LA LLUNA I L’AMÈRICA ACTUAL

S’han complert cinquanta anys de l’espectacle més gran de la història de la humanitat i, curiosament, han sortit pertot arreu articles i escrits signats per científics, per tal de corroborar que l’home va trepitjar la Lluna. D’entrada, sorprèn tant malbaratament de tinta per demostrar una evidència; segons que ens diuen. En aquest escrit no vull aprofundir ni debatre si les imatges que tots tenim en ment han estat filmades o no en el satèl·lit natural. S’han omplert planes i planes per desautoritzar els arguments i les suposades proves dels defensors de la conspiració. Ja he dit que no entraré en l’anàlisi d’aquests detalls, només faré unes observacions sobre qüestions que em criden l’atenció: Per què no hi ha ni una sola fotografia del cel estelat, ni des de la Lluna ni des de la nau. La nau va fotografiar la terra, molt bonica i molt blava, però del cel profund, que ha de fulgurar com un tapís ple de brillants, no res, ni una sola fotografia, ni ben presa ni malament. I si bé és cert que el temps d’exposició ha de ser elevat, no tingueren temps a la Lluna estant de fer-ho? És més, la Lluna gira, per la qual cosa els astronautes havien de veure la nit lunar; aleshores, per què no feren una fotografia o una filmació? O és que potser una fotografia d’aquest tipus podria demostrar als astrònoms que les imatges no havien estat preses de la Lluna estant? Per què no inclogueren un bon telescopi per observar el cel durant l’estada al satèl·lit. Potser ningú no hi va pensar, per bé que estudiaren molt bé el fet de plantar la bandera americana i, segons ens diuen, disposar un braç amb càmera per filmar el descens d’Armstrong, és a dir, sembla que estaven més pendents de muntar un espectacle que de fer una expedició estrictament científica. I pensem en el dineral que comportava l’expedició, i que, a més a més, ens diuen que deixaren de fer viatges tot just per l’elevat cost. I se n’adonaren tres anys després, de les despeses! o és que la NASA no quadrava els comptes periòdicament, i quan en feren l’extracte tres anys després, sumaren el total de les expedicions i s’adonaren que potser eren massa diners? No és qüestió de ser conspirador, però quan els arguments coixegen, resulten sospitosos.

I dit això, continuem. D’altra banda, qui pot pensar que els Estats Units volguessin enganyar-nos amb una fal·làcia com aquesta. Els Estats Units MAI no han mentit, SEMPRE han estat preocupats a defensar les llibertats i la democràcia arreu del món, i com a prova, tot seguit enumero alguns països que han tingut la gran sort de comptar amb l’alliberament desinteressat americà dels seus règims ‘dictatorials’. Amèrica ha dut la pau i la democràcia a països tan diferents com: Paraguai, Uruguai, Xile, Argentina, Brasil, Vietnam, Panamà, Grenada i els països de l’istme, per no parlar d’Afganistan, Iraq, Líbia, Síria, Palestina, i avui malden per imposar la democràcia a països com Veneçuela, Mèxic o Iran. Sense dubte, és admirable l’esforç d’enviar soldats que moren per la llibertat d’estrangers oprimits i el dispendi monstruós en material de guerra per portar la llibertat i la democràcia arreu del món, de vegades, fins i tot allà on no la volen. Però tot i això, els Estats Units MAI no han mentit, ni amb els comunistes menja-nens grocs o els sud-americans, canviats per democràcies exemplars com la de Pinochet o els militars argentins, ni amb els islamistes terrorífics que sembren de por occident mentre els avions i els soldats americans regalen pau allà on posen els peus. SEMPRE decidits al sacrifici nacional pel bé de les altres nacions del món! Qui, en el seu sa criteri, pot pensar que els EUA ens mentirien en una cosa tan important com l’arribada a la Lluna! Els russos ho feren: Gagarin fou el primer a sortir de l’atmosfera, però no ens digueren que abans hi va haver uns pocs homes que sortiren però no tornaren a entrar, o la gosseta Laika, que fou passejada triomfant pels carrers de Moscou després de morir de por abans de l’enlairament del coet que l’havia de fer volar, però, no ens enganyem, els russos sempre diuen mentides, mentre que els americans estan abonats a la veritat, a l’exactitud i a l’interès per la pau mundial, que si allà on hi ha guerra hi ha exèrcit americà, això no és més que la demostració que els EUA lluiten arreu i sense defallir per la defensa de la democràcia i la llibertat de tots els ciutadans, siguin blancs, grocs o moros i negres de merda. Per això, el just senderi recomana creure tot el que ens diuen els mitjans de comunicació americans, que no és que siguin mitjans, és que són la veritat pura.

No fa gaire que un ‘terrorista perillosíssim i malvat’ com Julian Assange va gosar d’inventar-se documents i fer-los públics per desacreditar la ingent tasca alliberadora dels americans. Els documents de wikileaks han descobert ‘unes mentides!’: que els soldats americans es dedicaven a caçar civils per oci, ves!, que tota la cúpula política, econòmica i judicial americana és un femer vomitiu, com ho demostren ‘les mentides’ de wikileaks sobre el prohom Jeffrey Epstein i els Clinton o el ‘we can’, coses esfereïdores, que posen els pèls de punta de pensar qui pot inventar-se aquestes barbaritats. Per cert, un dels informadors de Julian Assange, Seth Rich, fou assassinat, bé, el van intentar robar però els lladres es conformaren amb fotre-li uns quants trets i, és clar, amb la sang i el rebombori no van poder robar-li el rellotge i la cartera. Seth Rich fou víctima de la inseguretat ciutadana, res a veure, només casualitat, amb les seva transmissió de dades i documents a wikileaks. Això, com les declaracions de les autoritats polítiques, econòmiques, judicials i periodístiques americanes que en justícia demanen l’execució de Julian Assange per traïdor, per inventar-se mentides, per estar malament del cap, per odi anti-americà, i de fet, ha de ser cert, perquè dedicar-se a falsificar milers de documents, vídeos i converses per deixar malament els salvadors mundials, sembla una prova fefaent d’insània mental.

