BREU EXPLICACIÓ DE LA TRANSICIÓ ESPANYOLA : DEL FRANQUISME AL FRANQUISME 2.0 (BORBÒNIA)

Faré una breu, potser no tan breu, explicació del magnífic procés de transició espanyol que assolí el miracle de canviar no res perquè tot seguís igual, i així es mantingués del tot la voluntat del genocida Francisco Franco, amb la aquiescència i col·laboració necessària dels reis il·legítims.

Antecedents: Franco encapçala la revolta de 1936 contra la legalitat, i l’any 1939 després d’una gran carnisseria i d’execucions planificades, camps de concentració i ajustaments de comptes, guanya la guerra i comença la repressió sense miraments. Espanya és el segon país del món amb més desapareguts després de la Cambotja de Pol-Pot! Uns anys després, la tirànica monarquia Borbònica arriba a un acord amb el genocida per netejar-li una mica la imatge exterior i així recuperar el poder que el poble els va prendre després de les eleccions municipals de 1931– una vegada mort el dictador -. El dictador va morir al llit i és coneguda la frase de Franco al seu il·legítim hereu Juan Carlos: «La única cosa que le pido, majestad, es que mantenga la unidad de España». I dono fe que el rei fratricida (va matar el seu germà d’un tret a la boca) ha maldat per ser fidel al restaurador de la pitjor nissaga reial del món.

Mort el dictador, ‘l’il·legítim’ assumí les regnes de l’Estat i de les forces armades. No hi va haver depuració en les forces armades, ni en la policia criminal franquista, ni amb els polítics franquistes (que fundaren AP, el que avui és el PP), ni amb els jutges prevaricadors del franquisme, ni en res de res. De la nit al dia, tots els que cantaven les virtuts i meravelles del criminal genocida s’havien convertit en demòcrates d’estirp, d’aquí, la consolidada democràcia espanyola.

La transició. La necessitat de netejar l’escòria del règim va passar per gestos com el reconeixement del partit comunista i les comunitats històriques. Així van passar uns quants anys, amb la direcció política d’Adolfo Suárez, un falangista de tota la vida (ell mateix va reconèixer que no es va votar la legitimitat del rei, perquè haurien perdut el referèndum i els lladres borbònics haurien hagut de deixar el poder), que val a dir i reconèixer-li que féu un gir envers la democràcia, molt digne d’elogi i reconeixement. Fou tan gran el canvi, la convicció d’Adolfo Suárez que Espanya havia de renovar-se i integrar-se en el món altra vegada, que el rei Juan Carlos I i el cap de la casa reial, el general Armada, amb altres feixistes de les forces armades, organitzaren el cop d’estat del 23 de febrer de 1983. Amb aquest cop, el rei es carregà un demòcrata de veritat, reinstal·là el terror en els seus ciutadans i començà el procés de reunificació d’Espanya, instaurant el model autonòmic com a marc legal, ‘un cafè para todos’ que, llevat del concert econòmic basc, sempre protegit pels furs navarresos, es centralisme, i deixà sense efecte el reconeixement de la identitat catalana, posant al capdavant de la Generalitat un home corrupte com Jordi Pujol, que assolí que els catalans acceptessin el nou estat de les coses.

Més tard i després de tres anys de llargues negociacions, els catalans varen votar un nou estatut que donés algun sentit a la seva autonomia. La proposta fou retallada pel Gobierno i tot i així, els catalans l’acceptaren. Aleshores el catalanòfob Mariano Rajoy (que és qui és perquè el seu pare, que era jutge, desvinculà un parent del Caudillo en un seguit de greus delictes a Galícia) recollí firmes per invalidar l’estatut català (aprovat pel congrés espanyol, pel parlament català i per la ciutadania de Catalunya). El senyor Rajoy va presentar un recurs al Tribunal Constitucional, que és la garantia del manteniment del règim franquista, que, cal no oblidar-ho, va jurar el rei Juan Carlos, cosa que no féu amb la Constitución Española. Així, la voluntat popular i política dels catalans restava en no-res gràcies als franquistes de tota la vida (PP) i als jutges prevaricadors i garantistes del règim franquista que infecten la justícia en el Tribunal Constitucional, que a efectes reals, té menys dignitat i credibilitat que qualsevol diari espanyol.

La dictadura

Aleshores la indignació catalana va anar en augment. Evidentment, seguint els paràmetres que marca la dictadura, CAP polític i MENYS encara el tirà, l’hereu il·legítim de Franco, ningú va voler negociar una sortida acceptable per ambdues parts. Catalunya és espoliada sistemàticament des de fa quaranta anys (consulteu les dades i no cal ni saber comptar per adonar-se que l’espoli és digne de la relació metròpoli-colònia). Apart de l’espoli, la dignitat com a poble que té una llengua i una cultura pròpies no castellanes, va anar essent llimada i sotmesa a la voluntat espanyolitzant dels castellans («Hay que españolizar a los niños catalanes», va dir el Ministro de Educación en el seu moment). Des d’aleshores ha estat absolutament impossible seure en una taula de negociacions per estudiar la resolució del problema. Un problema en el qual, en un primer moment, no hauria estat difícil d’arribar a un acord. Però el menysteniment, el pòsit de considerar els catalans com a colònia, l’odi espanyol a aquests nord-orientals que no volen ser assimilats i la tossuderia catalana, han dut al moment actual. Val a dir, però, que després de diverses eleccions:

L’1 d’Octubre: Referèndum per la independència. 2,3 milions de persones acuden a votar sota una pluja de porres, agressions i violacions de drets civils (cap llei espanyola prohibeix un referèndum), en el qual va guanyar sense discussió possible la independència. Posteriorment, el 27 d’Octubre, el president de la Generalitat, en un acte tan de distensió com innocent, ajornà la promulgació fins arribar a un acord amb el regne d’Espanya.

El 3 d’Octubre el roí Felipe VI, féu un discurs que hauria signat Franco amb un somrís als llavis. Prometia la repressió i no va tenir una sola paraula dedicada a la gent gran que va rebre les envestides dels seus cossos policíacs, un d’ells la Guàrdia Civil, un cos militar que fou fet servir contra el poble, un fet que les vergonyoses autoritats europees ignoraren. Ja se sap, la llei són ells, i la que està escrita per al poble, així a Espanya com a la Corrupció Europea (si no, com explicarem que TOTS els màxims representants de la cova de lladres que és la Comunitat, no n’hi hagi ni un a la presó de per vida per tots els seus crims! Però mireu, després treballen a Goldman Sachs...).

El 27 d’Octubre. A les ordres del tirà, la Guàrdia Civil saqueja la màxima institució catalana. És instaurat un article (el 155) que sotmet Catalunya a Madrid. Lògicament, això fa mal efecte, i els franquistes del règim, convoquen eleccions el 26 de desembre, amb la finalitat d’aconseguir que Ciudadanos (partit creat ‘ad hoc’) substitueixi el Caudillo a Catalunya en el cap de la Generalitat.

