Sigui
el que sigui el que està passant, és indubtable que el control de
les operacions està en mans de jueus asquenazites convençuts de la
seva superioritat racial. A «Els nassos darrere de la cortina» vaig
esmentar el seguit de noms d’aquests enemics de l’espècie
humana. Val a dir, que certament, el terrorífics jesuïtes i
l’estranya relació amb el Vaticà, on avui ja hi governa un
deixeble de Satanàs; així com els maçons i algunes velles
‘nobleses’, cooperen en el sacrifici de la Humanitat a les
potestats dels Inferns. Sense dubte, els jueus sols no podrien
haver-ho assolit; ara bé, i contràriament al que pensen alguns
especialistes en les conspiracions, crec que el poder últim rau en
ells o en l’esperit del mal que els governa. La raó que els
asquenazites s’hagin envoltat de jesuïtes (recordeu les paraules
que els dedicà Napoleó - una altra víctima -) i les sectes
maçòniques per a la consecució dels seus fins, no és obstacle
perquè ells, avui, siguin els qui porten les brides del món. Si la
més abjecta família criminal de la història, els Rothschild, eren
propietaris de la meitat de la riquesa del món cap al final del
segle XIX, què no serà ara! I més avui, que comprovem cada dia com
l’únic valor moral de la nostra societat són els diners. Aquesta
parany diabòlic és el que ha convertit totes les potències que
podien ser un impediment per al domini jueu, en actors de segon
nivell dins de l’obra. No menystinc el seu poder, i fins i tot, ni
que hi pugui haver alguna esperança de treure’s del davant els
fills dels Inferns; tanmateix, essent tots fills del mateix semen de
maldat, crec que el domini i l’autoritat jueves són
inqüestionables, perquè no estan en cap govern, però els controlen
tots: la Xina amb el Partit Comunista (el comunisme és una invenció
jueva, no és casualitat que Karl Marx en fos l’ideòleg; ni que la
revolució russa fos feta per jueus, o que la Xina de Mao hagi estat
possible per la ingerència jueva – no oblidem que Mao i la
Revolució cultural és fins ara el genocidi més bèstia de la
història, perquè el fet de reinventar el xinès deslligant-lo de la
seva cultura ancestral i convertint-lo en esclau d’un règim
tirànic i insensible, és una atrocitat -. Aquest és el model
exitós per al sionisme, que no per altra raó, encara que d’una
altra manera, de moment, la involució cultural i la destrucció de
les arrels ancestrals s’està duent a terme a l’Europa i a
l’occident cristià amb la destrucció de la família, l’exaltació
de les patologies sexuals de LGTBIJKMLQ+, el menysteniment a la vida
humana i la insensibilitat amb l’avortament, entre altres coses,
com la destrucció sistemàtica de les belles arts, la música, la
literatura, la filosofia, les ciències, etcètera); als Estats
Units, els controlen mitjançant la secta CFR; la Unió Europea amb
el BIS que és l’ànima del Banc Central i l’autoritat sobre la
CE, que és un engany de dimensions colossals, on el poble vota, té
un parlament inútil i és governat per quatre sicaris venuts als
interessos del BIS; i a Amèrica del Sud, la tasca de la submissió i
l’esclavatge, la realitzen el Banc Mundial i el FMI, tentacles
jueus que redueixen qualsevol resistència. Per tot això, no
descarto la influència de forces no asquenazites, però l’operació
de genocidi i esclavatge goyim, l’està executant fonamentalment
l’escòria jueva.
L’OMS,
l’organització genocida que dirigeix l’holocaust, no té
representació jueva. Són llestos com les guineus i traïdors com
Judes! Tanmateix, un goril·la tarat i el seu amo, un psicòpata
sense escrúpols, només són les peces de distracció, els imbècils
útils. Darrere d’aquests pallassos, hi ha la indústria
farmacèutica (tota jueva) i dedicada des de fa anys a emmalaltir la
gent, que aquest és el seu negoci; hi ha la indústria de guerra i
de tràfic de drogues i persones, sota la influència i les ordres de
les grans corporacions bancàries, totes jueves; hi ha la manipulació
constant dels mitjans de comunicació, sigui premsa o les xarxes
socials d’Internet, totes sota el govern i la direcció, aquests sí
que directes i sense dissimulacions, dels jueus. I finalment, hem
d’esmentar els actors babaus, els inútils anhelosos de notorietat
i farcits de vanitat, que venen la seva ànima, la seva mare i els
seus fills als poders ocults dels jueus, per tal de ser els
‘governants’ del poble, és a dir, tota la classe política, que
no és més que una corrupta invenció jueva. No hi ha dreta ni
esquerra, la dreta i l’esquerra són ells; només hi ha un sistema
d’esclavatge perfectament dissenyat i que ha pogut estar aplicat
per la baixesa ètica i humana dels polítics, essent els qui se’ls
han oposat, eliminats sense contemplacions, d‘Abraham Lincoln a
J.F. Kennedy, passant pels tsars de Rússia i els banquers europeus
que foren assassinats en la pel·lícula de terror «Titànic»,
Saddam Hussein, Muamar Gadafi... i fins i tot, Ceaucescu.