Ara bé, malgrat tot, els EUA avui estan immersos en un cas de pedofília descoberta per les ‘invencions’ de Julian Assange, perseguit, acuitat i amb ganes de fotre-li un tret i treure-se’l del davant per totes les potències democràtiques d’occident, començant pel Regne Unit que el té pres – sense justificació legal. Recordem que Assange fa set anys que viu assetjat per la mentida, ai, perdó, per la democràcia i la llibertat dels prohoms que ens volen lliures, savis i independents -, i, apart del Regne Unit, cal destacar la ingent tasca de la Comunitat Europea, versió 2.0 del model americà, una comunitat que no ha fet altra cosa que bregar i denunciar les injustícies contra Assange, de la mateixa manera que encaren amb tota la decisió i compromís necessaris les morts al Mediterrani. Ara, probablement, les autoritats britàniques analitzaran la sol·licitud d’extradició i l’enviaran als EUA, on Assange sap de segur que tindrà un judici just.

Avui, i ara sense ironia ni cinisme, tenim un Nobel de la Pau com Henry Kissinger i un ‘delinqüent difamador’ com Julian Assange, i la justícia real només pot passar per l’ALLIBERAMENT D’ASSANGE i la persecució de tots els criminals que demostren els documents de Wikileaks, als quals s’hauria de jutjar en un nou Nüremberg, on puguin ser executades les mateixes penes. Com a homes, com a fills de la civilització grecoromana, com a persones dignes i ètiques, només podem indignar-nos i exigir justícia: llibertat pels denunciants dels crims i judici per als criminals.

I sobre això, cal una breu reflexió. Als EUA sempre hi ha hagut una lluita pel poder entre els homes ‘de bé’ americans i els homes de poder americans. Fins ara han triomfat els homes de poder, sense dubte; llevat d’algun èxit provisional dels rivals. Abraham Lincoln o J.F. Kennedy no moriren perquè sí, ni assassinats per uns penjats que no tenien on caure morts, si no per les grans elits americanes, a més a més, molt directament relacionades amb la Reserva Federal, la institució que té l’estrany i insòlit privilegi de falsificar moneda amb autorització oficial, amb la qual cosa han organitzat un món on el patró és el dòlar i el dòlar no té cap valor que el sustenti. Tothom té uns paperots que són impresos a la Reserva Federal segons les necessitats i sense que hi hagi ni un plat de llenties que garanteixi el canvi del paperot per alguna altra cosa de valor. I per tot això, sembla que Donald Trump – que en principi no desperta gens de simpatia en mi – està disposat a arribar fins al final amb l’escàndol Epstein i que embruta de merda – no hi ha cap possibilitat d’eufemisme – tota la classe sagrada dels poderosos americans. Així doncs, sembla que Trump representa els homes de bé americans – amb els seus gravíssims defectes, però amb algun principi ètic – contra els homes poderosos – criminals, assassins i pedòfils-. Si Trump és assassinat, fet que no crec que ell ignori com a possible, ja en sabrem la raó. Si Trump neteja tota la putrefacció del sistema, almenys haurà desemmascarat milers de poca-vergonyes indecents, immorals i, molts d’ells, criminals. Jo diria que la guerra està servida. Jo diria que Trump coneixia sobradament Epstein, i que per això vol acabar amb aquest dimoni multimilionari que ningú no sap de quin negoci viu ni el seu origen. Sembla que els dignes americans – amb tots els seus defectes ideològics – han treballat des de fa molt de temps per escampar a la llum pública aquests escàndols. Fàcil no ho tenen, perquè tota la premsa mundial respon a l’interès dels amos. Tanmateix, sembla que la direcció de les institucions americanes estan essent depurades. Una mica com sembla que passa a Mèxic.

Ens movem en aquests assumptes en la incertesa i la desinformació, acompanyada de la tergiversació i la inculpació falsa de delictes inventats per desprestigiar els homes ‘bons’ (Julian Assange...) que tracten de treure la màscara a un sistema que és veritablement una comuna ètica.

De moment, sembla que Europa se’n lliura, però a mesura que s’escampi tot el femer, sense dubte arribarà a la sucursal europea dels criminals americans. No en llegirem res a les notícies, res no en sortirà a la televisió (valgui’m Déu!), ningú no gosarà inculpar ni assenyalar ningú, que prou que veiem com les gasten! Al capdavall, no hi ha cap diferència entre l’actuació criminal d’’El Padrí’ i el modus operandi d’aquests grans senyors. Almenys, avui podem tenir una cosa clara: NINGÚ FA UNA FORTUNA TREBALLANT. NOMÉS EL CRIM, LA INJUSTÍCIA I LA MANCA DE QUALSEVOL ESCRÚPOL DÓNA PODER SOBRE ELS ALTRES. lA INDIGÈNCIA ÈTICA I LA MISÈRIA HUMANA són les que OMPLEN ELS COMPTES BANCARIS DE DÒLARS SENSE VALOR REAL, però que són ÚTILS PER A L’EXECUCIÓ DELs seus CRIMs.

Sant Agustí, savi medieval, ja va escriure que si un home era ric (s’entén que d’una gran fortuna, no un home amb riqueses justificables) o era lladre o fill de lladres. Avui, com progressa l’home!, podem substituir la segona part de la frase per: és un perillós criminal o fill de grans criminals.

LA FALSA LLIBERTAT

Aquest escrit respon a la sorpresa que he experimentat en el seguiment que fa la gent d’aquest blog. Des del començament, el seguiment dels escrits que hi escric ha estat baix, però hi havia un nombre de visites que eren prou motiu com per continuar expressant les meves opinions i conclusions quant als temes d’actualitat. Durant molt de temps, el tema central dels escrits girava al voltant del procés independentista. El seguiment en aquest període es mantenia constant, si fa no fa. Després de comprovar la traïdoria dels partits autonomistes catalans i d’escriure quant a la manca de qualitat ètica, política i social dels suposats representants polítics, vaig decidir de deixar-los de banda. Al capdavall, ens han tractat com a babaus, ens han dit el que volíem sentir, perquè sabien que així aconseguirien la cadireta i el sou que és l’única raó per la qual estan en política.

