EL COR DE LES GALLINES ACOLLONIDES

(En aquest escrit disfressaré els noms concrets de tot allò referent a ‘l’escampament de la llibertat’, per tal d’evitar que els algoritmes dels cervells autòmats siguin capaços de dificultar-me més encara d’arribar a la gent. Confio plenament en la intel·ligència del lector i sé que sabrà llegir el que no és escrit; un dels grans avantatges i superioritat dels humans sobre la intel·ligència artificial.)

L’instrument fonamental de tota dictadura és el TERROR, amb el qual aconsegueix instal·lar la POR a tota la població. No trobareu una sola dictadura que no hagi funcionat sota aquestes premisses. Instaurades aquestes premisses com a règim, després, tota la resta ja són ajustaments de la ramaderia als interessos de la cúpula del poder. Cap dictadura ha funcionat d’una altra manera.

Som-hi:

El TERROR té un nom Covegut, una remodelació del ‘bitxo letal’ anomenat SALS, que fou posat en circulació l’any 2002 i no fou controlat fins al 2004. Posteriorment hi ha hagut diversos escampaments de llibertat creats en centres d’estudis, com l’escandalosa tos de les aus o la dels tocinets, unes malalties que les empreses eugenèsiques escampaven per després poder vendre la seva meravellosa injecció, com esdevingué amb l’escampament de llibertat de la tos dels tocinets (si molt no m’equivoco; que, com la ‘farmàfia’ cada any treu una novetat dels seus centres d’estudis i pràctiques, un hom perd el compte) i que la CMS, una perillosa organització criminal, avui a mans de la Fonació Vil i Linda Portes, va declarar perillosíssima i que havia de fer una transferència de 65 milions de persones, per a la qual cosa, a corre-cuita, tragueren una injecció en els centres on havia treballat Ronald Dumsfeld, aleshores vicepresident del país més ‘poderós del món’, i en vengueren milions de dosis, essent-ne el resultat final que moriren 331 persones, o sigui, una terrible mortaldat!

Any sí any també, la farmàfia inventa un patogen en els seus centres d’estudis i assajos. Els criminals llicenciats en biologia i altres ciències treballen filantròpicament amb bitxos per al nostre bé; ells els modifiquen, els fan més perillosos i així aconsegueixen que les seves corresponents ‘farmàfies’ augmentin beneficis i ells cobrin el percentatge corresponent pels seus crims. Així funciona la cosa, amb l’aquiescència dels col·laboradors criminals dels governs que s’agenollen al poder de les farmàfies i els permeten l’assassinat i el cobrament de beneficis, que això sí, els governants cobren en les corresponents comissions (tants morts i tantes injeccions, tant tant per cent). I així el món rutlla i governs, organitzacions internacionals del crim i farmàfies van fent els dinerons a canvi d’instal·lar la POR, l’element màgic per a qualsevol govern. D’aquesta manera, l’exercici de la repressió pot ser executada sense necessitat del TERROR, perquè la gent mateixa s’acovardeix. Al capdavall, és el mateix sistema fet servir amb ‘l’acollonisme bismàtic’, que finança, executa i protegeixen les nostres tan volgudes autoritats, nascudes per al bé public i el servei social.

L’any 2019, dos mesos abans que es declarés la terrible expansió de la llibertat del Covegut, una colla de criminals: Universitat Canpins, Folre Ergonòmic Mundial i, és clar, la filantròpica Fonació de Vil i Linda Portes, celebraren la ‘Cosa dos-cents 1’, on, de casualitat, estudiaven una expansió casual de llibertat mundial per mutació d’un bitxo dolentot; avui ja no sabem, si de resultes dels rats-condemnats, del ‘mangolí’ o del sursum corda, el cas, un bitxo que afecta greument l’aparell respiratori de la gent més gran, a més de ser un bitxo canviant molt poderós i versàtil que és un pedaç que serveix per a qualsevol forat. Per aquestes casualitats de la vida, avui tenim una expansió de la llibertat que té reclosos a casa a tres mil milions de persones per causa de la detecció d’un mig milió de casos al món. Com deia Schiller, ja en el segle XVIII:

«No existeix la casualitat, i el que se’ns presenta com atzar sorgeix de les fonts més profundes»

NO POSO EN DUBTE LA CAPACITAT LETAL DEL BITXO, per bé que no és causa per a declarar una llibertat universal tan sols; per això vull fer unes observacions perquè, més enllà del que ens diuen els mitjans de comunicació al servei dels mateixos bons senyors de les farmàfies, el lector pugui amb les seves neurones treure’n una conclusió.

