai contrària a la llibertat individual o grupal. L’enteniment i l’acord després de la discussió, quan no hi ha ‘competitivitat’, són més fàcils d’assolir, perquè en la col·laboració, l’interès mutu s’imposa per damunt dels interessos de part. Aquí, no em puc estendre més.

- L’economia és la regulació justa de la distribució de la riquesa, essent una màxima que qui més en genera, més ha de guanyar. No es tracta d’assolir la igualtat econòmica i social, sinó que cadascú rebi d’acord a la seva aportació social, ja sigui com a industrial, comerciant, productor agropecuari, científic investigador, home de la cultura o treballador de base. En una societat lliure i col·laborativa ningú pot ser abandonat i ningú pot exercir pressió per raons del seu poder econòmic.

- La premsa ha de ser lliure i, per tant, no pot ser gratuïta. Només s’ha de sostenir amb les aportacions dels subscriptors, evitant així que la pressió dels anunciants pugui prostituir l’exposició de la ‘veritat’ periodística. Encara que sembli que d’aquesta manera la premsa no tindrà futur, és del tot el contrari, perquè la seguretat de l’honradesa dels periodistes – cosa insòlita avui – farà que la gent els cerqui com a informadors. N’hi haurà menys? De ben segur. Però tindrem periodistes i no lloros.

- L’ensenyament ha de ser lliure i no pot estar controlat per l’Estat. La diversitat de models d’ensenyament és molt gran, tanmateix, hi ha una condició indispensable per a la bona formació intel·lectual – que és l’objectiu de tot ensenyament – i aquesta condició és que no sigui EDUCACIÓ; ja que l’educació és ensinistrament. Als centres d’ensenyament s’hi acut per obtenir informació, per a saber què ‘ens assenyalen’ els professors; no per a creure cegament, sinó per aprendre a pensar. La vigència dels coneixements i dels estudis d’avui depenen de l’educació, de l’ensinistrament, que no és pensar; però realment del que es tracta, és d’obtenir pensament independent i lliure, que no vol dir, coneixement arbitrari ni voluntari. El coneixement i el saber no són producte de la voluntat ni del caprici, sinó de la reflexió, l’exposició, la demostració i l’absència d’interessos.

- L’organització política real i democràtica és la que s’erigeix des de baix. Els ajuntaments són la peça fonamental; després hi ha d’haver els consells comarcals o unió d’interessos dels diferents ajuntaments; per damunt, l’Estat federal, que és la comunió d’interessos dels consells comarcals; i finalment, l’Estat com a unificació dels interessos dels Estats federals, i que haurà de preservar les necessitats de cada estat per assolir la unió voluntària al projecte social comú. La diferència és creativa, la uniformitat és estèril. Per això, l’elecció dels representants polítics no ha de ser en llistes de partit. Els partits no han d’existir. Els projectes de cada comunitat seran representats per un ciutadà de la comunitat, que haurà de respondre a la comunitat de la seva gestió, ja que serà la comunitat qui directament li pagarà el sou. La proximitat garanteix la fidelitat del càrrec i el rendiment de comptes per les seves actuacions. L’elecció dels representants de les entitats més grans (comarques, estat federal i estat) serà exercida pels ciutadans en ‘llistes personals’ o equip de govern, i el rendiment de comptes d’aquests representants serà auditada pels respectius representants de les entitats inferiors. No cal dir que hi haurà d’haver un mecanisme que, davant de la manca de fidelitat o incapacitat d’un representant superior, permetrà un ràpid procés de destitució, que serà garantit per la decisió dels representants menors d’acord a la decisió del poble. No em puc estendre en els mecanismes de regulació i de majories que cal per a cada cas o càrrec, però aquesta és l’estructura sobre la qual s’ha d’erigir un sistema polític que sempre estarà controlat per la comunitat, el poble, i no pels interessos de cada una de les escales de poder.

- Quant a les eleccions de l’Estat Federal i l’Estat nació, sí que cal esmentar i recalcar que l’elecció dels candidats sempre serà exercida per la ‘classe mitjana’, estant exemptes de vot les classes baixes i les altes, ja que d’aquesta manera es garanteix una eficaç gestió política, econòmica i social, perquè la classe mitjana és la classe que per la seva pròpia naturalesa no admetrà l’enriquiment injustificat dels més rics, ni l’ensorrament injustificat dels més pobres; mentre que el vot dels ‘pobres’ i dels ‘rics’ són vots que inevitablement estan contaminats per interessos personals. La llibertat de vot, els pobres i els rics la tindran en els ajuntaments i comarques, però no en els organismes més alts de l’Estat, per evitar així una prostitució socialista o capitalista.