El
sistema és una absoluta corrupció: econòmica, social, educativa i
cultural. L’economia, l’educació i la cultura, les maneguen
ells, i l’aspecte social, els seus científics especialitzats en
experiments psico-socials, que com avui veiem, han assolit el miracle
de convèncer la gent perquè s’enverini voluntàriament amb una
mentida tan grossa, que Goebbels se sentiria satisfet de veure
corroborada la teoria que com més grossa és la mentida i més es
repeteix, més se la creu la gent, la massa (l’aspecte més inhumà
de la humanitat).
La
política econòmica del deute impagable ha estat l’eina que han
fet servir per a sotmetre totes les nacions del món. Ells fan els
diners del no-res, i a partir d’aquí comença el joc del monopoli,
on ells mai no perdran, perquè són la banca i poden fabricar
bitllets, papers de colors, tants com en vulguin, mentre que el
desgraciat que rep aquests bitlletets de colors, com el ‘timo de la
estampita’, cau en la xarxa del deute i de les obligacions que
comporta el deute, i directament o indirecta roman esclavitzat.
Pareu-vos a pensar què guanyeu, quin és el fruit del vostre
treball? Un terç del que guanyeu (parlo de la majoria de la gent, no
dels que roben i a més a més no paguen impostos... que són ells i
els seus sequaços econòmics i polítics) heu de pagar-ho en ‘el
robatori’ de l’Impost sobre la Renda, la qual cosa significa que
TREBALLEU TRES MESOS PER A L’ESTAT. Aquest engany és el que paga
el deute amb els jueus, aquí i a la Xina comunista. Tanmateix, els
jueus paguen molt bé la prostitució, la física i l’ètica; per
això, ara tenim un altre robatori que clama al cel, com és la
fal·làcia de l’IVA, un robatori diari i constant per al
manteniment dels paràsits socials que sostenen el sistema corrupte
dels jueus (Nosaltres ens enriquim amb la renda i vosaltres amb
l’IVA). Si feu la mitjana, us adonareu que pagueu una quarta part
de tot el que compreu per sobre del seu preu real. Si a més a més,
compteu els impostos que pagueu pels serveis que voleu, com aquells
que pagueu per imposició oficial sobre necessitats bàsiques per a
una vida digna en ple segle XXI (electricitat, gas, aigua,
escombraries...), us adonareu que el rendiment efectiu dels vostres
diners (treball) és molt poc. Si hi afegiu que la inflació és
controlada pels mercats manipulats pels interessos dels capitals del
deute jueu, veureu que us tenen agafats per aquella part venerada i
ben dolorosa, i si hi afegiu les estafes sovintejades de les crisis o
la devaluació de les jubilacions, us adonareu que la vostra
veritable vida és un esclavatge, perquè ni sou lliures de la vostra
vida ni podeu administrar-la com voleu. Els polítics i els jutges,
les meuquetes del règim, estan per a satisfer els seus amos. Per què
us penseu que han abolit l’estalvi? Els teus estalvis et
garanteixen la independència. No hi ha cap altra raó. El
deute, en canvi, et lliga a un compromís, un compromís que val a
dir que ells mai no respecten, però que t’exigiran que compleixis
sempre, que per això van inventar-se el frau dels contractes. Tot és
una immensa trampa on sempre guanyen els mateixos, perquè en aquesta
partida de pòquer en què han convertit la vida humana (dissenyada
per a metes molt més grans i sublims!) ells juguen amb les cartes
marcades i armats amb pistoles, mentre que tu confies en la teva sort
i jugues desarmat. Qui guanyarà? Sigui per les trampes o per la
intimidació? Doncs, això és el que estem vivim.