Per què els bons senyors R i R fa anys que declaren que cal una transferència generalitzada dels recursos humans inservibles? Per què el senyor bondat, o sigui, l’Enric Quisiguer ens va dir que després de la llibertat de la transferència, seríem menys, però més feliços? Per què la directora actual dels dinerons dels habitants del Brau Blanc, la bondat personificada de Crista, el Llangardaix, ens aconsellava d’eliminar els iaios per a la nostra salubritat econòmica? Per què el sant baró Giorgios Sortperatots ha mantingut entrevistes amb el president dels ‘Picapedra’, P. Xanxès sense donar cap explicació a la ciutadania? Per què el Picapedra ha triat els més retardats intel·lectuals del país (el senyor Península i el senyor Tetrabrick) per a lluitar contra el bitxo? No ha trobat ningú més, algú amb una mínima capacitat racional? Per què s’escampa la llibertat i quan tothom és lliure es comencen a prendre mesures? No sabien que hi havia un bitxo ‘oliginali d’olient’ que ja havia fet de les seves? Com és que el bitxo és tant canviant, que sembla un polític i les seves opinions? Per què no han estat detinguts els suposats homes d’estudi, sense dubte, eminències en ‘eugenestèsia’, preocupats per expandir la llibertat humana per l’espai sideral i més enllà, on viuen els Déus? Per què no s’ha fet responsable a les Cases de Caritat que investiguen per al bé comú i financen la transferència dels recursos humans rovellats i sense servei? Val a dir, que estic en contra de qualsevol tafaneria biològica, però tot i havent-la d’admetre si us plau per força, se’m vol fer creure que els eminents científics especialistes en la eugenestèsia, creen un bitxo dolentot i no en preparen un antiavalot? Per què no s’advertí els inútils inservibles que tinguessin cura, que anaven per ells, i es permetia la vida comuna i natural de la resta dels éssers vius? Que se sàpiga, el bitxo dolentot dels rats-condemnats no és cap amenaça per a la immensa majoria de la població, la qual, després de patir-lo, hauria de tenir les antipartícules per tornar-li a fer front, o és que els rats-condemants l’han digitipulat perquè el bitxo de la llibertat es repeteixi com si fos un all?...

I hi hauria més preguntes a fer, però amb aquestes crec que el lector s’haurà adonat del que volia que s’adonés i podrà tenir una reunió neuronal en assemblea general i acordar un criteri personal. Jo tinc clar que la llibertat intersideral la tenim a tocar, d’ara a quatre dies, quan els senyors de la bondat i la pastura decideixin que els recursos humans inservibles s’han anivellat als seus propòsits i que ja poden procedir a la inserció mitjançant una agulla de la llibertat en vena per a tota la població mundial, per a subministrar-los un bel harmònic i un comportament oví en consonància (que els pastors són poetes, també, i fan rimes de tot tipus).

Així doncs, ara que tenim una expansió de la llibertat universal, amb tres mil milions de xais a les quadres per mig milió d’infectats, i no tots afectats, podem tenir la seguretat que els pastors vetllen nit i dia per la nostra felicitat, que per això trauran els gossos de pastura al carrer i cridaran, com feia el jovent fa quatre dies: «Els carrers seran sempre nostres» i el bel dels xais se sentirà com surt de les finestres de les quadres per a major glòria dels pastors salvadors. Gràcies als especialistes en ramaderia, que ens guien i es desvetllen de nit, tot pensant en la nostra felicitat! Glòria als escampadors de la llibertat, els magnífics ocells plomats que ens canten les meravelles dels pastors des de les pantalles d’arreu del món i des de tota pàgina, de paper o digital, per a instruir-nos en la nostra imbècil i rebeca tossuderia de nens malcriats! De genolls agraíreu les bonances dels vostres salvadors i cantareu al·leluies, bel a bel, llàgrima a llàgrima, emoció a emoció, davant de tanta protecció i preocupació pels vostres desvetllaments de bens esgarriats. No us amoïneu més, el gran Llevatquejafastard o Llevatquejafastan, com vulgueu, s’ocuparà de vosaltres, de les vostres preocupacions i dels vostres interessos. D’ara endavant, quan us hagin administrat la punxada de la felicitat eterna, res us haurà de preocupar, ni vosaltres, ni els vostres amics, ni la vostra parella, ni el vostre futur, menys encara els vostres fills que, com us demanarà el Llevatquejafastard, els els lliurareu perquè els pastors els ensenyin a belar sense distorsió, al ritme i a compàs marcial de la llibertat, com aquella llibertat que cantaven en els camps de cotó, els homes més lliures que hi ha hagut mai, aquells animals importats d’un continent perdut i ple de bitxos i animalons, on aquests eren els privilegiats que després de ser caçats gaudien del cel a la terra estant, que per això cantaven cançons que els pastors agraïen, uns bels molt ben musicats que fascinaven tothom per la cadència, pel ritme, per la submissió absoluta de la vida al repte de la realització personal.

Per concloure, només penseu com de bé que estem arreu, només us cal veure com de clar i català he pogut expressar-me i denunciar els que considero mals de la nostra societat. Això és una prova irrevocable de la veritat suprema de la nova societat: la llibertat és l’esclavatge, com bé ens havia descrit Giorgios Ordelbó.