- Quant a la càrrega impositiva dels ciutadans, valguin unes poques observacions bàsiques: el ciutadà haurà de contribuir al sosteniment dels seus representants polítics (ajuntament i comarca), el ciutadà només pot ser carregat amb impostos per aquelles activitats ‘industrials o comercials’ que comportin un benefici (la qual cosa significa que en cas de no tenir beneficis, l’Estat no pot imposar impostos i assumeix la càrrega de facilitar-los el restabliment econòmic; no cal dir, sempre que això respongui a circumstàncies de crisi i no pas de mala gestió), el ciutadà pot ser carregat amb impostos ‘racionals’ (més baixos als productes de necessitat i més alts als de luxe), però mai ha de rebre càrrega fiscal per la propietat, ja que si ‘una cosa’ és teva, és teva; i cap sentit té pagar un impost per la teva propietat. Això ho podem veure amb un exemple: quan comprem una llauna de beguda, paguem l’import que inclou impostos, i ningú ens carrega un altre impost per ‘beure’ns-la’ i ‘gaudir-la’, ja que l’hem pagada amb els impostos que s’han considerat adequats, en el moment de l’adquisició, i per això, la llauna és meva i cap instància ni institució superior pot reclamar-me un impost posterior per una cosa que no és seva. L’Estat no és propietari de res, sinó que és l’administrador de les relacions socials. Val a dir aquí, que les comunicacions, l’energia i l’aigua són propietat de tots els ciutadans de la contrada o país, i no de l’Estat ni de cap propietat privada. L’Estat n’és el gestor. Pot privatitzar-ne les infraestructures, però no el producte.

- Nacionalització, amb expropiació forçada, del Banc Central i dels Bancs privats, per raó del robatori constant i sistemàtic permès pel sistema oligàrquic durant el segle XX i XXI, com també per les habituals pràctiques de suborn i pressió política, per haver exercit sense control judicial el frau i l’estafa, per no parlar d’altres delictes ‘més lletjos’. Cal netejar tota la putrefacció de la parasitació especulativa. Els bancs no generen cap riquesa nacional i sotmeten els ciutadans al deute. Aquest doble crim no mereix ni un comentari aclaridor, vist que és absolutament irrefutable. Només és digna de respecte la propietat aconseguida mitjançant la producció, mai l’assolida per l’especulació. Qui produeix fa, qui especula construeix castells a l’aire. Els pobles viuen dels fets, no de castells fantasmals que els esclavitzen.

- Destrucció de tot sistema monopolista. Expropiació forçada del capital de totes les multinacionals monopolistes, per raó de les pràctiques il·legals i anticomercials que expulsen del mercat els competidors. Sense dubte, per això caldrà la col·laboració entre les nacions; però no crec que hi hagi cap poble decidit a protegir les pràctiques mafioses d’aquestes grans corporacions. Les activitats d’aquests monopolis, una vegada destruïts, podran ser realitzades per iniciatives privades del país, que ajudaran al creixement industrial, comercial i social de la nació. Qualsevol oposició a la llibertat de comerç és un atemptat contra el comerç. I no cal dir que aquestes corporacions han assolit el seu poder amb pràctiques d’extorsió, suborn, frau i intimidació, ja que al capdavall, són institucions privades amb procediments d’actuació habituals en la màfia.

- Persecució judicial internacional de l’Organització Criminal Mundial, representada per l’ONU, OMS, UNESCO, etcètera, com també pels Bancs Centrals, el FMI i el Banc Mundial. Imposició d’auditoria al BIS, i així, sense cap gènere de dubte, seran tancats a la presó els delinqüents que han construït un món d’esclaus i sotmetiment.

