Introducció:
Extorsió,
suborns i compra de voluntats?
https://laotracara.co/recomendados/george-soros-tiene-bajo-control-a-226-politicos-de-europa-entre-ellos-al-espanol-pablo-iglesias/
Soros
i els seus cadells estan cometent un delicte de traïció a Europa i
un altre de sedició contra l’autoritat ètica i política del
fonament ‘democràtic’ d’Europa, que pot ser virtual, però que
s’ha de respectar. Aquesta mà, el nas que gestiona la distribució
dels diners falsos que fabrica el BIS, la tresoreria ‘buida’ del
sindicat del crim, s’estén arreu. Apart dels membres del Femer, hi
contem; Kirchner, Fernández, Guaidó, Bachelet, Sánchez, Vergés...
i suposo que Homrani, per la seva activa i eficaç gestió del pla
Kalergi a Catalunya, com Bargalló, per la destrucció de tot vestigi
de civilització, que executa en els Camps de Concentració per a la
Formació d’Esclaus, que gestiona a les ordres estrictes de l’Espai
Societat Oberta, amb la finalitat de crear ‘monstres de gènere’
i destruir qualsevol vestigi d’intel·ligència, que ja sabem, que
al qui pensa amb els baixos, li és impossible de fer arribar la sang
al cap.
El
sindicat del crim:
No
era del criminal Soros de qui volia parlar, sinó de les mans ocultes
i assassines de la dissidència, d’aquelles ordres que mai no se
sap si surten del BIS, del Vaticà o dels jesuïtes, que és el
mateix, o d’algun clan inferior, però que sempre acaben amb el
dissident mort. Abans-d’ahir el sindicat del crim executà John
Magufuli, president de Tanzània, l’home que expulsà l’OMS, que
negà la pandèmia i demostrà la falsedat dels tests PCR (papaia,
cabres...); com abans ho havien fet amb el president de Burundi,
Pierre Nkurumziza, que també havia pres les mateixes determinacions
per a defensar el poble dels llops depredadors. Els dos moriren d’un
tret que els provocà una aturada cardíaca. Això no obstant, el
sindicat del crim pot matar d’un tret ‘de moltes malalties’,
així, els dissidents Pjotr Daraiev, candidat a premi Nobel 2020, que
va demostrar científicament que el SARS-COV-2 era una quimera (virus
de laboratori, guerra biològica), moria d’un càncer sobtat, com
morí d’un altre càncer sobtat Kary Mullis, l’inventor de la
PCR, premi Nobel i furibund acusador del mal ús de la seva tècnica
en el diagnòstic de la SIDA, i que, lògicament, no podia arribar a
veure la covid-19, perquè s’hauria enfilat per les parets. Ambdós
moriren d’un càncer. És com si amb els polítics seguissin el
protocol del tret que provoca una parada cardíaca, amb els
científics un tret que provoca la mort per càncer; i encara més,
podem parlar dels antivacunes, que moren per un tret que provoca la
mort en ‘estranyes circumstàncies’ que mai no són aclarides,
com són el cas de Jeff Bradstreet o Brandy Vaughan; i fins i tot,
tenen el suïcidi ‘per tret’ d’un salt de nou pisos, com és en
el cas del metge naturista i antifarmàfia, el doctor Frank Suárez,
que havia denunciat alguna vegada aquestes irregularitats estranyes
de morir d’una malaltia crònica o sobtada a causa d’un tret. I
és, amics, que el sindicat del crim actua així, que tots coneixem
la frase: ‘... Però que sembli un accident’.
En
pau descansi John Magufuli, com totes les víctimes esmentades, que
són de les que en tinc la certitud que l’assassinat hi està
disfressat; com tinc la certitud de molts més que moren i en són
silenciades les morts perquè ningú no vegi qui ni què s’amaga al
darrere.