Gràcies per comprendre que les coses s’han dir com són, que la llibertat és expressar-se obertament i sense repressió, com aquest text, que és una prova evident del grau absolut de desenvolupament de la nostra espècie, fundada a occident per uns desagraïts i rancorosos com Soc-rata, Pulgó i Tocapilotes, desenvolupat per altres aprenents durant segles, fins a arribar a la magnífica realitat dels nostres dies, en què la superioritat intel·lectual dels pastors ens demostra com de petits eren aquesta colla d’imbècils que belaven descompassadament, sense ritme, fent sols insuportables i inútils - com els recursos humans que transfereixen cada dia, per a la vostra felicitat futura, i subministrada pels Eructedelsnens, Pedresdefel o Gil i* Portes com a representants del Senyor del Cor de Bels, que té com a director d’orquestra, Giorgios Sortperatots, i que és, de debò, com si ens hagués tocat a tots la loteria.

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

MATEM EL BÉ NEGRE PER DIFAMADOR!

CANTEM AL·LELUIES AL NOSTRE PROTECTOR!

OFEGUEM ÀGUILES, LLEONS, ÓSSOS I LLOPS!

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

UNIM ELS BELS PER A GLÒRIA DEL SENYOR!

* Errata: No és ‘Gil i’, sinó ‘Vil’.

CARTA OBERTA A LA JOVENTUT DEL MÓN

Per llei de vida, no per cap desgràcia, he deixat de ser jove. El fet d’haver deixat de ser jove, al capdavall, ensenya que si bé has perdut l’energia bruta de la potència màgica de la joventut, has guanyat la maduresa, i com passa amb els fruits que ens regala la naturalesa, el fruit madur és el més saborós i ric en vitamines, perquè l’energia de l’eclosió del fruit hi roman com a essència pura.

És natural que la joventut tingui confiança en ella mateixa, sigui agosarada, innovadora i vulgui adaptar el món al seu ímpetu ‘salvatge’ i ple de vida, com ho podem comprovar en els cadells de qualsevol animal i en qualsevol època humana. Val la pena no oblidar que per damunt de qualsevol cosa som animals, uns animals molt sofisticats i amb unes potencialitats increïbles donades per la més meravellosa de les creacions: el cervell.

Aquest òrgan de multitud de connexions nervioses és infinit en les seves possibilitats de creació. La història, en tots els camps de coneixement, ens descobreix homes admirables que han aconseguit autèntiques meravelles, unes meravelles que perduren en el temps amb la mateixa vigència que en el moment que foren creades. Penseu només en la filosofia de Plató i Aristòtil (els nostres pares intel·lectuals, almenys a occident), o el càlcul infinitesimal de Leibniz i Newton, o les obres de Caravaggio i tants pintors, músics, artistes, per no parlar de tots els extraordinaris avenços científics dels darrers segles, com la sorprenent teoria quàntica que ens fa restar balbs i fascinats per una realitat que ens costa molt d’entendre i que ni tan sols podem comprendre, com reconeixen els mateixos investigadors que ens l’han descobert.

Malauradament, el segle XX és el més nefast i dramàtic període de la història de la Humanitat, perquè si bé és cert que hi ha hagut tristos i foscos períodes històrics, el segle passat es constituïa amb un bagatge brutal de coneixements heretats, i va començar amb una força colossal, tanmateix, a poc a poc, per causa de les dues grans guerres, la Humanitat ha anat perdent la confiança en ella mateixa: la seguretat en els seus principis socials (que desembocaren en els moviments dictatorials) i la confiança entre els homes i el producte de la col·laboració; i així, a poc a poc, se’ns ha anat instruint en el nou model social: l’individualisme – capitalisme o liberalisme ideològic – o l’anul·lació de l’individu – socialisme o comunisme ideològic -.

La segona guerra mundial ha estat el trauma més gran patit per la Humanitat, perquè tots hi hem estat involucrats d’una manera o altra. L’extermini sistemàtic de congèneres en una guerra indiscriminada i cruel, com també en els camps de concentració, després de la pau, deixà els homes ‘de veritat’ molt tocats. Stefan Sweig, escriptor austríac, se suïcidà en plena guerra perquè havia perdut la fe en el gènere humà i en la gran obra artística i científica d’Europa. Cap intel·lectual, del camp que sigui, va restar indiferent al període més lamentable de la civilització occidental.

Després han passat moltes coses, algunes de bones i unes altres de dolentes. Tanmateix, Europa es restablí de la greu patacada per l’empenta de la gent i les ganes de viure i esborrar per sempre més aquell desastre. Però malauradament, el mal que havien causat les dues guerres, i que s’escampà en totes les guerres inútils posteriors - totes elles per raons merament econòmiques -, han deixat un panorama desolador. Quin és el sentit de la guerra? Interessos comercials i econòmics de quatre gats, des de sempre. Com ho hem vist en les guerres d’Iraq, en les quals els interessos vomitius del capital nord-americà (no del poble nord-americà enganyat) han destruït diversos països per a apoderar-se de les riqueses del petroli (investigueu les raons d’aquestes guerres i us esborronareu de saber que per diners i poder han mort milers de soldats i civils sense que importessin el mínim als criminals que dirigien les guerres). Sense cap dubte, si les guerres les haguessin de fer per voluntat i odi dels ciutadans envers els ciutadans d’altres contrades, no hi hauria cap guerra en el món; conflictes i enfrontaments sí, però la guerra no és mai un bé per a la gent, que l’única cosa que en pot treure, és el fet d’haver d’enterrar els seus fills morts per la pàtria, o sigui, pels interessos d’uns capitals assassins.