- Finalment, i per no fer aquest escrit més pesat, la Justícia. Cal una reforma total del sistema judicial. Les lleis no garanteixen l’ordre, sinó que l’impedeixen. Hi ha d’haver quatre normatives essencials i l’exclusió definitiva dels principis de dret, que per a l’única cosa que serveixen és per a preservar privilegis, per a protegir els delinqüents, per a corrompre l’advocacia i la justícia, i per a sotmetre el poble indefens. Cal una normativa bàsica, com també caldran jutges per dirimir els conflictes. Tanmateix, com sempre he defensat, un jutge no és una enciclopèdia de lleis, articles i apartats feta persona, sinó aquell que seguint uns principis ètics té el sentit de la justícia, que és el sentit de la reparació en la justa mesura del dany causat per l’infractor. Al cap i a la fi, només hi ha quatre lleis sagrades en la convivència i que, a més a més, són les lleis que no poden ser tolerades per la societat perquè van contra la mateixa llibertat de qui les viola. Per això, només es pot ser jutjat per:

Matar, agredir, violar o violentar un altre; per robar, en totes les seves variants (tot delicte de frau, estafa, robatori, furt, etcètera, hi són inclosos); i finalment, el dany a la propietat de l’altre. Més enllà d’això, tota justícia ha de ser exercida amb sancions i multes. Només el delicte contra la vida (matar, agredir...) perquè és un delicte contra la llibertat; i el delicte contra la independència (robar i atemptar contra la propietat d’altri), sense la qual no hi ha llibertat possible; són els únics crims que han de ser jutjats per tribunals. I per concloure, la capacitat de fer justícia, mentre no hi hagi una reforma universitària profundíssima, no pot ser exercida per un lletrat, sinó per un home del poble escollit per ambdues parts en conflicte.

M’he allargat molt i m’he fet pesat, però crec que ara que hem descobert la cara oculta del sistema corrupte en el qual vivim, hem d’agafar les brides de la nostra societat per tal d’evitar que una altra amenaça contra la llibertat dels homes, pugui ser posada en pràctica pels criminals, com ha estat posada en risc a l’actualitat; i que val a dir, encara ens trobem amenaçats per aquests criminals mundials. Per això, cal la decisió de tots els pobles, la determinació de fer una societat que no competeixi entre ella, sinó que col·labori. La supremacia monopolística, la presó del deute, la corrupció política i judicial, no són instruments per a fer una societat lliure sinó que construeixen una societat de presoners. De nosaltres depèn revoltar-nos i exigir el respecte a la nostra llibertat i independència i el càstig a aquells que durant segles han executat un premeditat pla de destrucció, i que la mentida del virus ha posat clarament damunt de la taula, traient-los tots els vels.

COMENCEM LA REVOLUCIÓ !

LA DIGNITAT HUMANA I LA LLIBERTAT

ENS HO DEMANEN !

ELS POLÍTICS SÓN ELS NOSTRES ENEMICS,

LES IDEES SÓN LA NOSTRA INDEPENDÈNCIA.

COMENCEM LA REVOLUCIÓ !

LA IMMENSA MENTIDA

Abans-d’ahir vaig descobrir aquest vídeo https://www.youtube.com/watch?v=PrazFLdENlU , en el qual el biofísic, premi Nobel de química (2013), Michael Levitt, fa la seva valoració de la ‘immensa mentida’. Ahir al matí, ja havia estat esborrat de la xarxa ‘de la llibertat’, en seguiment de les ordres del N.O.M. Tanmateix, la resistència l’ha tornat a pujar i hi ha diversos canals que l’han re-apujat. Confio que l’enllaç de més amunt no sigui censurat, però, val a dir, que en el cas que la ‘política de la mentida’ de la corporació l’hagi censurat, qui estigui interessat en l’opinió d’aquest científic, podrà trobar-lo gairebé segur; encara que hagi de perdre una mica de temps per localitzar-lo.

Se’ls està ensorrant la mentida. A Alemanya hi ha hagut diverses manifestacions contra la violació de les llibertats exercides pels governs dels lands i del federal amb l’excusa de la mentida. Confio que aquesta iniciativa serà seguida per les societats lliures del món i els ciutadans demostraran així que no és el govern qui mana i el poble qui ha d’obeir, sinó que és el poble qui mana i és el govern qui ha d’obeir. Malgrat la complicada situació que patim, encara hi ha motius d’esperança. Perquè, sobretot, a mesura que la DESOBEDIÈNCIA sigui la norma, hi haurà molta gent que obrirà els ulls i comprovarà qui són la COLLA DE DELINQÜENTS POLÍTICS, PERIODISTES I CIENTÍFICS que s’han venut a la més gran ORGANITZACIÓ CRIMINAL DEL MÓN, encapçalada per l’O.N.U, i que avui ens governa des del braç executor de l’Organització que dirigeix el goril·la i mascota preferida de Bill Gates.