El 26 de Desembre. L’independentisme guanya les eleccions. El president Puigdemont, l’únic representant legal dels catalans, des de l’exili, aconsegueix la victòria. Els franquistes espanyols (PP, PSOE, Ciudadanos, Podemos) no permeten la lliure designació de president que correspon exclusivament al parlament de Catalunya, i tots els candidats són refusats per Madrid, amenaçant de prendre mesures contra les autoritats catalanes del moment. El Tribunal Constitucional (la garantia del manteniment etern de la Leyes del Movimiento fundades per Franco i reconegudes i jurades per Juan Carlos I) ha expedit ordres per impedir la llibertat d’elecció del president a Catalunya.

Posteriorment, hi ha les eleccions europees, on els catalans tornen a demostrar que Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica, és el seu president. Tanmateix, la Corrupció Europea i totes les titelles ‘demòcrates’ de cada país, no han atorgat els escons que corresponen en el parlament europeu a aquests ciutadans elegits per més d’un milió de catalans; per tant ciutadans europeus, a més de colònia espanyola.

El 14 d’octubre, el rei d’Espanya va donar les ordres perquè el pallasso del Tribunal Suprem llegís la sentència que li havia estat dictada el dia de l’empresonament dels líders catalans. No és exagerat: A Espanya la justícia funciona així (Cas Altsasu: Uns Guàrdies Civils borratxos i feixistes provoquen uns joves en un bar, hi ha una baralla de bar entre joves (uns d’ells són Guàrdies Civils, però no vestien l’uniforme, no estaven de servei). Hi ha evidències gravades que els agents no foren agredits, que foren ells qui provocaren la baralla... el cas és que els joves bascos han estat condemnats a un munt d’anys pels jutges prevaricadors, acusats de terrorisme). Això és Espanya, avui i sempre.

Des d’aleshores hi ha hagut mobilitzacions ciutadanes constants, pacífiques i reivindicatives, allà i aquí. Volem llibertat d’elecció, volem democràcia, volem el respecte per la nostra nacionalitat, volem que surtin de la presó els nostres representants polítics, tancats per la voluntat del tirà i l’obediència dels miserables jutges del Tribunal Suprem, que si seguiu les seves actuacions, us adonareu que són qualsevol cosa menys respectuosos amb els principis bàsics de la justícia, de la presumpció d’innocència, de la garantia d’una defensa justa, del respecte pel detingut, etcètera, etcètera. Al capdavall, com volem demanar a gossos ensinistrats en la dictadura i la immunitat que actuïn amb un mínim d’ètica, de justícia i de dignitat, si són gossos feixistes que mengen del servei al rei feixista!

Des d’aleshores hem vist les constants protestes i que la policia ha estat la que ha sembrat de terror els carrers. Avui a Catalunya hi ha detencions il·legals, pallisses, abusos de poder, acusacions falses, infiltrats policíacs en les manifestacions per crear aldarulls i així poder exercir la violència. Només ho heu de veure, Internet en va ple. Els gossos feixistes són altra volta a casa nostra, si és que alguna vegada se n’han anat. Tornen els temps de 1939.

La darrera manifestació per a l’alliberament dels segrestats pel rei i la seva injustícia congregà 350000 persones, segons la Guàrdia Urbana i el seu responsable polític, un mesell servent del falangisme, home del PSOE. Molt probablement els números són a la baixa, que si veieu les imatges us adonareu del munt de gent que hi havia. L’endemà, els feixistes, almenys això indicaven les seves banderes, i algun espanyolista, es manifestaren a Barcelona, alguns d’ells portats de València, Saragossa i Madrid en autobusos, i el recompte del socialista-falangista, en aquest cas tant sols s’estirava a 80000, i són dels seus. Quatre vegades i mitja menys que els manifestants pro-independència.

Finalment, unes dades interessants:

El Caudillo fou exhumat amb tot els honors de l’estat, fins i tot la ministra de justícia anava tota de negre. La mateixa ministra que abandonà un acte en memòria i reconeixement dels patiments dels presoners i dels morts d’Auschwitz, perquè en un dels discursos s’havia pronunciat la paraula ‘presos polítics’. Presos polítics, i la demòcrata fuig espaordida, ara, si es tracta de retre homenatge al criminal que sembrà tot el Valle de los Caídos de les seves víctimes, que no han rebut reparació ni se’ls deixa treure d’aquella claveguera, en aquest cas, la senyora ministra de justícia socialista espanyola, vestia impecablement de negre, de dol rigorós.

Fa uns pocs dies la ministra del règim Carmen Calvo va considerar José Antonio Primo de Rivera, un feixista defensor de la violència i les pistoles per imposar la dictadura, que fou condemnat a mort legalment per la república i executat, el va considerar una víctima. NO OBLIDEM MAI QUE EL PARTIT SOCIALISTA ESPANYOL ÉS PUR FALANGISME. Cap socialista reconeixerà aquest perillós feixista com a víctima del cop d’estat, però el govern actual espanyol sí, el lloarà i maleirà els seus assassins.

Val la pena recordar que el PSOE fou el partit que fundà des de les clavegueres de l’Estat una banda TERRORISTA, els GAL, que detenien, torturaven, assassinaven i enterraven en calç viva ciutadans innocents; bascos, però innocents. I el cap i casal de tota aquesta trama criminal era Felipe González Márquez, amb la cúpula de tot el partit falangista espanyol, avui dit PSOE. Un partit que ha exercit la violència des de l’estat, i ningú no ha estat responsable de res i el partit continua essent una opció política. Compareu-ho amb Herri Batasuna, la branca política d’ETA que pretenia la solució política del conflicte i la dissolució de la banda armada. El partit fou dissolt per terrorisme (mai s’ha demostrat cap assassinat d’Herri Batasuna, cap ni un; ben contràriament a la més de la vintena llarga d’assassinats de Felipe González i la seva banda terrorista). Dit tot això, no oblideu que a Espanya res no es fa sense el vist-i-plau del tirà de torn, sigui Franco, Juan Carlos I (reconegut com a lladre per ‘The New York Times’) i Felipe VI.

Penseu també que el Partido Popular, fundat pels ministres de Franco i que fou dirigit durant molts anys pel criminal Fraga Iribarne, que fou enterrat amb honors de cap d’estat i que feia votar els morts en les eleccions, és a dir, un demòcrata de fermes arrels, vaja; doncs, aquest partit ha estat definit per la mateixa injustícia espanyola com a BANDA CRIMINAL ORGANITZADA, tanmateix, es presenten a les eleccions, continuen corrompent la vida econòmica espanyola i l’europea, amb el consentiment dels seus socis continentals.

Parlar de Ciudadanos, una creació bancària-empresarial del Banc de Sabadell, La Caixa i tot l’Íbex-35, o sigui, la màfia espanyola que es reuneix al Santiago Bernabéu on tenen el Padrino; parlar de Ciudadanos, és parlar de qualsevol cosa menys de política. I finalment ens resta VOX, el partit del rei, la més furibunda expressió del feixisme, i que és una creació i un partit finançat i sostingut per la reialesa espanyola i la premsa addicta.

AIXÒ ÉS, SI FA NO FA, ESPANYA.

Un país on la gent vota però els vots no valen.

Un país que amenaça el govern d’un soci europeu per una qüestió judicial.