Durant gairebé mig segle el món va viure dividit entre les dues grans potències nuclears (URSS i EUA), la qual cosa va demostrar la superioritat del règim liberal per damunt del règim autoritari. La por a la revolta popular en els països capitalistes feia que els potentats haguessin de distribuir la seva riquesa per assolir de sotmetre la gent, que mercès a aquesta política, gaudia d’un benestar social i econòmic molt més desitjable que a la tirania comunista. Occident gaudia d’un millor nivell de vida i un floriment menut, però floriment, de la cultura, tant artística com científica. Mentre que els països satèl·lits de l’URSS tenien un nivell de vida baix i sense cap estímul, a més a més d’estar absolutament teledirigits quant a pensament, o sigui, sense cultura i llibertat creatives, i amb una ciència, certament desenvolupada, però restringida pel sotmetiment a l’autoritat i el terror.

1989 és l’any més tràgic per a la història de la Humanitat, molt més tràgic que el començ de la guerra mundial l’1 de setembre de 1939. La caiguda dels països del bloc de l’Est significava ‘el triomf’ del capitalisme, i aquí començava l’agonia de la civilització. Si durant gairebé cinquanta anys el liberalisme ideològic havia demostrat la superioritat davant l’estructura social del comunisme, ara que els capitalistes havien vençut la possibilitat d’una revolta popular, pogueren imposar el neoliberalisme, o sigui, la tirania del lliure comerç, que lògicament afavoreix sempre els més poderosos... i fou imposada la globalització.

No cal ser una eminència intel·lectual per saber que sense una regulació nacional, les corporacions multinacionals havien d’acabar per apoderar-se de les fonts de tot poder. La globalització permetia els més poderosos d’augmentar exponencialment el seu poder i aniquilar qualsevol competència a la seva dictadura de ‘llibertat’ comercial. I a poc a poc, hem anat veient com les corporacions han dirigit la política i han sotmès la voluntat popular – falsament representada en les eleccions, l’enganyifa més sofisticada del sistema, perquè votis qui votis i guanyi qui guanyi, obeirà les ordres de les corporacions o aquestes faran impossible la governabilitat, com us podeu cansar de comprovar repassant la història dels països i governs que d’alguna manera han intentat salvar l’interès nacional del poble dels interessos espuris i particulars de quatre famílies immensament riques, i per tant, capaces de comprar la voluntat de qualsevol, per les bones o per les males. No oblideu que cap dels crims contra mandataris en cap país del món ha estat resultat de la voluntat popular o nacional, sinó dels interessos de les corporacions. Feu un viatge per Sud-amèrica durant els anys setanta i veureu que la voluntat dels pobles ha estat sistemàticament ofegada pels interessos criminals de les corporacions, encantades d’implantar règims dictatorials d’extrema dreta i de terror per assolir la conquesta de les riqueses dels diferents països i augmentar així el seu poder i capacitat d’extorsió en els països més poderosos i lliures. De tota aquesta estratègia, el resultat final és la Comunitat Europea, la tirania perfecta amb aparença de llibertat. I malauradament, avui, en aquests dies que vivim en una presó, ho podeu comprovar sense cap gènere de dubte.

Fa molts anys que el sistema educatiu és la deformació sistemàtica de la llibertat individual. Fixeu-vos que se us diu com heu de viure, com si hi hagués una sola manera de viure i no una manera de viure per a cada un de nosaltres. Tanmateix, si tothom viu la seva vida, la tirania de les corporacions s’ensorra en quatre dies, i per això el sistema educatiu ha treballat profundament per a la destrucció de qualsevol pensament lliure. Se us ha deformat l’enteniment perquè accepteu sense rèplica ni oposició el sistema. Recordeu que se us aconsella què heu d’estudiar, què necessitaran les corporacions, què desagrada als seus amos. I així, la vostra vida ha de consistir en fer-vos rics i viure feliços a les ordres dels vostres amos, que com més bé els serviu més bé us tractaran. No heu de pensar, això ho fan ells per vosaltres. Vosaltres només heu d’esforçar-vos per caure bé a les corporacions, estar disposats a trair qualsevol per a benefici de la corporació, la nova religió, i aleshores tindreu en compensació una vida de confort.