En abandonar a poc a poc la desfeta del procés, em vaig centrar en els que havien de ser els defensors de la llibertat, els drets, la justícia i la democràcia, o sigui, la Comunitat Europea, per demostrar amb arguments solvents que el femer europeu és un estat feixista de la mateixa magnitud que la tirania del Borbó, i les indignes autoritats europees, una colla de delinqüents i venuts al servei de les grans corporacions, uns homes sense el mínim requisit ètic ni social, gentalla que de la mateixa manera que estan en política, estarien exercint de sicaris de qualsevol malvat de barris baixos. Aquestes perles de la política europea han estat els meus objectius perquè les respectives carreres delictives mereixien el coneixement públic. De la mateixa manera, vaig començar a carregar contra el femer europeu, un organigrama concebut per a l’enriquiment despietat dels més rics i l’enfonsament en la misèria i la pobresa de la ciutadania europea. Per això vaig parlar d’alguns d’aquests delinqüents premiats, reconeguts per les més altes instàncies del poder com a homes polítics, i que no són més que soldats sense escrúpols al servei dels seus generals. He parlat de Durao Barroso, de la Lagarde, del Juncker, del Tajani, etcètera, i podríem parlar d’altres, dels quals no he escrit gairebé res, perquè parlar de genteta com el Borrell o el Rato, em sembla tan innecessari com una pèrdua del temps. Algú pot creure que aquests dos darrers tenen algun tipus de ‘credibilitat’ com a persones amb dignitat? I bé, amb tot això, podem dir que Europa està farcida de la gent més mesella, obedient, cruel i vil. Fixem-nos en aquests detalls que ens ho demostren sense cap dubte: tots ells han bregat i perdut el son per enriquir els seus amos, els senyors financers i les corporacions que malgrat el seu ‘profund i sentit’ proïsme i filantropia, augmenten els seus beneficis dia a dia, i aboquen la ciutadania a unes condicions laborals precàries i, amb això, a la pèrdua d’independència i llibertat. Que aquestes, no ens enganyem, són les raons de la creació d’aquest nyap dit Europa.

Doncs bé, a mesura que analitzava el feixisme o totalitarisme de la plutocràcia financera, el seguiment del blog ha minvat. Sense dubte que pot ser perquè els qui em llegien no hi troben res que els pot interessar. Sense dubte que pot ser, i aleshores la meva decepció hauria de fer-me reflexionar quant al meu punt de vista o a la manera amb el qual l’expresso. Tot i això - la meva limitada capacitat i ‘la consegüent’ davallada del seguiment dels meus escrits -, m’ha cridat l’atenció que darrerament, després d’un parell d’escrits ‘culturals o artístics’ i un altre parell de polítics, el seguiment hagi abaixat fins a la insignificança. Per bé que hi poden haver raons imputables a la meva incapacitat i manca de destresa, crida molt l’atenció que els darrers escrits assenyalaven directament el BIS, el FMI, el Banc Mundial, els Rothschild, els Rockefeller i tota la colla de delinqüents que conformen el BIS. Així, en els últims escrits em referia a la inefable Christine Lagarde, dona de trajectòria sinistra i que ara es farà càrrec del Banc Central que controla els calerons de tots els ciutadans europeus. Des d’aleshores, en els cercadors d’Internet costa Déu i ajut de trobar la referència al meu discret i modest blog. Es veu que els robots de control fan bé la feina i saben destriar adequadament què és saludable per al poble i què dolent.

D’un temps ençà, és fàcil de comprovar com els cercadors, així de Google com a Youtube, orienten les nostres recerques envers l’interès dels amos. No oblidem que fa poc apareixia una notícia, un escàndol majúscul, que aviat fou desplaçat de les pàgines de la informació, tant en els diaris convencionals al servei dels amos com en els que suposadament són la contrainformació. I així, la notícia que l’estat australià tenia un tallafocs per evitar que els seus ciutadans accedissin a segons quines pàgines d’Internet, sorgí un dia com un escàndol, i mai més n’hem sentit res més. Sabem que la Xina controla Internet, sabem que Rússia controla Internet, sabem que Austràlia controla Internet, sabem que aquesta eina d’informació lliure pot ser controlada totalment si els interessos de l’elit així ho vol. Avui Internet és una eina que fan servir exclusivament per a la manipulació de la consciencia dels ciutadans.

Apart dels continguts intel·lectualment menyspreables, com la majoria dels youtubers, els ‘influencers’ i altres espècies similars, hi ha un bé de Déu de continguts suposadament informatius, els quals però, si ens hi fixem, tots van en la mateixa direcció, sigui perquè segueixen fil per randa el mandat dels amos, sigui perquè acusant-los aparentment dels crims que cometen, manipulen la informació per a demostrar-la falsa o infundada, de manera que per la cara A o per la cara B, l’internauta rep la versió oficial o la versió ‘conspiranoica’ sense fonaments, sense arguments ni proves fefaents, de manera que les versions objectives, aquelles que tracten d’analitzar la realitat i l’actualitat amb seny, són les que més costen de trobar. La imbecil·litat és a primera plana, ja que és l’objectiu dels amos fer-nos a tots imbècils, perquè la ignorància es tradueix en el domini damunt del poble i a més a més és la base per al conreu de les riqueses dels poderosos; res que no se sàpiga des que l’home és home. Tot seguit de la imbecil·litat, podem trobar semi-informacions tergiversades, mancades de rigor i criteri, però que ajuden a la confusió i al màgic enginy que tothom pugui creure allò que vulgui, que això és ‘la llibertat’ segons els criteris dels amos. D’aquí que la idiotesa convençuda sigui la segona de les possibilitats, si falla la imbecil·litat ignorant. I no ens enganyem, llevat d’això, poca cosa més. Sí que podem trobar un vídeo acabat de penjar o un article acabat d’escriure que responen al producte d’una intel·ligència humana, però són pocs i si no els saps cercar, no els trobaràs.

Resulta curiós que una entrevista a Sheldon S. Wolin, un pensador que fa uns anys que ens va deixar, un home gran, un home que havia estudiat les societats modernes i construït una teoria molt enriquidora per veure quina és la realitat actual del món, només la trobem en anglès, sense cap subtitulació a cap llengua, amb la qual cosa es limita l’accés de moltíssima gent a l’exposició d’una teoria tan interessant com real, com és el Totalitarisme Invertit, que és l’exposició que el poder polític avui està en mans d’una plutocràcia criminal que dirigeix el món com una tirania, amb l’avantatge que no hi ha tirà sinó uns mesells ‘intercanviables’ que fan política tot servint aquest Leviatan.