Un país que va de cap a la suspensió de pagaments pel robatori sistemàtic i atàvic del país, representat perfectament per Juan Carlos I, el primer dels grans lladres del país, el fratricida i el colpista del 23F, que acuitat per la desafecció del poble després de matar elefants i menysprear la reina per anar-se’n de putes, cedí la tirania al seu pèrfid fill, un inútil borbó autèntic, autèntic sobretot per l’odi, el menysteniment al seu poble i el pagament de favors als miserables que li riuen les gràcies de tirà embogit.

La monarquia és la impossibilitat de llibertat a Espanya.

Espanya és la impossibilitat de llibertat a Catalunya.

Europa és la impossibilitat de llibertat arreu.

Europa és el mercat dels banquers i els especuladors: EL PARADÍS DEL TERRORISME ECONÒMIC. Els polítics europeus són uns mesells miserables que vénen els seus pobles. Els pobles d’Europa són els esclaus que mantenen l’escòria que els ven i la màfia que els dirigeix.

Europa és incapaç de defensar la llibertat contra la tirania del país del continent que durant quaranta anys ha estat sotmès a la dictadura. Imagineu-vos la indigència intel·lectual de tots els prohoms europeus que es creuen que després de quaranta anys de dictadura, sense canviar ABSOLUTAMENT RES, el país s’ha tornat demòcrata. Tanmateix, no oblideu que les prostitutes es compren, tenen un preu i això ho sabem per com el rei d’Espanya comprà el silenci de les seves tres putetes:

JEAN CLAUDE JUNCKER

DONALD TUSK

ANTONIO TAJANI.

I si voleu també podríem parlar dels atemptats de falsa bandera:

11-M permès per la cúpula del PP, que abans que explotessin els trens i s’espargissin els morts per les vies, ja acusaven ETA. El responsable últim de l’atemptat (José María Aznar López, conegut com a criminal contra la Humanitat per la guerra d’Iraq, al qual, val a dir que cap jutge espanyol ha reclamat una explicació, i per llei ho pot fer... però, ves, vés a un jutge espanyol i parla-li de justícia; primer, cerca amb els ulls el sobre).

17-A comès pels serveis d’intel·ligència espanyols contra el moviment independentista. No hi havia un sol policia ni Guàrdia Civil en aquell atemptat, i ara te’ls trobes arreu. Sense cap mena de dubte, el 17A fou un atemptat del govern d’Espanya (el Rei en última instància) contra Catalunya.

I per concloure aquest seguit de disbarats:

Fernando Grande Marlaska, l’infame ministre de l’interior espanyol, exjutge de l’Audiencia Nacional (substitut del Tribunal de Orden Público de Franco) i exjutge al país basc, ha ESTAT CONDEMNAT DIVERSES VEGADES (I NO UNA NI DUES) PEL TRIBUNAL DELS DRETS HUMANS D’ESTRASBURG PER NO INVESTIGAR TORTURES DE LA GUÀRDIA CIVIL. És a dir, el ministre i jutge (què els ensenyen a les facultats?) és un TORTURADOR, i aquest és el criminal que ha d’apaivagar les demandes dels catalans. Us estranya que siguin denunciades contínuament violacions flagrants als drets dels ciutadans i ja no dic dels detinguts? Imagineu què pot fer la policia sabent que el seu màxim responsable és un col·laborador en les tortures.

AIXÒ ÉS ESPANYA, LA DE SEMPRE.

I EUROPA ÉS LA MATEIXA VERGONYA.

LA INFINITA DICTADURA ESPANYOLA

Mentre Espanya viu, com sempre, en una dictadura, Europa, com sempre, li dóna suport, i el seguit de titelles inútils que dirigeixen la Corrupció Europea i el femer de la Comunitat Econòmica de la desigualtat i la injustícia, tothora mostren la seva hipocresia en defensar la tirania espanyola com a democràcia.

Des de 1713, que el primer Borbó espanyol, el gavatx miserable, el primer genocida europeu de l’era moderna, l’absolutista, la vergonya per a qualsevol consideració de la integritat ètica de l’ésser humà, l’escurçó venjatiu i criminal dit Felipe V, des d’aleshores fins avui, no hi ha hagut un sol moment de llibertat i dignitat a Espanya. Ni tan sols les dues repúbliques (que no superaren els tres anys de vigència) assoliren configurar un país amb ciutadans lliures i dignes, perquè sempre la nissaga dels rèptils borbònics han remenat les cireres per sotmetre el poble a la tirania. Al capdavall, Espanya és avui encara un país que viu en l’Edat Mitjana, amb Internet i avions, carreteres i lliure comerç, però políticament sotmesa a l’absolutisme monàrquic. Tots els partits espanyols, TOTS, són monàrquics i franquistes, i els socialistes són els hereus del que fou el falangisme de Primo de Rivera. Avui mateix, la falangista Calvo s’ha encarregat de demostrar qui és el seu ideòleg tot defensant-lo i considerant-lo víctima.

Fet aquest breu resum històric, després de deu anys de protestes del poble de Catalunya en demanda d’un referèndum per desfer-nos de l’escòria borbònica i de la tirania que això comporta, tenim una Europa plena d’inútils, de demòcrates de paraula i feixistes de fets, de miserables emparats en la protecció dels criminals del BIS, que només breguen per la seva butxaca i per obeir els amos sotmetent a l’esclavitud els pobles d’Europa.

Després d’un seguit de protestes i manifestacions multitudinàries i pacífiques, l’acció de la policia franquista i la policia política, junt amb la inestimable col·laboració de l’execrable classe judicial espanyola, el terrorisme d’estat s’està normalitzant als carrers de Catalunya, on l’estat policíac és indiscutible. Ahir, hi va haver una manifestació a Catalunya d’espanyols portats de València, Madrid i Saragossa amb el suport dels nostàlgics autòctons i els colons, una manifestació en què feia goig de veure els ‘carnissers uniformats’ com somreien i es feien fotografies amb manifestants espanyols que mostraven la bandera feixista. Els policies encantats, ja que no són altra cosa, i a més a més han vingut d’arreu del regne del Borbó a reprimir els catalans amb l’aquiescència i els ànims de la ‘pacífica gent espanyola’ que cridava: «A por ellos!» quan els carnissers sortien dels escorxadors a abusar de la força i el poder.

Les imatges es poden trobar arreu, corren per Internet, i demostren de manera fefaent què són els animals vestits de policies que han de garantir l’ordre públic. Aquests feixistes uniformats, una mena de SA de Felipe VI, han agredit indiscriminadament, han provocat TOTS els aldarulls que hi ha hagut, han abusat del seu poder (hi ha imatges d’agressions policíaques a gent que estava d’esquena, a joves que no feien absolutament res, però es cobrien amb l’estelada; a nois que asseguts a terra rebien les ‘bales’ d’aquests terroristes uniformats, sí, les bales de goma ‘prohibides’ a Catalunya). No hi ha gaire diferència entre els GAL i els cossos feixistes del rei d’Espanya. Recordeu que els GAL foren el terrorisme d’estat que dirigia Felipe González Márquez, un soci de la vomitiva Comunitat Europea. Per tot plegat, Europa és còmplice del rei criminal espanyol, que recordem-ho, públicament i en emissió televisada, va vantar-se dels seus SA i va amenaçar al poble de la colònia sense la mínima reflexió. És evident que una reflexió intel·lectual no la pot fer el nét de Franco, però ni tan sols fou capaç d’una reflexió ètica. Aquest miserable que representa el més baix d’Espanya, avui és el primer dels espanyols, i les rates de les menjadores d’animals europees, Juncker, Tusk i Tajani, li van donar un suport incondicional (es van deixar comprar, com les putes).