La vida és l’única cosa que teniu. Que sapiguem de segur, només en tenim una. Potser en tenim cinquanta-una o infinites, però, d’acord a l’experiència d’aquests milions d’anys, sembla que només en tenim una. Beethoven només n’ha existit un. Potser sí que primer fou un home de Cromanyó i després un botiguer de fonda en plena edat mitjana, potser ha estat un comptable de banc després, als anys 40, i qui sap si serà entre nosaltres ara amb una altra identitat; però, és més segur que no. Sembla doncs, que Beethoven només n’hi ha hagut un, per a privilegi de tots nosaltres. La vida és la vostra decisió. La vida és el repte individual que s’ha d’assolir en la col·laboració amb els altres. Sense dubte, si entre tots ens ajudéssim a aconseguir allò que cada u desitja, els enfrontaments entre nosaltres serien menors, perquè és indiscutible que els interessos de cadascú són diferents dels interessos dels altres, ara bé, si accepteu les màximes de la teoria neoliberal, tots tenim el mateix propòsit: ser més rics, tenir més. I amb aquesta premissa com a motor per a la vida, l’únic que en traureu és la lluita de tots contra tots, com veiem en els nostres dies.

No sou culpables que us hagin desnaturalitzat. Però ho han fet. Si en la meva època de joventut ens haguessin ofert mòbils per a tenir-nos controlats, saber on som en cada moment, què pensem, amb qui ens relacionem, què volem i desitgem a la vida, sense dubte hi hauria hagut una revolta social. Però les grans corporacions, que són els vostres amos, han fet una minuciosa obra d’enginyeria social, i us han sotmès amb el vostre absolut consentiment. Us han dit: teniu el món a les vostres mans, però no us han dit per què cony voleu tenir el món a les vostres mans, si el que voleu és realitzar-vos en la vostra vida d’acord amb les vostres inquietuds, d’acord amb la companyia del vostres amics i amb les satisfaccions de les vostres afeccions (les vostres, no les que us inculquen), i finalment, amb la convivència amb la vostra parella, aquella persona amb la qual esteu disposats a tenir una vida plena i completa. Però avui, els vostres amos, els que us han posat el món a les mans, us aconsellen de no tenir compromisos. No hi ha amics, només coneguts. No hi ha parelles per a tota la vida, ja que segons el nou paradigma, el compromís és un esclavatge. I no, estimada joventut, el compromís és la més gran de les llibertats. Sense compromís, sense responsabilitat no hi ha cap llibertat, i sereu penells moguts pel vent de la voluntat dels vostres amos: ara Madonna, demà Jackson, demà-passat Rosalía. I no, la llibertat és un compromís d’un amb ell mateix i amb els seus. La fidelitat a la paraula. El contracte signat amb una encaixada de mans. Tanmateix, ells no són fidels, no tenen amics, no tenen escrúpols, menys encara vergonya, ni cap límit per a la ignomínia. I així us volen a vosaltres, obedients, feliços de les joguines que us distreuen de viure, mentre sou esclavitzats a poc a poc.

La vida no està en el mòbil. La vida està fora de vosaltres, en l’aire, en el mar, en la muntanya, en el riu, en l’abraçada, en la companyia, en el compartiment de passions, en les rialles sinceres amb els amics, en les empreses que us hi comprometen, a vosaltres i als vostres socis, en les experiències personals, artístiques, intel·lectuals, socials, en la llibertat responsable que us permet de créixer com a individus en tant que creixeu com a éssers socials. Penseu que un home sol, no és res. Deixeu un nen sol, no li ensenyeu a parlar, no li ensenyeu res, i no durarà més que un cadell de ximpanzé a la selva. Som animals essencialment socials, la qual cosa no vol dir que no tinguem una individualitat que fretura d’afirmar-se, però l’afirmació d’aquesta individualitat, tot just, s’executa en el compromís social, ja sigui treballant d’infermer, d’enginyer, de poeta, d’actor, de pallasso o d’escombriaire. Només essent allò que som serem feliços, i aquesta tasca no és pas fàcil.

Us han fet avorrir la lectura, perquè llegir és la gimnàstica més enriquidora per al cervell, perquè la interpretació obre mons nous. Certament, la ciència és enriquidora, però no en aquest sentit essencial de la vida, perquè la ciència té un resultat, no admet interpretacions, i ens agradi o no, ningú mai podrà tenir una absoluta seguretat de la vida, més enllà de saber que és viu. Per això, la manera de descobrir un savi és sentint-li dir que no sap res; perquè, el que sap, sense dubte és un imbècil, és aquell que s’estima més la seguretat de la ignorància que l’aventura sense fi de la recerca de l’impossible. Vosaltres esteu en el moment que heu de començar a caminar, a decidir per vosaltres, sense que us guiïn. La vostra individualitat es manifesta en el NO, mai en el SÍ.