Internet cada dia és menys lliure, hi ha més altaveus per a la conscienciació de la realitat que defensen els amos - sigui per imbecil·lització o idiotització de la població -, que continguts seriosos, responsables, intel·ligents, assenyats i documentats amb proves i indicis evidents. No hi trobareu pas un aprofundiment quant als criminals del nostre món (Epstein, Clinton, Lagarde, Barroso, Aznar, Bush...) i us ompliran de propaganda de les grans gestions d’aquests prohoms mundials. I no cal parlar si tractem de trobar informació fidedigna de gentalla com Georges Soros, el criminal que del no res es feu multimilionari i que, quan es feu multimilionari, s’adonà que era Robin Hood dels boscos, i des d’aleshores malbarata el seu capital inesgotable (fixeu-vos si ha treballat l’home!) en projectes socials i en el bé dels més desfavorits econòmicament i social. Sants barons que permeten que alguns comprats diguin el que se’ls permet que diguin, i amaguen sota els bits o sota terra els qui diuen o voldrien dir el que els sants barons no els permeten de dir.

Potser, d’aquí uns mesos hauré de deixar d’escriure per a mi sol. Aquest és el repte que ens volen fer enfrontar els ‘totalitaristes invertits’. Persistirem mentre puguem, aquest és el nostre veritable repte, i per això caldrà que aquells pocs que ens llegeixen, mantinguin la fidelitat a la crítica lliure i a més a més facin arribar els nostres escrits a més gent. Per això, si llegiu aquest escrit, feu-lo córrer, i entre tots tractem d’assenyalar aquella gent que amb més o menys èxit o encert, ens volen fer veure el món d’una altra manera. No dubteu de fer-me arribar aquells bloggers que s’oposen a la tirania del totalitarisme invertit dels grans criminals del BIS (almenys, a Occident), els que falsifiquen moneda de curs legal per a benefici propi i malguany de tota la civilització occidental, sí, no dubteu de fer-me’ls saber, que (una vegada visitat el blog) serà un plaer fer-los propaganda al meu blog i animar els lectors d’aquest que cerquin la veu dels altres. Al cap i a la fi, és el que he fet sempre que he pogut, així he recomanat més d’una vegada el blog, avui apagat, de Palinuro i vaig mostrat la meva sorpresa per la desaparició d’un blog com ‘El robot pescador’, del que, almenys jo, no n’he tornat a saber res.

Així doncs, aquí teniu la meva experiència breument ressenyada, i espero que aquest escrit pugui servir per fer-vos conscients del que jo crec que és control sobre Internet, i qui sap si així aconseguirem d’assolir una xarxa de contactes de gent compromesa, de gent que tracta de fer veure la veritat de manera honrada i sincera. Només la veritat ens fa lliures, per més que el totalitarisme ens demostri que la mentida ens fa millors, a malgrat que la ‘seva veritat’ ens faci esclaus.

Si no volem que Occident ressusciti sagnants tiranies, ens hem de moure, que els amos del món, avui, només freturen de trobar ‘el líder’, l’home que amb el seu carisma farà rendir la humanitat a la seva brutal i feréstega tirania amb un rostre de bonhomia i una aparent preocupació socials. En els nostre dies, la Lagarde ja ens confessa que la seva preocupació són els pobres. És pot arribar a ser més cínica!

L’Infern és molt a prop, i si ens en volem fer escàpol, ens caldrà eliminar els dimonis. Que ningú no en dubti.

CHRISTINE LAGARDE, DEL FONS MAFIÓS INTERNACIONAL AL BANC CENTRAL EUROPEU

Aquesta notícia hauria de ser portada de tots els diaris europeus, perquè la bona senyora Lagarde, que després de dirigir els dinerons francesos amb ‘honor cum laude’ - sobretot per a Bernard Tapie, prohom gal, molt agraït pels regals que en rebé -, sí, aquesta senyora digníssima i honradíssima, que només va amunt i avall per resoldre els problemes dels països necessitats, aquesta dona, serà posada al capdavant del Banc Central Europeu. Ella és l’ànima del Càritas Internacional. I sabeu què vol dir això?

Fem memòria. Recordem que el criminal contra la Humanitat, Durao Barroso, honorabilíssim president de la Comissió Europea durant una dècada, aquest bon home, dedicat en cos i ànima al servei públic, primer al servei públic a Portugal, on em sembla que encara el cerquen, després mundial, i finalment europeu, aquesta altra monja de la caritat, recordem que, avui, és president no executiu de Goldman Sachs que, com tots sabeu, és una ONG dedicada al bé públic, dirigida per uns filantrops que només es desvetllen per la felicitat de la gent, sense esperar ni tan sols un somrís d’agraïment. Recordem també que hi ha, al cor de Basilea, una altra Organització No Governamental, que per atzars capriciosos dirigeix el FMI i el Banc Mundial, els dos grans Càrites mundials. Aquesta ONG de Basilea, coneguda popularment per B.I.S., controla TOTA la premsa que podem llegir, controla TOTS els continguts d’Internet i TOTS els polítics occidentals, per al nostre bon govern i el bé de tots els ciutadans, com veiem cada dia, que tot és més bonic i més maco que en un anunci de televisió. És a dir, un veu un anunci de la tele i diu, «que malament que viu aquesta gent, guaita jo», i s’aboca a la finestra, on veu de tot... deixem-ho aquí. Bé, que perdo el nord, doncs, deia que l’ONG BIS, que controla el FMI, el Banc Mundial, TOTS els diaris, Internet i els polítics, ha decidit que els calerons de tots els europeus siguin protegits per la monja que han instruït en el seu monestir, que ja més que monja, sembla la mare de Déu, de tanta bondat com hi ha en les seves accions. Amb això, vull dir que TOTS ELS EUROPEUS hem d’estar molt satisfets que ara tindrem a la Mare Lagarde al càrrec de la nostra salut econòmica, en un moment especialment delicat, que ja el Deutsches Bank ha anunciat que acomiadarà 18000 treballadors; és de suposar que els de més alt rang, per estalviar despeses en salaris. Això apart, cal comptar amb els altres bancs europeus que han anunciat mesures similars. Però els europeus estem d’enhorabona perquè la Verge Christine Lagarde farà el miracle – perquè és cosa impossible – de resoldre els problemes de tothom, resolent els problemes econòmics, que són els únics problemes que hi ha hagut en el món des que el món és món, i fins que aviat deixi de ser-ho.