La connivència europea, la hipocresia europea, la falsedat dels miserables líders europeus (sobretot la nefasta Merkel, culpable de la situació patètica d’Europa i de la seva imminent insignificança mundial, junt amb l’home de laboratori, Macron, amb les mateixes capacitats intel·lectuals que el rei d’Espanya, el petit dictador francès, a les ordres de la Comissió i del BIS, els amos asquenazites d’Europa), sí, tota aquesta púrria europea que no és demòcrata ni creu en les llibertat ni té cap altre projecte que l’obediència canina als amos, són els culpables dels crims que s’estan cometent a Espanya. Avui, donar suport al tirà espanyol és condescendir amb el feixisme. I si no em creieu, cerqueu qui són els que tracten de reprimir les manifestacions de solidaritat amb Catalunya arreu de l’estat de Borbònia, i veureu que són les SA (policies espanyoles) amb els franquistes de tota la vida, i que els trobareu a tots els ministeris espanyols (Grande-Marlaska, ministre d’interior, un impecable perseguidor de la dissidència i que és un jutge torturador reconegut com a tal pel TDHE en més de dues ocasions), a totes les comissaries de les SA i en tots els jutjats, on em sorprèn que no hi pengi el retrat de l’anterior a l’anterior dictador espanyol, perquè a qui reten obediència els delinqüents i terroristes amb toga és al Caudillo. Fins i tot ells, SA, feixistes, torturadors i tota la ‘injustícia’ espanyola reconeixen que el miserable rei d’Espanya és un aprenent. Tot l’odi, el té, això va amb els gens borbònics: l’odi a tot allò no borbònic; tota la iniquitat la té, que això és ADN borbònic; tota manca de comprensió la té, que per comprendre cal tenir un cervell desenvolupat, i més enllà dels cops i la violència, els Borbons i tots els seus lacais, no poden entendre res.

Gràcies repugnant Europa per defensar la tirania que s’acarnissa amb els nostres joves:

639 ferits

212 detinguts

31 empresonats

(882, gairebé tots per sota dels 25 anys)

i

els polítics empresonats per dècades per defensar la democràcia i la llibertat,

apart dels exiliats, que fugen de la presó segura,

no oblidem que la justícia l’apliquen els terroristes de la toga (Recordem que Puig Antich no el va matar Franco, el va matar el jutge, el terrorista togat, que el condemnà a mort. I no oblideu que mai ningú no li ha demanat explicacions a l’assassí de la toga. Com voleu que els feixistes borbònics demanin explicacions als sequaços que sembren el terror a tot el territori!).

Catalunya viu un estat policíac que res ha d’envejar a qualsevol tirania tercermundista, és el nou tercer món europeu, amb tot de titelles inútils que han convertit aquest continent en un femer on l’aire es fa irrespirable. Cap poble europeu va votar lliurement la Unió, cap ni un. I els que van votar, van dir que no. Tanmateix, els col·laboradors del feixisme del BIS imposaren als seu pobles la Corrupció com a sistema polític. De fet, si hi hagués llibertat, democràcia i justícia a Europa, el 90% dels càrrecs polítics del femer europeu estarien a presó. Només cal recordar el criminal contra la Humanitat Barroso, que avui després del suport als crims d’Iraq (milions de morts i desplaçats, magnicidi i robatori de riquesa nacional d’un país estranger...) treballa per Goldman Sachs. Poc més cal afegir.

Europa cal destruir-la, engarjolar els criminals que la dirigeixen i l’han dirigit, d’altra manera la tirania és el pròxim règim polític al continent. I Felipe VI n’és l’exemple, el tirà espanyol, l’home que ha muntat les SA, i aviat ho farà amb la SS; que la Gestapo mai no ha deixat de funcionar (clavegueres de l’estat), i un sistema judicial que ofèn la paraula justícia, de la jota del començ fins a la a final.

Espanya és la mateixa dictadura que fa... Espanya passa de la democràcia orgànica de Franco a la democràcia consolidada (hahaha, perdoneu que rigui, però això de ‘consolidada’...) de Juan Carlos I (el lladre espanyol, entre altres delinqüències -cop d’estat del 23F... -, més gran del segle XX, reconegut per ‘The New York Times’) i el seu successor i nét de Franco, Felipe VI, que aviat imposarà un nou sistema: la democràcia ‘por mis cojones’.

I mentrestant els criminals europeus mirant cap a un altre cantó.

Només els britànics, i no tots, s’han adonat que la dictadura avançada, la dictadura dissimulada i terrorífica té un nom: COMUNITAT EUROPEA.

I els responsables europeus, aquests feixistes disfressats, protesten quan països amb trajectòria menys democràtica com Rússia o la Xina, fan el mateix que fan ells.

Els pobles europeus només se salvaran enfonsant Europa i detenint i jutjant (amb jutges de veritat, no les titelletes de dret que tenim ara) els criminals que han dirigit aquesta organització mafiosa dita: COMUNITAT EUROPEA.

No dubto de la germanor entre els diferents pobles europeus, gens ni mica, només hem de veure la joventut de tots els nostres pobles per comprovar que no hi ha rancúnies ni odis entre ells. ÉS LA CLASSE POLÍTICA, LA CORRUPTA I CRIMINAL CLASSE POLÍTICA LA QUE CREA L’ODI, parlen com el Yoda, diuen les coses al revés, però no en l’ordre de les paraules sinó en el seu sentit. Quan un polític europeu diu llibertat, tots hi hem d’entendre ‘presó per a la ciutadania’. Quan un polític (i evidentment el substantiu és incorrecte) diu democràcia, tots hi hem d’entendre la voluntat dels amos del BIS; i que no se’ns passi per alt, que aviat la capo executiva de la màfia, Cristine Lagarde, la principal culpable de TOTS ELS CRIMS I LES MORTS que s’han produït a Sud-amèrica, dirigirà el BCE.

EUROPA ÉS MORTA, COM MORTA ESTÀ LA LLIBERTAT A CATALUNYA. A Europa la mata la corrupció sistèmica de tots els criminals amb responsabilitat política i a Catalunya la mata l’enemic de la llibertat, de la democràcia, de la justícia i sobretot del seu poble: Felipe VI, el gran tirà europeu actual.

P.S. I no excuso ni excloc la indecent classe política catalana, des dels col·laboradors necessaris del Govern de Vichy català als representants dels principals partits catalans pro-tirania, unionistes o independentistes, que tots són el mateix: paràsits.

NOMÉS EL POBLE SALVA EL POBLE.