Avui us estan construint una presó sense escapatòria possible. Viureu com els animals del zoològic, us diran quina és la vostra gàbia, què heu de menjar i a quines hores, amb qui heu de reproduir-vos – el company de cel·la -, què heu de pensar, de consumir, de SER. I no, ningú us pot dir que heu de ser. L’esclau diu SÍ, l’home lliure diu NO. Després d’aquesta farsa que us està robant les hores més precioses de la vostra joventut, us oferiran un magnífic món on en el mòbil podreu baixar-vos una pel·lícula en dos segons. Oh! Quina meravella, podreu baixar-vos una pel·lícula feta pels amos perquè comprengueu què s’espera de vosaltres en només dos segons, i mentrestant amb els seus aparells de geolocalització sabran què penseu, què feu, on sou, què voleu, què creieu, què odieu, què desitgeu, què escriviu... Les vostres cartes d’amor (encara escriviu cartes d’amor? - sense somnis, la vida és una vigília d’absurd -), els vostres missatges seran en disposició dels vostres amos i amb els nous invents de geolocalització, aquest horrible 5G, us observaran a casa vostra estant, al carrer estant, a la muntanya estant, al cotxe estant, follant estant, dormint estant, cagant estant... De veritat voleu viure controlats per un panòptic? Obriu els ulls ara o us destrossaran l’única cosa que teniu: la vida i la vostra llibertat de viure-la com vulgueu.

Hauríeu de començar a desobeir. Hauríeu de començar a relacionar-vos com a homes, de tu a tu i no mitjançant un aparell que transmet els vostres pensaments a l’amo. Us agradaria que els vostres pares sabessin en tot moment què feu, on sou, amb qui...? I això, que als pares no els ho deixareu fer, ho permetreu als amos? Només penseu que els pares us volen i mai maldaran per fer-vos mal, en canvi, per als amos, els que us donen el mòbil, Internet, l’oci que us intoxica i destrueix el vostre pensament lliure, aquests amos, no us volen, per a ells sou una merda que s’ha d’explotar, ja que si tu no fas el que ells manen, ho farà un altre. Els vostres pares, us canviarien per un altre?

No teniu temps, o sortiu demà mateix al carrer a enfrontar-vos a la terrorífica mentida del virus que no us pot fer res perquè sou joves i la natura és prou sàvia com per haver-vos dotat d’un sistema immunològic sobradament preparat per enfrontar els patògens, o arribareu tard. Us estant matant la llibertat, la confiança en l’abraçada, la companyia i el somriure, per això, digueu que ja n’hi ha prou. Ara eliminen els grans, però, vosaltres, els sou imprescindibles, perquè els tirans freturen dels tiranitzats, si doncs no, es moren d’avorriment. A la vostra empenta no la poden vèncer, si esteu units, sigueu com sigueu, de dretes, d’esquerres, de centre, de baix, de dalt, de costat, negres, blancs, grocs, roses o fúcsies. Us estant matant el futur. Què penseu que us restarà després d’aquest desastre premeditat? No tingueu por, que és això el que volen! Teniu la força i l’energia, teniu el coratge, heu de dir a crits que el futur és vostre, que ja n’hi ha prou d’acolloniments, de repressió policíaca i d’imposar-vos les seves merdes de modes lucratives i inútils. REBEL·LEU-VOS!!!

A nosaltres, els madurs, ja res no ens espera que no hàgim vist, vosaltres teniu tota la vida per davant, i la vida US LA FEU VOSALTRES. Crideu que ja n’hi ha prou, que voleu gaudir de l’aire i la llibertat, que voleu veure nens jugant als carrers, que voleu explotar al màxim les vostres capacitats, enfronteu-vos amb determinació a la mala voluntat que us vol fer esclaus, i compteu que si us aixequeu, nosaltres, els madurs que ja no podem córrer davant de la policia com en altres temps havíem fet, estarem al vostre darrere, serem la rereguarda en la guerra per la llibertat. No us fallarem, però vosaltres sou els que heu d’alçar els punys i començar la batalla a mort contra els caçadors d’esclaus. Sortiu al carrer i crideu-los ben alt i ben clar, mentre estavelleu els vostres mòbils contra els edificis de les seus de les companyies de telefonia:

FINS AQUÍ HEM ARRIBAT,

VOLEM ELS VOSTRES CAPS !!!

(No necessiteu telèfons, teniu el carrer per parlar-vos i el món per explorar. No deixeu que us ensorrin el futur, de vida, no en tindreu cap altra)

TERRORISME ÉS ESTAT

Enciclopèdia catalana defineix ‘terrorisme’ com la utilització de la violència, d’una manera sistemàtica i sovint indiscriminada, en la lluita social i política. El que en altre temps eren grups revolucionaris que lluitaven contra l’ordre establert, democràtic o no, avui és l’assenyalament del poder imperant contra suposats enemics de l’ordre establert, democràtic o no, amb la particularitat que, avui, aquests grups són ‘invisibles’. Els Estats Units muntaren la parafernàlia de l’11 de setembre, amb milers de morts, per ocupar el mitjà orient amb l’excusa d’un atemptat que avui només els crèduls creuen que fou dissenyat per Ossama Bin Laden, l’amic dels Bush. Aquesta operació militar féu sorgir l’ISIS, organització criminal i terrorista internacional finançada pels Estats Units i ensinistrada pel Mossad; coses curioses i fantàstiques de la vida moderna! Que fou finançada pels Clinton i Obama, ho demostren els documents de Wikileaks de Julien Assange. Que l’ISIS no ha realitzat MAI cap atemptat en terres israelianes és un fet fàcil de comprovar. I tot plegat fa una pudor molt lletja. Tanmateix, els terroristes són l’ISIS i no els seus finançadors i ensinistradors.