Val a dir, que TOTS ELS POLÍTICS són responsables de la violació dels principis que han jurat defensar, de les morts i de l’allargament de la intoxicació de la gent amb la mentida. També cal esmentar i destacar TOTA LA PREMSA TELEVISIVA, RADIOFÒNICA I ESCRITA que els ha obeït, obviant la responsabilitat de corroborar la informació que donen per tal de ser fidels a la veritat. I per acabar, no podem oblidar els terroristes CIENTÍFICS que per mantenir el seu lloc de treball, ascendir i gaudir dels privilegis que els atorguen les organitzacions criminals a les quals serveixen, han escampat el pànic injustificat entre la gent, demostrant amb això la seva NUL·LA capacitat científica i intel·lectual i el desconeixement absolut d’allò que pretenen representar; per la qual cosa, és una necessitat social inajornable que els siguin retirats tots els títols i certificacions acadèmiques que els converteixen en professionals sense ésser-ho; ja que la primera de les condicions fonamentals d’un científic és la ciència, no l’enriquiment per ús fraudulent dels coneixements, de les titulacions o dels càrrecs que desenvolupa. Per tot plegat, aquesta gent ha de ser immediatament EXPULSADA de tot organisme, institució o associació que tingui a veure amb l’especialitat que han prostituït per interessos personals en contra de l’interès social, tot defensant els espuris interessos de les diverses organitzacions criminals que estan darrere d’aquest immens engany.

Cal que la gent prengui consciència del gravíssim delicte de TERRORISME que han executat tota aquesta colla d’immorals i els exigeixi la responsabilitat intrínseca als càrrecs que desenvolupaven, que és el servei als interessos de cada nació. I val a dir que TOTS ELS PARLAMENTARIS (llevat que públicament hagin demostrat i denunciat la traïció al poble que suposa la immensa mentida) són responsables i han de ser jutjats pel mateix delicte de terrorisme. I ja no dic, els que servicialment s’han ofert a fer creure que estaven malalts per escampar la por i consolidar la mentida. No podem tolerar la impunitat de cap dels responsables, i a més a més, hem d’exigir la reparació amb el seu patrimoni del perjudici a la ciutadania de cada país, ja que són absolutament responsables del que ha passat, sigui per col·laboració o coneixement, sigui per ignorància i bona fe, sense que cap de les causes sigui eximent de la seva responsabilitat POLÍTICA, PERIODÍSTICA O CIENTÍFICA. I perquè això es vegi clar, tot seguit refereixo un seguit de dades, que jo sé, sense tenir l’especialitat d’aquests venuts, i que ells, si les desconeixen, demostren una absoluta ignorància de les seves especialitats. Per això, després d’un desastre com el que han provocat, és de justícia l’anul·lació de les acreditacions que disposaven per exercir la seva feina per l’absolut desconeixement quant a allò que propugnaven.

Els polítics, perquè tots sabien que el president s’ha reunit diverses vegades amb l’home dels encàrrecs del BIS, Georges Soros, i ha obeït fil per randa les ordres de l’organització criminal, desatenent la seva obligació de defensar el país. Ell, el seu vicepresident i el govern en ple, són els màxims responsables de l’ALTA TRAÏCIÓ, i tota la resta de polítics, ho són en qualitat de col·laboradors per omissió; ja que si jo sé d’aquestes reunions, és impossible que ells les desconeguessin. I val a dir, que és absolutament indiferent que les coneguessin o no, per a ser acusats de corresponsables, ja que cap autoritat política pot desatendre les seves obligacions, i n’és responsable de la mateixa manera, per bé que en diferent grau, si la causa és l’ocultació o la idiòcia. Cap polític en funcions actualment, pot ser exonerat de responsabilitat, i ha de ser exclòs a perpetuïtat de la vida política, activa i passiva, tant com a candidat o membre d’un partit, com en qualitat de votant. Quin futur espera a una comunitat si els traïdors a la comunitat compten amb noves oportunitats per a la traïció! La traïció és una baixesa ètica, que qui la comet, podeu estar-ne segur, la repetirà així que pugui.

Si l’estultícia no els permet de contrastar números i avaluar una situació insignificant com aquesta, quina confiança podem dipositar en ells?