Vegeu:

https://www.elnacional.cat/ca/politica/cop-porra-cap-policia-espanyol-manifestant_435513_102.html

i

https://www.vilaweb.cat/noticies/video-policies-infiltrats-carrer-arago-barcelona/

L’EUROPA FEIXISTA

Els tres tirans espanyols.

1936 - 2019

83 anys de dictadura.

1975 - 2019, 

44 anys sota supervisió i manteniment de la Comunitat Europea.

EUROPEUS, OBRIU ELS ULLS !!!

Coneixeu algun poble que hagi rebut la violència policíaca i la resta de la seva població defensi els agents de la violència? Us heu adonat del tipus de policia que ha creat aquesta organització criminal dita Comunitat Europea, que dirigeixen des del cau del BIS els grans mafiosos i delinqüents econòmics i socials; que per no ser, no són ni europeus? Us heu adonat que Europa és un niu de corrupció política i econòmica? Us heu adonat que dintre de la mateixa comunitat, els criminals del BIS controlen la premsa i ens mantenen en el desconeixement dels seus crims? Què en sabeu dels ‘armilles grogues’ que lluiten pel poble francès contra la màfia que representa la titella del Macron? Us heu adonat que el BIS, amb les seves urpes sobre la Comissió Europea (el centre de corrupció política i econòmica més gran del món) i les altres menjadores per a incapaços intel·lectuals, com el Tusk i en Tajani (ara retirats), governen Europa? Recordeu que el tirà espanyol els guardonà i ensibornà per controlar el seu silenci? I és clar, la borratxa i els titelles han obeït com obeeixen els gossets ensinistrats. És esfereïdor comprovar la ineptitud de la borratxa princeseta que ha abandonat la Corrupció Europea després de convertir el seu ‘gran’ país en el cau dels paradisos fiscals europeus i Europa en un femer. Sàtrapa, alcohòlic, lladre i blanquejador de diners negres sortits de les activitats mafioses del BIS: falsificació de moneda, tràfic d’armes, tràfic de drogues, comerç humà amb treballadors (que després ha deixat que s’ofeguin al Mediterrani), dones i nens per a l’exercici de la pedofília, tan grata als capos del BIS i de les seves dues branques criminals: el Banc Mundial i el terrible Fons Mafiós Internacional.

Ara, a Europa, ens hem lliurat de la borratxa princeseta que li reia les gràcies al feixista rei espanyol, en gran manera per l’afecció nazi de la princeseta alcohòlica, però ens han plantat a la seu del Banc Central Europeu, la sucursal del BIS, a l’amiga dels mafiosos, l’execrable Lagarde, que ha causat totes les crisis sud-americanes que vivim avui dia, essent ella la culpable de tots els morts, els ferits i els danys materials causats pels seus actes criminals. Doncs, aquesta terrorista econòmica i social, serà la màxima administradora europea, una mafiosa sense escrúpols ni principis, una pèrfida criada del BIS. Recordem-ho, el BIS no té ni la seu a Europa, sinó a Suïssa, sempre molt ben relacionada amb el Vaticà, on el papa jesuïta, oculta els crims de l’església catòlica, els seus inics afers econòmics i els seus ignominiosos abusos a menors. Sí, el BIS té dues branques, com si fossin la santíssima trinitat satànica: Banc Mundial i Fons Mafiós Internacional, als quals estan sotmesos totes les sucursals criminals dedicades a l’estafa dels pobles i que representen tots els Bancs Centrals.

Europeus, o obrim els ulls o tindrem una dictadura que farà petits els criminals com Hitler, Stalin, Franco, Mussolini, Mao o Pol-Pot; ens semblaran infants que jugaven a ser criminals. No oblideu tampoc que els pares dels que ara integren el BIS són els que crearen, finançaren i guiaren aquests monstres. No hi ha crim polític o econòmic al món que no sigui executat per aquesta poderosa organització mafiosa i catòlica.

Europa és el New Order World. Unes societats desorientades, desorganitzades i ‘desessencialitzades’, perquè la diferència és la llibertat, que prou que ho saben els tirans del món. La ‘uniformació’ és la destrucció de la llibertat. Europa té als morros l’exercici d’un dictador paradigmàtic en el rei d’Espanya, il·legítim rei per bé que legal. Tant ell com el fratricida del seu pèssim pare van accedir al càrrec per dictat del Generalíssimo, ja que tothom sabia que un referèndum hauria escombrat la nissaga borbònica d’Espanya. Avui veieu com a l’Europa ‘de les llibertats i de la democràcia’ la violència de l’estat és exercida sense que cap dels titelles inútils europeus obri la boca. Són mesells i menyspreables fins a l‘extenuació. No oblideu que amb l’anterior rei, Espanya va exercir el terrorisme d’estat, sota les ordres del falangista (PSOE) Felipe González, un assassí que encara campa com si res, talment com el torturador franquista Billy ‘el Niño’, que fa quaranta anys que ningú li ha cercat les pessigolles pels seus infames i vomitius crims durant el règim del protector dels Borbons, i avui tenim al tron espanyol a un tirà desvergonyit, sense ètica ni moral, que només estima els seus gossos de cacera i per la gent sent el més gran dels menysteniments, ja que aquest miserable es creu superior a la resta dels éssers humans, que això ja ho tenen els Borbons, creure’s d’una altra raça, superiors. Sortosament els francesos ens demostraren que si els talles el coll, el cap cau i es dessagnen com qualsevol altre humà. La història, malgrat les mentides, sempre ens ensenya coses i pràctiques que no s’haurien d’oblidar.

Europeus, destruïu aquesta Europa! Arraconeu els mafiosos del BIS i presenteu lluita aferrissada per a la dissolució del Banc Central Europeu! Tot allò que ens ofereix el stablishment europeu és el camí devers la tirania. I no oblidem mai que no hi ha cap delicte a destruir els tirans, tot poble té el dret i l’obligació de netejar de criminals sense escrúpols el seu territori.

I per concloure, europeus, alceu el crit contra Espanya, contra aquesta gent que demana a la policia que atonyini els catalans, i després els rep com a herois. No crec que hi hagi un sol país europeu, i gosaria dir que mundial, on hi pugui haver tant d’odi com per sentir alegria que els cossos de repressió executin violència contra els ciutadans. I això és el que passa a Espanya. Compteu a més a més, que la premsa ‘nazional’ menteix, tergiversa i falseja les notícies. Només heu de cercar a Internet i veureu la capacitat de manipulació i de perversió d’un règim despòtic que té les mateixes característiques que la dictadura feixista de Franco, a qui tan bé ha representat l’anterior rei, quant a robatori de la riquesa nacional, i el tirà d’ara, quant a la repressió, la violència i l’odi envers un poble.

Europa avui és una ruïna. O esbandim de lladres i assassins del territori, o d’ara a quatre dies Europa entrarà als llibres d’història com avui hi és Egipte, una antiquíssima civilització. BIS, BM, FMI i Comissió Europea són les institucions que cal arrasar, enxampar els criminals de cada una d’elles i portar-los a judici (amb nous jutges, és clar, que parlar de justícia a Europa, és gairebé com parlar de principis ètics i dignitat personal en una casa de putes).

CARTA OBERTA A

Espanya , Rei i Constitució (ERC)

Ni oblit ni perdó!