No hi cabo d’alegria! Nois, què us haig de dir! Amb això, i que en Fainé era el primer filantrop d’Espanya, jo és que no me’n sé avenir de tanta bondat, bonhomia i felicitat, com ens demostren els sirians, els iemenis, els veneçolans, els afganesos, els iraquians, els libis, els palestins, els subsaharians que alegrement travessen el Mediterrani a braçades, mentre les autoritats europees els animen des de la costa, és tan bonic!, per no parlar de tots els països avançats del món, on la llibertat, la democràcia, la dignitat, la justícia i la igualtat són llei del món, gràcies a TOTS els polítics, periodistes i militars, que militars també en tenen, però no us penseu que per fer mal, no, malpensats, els tenen per portar la pau, fer ponts, reconstruir ciutats, tornar els objectes perduts i sobretot instaurar la democràcia arreu, amb el corn de l’abundància de virtuts del seu sistema: igualtat, llibertat i dignitat.

Oh, és que, com hauríem de queixar-nos, estant en mans d’aquesta bondat que només brega per donar sense demanar res a canvi, sempre al servei del poble, que per això guien els polítics, i la premsa, i controlen els militars i les seves despeses! I pensar que l’home va viure l’esclavatge a Egipte o el terror a l’Edat Mitjana! Glòria a Déu Etern per haver-nos proveït d’homes que són la santedat en persona, sense dubte, enviats d’Ell per a benefici de tots nosaltres. Oh, Oh... Oh, és que no puc dir res més de tanta emoció! I només de pensar en la Lagarde al cap del BCE, és que... ho sento, m’emociono. I pensar que hi ha gent que diu barbaritats d’aquesta gent!

Mireu, perquè us adoneu de com és aquesta gent tan santa, us deixo tot seguit uns vídeos d’Internet, que si els amos, per la nostra salut mental, no els treuen abans, demostren com la gent més baixa de la societat els ofèn injustificadament. Veureu un documental i dues converses amb ‘multimilionaris’ sense escrúpols, gent que ha fet de l’interès el sentit de la seva vida, gent egoista i malsana, potser fins i tot malalts, que això ens diuen els nostres amos i ens ho exigirà la Lagarde d’aquí a quatre dies per a gran benefici d’ells, que en el fons és el nostre, oh, sí; podreu veure les llengües viperines que tenen, les fal·làcies dels seus arguments, l’orgull i el menysteniment amb què parlen de la gent i la manca de rigor dels seus plantejaments, homes que han tingut una ocurrència per defensar els seus interessos personals i no han dubtat de fer-la pública per deshonorar la filantropia dels nostres benefactors, els homes, els noms dels quals han de ser escrits en lletres d’or, arreu; de les façanes dels edificis al cel, amb avions no contaminants que deixin esteles amb els seus noms protectors, els altruistes banquers, les altruistes corporacions, els altruistes especuladors, els altruistes financers, els altruistes polítics sense moral ni escrúpols, els altruistes periodistes sense ètica, decència ni dignitat... Els noms d’aquests sants barons que és just que vegem escrits en el cel, per a major glòria de Déu i la pau mundials: noms com Rothschild, Rockefeller, Dupont, Harrimas, Lehman, Goldman, Sachs, Bush, Morgan, i lamento i demano disculpes per no citar les altres santedats, que tots són del mateix rang, llevat del primer i el segon, que són, què dir, com dir-ho, si no hi ha paraules per definir allò que és inefable fins a descomposició de l’ànima i que, als comuns mortals, només pot fer-nos entendre, que poca cosa som comparats amb ells: els AMOS.

Els enllaços de la maldiença:

- Entrevista: Chris Hegdes and Sheldon S. Wolin. «Can Capitalism and Democracy Coexist?» Publicat a Youtube el 2014. Versió original. Vídeo recomanat també per Vicent Partal.

- Entrevista documental: Noam Chomsky «Requiem for the American Dream»,

i si voleu gaudir d’un avançament del celestial món que els nostres prohoms ens tenen reservat:

- Documental: «Obey» dirigit per Termujin Doran, sobre el llibre «Death of the Liberal Class» de Chris Hegdes.

- Finalment, recomanable la defensa de Julian Assange que fa Noam Chomsky, veureu fins on pot arribar l’enveja i la injustícia impune d’acusar, ni més ni menys que de ser abjectes, els benefactors de tota la societat mundial.

«Lasciate ogni speranza, voi ch’entrate’ Dante Alighieri

o

«L’esperança té dues adorables filles: la ira i el valor» Sant Agustí

Nosaltres triem. Ells ja ho han fet.

ELS ‘MENA’ I L’ESCÒRIA POLÍTICA

A Catalunya estem patint darrerament un seguit de violència que ens hauria de fer pensar a tots. Lògicament, a tots els que podem pensar, no a la classe política, que són TOTS una colla de pocavergonyes sense escrúpols ni principis, capaços de vendre el seu poble, el seu veí, el seu germà o la seva mare per un sou segur per no fer absolutament res, o sigui, per obeir les ordres que donen els que els manen i dirigeixen el món i els centres de poder.

Hem patit diverses violacions, agressions i abusos, sense comptar els robatoris, amb o sense violència, per part d’aquests bons nois dels MENA. La defensa de la política dels MENA, això, no és no ser racista, això és ser imbècil amb pedigrí; i hauríem de saber, ens convindria de saber, quina és la motivació econòmica que justifica aquest absurd de dimensions colossals. Com pot ser que un menor, un menor!, del qual la responsabilitat és dels pares i subsidiàriament del govern del seu país, com pot ser que emigrin a un país estranger i que aquest país els aculli, els doni casa on dormir i aliment, una petita paga i estudis fins als 23 anys? Això no és bondat, això és summa estultícia. Els menors són responsabilitat dels seus pares, i els ciutadans són corresponsabilitat dels seus respectius governs!