Quant als lloros, ja sabem que fa molts anys que els periodistes de veritat, malauradament, o són morts per l’organització que defensen els nostres polítics, o a la presó. Tanmateix, si ets periodista, has de ser fidel al codi deontològic, i si la por t’ho impedeix, abandona la professió i dedicat a qualsevol altra cosa, perquè ser còmplice d’una organització criminal et converteix en sicari. És curiós com aquests suposats ‘periodistes’ (i val a dir que apunto a les direccions i als consells de redactors més que al becari que és explotat) no han contrastat dades, i només s’han dedicat a repetir les ordres sense posar-les en quarantena, tot contribuint a escampar el pànic, amb portades tòxiques i la desinformació constant amb les dades de morts i infectats, les quals sempre destacaven especialment, perquè amb les xifres de morts i infectats, i les imatges d’astronautes mèdics, la gent agafés por i se sotmetés a les ordres de l’organització criminal que polítics i periodistes han servit. La seva responsabilitat és igual de gran que la dels polítics, perquè els polítics sense la mentida dels mitjans, no haurien allargat les intencions criminals més enllà d’uns dies. Deixeu, d’una vegada i per sempre, de creure les falsedats interessades de les televisions (si les apagueu, en quatre dies, o es tornen dignes o desapareixen. A més a més que rebentaríeu la putrefacció del control mental de les defecacions publicitàries), i oblideu-vos de la premsa escrita, on no trobareu cap opinió digna (si no és que es cola per manca d’advertiment de la direcció) ni informació que no respongui als interessos de qui s’hi publicita. Fixeu-vos que no trobareu un sol diari on no hi hagi l’estrelleta de Miró o els logotips de les altres banques; els fidels sicaris del BCE i el BIS, els responsables de la crisi; que no són altra cosa que establiments públics de robatori amb llicència governamental. Ja és hora que desaparegui la banca privada. I penseu que fins i tot el Banc d’Espanya, és banca privada. Per això estem com estem, al capdavall, fins que no desinfectem les comunes de l’economia (defensades fins a l’afonia pels que es diuen ‘economistes’ i no són més que tecnòcrates del robatori), no tindrem una societat digna. ‘Fer-los desaparèixer’ significa recuperar la llibertat. Una societat funciona amb confiança i fidelitat, dues virtuts que no trobareu en cap corporació bancària. Una societat funciona quan produeix; no quan especula. Només té dret a la riquesa qui produeix un benefici social, sigui amb la indústria, el comerç, la producció agropecuària o la cultura. L’especulador és només un lladre protegit per les mentides ‘acadèmiques’ dels economistes.

I finalment, arribem als científics. La vergonya que em provoquen no pot ser descrita. Ignoren que un nen està naturalment protegit pel sistema immunològic, que molt difícilment transmetrà una malaltia als grans i que li és fonamental el desenvolupament psicomotriu i el contacte social? No saben que els joves, encara més que els nens, tenen un sistema immunològic prou eficient com per combatre una grip, que necessiten la interacció social per a formar-se com a persones en un món lliure, i adquirir així consciència de la seva responsabilitat? Que han de viure la vida plenament perquè és el moment en què la vida és tota ella força, energia, voluntat i capacitat d’acció? No saben que els adults necessiten treballar, que les relacions socials són fonamentals per a la seva felicitat i que tenen tot el dret a gaudir de les condicions de vida abans que la davallada a la vellesa els comenci a fer enyorar la joventut perduda? O és que aquests ‘científics’ es pensen que tenen algun dret a deprimir, angoixar i provocar una cruel ansietat en els homes? Per no parlar dels vells, la víctimes predilectes de tots aquests criminals, com ho ha dit explícitament la presidenta del BCE i abans mafiosa del FMI? Aquests científics es pensen que fan un favor confinant els vells, en impedir-los de veure el sol, en prohibir-los de moure les articulacions, en negar-los la relació amb els altres vells, en matar-los en la més absoluta soledat, una crueltat mai no experimentada en la història humana? Algun d’aquests capsigranys amb títol universitari, ha pensat que el confinament i la por són dos instruments perfectes per a l’afebliment dels sistema immunològic, a més d’un desconcert per a l’estabilitat mental? Però tots ells: epidemiòlegs de pa sucat amb oli, directors d’hospitals que saben més assentir que diagnosticar una malaltia, metges en general que són incapaços de curar per ells sols i freturen, per això, dels protocols d’una organització criminal, uns protocols que no s’ha de ser molt intel·ligent per veure que són expressament inútils, i dic això, perquè si endolles la gent al respirador, i la gent es mor, és evidentíssim que no els has d’endollar al respirador per més que el goril·la i mascota de Bill Gates t’ho digui des de l’autoritat que li concedeix dirigir una de les branques més criminals de l’O.N.U. Biòlegs, pneumòlegs, immunòlegs... i fins i tot sociòlegs, han recomanat ‘obediència’ a les autoritats! De què serveixen professionals que no tenen independència intel·lectual? La ciència no és obediència, i menys encara VERITAT. Però tant se val, aquests mesells això no ho entendran ni que els ho expliquis amb dibuixos. Tenen un certificat que els permet guanyar-se la vida, i amb això en tenen prou. O us penseu que van estudiar per alguna altra cosa? Per això, aquests miserables també han de pagar el crim al qual han contribuït, perquè sense la seva aquiescent i plàcida col·laboració, la mentida no hauria durat més que unes hores abans de caure pel pes de les evidències científiques.