A Espanya hi va haver un atemptat l’11 de març, que així que s’havia produït, i contra el més ínfim dels sentits comuns, les autoritats espanyoles l’atribuïren a ETA, per bé que per evidència, lògica, obvietat i desplegament de la mínima intel·ligència, era clar que ETA no podia haver estat, és clar, si ETA no era una colla de simis. I va resultar que no, que no era ETA, organització que ho va negar des del primer moment; sinó que eren uns islamistes que, curiosament, deu minuts després de saber-se això, ja els tenien localitzats i foren abatuts perquè cap d’ells no pogués garlar en cas d’arribar a un judici. Aquesta ha estat la tàctica oficial de tots els estats democràtics moderns: caçar el terrorista i impedir d’aquesta manera que pugui declarar davant d’un jutge fets que podien posar en serioses dificultats els Estats que ens governen amb l’única intenció de fer-nos feliços i garantir la nostra llibertat i independència.

Que en el món no hi ha res que passi per casualitat fa molts d’anys que se sap o que ho hauríem de saber. Tanmateix la premsa, els lloros dels amos, sempre estan disposats a publicar el que se’ls mana sense tan sols corroborar la veracitat del que se’ls mana. I és just reconèixer que els periodistes que de veritat exerceixen la seva professió poden ser esquarterats vius, com el periodista executat en l’ambaixada del rei amic del capo de la màfia hispana; o morts en estranyes circumstàncies o malalties galopants; o són engarjolats i amenaçats perquè no diguin res que el públic no ha de saber. I això ho fan els Estats que vetllen dia i nit per la nostra salut, la nostra educació, el nostre benestar, la nostra seguretat, la nostra llibertat i la nostra independència, fins al punt que és lògic que mirant un telenotícies els ulls se’ns entelin de llàgrimes contemplant els nostres prohoms defensant la pobra ciutadania, com ho feia el Rei després del cop d’estat que ell va manar, o l’assassí dels GAL, el dels sacs de calç viva i que ara viu feliç en un consell d’administració en la més innocent de les innocències, per no parlar del criminal contra la Humanitat José María Aznar López, que a més de la tràgica gestió de l’11 de març, té l’honor de ser un dels criminals de la guerra d’Iraq contra manament explícit de l’ONU, i corresponsable de tota la destrucció de l’orient mitjà per a major glòria de l‘estat d’Israel.

Gràcies a totes aquestes gestions en el bé de tothom, hem gaudit de la privació de drets bàsics i fonamentals en les societats occidentals i hem tornat a veure l’exèrcit patrullant en territoris ‘democràtics i lliures’, perquè els militars ens defensaven del terrorisme islamista ‘made in USA’ dels jueus asquenazites per a major glòria del déu dels inferns. Un terrorista es pot amagar a qualsevol lloc, pot ser el teu veí, pot estar amagat en un tambor de sabó, en un locutori o en una mesquita, com l’Imam amic del CNI que atemptà a Barcelona, sense que els bons defensors de la llibertat i la democràcia no se n’adonessin, ni abans, ni després, ja no dic el dia de l’atemptat, que fou increïble no veure un sol policia nacional ni un sol guàrdia civil en tot el territori català a la cacera dels terroristes amics del CNI. Coses que són inexplicables i que només els malpensats i gent sense escrúpols ni bondat, gosen pensar que estan fets amb intenció. Us ho podeu creure que hi ha gent tan i tan malpensada, que és ben veritat.

I a tot això ara ha aparegut un nou invent, l’enemic invisible, sense partit ni ideologia, amb patent USA i manipulat per uns enginyers que van estudiar a Harvard i casualment i sense voler van tenir relacions no gaire lícites amb les autoritats xineses i el centre de Wuhan des d’on, en una altra d’aquelles casualitats que a l’atzar tant li agrada de posar-nos als morros, s’escampà sense, és clar, que ningú hi tingués cap responsabilitat, sinó que el virus, evolucionat del SARS, també fabricat amb patent USA a la Xina, pel seu compte, ha mutat i ha contaminat uns pobres rats-penats que han espargit la malaltia primer a la Xina i ara arreu del món, causant una mortaldat que ens esgarrifa i estaborneix, perquè la premsa no es pren ni un sol descans per acollonir tothom i amenaçar-nos de morir si no som obedients i fem cas a les autoritats que només viuen per donar-nos benestar, felicitat, llibertat i democràcia. Un moment, que m’eixugo les llàgrimes.

Que faci anys que Kissinger – un dels més terrorífics criminals els segle XX -, que Bill Gates – un dels prohoms de la llibertat i de la filantropia universal, no rieu! -, com que els Rothschild i els Rockefeller, faci anys que proclamen que cal exterminar part de la població mundial perquè ells seran més feliços, perdó, perquè tothom sigui feliç, lliure i gaudeixi del benestar que ells s’esmercen a escampar amb les seves donacions multimilionàries en fundacions per al bé del conjunt de la societat (el seu somni humit i la seva màxima esperança) tot això, també són casualitats de l’atzar, la maleïda llei de l’entropia, de la qual aquests benefactors no tenen cap culpa ni responsabilitat, només faltaria!