Era
evident que si ara ens arriben a sortir amb una nova crisi bancària,
no restava un banquer viu en una setmana. Per això, per tal de
netejar de cop i volta els tres mil trilions de dòlars eteris que se
suposa que roden pel món i són més virtuals que un joc
d’informàtica, doncs, necessitaven una altra estratègia. Per
aquesta raó, inventaren l’escalfament del planeta, una insensatesa
científica incommensurable, que per això, no ha acabat de
funcionar, i han hagut de recórrer a un terror més vívid: un
virus. I això que els virus no són res, no són ni vius, són una
mena d’excrecions cel·lulars que serveixen d’informació per a
l’espècie quant a la situació i l‘estat del medi. Però ells
inventaren un monstre inexistent, el vestiren amb tot de pintures
terrorífiques, gràcies als cagaguanos i a les titelles polítiques,
i estan en el camí d’aniquilar les llibertats de la gent i la
vida. La vida dels vells, ja és evident que no els interessa. Els
adults inoculats ja han signat una voluntària reducció vital. Els
joves que s’intoxiquin amb la metzina jueva, estaran sentenciats a
emmalaltir i dependre de la voluntat dels amos. I els nens, l’últim
fortí que han de destruir, quan siguin enverinats, ja deixaran de
ser éssers humans. Per aquesta raó tenen tant d’interès a
fer-los participar en l’experiment de transgènesi.
Si
parlem de la qüestió social, fa molts anys que van descobrir la
manipulació de masses, i amb la televisió, han assolit el somni de
tot tirà: el consentiment agraït a la teva destrucció com a ésser
lliure i crític. Les confrontacions, les divisions, les disputes,
etcètera, els partits (res més evident, els partits: ‘els que
estan separats’), tot això anul·la l’essència de la
convivència humana, la sociabilitat i la cooperació. Enfrontant la
gent, ells manen. Amb la gent que coopera, ells no tindrien cap
futur. I no tindrien cap futur perquè com no són cooperatius, la
societat els expulsaria. Ves, com els ha passat sempre als jueus!
Quines casualitats! En fi, ells saben que dividint són més forts,
perquè ells es mantenen units, ells cooperen; en el mal, però
cooperen. Al mateix temps, han creat una societat competidora. Si
vols, pots. És a dir, si fracasses (no tens possibilitat de tenir el
que vols), la culpa és teva. Aquesta competició sense escrúpols
afavoreix els menys capacitats i més despietats, mentre que una
societat cooperativa, valora i reconeix els més distingits dels seus
ciutadans. Es tracta d’això, i amb el model de l’èxit, la
riquesa i la fama, han fet bavejar les ments més infantils, en
fer-les passar pel sedàs que aquesta és l’única manera de viure,
perquè ells posen les lleis i tu les has d’obeir. Tanmateix, la
vida no és això, ni de bon tros! La teva vida és, almenys que
puguem saber, única i irrepetible. Hi pot haver algú que hagi de
dir-te com l’has de viure? Què ens pensem, que si cooperéssim en
el fet que cadascú fes la vida que desitja, la societat seria un
caos? Si penseu això, és que esteu molt abduïts per les mentides
dels jueus. On hi ha bona disposició, sempre hi ha acord. Ells són
els que no estan disposats, perquè ells viuen de l’enfrontament i
de la lluita per la submissió dels altres, perquè la seva repugnant
existència és una absoluta i radical pèrdua de temps; res no els
val, només l’enveja de la felicitat i el plaer que són incapaços
de sentir, que per això són feliços destruint la felicitat dels
altres. Res no poden crear, només destruir. Tanmateix, la vida de
l’home és creació, no destrucció. Algú pot concebre felicitat
en la destrucció? Un malalt, un psicòpata, un ser abjecte. Només
la creació, pròpia o d’obres, genera felicitat. Ets allò que
fas; si és bo, ets bo; i si no n’ets, no per això, deixes de ser
el que has fet. I penseu que la creació en la destrucció és un
oxímoron. La creació és vida. La destrucció és mort.