El
pla sanitari-dictatorial, l’al·lucinació del canvi climàtic,
l’estratègia de l’infaust pla Kalergi - un bon senyor jueu i
‘europeista’ que ‘s‘estimava’ molt els goyim -, com
l’aberració de la ideologia de gènere, són el programa del BIS
(niu de nassos), l’ONU, el Fòrum Econòmic Mundial, dirigit per
l’asquenazita Klaus Schwab; l’Open Society, dirigida pel criminal
Soros, nas, també; el sector bancari-corporatiu representat pel
gegant BlackRock, dirigit pel nas Larry Fink, o la filantròpica
Fundació de Bill Gates i marit, especialitzada en veterinària i
ombrel·les, entre moltes altres activitats, amb el benèvol propòsit
sempre de l’eugenèsia (que ja sabeu que ‘eu’ significa
‘bo’)... Algú es dirà: Però, Gates no és jueu! És cert, que
sembla que no. Tanmateix, no és fàcil certificar la condició de
jueu, ja que se’n pot ser per conversió al judaisme, i també, i
aquesta és l’ascendència més complexa de seguir, si la mare és
jueva. Com sigui que els cognoms són gairebé a tot arreu els del
pare, és prou complicat resseguir el rastre enrere i desxifrar si la
senyora era d’origen jueu. Si ho és, el fill és considerat jueu
pels jueus, independentment de l’ascendència del pare. Una jueva
només pot parir jueus. I comento això, perquè hem vist el
reguitzell de nassos de més amunt, i, sense oblidar les importants
aportacions de les altres grans corporacions sota govern i direcció
jueva, relacionades en aquest blog a ‘Els nassos darrere de la
cortina’ (16-1-2021), hi ha una segona línia d’acció, integrada
per institucions com el Banc Mundial o el FMI, que practiquen el
terrorisme directe, i que han estat dirigides per personatges
obscurs, com Dominique Strauss-Khan, jueu, o la Christine Lagarde, el
verí en persona, de la qual he llegit que pot ser un nas, però,
apart que en tingui un de notable, no puc certificar que sigui jueva;
i l’actual Kristalina Giorgieva, que el nom té tela!, de la qual
tampoc puc assegurar l’ascendència. Però no tinc cap dubte que
aquesta gent no introdueix goyim perquè sí; o els serveixen de
manera que no ho pugui fer un dels seus, o són dels seus. Per això,
aquestes dues dones, com si parlem de Jens Weidmann, expresident del
Deutsche Bank i assessor de la sionista Merkel, avui en el càrrec de
president del BIS, resulta poc probable que no tinguin sang
jueva-asquenazita i hagin pogut arribar a indrets de tanta
responsabilitat, uns indrets on tots reconeixerem que un goyim podria
trobar-los infernals i abjectes. I encara hi podíem afegir els
Rockefeller, que no són jueus, però que tenen un poder desmesurat i
que no pot ser justificable, ja que mai no haurien arribat on han
arribat si el préstec dels Rothschild no els ho hagués tolerat, a
no ser que siguin la tapadora o el vel que amaga el nas; per bé que
tinc la impressió que la difícil investigació de l’ascendència
per línia materna, ens en podria explicar moltes coses. De moment no
puc dir més i si algun dia descobreixo les arrels jueves dels
Rockefeller, evidentment ho escriuré. Sigui com sigui, veiem que són
pocs, però que essent tan pocs (uns quinze milions al món) és ben
estrany que ostentin tant de poder sobre set mil milions de persones,
havent-hi per cada un d’ells, més de cinc-centes persones no
jueves. Casualitat, casualitat, si voleu el meu parer, no crec que
sigui. I què dir del seu immens poder!:
Econòmic:
els grans bancs són d’ells, gairebé tots, del BlackRock als bancs
dels Lehman (ressorgits miraculosament), els Morgan, els Schiff, els
Warburg, etcètera. I ometo tots els bancs centrals dels Rothschild.
Polític:
la submissió mundial al sionisme i a la impunitat dels crims
d’Israel són de molt difícil explicació.