Ara hem patit una nova agressió d’aquests sants barons refugiats en els centres MENA. Van agredir una noia i la van violar, però, com no, de seguida ha sortit tota la colla zombis intel·lectuals del desgovern de Catalunya a demanar comprensió pels MENA. Vejam, pobres nois, vénen de països pobres, els donem llit i menjar, una petita paga i els financem els estudis perquè puguin desenvolupar-se en la vida, aleshores, com no hem de comprendre que per causa de l’explosió hormonal, els pobres, agafin una noia i la violin. Al capdavall, ens diu el ximple del Departament de Treball, hem de lluitar contra el racisme, perquè fer un lleig amb un home de raça diferent a la nostra és una gravíssima agressió contra els drets humans, i una violació, al capdavall només és una violació. Sols li ha mancat justificar-ho dient que, és clar, com en el seu país les dones no són éssers humans ni tenen drets, els pobres viuen confosos, i hem d’entendre’ls. Li ha faltat una estona de diarrea mental per demanar a les dones que quan els grups de MENA els demanin el mòbil i que es baixin les calces, les noies, per consideració envers ells i els drets humans, els lliurin el mòbil, els diners i accedeixin a les pretensions d’aquestes persones que no acaben d’entendre la nostra manera de fer, però que són bona gent, joves, i només excitats per causes naturals. Què hi podem fer contra els imperis de la Naturalesa!... I és clar, el ximple del Departament i tota la colla de ximpanzés del seu partit i del govern, aplaudeixen amb les orelles i fan salts i acrobàcies d’alegria i consentiment amb les sàvies paraules d’un home que si ningú el critica és perquè és àrab, i això demostraria un racisme perillossíssim. Hem de ser comprensius amb els MENA, i jo em penso que el ximple i els ximpanzès ja estan pensant en regular un sistema de prostitució gratuïta dins dels MENA, així, els nois veuran resoltes totes les seves necessitats.

Mentrestant, com tots els catalans de tota la vida vivim com a reis, ja que qui no té tres cases, té tres BMW i qui no guanya 1800 euros al més, en cobra 2400, doncs, els catalans som insolidaris i egoistes, perquè només pensem en nosaltres. Protestem perquè paguem impostos i no rebem els serveis pels quals paguem. Com podem ser tan insolidaris! No és just que els teus diners serveixin a gent que no ha contribuït mai a la societat, ni ells ni els seus pares? Vénen de fora i cal ser protector amb els estrangers, que aquesta és una norma d’hospitalitat molt antiga.

L’altra dia, també a Barcelona, coneguda avui arreu del món, com la Ciutat Sense Llei (per obra i gràcia de Santa Colau i els sants socialistes), van fer una batuda al Raval, i van detenir 54 delinqüents, tots de nacionalitat pakistanesa, dedicats al tràfic de drogues. No és bonic? Gent que se’ls ha donat refugi, i els pobres bé que es cerquen la vida, que la vida està molt complicada. Tots aquests refugiats per raons polítiques i per persecució en el seu país, s’han vist obligats a delinquir, però són bona gent, com els que roben els mòbils, les carteres i els que ataquen les noies orgulloses que surten a la nit per passar-s’ho bé, sense tenir present les necessitats d’aquests pobres refugiats, mancats de tot, i que viuen tan lluny del seu país, sí, aquesta gent que lògicament defensen els seus drets, perquè com a éssers humans els tenen, i que els defensen amb la mateixa valentia que la defensarien en els seus països, indrets on regna la llibertat i la dignitat, però del qual han fugit perquè són pobres, i no només per això, ja que TOTS són perseguits per raons polítiques, que el fet que es dediquin a les drogues, al blanqueig de diners, a la prostitució, al robatori i a apallissar per diners, això, amics meus, ho fan sense voler. Tots ells són bona gent, responsable, amb inquietuds polítiques i un respecte envers el país d’acollida i els seus costums i cultura, que a mi, personalment, em fan brollar les llàgrimes dels ulls de veure tanta humanitat.

Cal protegir els perseguits, donar-los refugi, casa, llit, menjar, una feina i escola per als seus nens, com també accés a la sanitat i garantir-los la participació política, i si et demanen la cartera, doncs, noi, sigues solidari, com ells; i si et volen fotre el mòbil, és perquè el seu és obsolet, no veus que vénen d’un país pobre!; i si tenen ganes de sexe, no sé com podeu ser tan freds com per no oferir-los un receptacle per a les seves emanacions, que s’ha de veure que poc solidàries són les dones, que tot ho volen per a elles, sense tenir present que aquesta gent també té les seves necessitats i que no poden pagar-se les putes perquè són cares. Potser l’eminència intel·lectual del Departament de Treball hauria d’estudiar el servei gratuït d’aquestes dones, o imposar l’obligació que tota nena entre 14 i 16 anys hagi de fer serveis de franc en aquests necessitats.

Conseller, pensi-s’ho. Té tota la raó. Hem de ser solidaris, pagar els nostres impostos, viure en una ciutat plena de criminals consentits per la classe política, patir per arribar a final de mes i comprendre que aquesta gent té tot el dret del món de gaudir d’una vida com la nostra, encara que robin, violin o matin, perquè ells ho fan per necessitat i perquè vénen d’altres cultures que nosaltres no entenem. Més solidaritat, és clar que sí.

Gràcies a la destrucció sistemàtica de tots els valors que executa el BIS amb tots els seus sicaris, estem a les portes de l’Infern. Gràcies a un intel·lectual de les condicions insòlites en tota la història, d’un home com Georges Soros, que a més és la més millor bona persona que hagi vist el món, fins i tot, probablement per damunt d’aquell amic dels pobres i els rebutjats socials que fou Jesús de Natzaret, doncs, gràcies en aquesta llumenera del món mundial, gràcies a la bondat i comprensió del més gran dels homes actuals, ara sabem que hem de barrejar-nos tots amb tots, perquè així es fonamenta la cultura intercultural, com demostra el altíssim nivell de l’Art, que en tots els seus aspectes, avui gaudim com a demostració clara i evident de tots els mitges-merdes que es pensaven que feien música, pintura o literatura durant el recorregut de tota la història. Gent miserable com Bach, Mozart, Beethoven, Caravaggio, Goya, Van Gogh, Cervantes, Goethe o Woolf, gent elitista i orgullosa, i no com tots els grans artistes que avui gaudim arreu, per a descans espiritual dels nostres esperits.