Primer vàreu abandonar el president legítim de la Generalitat amb la traïció del mossèn quan no va voler constituir un govern a l’exili (ja sabeu qui és aquest espanyolot que no s’aprima ni estant a presó! La Zarzuela el deu abastir). Després ens heu enganyat dia rere dia, per tal d’assolir poder i col·locar a espanyolistes com en Torrent (l’escombraria més grossa del país) com a segona màxima autoritat de Catalunya (mai no havia estat tan bruta la Institució!), i el botifler feixista de l’Aragonès (‘de casta le viene al galgo’) que ha xumat de la mamella amb el mossèn, amb el 155 ‘dels seus’ i ara continua destrossant la Generalitat per dins, col·laboracionista, covard i venedor de fum, l’home que havia de tenir les estructures d’estat preparades. Per no parlar dels espanyols Tardà i Rufián, el duo dinàmic de la traïció catalana a Madrid.

Heu abandonat el nostre jovent, el jovent que es juga la cara per vosaltres, que es juga la cara per quatre traïdors que no tenen on caure morts, inútils i capaços de vendre la mare per un càrrec oficial. Els heu abandonat i us heu posat al costat dels ‘vostres’, dels mercenaris carnissers arribats de la vostra Espanya a atonyinar, reprimir i sotmetre Catalunya. I a vosaltres us ha faltat temps per posar-vos al costat de les porres. La gent es desperta, i vosaltres haureu de donar explicacions de les traïdories, els enganys, les estafes, i la col·laboració amb el rei i els seus braços armats.

Sou la vergonya de Catalunya. Els qui encara sou en aquest cau espanyolista, penseu-hi. Qui a hores d’ara dóna suport a Torrent, Aragonès, Tardà, Rufián, Rovira (que més que traïdora, és curteta), Junqueras i Romeva, comparteix la seva mateixa traïció. Heu volgut ser CiU, heu enyorat durant anys ser els ‘capos’ de la corrupció, us en moríeu de ganes!... Voleu que parlem de l’època nefasta del tripartit? Voleu que us recordi que posàreu de president de la Generalitat un sense-sang cordovès, espanyol de soca-rel, un falangista del PSOE? Us heu despullat, hem descobert que esteu CONTRA EL POBLE DE CATALUNYA I A FAVOR DE LA REPRESSIÓ I DE LA RENDICIÓ, tot perquè quatre espavilats sense consciència ni vergonya xumin al servei del Rei, de España i de ‘su Constitución’, que és la prova irrefutable de la maduresa d’una democràcia consolidada.

Digueu-los als caps de la traïció que ni oblidem ni perdonem. Vosaltres esteu al costat dels feixistes.

Avui ERC és senyal indissimulable de TRAÏCIÓ A CATALUNYA I SERVEI AL REI D’ESPANYA.

Ni oblit ni perdó. Hi ha gent que ha perdut ulls i testicles, que han vist assenyalats els malucs, el pit, les cames, o han rebut cops de pilota (dels vostres defensors) al cap, mentre la vostra escòria política xumava la mamella monàrquica i tenia la poca vergonya d’aconsellar-nos la rendició. Sou el més baix de Catalunya, molt per dessota dels unionistes espanyols. Almenys aquests no traeixen la seva pàtria, ens volen sotmesos i callats i no se n’amaguen; però els vostres els han fet el joc, disfressant-nos amb paraules de revolucionaris, la mentida i el servei a Espanya. Sou uns covards! Un sol xicot que llença pedres contra els carnissers que vosaltres defenseu, té més dignitat que tota la vostra ratada aplegada (Cebrià, Vilalta, per no parlar del ‘comissari’ Sol), un sol d’aquests nois val més que tota la cúpula del vostre cau d’escurçons. El noi té coratge, vosaltres diarrees.

Catalunya us en demanarà comptes.

I al vostre amo, al mesell del rei, el que dissimula a la presó, el que només somiava a lliurar emmanillat Puigdemont al seu amo i senyor, li dieu de part meva, que si guanyem malgrat vosaltres, no sortirà mai de la presó dels ‘seus’ (la qual cosa us puc assegurar que no m’entristirà gens ni mica); i que si la vostra traïció triomfa, digueu-li que romangui amb la gent que tant s’estima, amb els espanyols, com s’ha fartat de dir, perquè l’únic que rebrà dels catalans, serà el menyspreu de tots els vençuts, una altra volta derrotats, ara per la seva iniqua traïció.

Sense cap respecte i amb tot el menyspreu que mereixen els traïdors a una causa noble, justa i comuna.

DONEC PERFICIAM, malgrat vosaltres!

CONTINUAREM LLUITANT I ENFRONTANT-NOS ALS VOSTRES CARNISSERS, ELS QUE US FAN LA FEINA BRUTA, MISERABLES POLÍTICS MONÀRQUICS I FEIXISTES D’ESQUERRA REPUBLICANA (que dir ‘esquerra’ i ‘republicana’, ja sona a acudit de molt mal gust)!

Resum de la vostra obra de covardia:

579 ferits, dos greus (un d’ells em penso que és un carnisser; aleshores és més correcte dir: una noia i un animal greus).

4 ulls a fer punyetes i un parell de testicles (testicles: el que no tenen els vostres prohoms)

18 presos (La repressió que la vostra desídia i covardia afavoreixen. Què us importa la gent a vosaltres, paràsits! I els joves? Només són vots per a vosaltres? Més miserables no podeu ser! Però no us amoïneu, que al costat del Borbó, n’aprendreu, altra cosa no, però d’ignomínia i crims, no trobareu millor ensenyament).

Fins mai.

DIMISSIÓ GOVERN GENERALITAT !!!

El que ha passat aquestes tres darreres nits a les ciutats de Catalunya és una vergonya per a la colla de pusil·lànimes que regenten la Generalitat. No hi ha hagut al·locució pública del President, que se’n va a passeig, i deixa en el seu càrrec l’inepte que ha provocat una nit de caos a Barcelona, resolta amb trenta ferits. La dimissió del Govern és una necessitat, aquesta colla de ganàpies han demostrat una immaduresa que fa vergonya aliena. El conseller Buch, l’ensinistrador dels gossos de quadra, hauria d’haver estat destituït dimecres sense deixar-li obrir la boca, i en canvi, se li ha posat un micròfon als morros perquè acusés de violència els manifestants, quan ell ho sap millor que ningú que foren els gossos drogats i els carnissers vinguts voluntàriament de les Espanyes els que han provocat la violència. I el ximple del Buch carregant contra els manifestants, els mateixos que amb els seus vots li han donat a menjar. La poca-vergonya de l’individu és per fer-se-la mirar. Ja quan garlava en veu alta i es feia el pinxo, ja em va semblar que era un covard, un incompetent, un inútil i un miserable; els fets m’han donat la raó amb un excel·lent en clarividència. I tanmateix, aquest dròpol és el responsable de la violència a Catalunya, per incapacitat, per covardia, per ser un mesell que no obrirà la boca. Ell cobra del rei, i molt bé que li està. Al capdavall, defensa el seu rei contra els manifestants que li han posat el cul al seient. Si podeu considerar una baixesa política més roïna, me la dieu.