Social
i educatiu: els moviments d’esquerra han estat dirigits
pràcticament per jueus, de Marx a Trotski, passant per Lukács,
etcètera; com el moviment feminista (Luxemburg, Sontag...) i
antiracista, finançats i ideats pels Rockefeller, i dirigits per
jueus; que fins i tot el moviment d’alliberament negre va estar
presidit per un jueu durant molts anys abans que no es transferís la
direcció a un infrahumà, com són considerats els negres pels
asquenazites. Les coses com són. Si nosaltres som goyim, animals,
què no seran els negres, que, val la pena recordar-ho, foren
tractats d’esclaus pels jueus, que eren els negociants d’aquesta
mercaderia en un començ; que tot negoci lucratiu sempre té al
darrere de la cortina un jueu, que no per altra raó, se’ls veu com
a usurers, i val a dir, que la seva religió els permet i recomana la
usura i la pràctica de l’esclavització amb els no jueus.
I
quant a l’educació, fem un apart, perquè aquest és el punt
fonamental de l’estratègia nassal per sotmetre definitivament els
goyim. L’alliberament de la dona, que val a dir que en la cultura
jueva no deixa de ser un animal, ha estat, en gran manera, la font
dels conflictes matrimonials i de la crisi de la família a occident;
apart de ser un negoci, perquè, com deia Rockefeller, ‘si
treballen els dos, són dos, als quals podem cobrar impostos’ (que
és amb el que es paga el deute amb els bancs jueus que financen els
estats).
Però
vegem aquest vídeo, primer:
https://t.me/noticiasNOM/973
L’agenda
continua.
Anunci
‘Pantene’, propaganda:
https://t.me/RosselloCM/31430
La
finestra d’Overton.
Anem
a pams.
El
crim que s’està cometent contra els nens ÉS DE PURA MALDAT,
INFERNAL. Però no només contra els nens! La desídia amb què ‘el
sistema’ tracta els vells és radicalment contrari al que han fet
TOTES LES CIVILITZACIONS anteriors, que veneraven la vellesa com a
font de coneixement i experiència. La perversió amb què tracten la
resta de gent, els que estan en edat de guanyar-se la vida, és
repugnant; tanmateix, la poden practicar sense oposició, perquè
aquesta ‘resta de gent’ ja ha estat sodomitzada intel·lectualment
des de fa molts anys. L’educació com a formació va desaparèixer
a occident a començ dels anys 80. I ja, finalment, ens resta la
infantesa, el futur del país, el futur de la humanitat. I què en
fan, d’ells? Carn picada, com ens deien els ‘Pink Floyd’ a ‘The
Wall’, zombis, individus sense consciència, obedients, tristos...
morts. TOT EL SISTEMA EDUCATIU: (a casa nostra) DEL REICHSFÜHRER-SS
BARGALLÓ A L’ÚLTIM MESTRE D’INFANTS són culpables de crims de
lesa humanitat per atemptar contra la dignitat i els drets del nen:
castració mental per l’exercici del terror
psicològic, humiliació pública per sotmetiment a
vexacions socials que atempten contra la llibertat, aniquilació
intel·lectual per tot el programa d’estudis i el sistema,
dissenyats curosament per destruir qualsevol pensament no inserit,
destrucció de la salut, fins a uns graus absolutament
impensats: els nens freturen tres vegades més oxigen que els adults
per al seu correcte desenvolupament físic (els òrgans creixen i es
desenvolupen amb l’oxigen) i mental (el cervell necessita
imperiosament d’oxigen per al correcte procés de creixement de la
capacitat intel·lectual); o sigui: se’ls està tornant deficients
físics i imbècils a
dretcient. Tota la gent que directament o indirecta està al
càrrec de l’educació dels nens, de la formació dels adolescents
i de les Universitats, són culpables d’un crim de LESA HUMANITAT,
a més a més de demostrar que són idiotes ‘cum laude’ o covards
‘magna cum laude’ o inútils ‘summa cum laude’. Com poden ser
professors o mestres, si destrueixen l’estudiant? Sí, el
destrueixen. No són professorat, són gramòfons amb potes, perquè
si no hi ha amor envers la saviesa que es tracta d’ensenyar ni
envers l’educand, com hi podrà haver transmissió de coneixements?