Oh, i què dir de l’alliberament sexual! Gràcies a Soros i a tota la colla de ments privilegiades que li fan suport en el seu saber, avui ja podem dir que es pot ser heterosexual (una deficiència hormonal, que no dubteu que aquesta gent tan preparada, ens arranjarà), o homosexual, bisexual, intersexual, transsexual, pansexual ultrasexual, semisexual, autosexual, insexual, parasexual, pentasexual, quasi-sexual, sobre-sexual, supra-sexual, plussexual i tantes i tantes coses més que podem ser, i que les noies violades per MENAs i no tan menas, i els seus familiars i amics, no volen comprendre.

I què direm de les llibertats. De la premsa lliure que s’expressa com vol i denuncia el que cal denunciar. Una premsa que en la seva demostració d’intel·ligència, respecte pels principis dels valors humans i per la llibertat dels seus lectors, han ocultat el seu company esquarterat viu, o el delator de les obres de caritat dels Estats Units a Iraq, o... I si parlem de política, què dir. Uns partits sense influència ni relació amb els poders econòmics, que Soros defensa i defensarà sempre per a garantir la llibertat de tots els ciutadans mundials. En nom del nostre redemptor, et lloem, senyor!

Bé, ara ja tenim l’escurçó del FMI al BCE, la qual cosa vol dir que els benefactors de la Humanitat, amb Soros al capdavant, com a prohom, filantrop i cau de totes les bondats hagudes i per haver, ara, ja han decidit de fer el ‘coup de force’. L’Infern és a tocar, més que la independència. Tanmateix, aneu tots a comprar els beneficis de totes les grans multinacionals, centres religiosos mundials, sortiu amb la cartera ben plena i amb el mòbil a la mà, vejam si algun necessitat se n’ha de quedar sense, pobre, ah! I les noies, ja ho sabeu, sortiu sense calcetes, que ho fa tot més fàcil i ràpid, i així fareu un favor a la gent necessitada, que Soros us ho pagarà. No sigueu tan reprimits, sigueu pansexuals, ultrasexuals, intersexuals, objectes sexuals per als necessitats, que ja sabeu que la bondat de tots els homes del BIS ho té per proclama: «Tot, tot, al servei de la filantropia».

Benvinguts a l’Infern!

L’EUROPA DEL B.I.S.

Si algú en podia tenir dubtes, avui dia 2 de juliol, podem afirmar que Europa és una tirania de democràcia orgànica exercida per l’organització criminal BIS, curiosament, amb seu a Basilea, Suïssa.

Podem obviar que Europa hagi tingut com a màxims representants membres destacats de l’extrema dreta, com Juncker (nacionalsocialista i princesa i borratxo), com Tajani (feixista mussolinià i princesa i idiota) i com Tusk (mesell, princesa i hipòcrita), per no parlar de tots els altres delinqüents que han dirigit aquest nyap que se suposa que és la Unió Europa. Podem obviar-ho.

Ara veiem com el Macron, el feixista aparegut a França, de ningú no sap on ni com, ha estat la posta del BIS. La col·laboració tàcita del govern francès amb la tirania borbònica per a la detenció dels electes catalans per procediments irregulars que deixen sense efecte els processos judicials i les sentències dels tribunals europeus, és una prova clara i evident de com el BIS, en tant que organització criminal, està sembrant Europa del feixisme que vol imposar. Fixeu-vos que el femer del Parlament Europeu amb els excusats del Consell i la Comissió europea, menjadores per a mesells, ineptes, irresponsables i vividors, ha permès la imposició de règims totalitaris a Polònia, Hongria, i més recentment a Itàlia, amb els amics del Tajani, i a França amb el Riverita ‘petit garçon’, el que reprimeix els armilles grogues i té l’obligació de convertir França en una altra Espanya o Itàlia. Aquesta és la intenció del BIS, el cervell real de tot el clavegueram europeu.

El BIS controla el FMI i Banc Mundial, dues de les més grans organitzacions criminals i de la Cosa Nostra del planeta. El BIS mitjançant les polítiques econòmiques imposades pel FMI i Banc Mundial està convertint Europa en la seva granja. Cap país que ha tingut contacte amb FMI i Banc Mundial, podrà demostrar que la col·laboració amb aquestes organitzacions del crim, els hagi aportat cap benefici, almenys als ciutadans; perquè els mesells i lacais, són molt ben remunerats per la màfia, això ho veiem fins i tot en les pel·lícules. Mentre obeeixes, cobres; si desobeeixes, t’envien a viure amb els peixos. I a Europa, els pobres ciutadans europeus, som reus i víctimes d’aquestes organitzacions criminals.

Proves n’hi ha a cabassos, per bé que no les llegireu en els diaris i la premsa, ja que, des de fa molts anys, estan en les seves mans. Penseu en La Caixa, una branca menor d’aquesta macro-organització criminal, i fixeu-vos que són en tots els mitjans de comunicació, amb anuncis, amb col·laboracions, amb suports i amb el ‘sursum corda’. No fa res, El Nacional, ‘aparentment’ d’inclinació independentista, fa uns dies només, tenia la poca vergonya de presentar un article, on el capo, el Don, de l’organització criminal era presentat, d’acord a la publicació de Forbes (el «Lecturas» del BIS), com el primer dels filantrops espanyols! El lladre número u, presentat com a benefactor, en un rentat de cara que però, només poden creure els il·lusos, els idiotes i els mesells.