I el president, què dir de l’home que avui s’ha calçat les vambes i s’ha posat a fer pinya camí de Barcelona! Ell és la màxima autoritat de Catalunya, ell hauria d’haver assumit tota la gestió de la crisi, hauria d’haver exigit la retirada de les forces d’ocupació responsabilitzant-los de tot el que pogués passar. Els gossos de quadra són prou animals per fer la mateixa feina, més si pensem que tots són policies nacionals i guàrdies civils reciclats. I, si en un supòsit, la situació a Catalunya fos incontrolable, aleshores demanar reforços. Ell és qui ha de donar les ordres als ciutadans catalans, però l’home, s’ha posat les vambes i aprofitant aquests dies tan bonics de tardor, s’ha posat a fer ruta, amb solidaritat amb la gent. MaredeDéuSenyor!

Tota aquesta revolta pacífica, democràtica i reivindicativa no hauria estat una altra cosa si els qui s’hi havien de posar al davant, haguessin assumit la seva responsabilitat. Puigdemont va fer el sòmines el dia 27 d’octubre, després l’amic traïdor féu l’impossible per estabornir l’independentisme, i ara els seus gossets de falda, l’Aragonès i el Torrent, i el duo dinàmic Tardà-Rufián s’han encarregat de defensar el status quo, i això sí, tot aprofitant l’ocasió per demanar el vot, que escolta, una cosa no treu l’altra, i aquests miserables si no viuen de la política, no viurien de res.

Catalunya fa una revolució per a l’alliberament nacional i el seu govern fa pinya amb el govern que ens oprimeix, és per tornar-s’ho a dir i no creure-ho! La gent que marxa, la gent que talla carreteres i vies, que protesta PACÍFICAMENT davant de les tocineres i altres establiments de la miserable casta política, que es mou, que no para, que viu amb il·lusió i empenta el somni de tota una vida, tot això, els pusil·lànimes del govern ho ignoren, i pensen que el sou els arriba de Madrid i que si diuen una paraula més altra que l’altra aniran a la presó en aquest estat de democràcia sobradament consolidada, tan consolidada, que els fonaments foren posats el 1936-1939 i des de llavors s’han anat forjant, primer amb la democràcia orgànica i després amb els hereus monàrquics, legítimament elegits pel poble per la ‘democràcia orgànica’, tot assolint el miracle de convertir el que semblava una tirania en una democràcia de les més consolidades del món.

Que ens hi juguem molt, sí. Que són capaços de matar-nos sense gaire escrúpols, això ja ho sabem de sempre. Aleshores, què esperaven? El tirà prou que ho va deixar ben clar el 3-O, defensant els seus gossos carnissers i no tenint ni una paraula per al poble que odia. Què esperaven? La gent ha dit prou, que ens matin, però desconnectem Catalunya dels Borbons avui i per sempre més! Però els republicans, que fan moltes performances i munten organitzacions inútils i no es cansen de pronunciar les mateixes paraules que avui ja han perdut tot el sentit, els mateixos que confien en l’organització mafiosa de la Unió perquè algun dels criminals que la dirigeix mogui un dit. Mourà un dit per robar el poble, no ho dubteu, però cap dels criminals que estan aixoplugats en el femer europeu mourà un dit per una persona reprimida o perseguida (ho han fet amb Assange? -no, fou Equador -, ho han fet amb Snowden? -no, fou Rússia, sí, Rússia! -, ho han fet amb Puigdemont? - no, han estat els flamencs, que el clan mafiós no el deixa ni entrar al seu antre de corrupció...). D’aquests delinqüents comuns no podem esperar-ne res, feu-vos al cas que volen triar per a no sé quin càrrec el delinqüent, a més cínic, del Borrell, un paràsit, i segons que es veu, immune a qualsevol tractament.

Hem de fer-ho, sense dubte, però penseu que la Generalitat ens lliurarà a tots desarmats abans que donar-nos un cop de mà. És tan profunda la vergonya que sento, que m’aturo aquí, perquè de seguir endavant ja no hi hauria paraules i sentit sinó improperis i ràbia, molta ràbia, de veure com els que se suposa que són nostres, juguen a favor d’ells. I més val que no parli de les rates d’ERC, Eixam de Rates Col·locades.

Potser avui he estat més incorrecte en el meu escrit, però em bull la sang de veure que els mateixos que s’ofeguen per manca d’aire en pronunciar democràcia (el govern espanyol) i que s’oposen agressivament als que somriuen sempre que la diuen (el govern català, o el que sigui), em bull la sang de comprovar que als ‘nostres’ no els fa res de mostrar-se solidaris amb els que la ofeguen, i així, entre tots dos, tracten d’escanyar l’anhel de llibertat del poble de Catalunya que demana simplement de decidir què cony vol ser. Però el Govern primer ho preguntarà al rei, vejam si el rei, com és molt sever, no hi està d’acord i els tanca a la presó, que aquest és el diàleg en el diccionari dels Borbons, dels quals la història ens en parla tothora i mai bé... però només a França, i ja fa molt de temps, els feren justícia. Ves quines coses!

O DUI O DIMISSIÓ.

JUTGES TERRORISTES

Avui hem comprovat com els fills de Franco i els patrocinadors del cop d’estat borbònic de 1978 han fet reviure els mantres del dictador. Sense dubte, la nefasta saga borbònica deu tota la seva influència i poder al terror que els cossos de seguretat i els feixistes sempre els han ofert per combatre el poble espanyol i sotmetre’l a la tirania medieval que imposà el primer genocida modern: Felipe V.

Sense cap dubte no sóc espanyol, ni em dec a una colla de paneroles vestides de reis i de princeses, menys encara al respecte envers una bandera que sempre ha significat una agressió contra el poble de Catalunya. Tampoc no puc sentir-me espanyol quan comprovo que els jutges són uns terroristes vestits amb toga, que no els cal posar bombes, en tenen prou amb el crim de les seves paraules per enviar a l’ostracisme els enemics del seu amo criminal, el rei.

Tots sabem quina mena d’escòria és la saga borbònica, a ningú amb dos dits de front, se li escaparà que el fratricida és un dels lladres més grans i corruptes que ha viscut en aquesta terra malaurada, dita Espanya. L’hereu de Franco no ha fet altra cosa que mantenir i preservar l’estat d’extrema corrupció i ha exercit, democràticament, com a feixista, amb cop d’estat inclòs (23F). Sense dubte el dia que Juan Carlos I, rei de Espanya, es mori, el món serà millor, no gaire millor, però una mica més, sí, sense dubte. El seu hereu és un feixista declarat, amo i mantenidor de Vox, PP, PSOE, Podemos, que tots són els mateixos gossos de defensa monàrquica amb diferents collars. Aquest infame rei d’Espanya és el mateix que ven les armes que destrossen la vida dels iemenís i el que actua com a comissionista del petroli que li envia l’assassí confés del rei àrab, íntim amic. Entre aquests criminals vivim, i no oblidem que el nefast i vergonyós rei espanyol, fou el primer a elogiar la seva policia en la repressió injustificada contra gent gran i indefensa. Aquesta escombraria, per molt vestida de dignitat i de reialesa que el vulgueu vestir, és una sangonera (perquè escanya el seu poble amb el robatori sistemàtic, un robatori que és indiscutible i que si no surt a la llum pública és perquè a més de sangonera és) una rata (perquè amb les clavegueres de l’estat i amb diners públics exerceix la política dels feixistes, que és la persecució de la dissidència, i protegeix als miserables que es fan dir periodistes i no són més que lloros sense intel·ligència) i un virus (un execrable ésser viu que només existeix per parasitar, contaminar, corrompre i destruir tot allò que de bo té la vida). Aquesta és la vergonyosa realitat del país de Franco, dels seus hereus apologetes, i d’aquesta manera, tenim uns jutges que són terroristes (recordeu que el ministre de l’interior espanyol, un jutge, ha estat sentenciat per no perseguir les tortures de la policia monàrquica i democràtica espanyola). Espanya és un règim tirànic, opressor, on mai no hi ha hagut una veritable llibertat, sobretot perquè la pesta borbònica mai no ha deixat d’ofegar el país des de la contaminació de l’hoste, allà per 1713.