Formen robots ensinistrats perquè facin tota la vida l’imbècil,
com ells! Per a això, no cal dur-los a l’escola. De fet, avui,
l’ensenyament públic hauria d’estar prohibit. I no ens enganyem,
no estic dient que la gent pobra no tingui dret als estudis, ben al
contrari, la gent pobra no ha de tenir cap obligació
de ser enganyada. Sense
ensenyament públic, avui, els pobres rebrien educació i ensenyament
a casa i amb l’ajut d’un sistema de tutors, que no haurien de ser
inassequibles perquè n’hi hauria molts, tindríem gent educada i
formada. L’ensenyament obligatori i públic pagat per l’Estat ha
d’estar estrictament i rigorosa prohibit, en un país que vol tenir
futur. Malauradament, es tracta de destruir, i per això, avui les
escoles són centres d’ensinistrament i preparació per al futur
ingrés en el camp de concentració. El cúmul de barbaritats que
passen a les escoles no tenen res a envejar a les misèries de les
cambres de tortura. La diferència és que a la cambra de tortura la
resposta ha de ser immediata i per això s’hi practica una
violència inhumana; en canvi, a les cambres dels centres de tortura
infantil i juvenil, com sigui que no cal una resposta immediata, la
destrucció pot ser del tot subtil, i tan constant com perversa i
abjecta, perquè amb el temps, serà assolida sense despertar
sospites. Al capdavall, hi han aplicat la finestra d’Overton a tota
màquina, gràcies al terror a la mort. Per això, de l’aberració
que avui patim, que hauria estat considerada com a tal fins a fa
quatre dies – imagineu que us haguessin dit a començ de mil·lenni
que els nens anirien a l’escola en aquestes condicions! -, la
considerem avui, radical només, i amb la propaganda i la manipulació
de dades quant a la terrible malaltia, fins i tot hi ha gent que
considera la presó infantil acceptable. Demà tothom ho veurà
normal, i aviat, la llei sentenciarà que aquestes condicions són
les idònies, per salut pública i per a un eficaç rendiment
intel·lectual, a més a més, d’una integració en la igualtat.
Temps al temps.
La
finestra d’Overton ha estat feta servir per a modelar la creença
de la massa que, com no té criteri ni intel·ligència, accepta i
acata la normalitat social, encara que sigui la més anormal de les
anormalitats, com ara, per exemple, amb el morrió. Que fa veritable
pena, de veure la misèria a la qual pot arribar la dignitat humana!
L’aberració es transforma en radical, en aquest
procés de la finestra d’Overton, de radical passa a acceptable,
d’acceptable a normal, i tot seguit es legalitza. Vegem-ho amb
uns exemples: L’avortament era un crim, així en la concepció
religiosa com en la social, una aberració que ni Déu ni els homes
podien perdonar (al capdavall el naixement del nadó és l’assumpció
de la responsabilitat, perquè és resultat de la llibertat); a poc a
poc, s’hi introduí la variant que el fill, a edats joves,
sentenciava la vida de la mare (assumpció de la irresponsabilitat,
estrictament parlant), i com les filles dels rics podien avortar a
fora i les pobres havien de viure amb la ‘condemna’, essent i tot
una posició radical, l’avortament, es considerava una victòria en
la igualtat d’oportunitats. Posteriorment, com sigui que
l’avortament era prou habitual, es considerà que no calia
dramatitzar una situació que es resol fàcilment i ‘sense’
traumes (incitació a la pèrdua de llibertat en renunciar a la
comprensió de la responsabilitat). Aviat, l’avortament és una
pràctica no desitjable, però comuna i no estigmatitzada, per la
qual cosa adquireix l’estatus de normalitat. I finalment, l’Estat
el regula, en una ‘recursivitat’ de la finestra d’Overton, que
és aplicada als terminis legals per a cometre l’avortament. Així
ha passat de ser un fet repugnant i blasmable en tots els sentits, a
ser un fet familiar i ‘natural’. La responsabilitat que demostra
la llibertat, la qualitat dels nostres actes, s’esborra de la
concepció i crítica comunes, per establir el perillosíssim i
barroer criteri que la ‘voluntat de la mare’ és sagrada,
convertint així l’antiga responsabilitat en un ‘llibertinatge
del moment’ i en la l’estricta decisió pròpia i personal, sense
consideracions envers cap l’altre. I en aquest sotmetiment a
l’esclavatge, se’l denomina: alliberació sexual!