Si feu un seguiment de les carreres professionals de tots els delinqüents, incompetents, llepaculs i ignorants que han assolit alguna responsabilitat en l’organització europea, tots, sense excepció, es deuen a la servitud als amos del BIS. Per això, apliquen com si fossin les taules de la llei que Déu en persona lliurà a Moisès, les recomanacions del FMI, avui dirigida per la Lagarde, l’amiga del capo mafiós marsellès, Bernard Tapie. O penseu que és una casualitat, o els mèrits, allò que han fet que un criminal contra la Humanitat com José Manuel Durao Barroso, després dels seus crims a l’Orient Mitjà, rebés com a premi del BIS, la presidència de la Comissió Europea, la gestió executiva dels interessos de l’organització criminal durant deu anys, assolint d’infestar d’immigració Europa per desfer tota política de benestar social, rebaixar els drets dels treballadors i els seus sous, imposant una política de manutenció, per tal d’anar aconseguint que la granja europea se sotmeti als interessos criminals de la banda. I el Barroso obeí, perquè és un criminal i un miserable. Tanmateix, així que acabà el seu mandat, la Cosa Nostra el recol·locà fins a la jubilació, sabeu on? Barroso avui és el flamant president no executiu de Goldman Sachs. Fixeu-vos, ‘president no executiu’, és a dir, cobra per no fer res i menys encara decidir res. Pagament dels serveis prestats mentre desfeia els interessos dels ciutadans europeus a favor de l’organització. I no us resulta ben curiós que el premi li atorgui una banda criminal, nascuda fa segle i mig als Estats Units per fer de testaferro dels Rothschild per a la compra i domini de la premsa americana? A més a més, Goldman Sachs fou qui finançà el projecte el Titanic (no la pel·lícula que emblanquia i desdibuixava la realitat), sinó el gran transatlàntic que s’enfonsà. Sabíeu que el president de Goldman tenia bitllet i a darrera hora no pujà al vaixell. Sabíeu que en el vaixell viatjaven per invitació grans empresaris, congressistes i senadors americans contraris a la renovació de la Reserva Federal als criminals dels Rothschild?

Informeu-vos-en. No us serà fàcil; però cerqueu-ne informació. I veureu que el BIS és l’organització criminal que dirigeixen Rothschild i Rockefeller, amb els seus sequaços de Lehman Brothers (us sona?), Goldman Sachs, Harriman, Dupont i uns quants altres, entre ells els Bush (sabíeu que l’avi de l’esglaó perdut Georges W. Bush fill, fou l’intermediari entre els petroliers i Adolf Hitler per garantir el subministrament a l’exèrcit nazi, com que amb Harriman, foren els que proveïen de capital al Tercer Reich?). No us cregueu els telenotícies, cerqueu i veureu fins a on arriba l’avarícia, la indecència, la immoralitat i la maldat del BIS. I el BIS és el cor i el cervell de la Comunitat Europea.

Per això Europa té una sola opció, lluitar aferrissadament contra aquesta organització, que avui representa Georges Soros, un altre filantrop com el Fainé, un home que decentment ha fet una fortuna tan immensa que pot dilapidar tot el seu patrimoni en accions generoses. Georges Soros és el portaveu dels criminals, ell mateix un dels grans criminals actuals. No recordeu que es va entrevistar amb el ximple del president espanyol. N’ha transcendit alguna cosa, de la conversa? Soros va donar les ordres al seu ximpanzé. En mans d’aquests criminals estem. Europa no és res, és el designi del BIS, i penseu que la intenció del BIS és convertir-nos en animalons de granja. Tots ben controlats, tots ben teledirigits, tots ben obedients, tots ben contents i feliços, com en el meravellós món que Woody Allen ens descrivia a «El dormilega», (Sleeper, títol original). Torneu-la a veure: avui encara té més sentit que quan la va filmar. ‘El Jefe’, la consciència i voluntat de tothom: l’home dels homes. Doncs, aquests prohoms filantrops, generosos, desinteressats fins a la malaltia, aquests són els que han convertit Europa en un femer. Han desunit els pobles, han desfet la cultura, han destrossat l’art, han convertit l’única virtut europea: l’anhel i el respecte per la llibertat, en l’obediència cega als seu mandats, en la tirania encoberta més gran del món. Ells us fan criticar Veneçuela, Rússia, Xina, Iran, Corea del Nord, però ells regnen a les tiranies americana, israeliana, àrab, turca, japonesa i europea, on la seva única obsessió és el sotmetiment del món.

Jo he dit el que havia de dir, ara que cadascú hi pensi i en cerqui informació. Ells tenen a la seva disposició i control tots els mitjans, són els amos de la vostra opinió, els que us dicten les modes i el que heu de pensar, ells us estan creant el món perfecte, deixeu-los una mica més de temps, i aconseguireu viure en el mateix Infern.

Ens tenen com a animals de granja. Si demà, el BIS vol tallar-nos el subministrament de menjar perquè som desobedients o perquè a ells els interessa, demà passat tots ens fotrem de gana. Qui avisa no és traïdor. Pensar en un multi-milionari filantrop és la demostració irrefutable de tenir l’enteniment destrossat. Ningú pot fer una fortuna treballant; ningú. Ho deia Sant Agustí, Karl Marx, Jesús de Nazareth i ens ho diu el mínim bri d’intel·ligència. No actuem contra els grans criminals de la història i en quatre dies tenim l’Infern a casa.

Enfonsem Europa, destruïm les grans multinacionals, desobeïm els criminals que deixen morir la gent al mar sense cap recança ni remordiment, els que són capaços de matar milions de persones i provocar l’èxode de milions de persones per controlar el petroli. Pregunteu-vos on és Dick Cheney, el gran criminal de la guerra d’Iraq. Deixeu de ser babaus! Avui no hi ha una altra sortida: o ells o nosaltres. Ells ho tenen clar i decidit. Nosaltres som els hem de prendre les mesures per sobreviure.

La putrefacció i la inhumanitat d’aquestes misèries vives han estat capaces de destruir tot l’edifici enlairat per la Humanitat durant més de cinc mil·lennis, a les nostres mans està salvar el nostre patrimoni i continuar bregant per la llibertat, l’equanimitat, i un repartiment just de la riquesa, o lliurar-nos als botxins que d’ara a quatre dies començaran l’escorxament dels europeus com abans han fet amb Àfrica i Amèrica del Sud. Europa i l’Islam són els seus reptes actuals.

Que bo hauria estat néixer oriental, però ens ha tocat la tirania d’aquests llibertadors.

De nosaltres depèn: o ells o nosaltres. La decisió és senzilla: o continuar bregant per fer de l’home i del món una cosa millor, o viure en l’Infern sota l’obediència al satanisme del BIS.

Europa avui, es juga el futur de la Humanitat. I penseu que no se n’amaguen: els mesells són tots a les portades de tots els diaris; els missatgers dels amos, només de tant en tant, i sobretot a Forbes i similars, el seu «Lecturas», on veiem el blanqueig de tots els criminals que s’han sotmès, tots homes fets a ells mateixos, honestos, multimilionaris i filantrops fins a fer plorar... els que no veureu mai, són els veritables amos, aquests només sortiran quan la victòria sigui un èxit segur.