Els catalans no som espanyols, i no ho som perquè no podem sentir-nos representats per una bandera i un himne que han estat els símbols de la més llarga tirania europea del segle XX, menys encara per un rei, un ninot cruel i sense ànima, fill d’un fratricida amic del gran dictador, l’home que amb un cop d’estat el 1939 assegurà el retorn de la tirania borbònica a Espanya. I no oblidem a tota l’escòria econòmica que els dóna suport, lògicament a canvi de la protecció per al robatori indiscriminat i la protecció dels terroristes togats, i aquí podem esmentar: BBVA, Santander, La Caixa, Banc Sabadell, El País, El Mundo, ABC, La Vanguàrdia... i l’Íbex-35 (l’organització mafiosa que seguint les ordres del tirà, dirigeix el país).

Veurem què ens portarà el futur, jo, per la meva banda, només sé que l’única cosa que desitjo és la independència de Catalunya, perquè no sóc espanyol, perquè m’avergonyeix tot el que ve d’allà, ja no dic del que ve de la Zarzuela, el Tribunal Suprem i el Parlament feixista espanyol. No sé sí serem o no independents, el que sé és que totes les meves actuacions d’ara endavant maldaran per desprestigiar Espanya, el colpista que porta la corona (recordeu que ningú no ha expressat la seva conformitat amb aquesta usurpació de poder) i les escombraries humanes que vestides de toga pretenen donar dignitat al terrorisme d’estat. No oblidem mai els GAL i els criminals de Felipe González Márquez o el criminal contra la humanitat, José María Aznar López, als quals els terroristes amb toga han protegit i defensat d’haver de donar explicacions dels seus crims en audiència judicial.

Espanya és una tirania, cal dir-ho clar i sense subterfugis. I Europa és el cau de serps verinoses on una colla de lladres defensen el tresor dels seus robatoris, com en el conte d’Alí Babà. Ni els catalans serem lliures ni ho seran els europeus si no escombrem tots els paràsits i criminals que detenen el poder en totes les altes instàncies nacionals i europees, aquestes darreres dirigides pels assassins del BIS. I no oblidem mai que el respecte tothom se l’ha de guanyar. Un jutge pot ser una persona honesta o un terrible criminal, un president pot ser un administrador honest o un corrupte (Espanya i Europa, on per cert, cal recordar la visita de Georges Soros, el pitjor criminal actiu avui, al president espanyol, la titelleta bonica que serveix per posar-se un vestit i fer patxoca i omplir-se les butxaques amb la sistèmica corrupció que, com li va dir Soros, el farà ric. Només ha de pensar en el terrorista d’estat Felipe González, que avui és ric, treballa com a bon socialista per a una multinacional que li paga un sou extraordinari (robat als clients) perquè l’escòria guarneixi els àpats i els sopars de la banda criminal en les seves reunions per a celebrar com de bé que funciona el sistema que els permet el robatori, gràcies a sa Majestat; la impunitat, gràcies als Magistrats; i la protecció, gràcies als Agents de l’ordre públic).

Això és Espanya, això és Europa, això és la democràcia que tanca a la presó la voluntat d’expressió lliure i democràtica i felicita i condecora els gossos criminals que drogats atacaven la gent indefensa. Només un detall, la policia que es vesteix com els robocops que tenim avui, no és una policia, són agents de l’ordre privats, dedicats a la protecció dels capos mafiosos i dels seus negocis fraudulents. És clar que demanar reflexió a un policia antiavalots és com demanar comprensió a un dòberman rabiós.

Visca Espanya sense els catalans, en cas contrari, mori Espanya.

Quant al rei, cap raó hi ha per a la manutenció d’aquestes nissagues criminals (són al darrere de tots els grans crims de la humanitat: corrupció, manipulació, tràfic d’armes i diners, per no parlar del tràfic de ‘carn sexual’, nens inclosos, ocultació de crims...). Potser l‘única cosa que ha fet bé el poble, ha estat aplicar justícia a Carles I, Lluís XVI i al Tsar Nicolau II. I a qui no em cregui que investigui l’origen dels bancs, de la noblesa negra i del poder del Vaticà, i hi veurà la sang tòxica d’aquestes nissagues de criminals.

Espanya recupera la seva ancestral autocràcia monàrquica i criminal, Europa es presenta com a una organització mafiosa al servei dels capos, una organització que protegeix els delinqüents (tots amb càrrecs pels serveis prestats) contra el poble i la seva voluntat. No hi ha més llibertat ni democràcia a Europa que a la Xina; a Europa hi ha només, una més gran condescendència amb l’expressió lliure, però la persecució és tan subtil i cruel com a la Xina. Pensem en Varoufakis, en Assange, en l’actitud del femer europeu i el copròfags que la representen en la defensa de Lula da Silva, Correa i altres dignes dirigents elegits democràticament. Europa és una absoluta tirania, i els catalans hem de pensar a qui hem de demanar empara, ja que Europa és tan perniciosa per a la llibertat i la democràcia com Espanya o Turquia.

I no oblideu que darrere de tot això hi ha el Deep State, els criminals que mouen els fils dels polítics des de les seus corporatives i els bancs. Mentre aquests criminals tinguin un bri de poder, la llibertat és una quimera.

Qui tingui orelles, que escolti!

President Torra, el MHP Puigdemont proclamà la independència i la desà al calaix per començar un diàleg amb el règim borbònic. Dos anys després hem comprovat que el tirà només vol la destrucció del nostre poble, i que ningú no ho dubti: no ens destrueix físicament perquè malmetria la seva imatge, que si no fos per això en aquest tirà li faltaria temps per assolar tota la Catalunya. Així doncs, traieu la declaració del calaix i imposeu la voluntat democràtica del poble de Catalunya a la tirania de les porres i agressions dels sequaços del rei. DUI i oposició definitiva al Borbó i tot el que representa. Felipe VI no té cap legitimitat, cap ni una. La DUI té el suport de dos milions de ciutadans, que van votar sota els cops de porra del rei il·legítim. La llibertat ens l’haurem de guanyar, els espanyols només volen venjança, venjança i venjança.