Potser caldria fer esment també als especialistes en dret, ja que la violació més greu de totes ha estat en les garanties de llibertat, independència i dignitat. Però, apart que el desconeixement del concepte de justícia de qualsevol advocat, jurista o jutge, és absolut, és cert que hi ha hagut alguns moviments i denúncies dels més valents, i també és cert que ells no s’han posat al costat del crim dels polítics i socis. Una altra consideració mereixerien els jutges, però, la veritat, tots sabem que quan la justícia va precedida de Palau (precedida d’una connotació de privilegi, ja que ningú que tingui un palau, no podrà negar algun tipus de privilegi) o Cort (en el seu terme més pejoratiu, que és el més adequat), poc es pot esperar. Fins que la justícia no s’exerceixi a la ‘Casa de la Justícia’, podran entabanar-nos amb paranys i falsificacions diverses, però la justícia serà l’exercici del dret, i el dret, llevat del dret innegable a la llibertat, sempre és un privilegi.

La mentida es desmunta. Sense dubte, tots els mentiders maldaran per preservar-la tant com sigui possible, que aquesta és l’ordre dels amos. Certament, no podem descartar, és més, cal esperar, que ens tornin a posar en pànic amb una nova malaltia molt més letal, ja que els amos, si són alguna cosa, és per damunt de qualsevol altra: psicòpates. Res no s’ha acabat. Tanmateix, la mentida no se sosté per enlloc, i la prova és la censura. Com no són capaços de demostrar el que defensen, i no hi ha res de més senzill que aportar proves de la veritat i l’exactitud d’una tesi, aleshores, en un execrable exercici de tirania, impedeixen l’exposició de les seves mentides i la demostració de la veritat. VIVIM EN ELS PRIMERS PASSOS DE LA NOVA TIRANIA MUNDIAL, en el començ; de nosaltres depèn acabar amb ella... i per això, caldrà acabar amb les titelles que la sustenten.

Per concloure, detalls importants de com aquests anormals volen assolir la nostra DESHUMANITZACIÓ:

- Ens han tancat a casa i ens han controlat els moviments com si fóssim animals.

- Ens han prohibit d’encaixar les mans, tot suggerint de colpejar-nos amb els colzes o els genolls... Serà perquè ells tenen cervells de ximpanzé?

- Ens han prohibit d’acostar-nos als nostres semblants.

- Ens han prohibit de FER-NOS PETONS I ABRAÇADES,

i ara, aquests retardats, en una demostració suprema de la seva psicopatologia

- Ens volen obligar a amagar la boca i els llavis, a esborrar per sempre més el signe exclusiu de la nostra espècie i el més màgic: EL SOMRIURE.

LA DIGNITAT HUMANA ENS OBLIGA A DENUNCIAR I A EXIGIR EL MÀXIM CÀSTIG PER A TOTS AQUELLS QUE VOLEN CONVERTIR-NOS EN ANIMALS DOMESTICATS. El sotmetiment per la violència i la intimidació és un crim de lesa humanitat. L’Estat s’ha convertit en el nostre màxim enemic: DESTRUÏM-LO. De les runes aixecarem una nova organització social, sense dubte, millor que la presó que ens han construït els criminals que dirigeixen les nostres vides i les nostres possibilitats.

P.S. Us remeto a aquest enllaç https://www.youtube.com/watch?v=PCUMFhRqhaY . No sé si és real o és un missatge manipulat, tant se val, perquè aquest és el missatge que haurien d’entendre totes les forces d’ordre públic, els ‘agents de pau’: que en una societat lliure són companys i assegurança de la gent, i no els seus enemics. Sobretot, el recomano a policies i militars.