Si
volem aturar-nos un moment en l’educació, què dir-ne? Fa molts
anys que és pur i absolut adoctrinament. T’hi ensenyen els
coneixements que et faran un bon borrego. Si en un començ,
l’educació era la transmissió del coneixement, que per això d’un
savi com Plató n’aprèn el savi Aristòtil, o del savi Gauss,
n’aprèn Riemann, de mica en mica, i a mesura que la plebs tenia
accés a la mínima formació, l’educació perd el fonament de la
transmissió de coneixement, per sotmetre’s a interessos socials,
polítics i econòmics. I avui, què tenim, unes granges on
s’ensinistren els cadells, se’ls conforma l’enteniment, se’ls
anul·la la creativitat en tots els seus ramals i se’ls mostra ‘què
és la realitat’. Després, la deformació se sublima de forma
subtil a les Universitats, on s’ensenya a no pensar fent-te creure
que tens la possessió de la veritat. En els nostres dies, el fet de
portar els nens a l’escola és un crim contra la Humanitat, perquè
la Humanitat és el resultat de la transmissió de coneixements
durant mil·lennis, i a les escoles no el trobaran, perquè educar és
‘fer sortir’, no ensinistrar. ‘Educere’, en llatí, és
‘guiar’. Educare, en llatí, és el seu factictiu, o sigui, és
‘fer guiar’, el que és el mateix, que ‘fer sortir’, ja que
al capdavall, educar és donar els instruments perquè algú es guiï.
Si l’escola no ensenya que la vida és la teva experiència única,
i la Universitat, que només amb els coneixements la vida es
descobreix dels seus vestits; no cal pervertir diners a malmetre
l’enteniment. L’exclusivitat del coneixement és la garantia del
coneixement.
I
finalment, arrencant de la darrera frase anterior, la cultura és
l’exclusivitat de l’obra universal. No hi pot haver
multiculturalitat. La multiculturalitat és l’aniquilació radical
de tota cultura. Si una obra mestra és la millor obra d’un autor
reconeguda per la resta dels homes, la universalitat és el producte
de la cultura d’un autor reconeguda per la resta de cultures. I, si
us hi fixeu, parlem del mateix, de l’autor que transcendeix la seva
cultura en una obra mestra. Tanmateix, per a transcendir la seva
cultura, l’ha de tenir. Només així pot fer-la universal. La
multiculturalitat és la castració de la singularitat. Allà on
tothom és singular, no hi ha singularitat, hi ha vulgaritat. I
d’això es tracta. Aquesta és la feinada que els jueus han
executat durant tot el lamentable segle XX. Convertiren
l’arquitectura en pràctica, destruint-li l’essència de la
bellesa; convertiren les arts plàstiques en ‘manifestacions
emocionals’, destruint-les l’essència del sentiment (l’amor);
convertiren la literatura en ‘la veu que vols sentir’,
destruint-li l’essència de la veu i l’experiència única;
convertiren la música en ‘so que se sent’, destruint-la del tot,
anul·lant-li la profunditat del ‘so que s’escolta’, i que quan
s’escolta ens transcendeix. Tot ho han destruït. Han exaltat la
mediocritat, i darrerament la vulgaritat, sabent com saben que les
arts són sublimitat, que ja ens ho va deixar molt ben explicat Kant
a «El que és bell i el que és sublim». Només el cinema,
indústria essencialment jueva, ens oferí obres magistrals.
Tanmateix, el cinema ha viscut en un segle l’evolució de les arts
en mil·lennis. Si començà essent una potència creativa i
transcendent, s’ha degradat progressivament, i avui, el cinema no
és més que anuncis i propaganda barroera amb pretensions. I val a
dir que exceptuo molt bones pel·lícules dels darrers anys. Podria
fer la relació, però seria extensa. La qual cosa vol dir que el
cinema, encara manté una guspira, però tot i això, l’estat del
cinema ja ha assolit la degradació de totes les altres arts. La
vacuïtat, la insensibilitat, la vulgaritat i l’anecdòtic s’hi
han obert camí.
Conclouré.
Han destruït l’essència de les arts i de les ciències
(manipulades per ells en tots els camps, segons els interessa. Avui
l’han convertida en una nova religió), han convertit l’ensenyament
en l’assentiment acrític, han estructurat la societat en la
diferència i l’hostilitat, mentre duien l’economia a la
destrucció de la vida autònoma i lliure per a sotmetre-la als seus
imperis monopolistes. Aquesta és la realitat que jo observo, jo no
hi veig un virus maligne i uns polítics, cagaguanos i sanitaris
preocupats per la meva salut, com menys encara uns jutges preocupats
per la llibertat, la dignitat i la independència de les persones; jo
hi veig uns esbirros uniformats que són els sicaris sense escrúpols
i capaços de totes les barbaritats, a les ordres dels destructors de
la Humanitat, de les Humanitats i de l’Humanisme.
COM
SABER ON ÉS EL DIABLE?
PER
L’OLOR I PER LA CUA.