Amb
la pornografia va passar el mateix. Era una aberració. Amb la
introducció de l’erotisme, adquirí l’adjectiu de radical.
Aviat, com de l’erotisme tothom va passar a la pornografia, es
considerava acceptable. I en obrir la porta de l’acceptabilitat,
passà a normalitzar-se. I finalment, l’Estat regulà els àmbits
de la pornografia. L’exhibició de les virtuts mai no és una
virtut, ni tan sols en el camp intel·lectual!, què no serà doncs,
lluir les virtuts en l’àmbit de la intimitat! Penseu: què és la
intimitat? Tot just allò que perseveres per mantenir-ho allunyat de
la contaminació exterior. Amb aquesta exhibició impúdica,
s’assoleix que la massa interioritzi més encara el seu
individualisme no social, no cooperatiu, no responsable. L’home, la
dona habitualment, és un OBJECTE, l’home és convertit en UN TROS
DE CARN per a obtenir-ne satisfacció física. De fet, pornografia
vol dir: la gravació (grafia) de la figura d’una prostituta
(porno). La dona és tractada com a prostituta, i això és cada
volta més, un senyal de distinció. Així, amb aquest procés,
s’assoleix la ‘prostitució’ de tots els valors de la vida i de
les relacions humanes: Ets un producte a vendre. Això mateix, dit a
un antic, t’hauria comportat un sobirà cop de puny. Avui, la gent
corre a despullar-se. I és que l’esclau, ja les té, aquestes
coses.
Podríem
parlar de la pederàstia, que està avui en l’estadi de
l’acceptabilitat; com de la pedofília, que vist que hi ha partits
que s’atreveixen a fer proposicions de llei als parlaments de molts
més països dels que sembla, demostra que també ha arribat al grau
d’acceptable. Hi ha elements en pel·lícules i espots publicitaris
que fan evident que ja hi ha una admissió, una acceptació privada
però tàcita. És cert que són imatges ‘eròtiques’ de nens que
actuen com adults, o ballen com adults; qui no ho ha vist!, i per bé
que avui encara no s’han vist imatges de sexe explícit, sabem que
existeixen perquè la televisió ens ho diu, que aquesta és la
finalitat d’emetre notícies sobre les xarxes d’extorsió i
prostitució infantil: ENS INTRODUEIX EN L’ACCEPTACIÓ DE LA
PEDERÀSTIA I LA PEDOFÍLIA. No en va, hi ha psicòpates, llicenciats
en psiquiatria, que les defensen amb tota l’energia de la neurona
drogada que els resta.
Per
a concloure, recordem l’anunci ‘anormal’ de Pantene. Hi ha,
sense dubte, un intent de destruir la personalitat que ens converteix
en individus conscients, des del moment que se’ns parla de
l’autopercepció per veu d’experts unineuronals i
drogopsicòpates,. Valgui’m Déu! L’autopercepció no és
possible! La introspecció, sí. La introspecció és conèixer-nos a
nosaltres mateixos des de dins; perquè per a conèixer-nos,
l’aspecte exterior no ens aporta res de res. Tanmateix, els tarats
exposen com a raonament l’autopercepció, que és tot just
l’exopercepció. Al capdavall, per ‘autopercebre’t’, ho has
de fer davant d’un mirall, i mirar-se al mirall, és mirar enfora,
sempre; mai, mirar endins. Això no obstant, o per això tot just,
arreu veiem que es tracta de fer acceptable el que és, de manera
INDISCUTIBLE, UNA
PATOLOGIA PSICOLÒGICA GREU. ‘Autopercebre’s’ i no percebre la
realitat, és una situació de PARANOIA. I no ho escric de broma. Tot
això és molt més seriós del que pot semblar. És la destrucció
de soca-rel de l’home com a home (i parlo de l’home i de la
dona).
Tornant
a l’anunci: Una parella d’homosexuals ‘trans’ adopten un nen
que és una nena. Tot molt natural i habitual. Quan el món no ha
estat així? El que se suposa que hem de creure és que aquesta
realitat ‘normal’ se’ns ocultava? El que s’ha d’arribar a
veure! La normalització de la malaltia és decadència, i avui la
gent admet tota malaltia com a necessària i virtut. No són homes,
no arriben ni a bèsties; que aquestes encara tenen seny. Si
l’atracció envers els elements del teu sexe no és natural, diguin
el que diguin, si a més, repudies el teu cos, EL QUE ETS I EL QUE NO
POTS DEIXAR DE SER, i a uns éssers com aquests, se’ls autoritza a
tenir un fill adoptat, la negligència social és esfereïdora,
perquè a més a més, se suposa que l’adopció és autoritzada
després de la comprovació professional dels serveis d’assistència
de l’equilibri emocional de la meravellosa parella o ‘parello’
o ‘parelle’, la qual cosa vol dir, ras i curt, que l’únic
interès de les institucions és la DESTRUCCIÓ DE L’ESPÈCIE.
No
em vull estendre més. Quant a l’anunci, penseu si us heu sentit a
gust veient-lo, quines vísceres se us han revoltat dins i què heu
considerat necessari i imprescindible, en aquest anunci, per a fer
‘propaganda’ d’un punyeter xampú (o es tracta de presentar la
nova ‘normalitat familiar’?). L’anunci demostra que el procés
dels trans, entès com a una absoluta normalitat i decisió personal
- ves, quina profundíssima barbaritat! -, està en l’estadi de
l’acceptabilitat. Quan els imbècils que fan el que la televisió
els diu que han de fer, comencin de fer-ho, i una parella com
aquesta, que fretura que els facin caure a la realitat, i si cal,
fotre’ls una bufetada que, de vegades, és més efectiva per a fer
abandonar la ximpleria i la rebequeria insolent que ofèn la
intel·ligència; quan els tingueu de veïns, la ‘normalitat’ ja
serà més a prop. Al Canadà o als Estats Units, no ho recordo bé,
ja hi ha lleis que permeten a un home que se sent dona, anar al
lavabo de dones, i a l’inrevés. El pedòfil Biden té com a
ministre de Sanitat, una trans, un home disfressat de dona; perquè
sempre serà un home amb seriosos problemes cognitius per entendre
que les coses són el que aparencen ser, malgrat les aparences. Però
ell ja és la senyora ‘ministre’ de Sanitat, i el pedòfil està
content, la premsa jueva pixant-se riure i els asquenazites del
genocidi, ocupats a accelerar la destrucció dels goyim, per deixar
la Terra en mans dels deixebles del Diable, del Poble Elegit.
M’ha
sortit molt llarg, però crec que prou interessant; encara que
estigui malament ‘d’autodir-m’ho’. Que si uns
‘s’autopercebem’, jo podré ‘autodir-m’ho’, dic jo, i un
peix ‘automenjar-se’ i una foca ‘autoaplaudir-se’ mentre
sosté una pilota donant voltes al musell... Planeta de Simis!