Quant a aquest virus mutant, viatjador, amant de volar i recórrer distàncies monumentals malgrat que el seu àmbit d’acció no excedeix el metre i mig de distància, féu estralls a la Xina, per vés a saber quin altre atzar de la vida moderna, i per un altre dels curiosos atzars entròpics, es desplaçà tot solet a Itàlia, cal suposar que havent sentit les meravelles arquitectòniques del país, i ha anat contaminant tot el continent, mentre els nostres representants polítics, tots preocupats per la nostra salut, el benestar, la nostra llibertat i la nostra independència, el deixaven viatjar sense molestar-lo per tal de no malmetre l’economia, que val a dir, que entre totes les coses és la més sagrada i venerable. Tanmateix, una vegada l’animaló innocent s’ha escampat, com ho fa la grip sense tanta publicitat ni alarmisme i amb uns resultats mortals que multipliquen per deu els del nou invent, perdó, el del mutant volador, els nostres polítics preocupadíssims per nosaltres, la nostra salut, el nostre benestar, la nostra llibertat i la nostra independència, s’han afanyat a cloure’ns a casa, perquè no prenguem mal, perquè continuem gaudint del benestar casolà (perquè ells, que estan tan preocupats per nosaltres, s’han dit que sempre hem d’estar treballant; doncs ara, han pensat a fer-nos gaudir si us plau per força de la convivència familiar amb sobredosi, pel nostre bé, oblidant-nos del passeig, que de vegades semblem gossos!, i de respirar aire pur, ara que és possible; però com ells vetllen per nosaltres, han pensat que potser l’aire pur ens farà mal, i que romandre com en una presó és el més saludable físicament i psicològica). Una altra aturada, el mocador ja xopa de tan moll com és, el pobre!

Jo sé que sóc un imbècil i que només els imbècils som capaços de contradir la superior intel·ligència dels simis polítics, i sé que culpar d’ineptitud, mala fe, intencionalitat, mala gestió, interès i destrucció del sistema econòmic per a major glòria dels filantrops de la nostra societat que, en acabada la crisi, compartiran amb nosaltres l’alegria d’haver superat aquesta casual crisi provocada per l’invent maliciós dels rats-penats, que per alguna cosa són com ratetes amb ales, mala gent... Sí, sé que m’equivoco, és clar, però jo hauria fet un advertiment, una vegada sabut que el virus dels dolentots rats-penats pretén exterminar-nos a tots, i hauria aconsellat unes mesures profilàctiques per a la gent més delicada, amb la finalitat d’aconseguir que la vida continués igual, amb la gent treballant, sense vida familiar, patint el risc de la llibertat i la independència econòmica que comporta els ingressos pel treball, sobretot, per evitar l’estat l’alarma, que comporta estrès, angoixa, por i ansietat – quatre elements ‘fantàstics’ per al sistema immunològic – i garantir que els serveis mèdics podrien actuar amb normalitat i absorbir sense dificultat els casos del virus malèvol dels rats-penats, amb la qual cosa garantiríem una administració de la salut pública adequada. Però jo sóc imbècil, i ells, el zoològic d’Estrasburg, van decidir de deixar que l’animaló s’escampés, després, han demanat l’alarma i han desorientat tota la sanitat europea. I mentrestant, la ONG sense ànim de lucre del BCE, ha tirat la casa per la finestra per socórrer els pobres humans europeus amenaçats per les accions dels petits batmans dolentots i ha farcit el mercat amb milions de milions, que per alguna cosa tenen la maquineta de fer dinerons.

Sense dubte és millor la por, la reclusió ‘voluntària’, la pèrdua de tota riquesa personal i de la llibertat, per bé d’un estat policíac que ens vigili i controli i ens asseguri del tot davant de l’amenaça terrible i terrorífica del malèvol invent dels rats-penats, que en ‘tres mesos’ ha matat quinze mil persones; els mateixos morts que en ‘cinc dies’ per tuberculosi (val a dir que la majoria són negres), per hepatitis en ‘una setmana’, per malària en ‘deu dies’ (també són africans) i protegir-nos, que tots sabem que l’animaló actual no és una grip comuna, la qual és capaç d’aniquilar sis-cents mil persones en una temporada i infectar a més de cent milions de persones.

Però, sí, jo sóc imbècil.

Tanmateix, amb la meva connatural estultícia i propensió a la maledicció sense fonaments, jo proposaria que una volta conclosa la crisi – si resulta que no és una crisi infinita per al nostre bé i la nostra seguretat – n’analitzem el resultat, i si el nombre de morts no excedeix almenys en el doble el de la ‘miserable’ grip i els resultats econòmics són desastrosos, exigim responsabilitats a tots els simis que han dirigit la crisi, amb una enraonada ‘excepció’ (com l’estat d’alarma) que consisteixi en la reinstauració de la pena de mort pública per als responsables de la ruïna del país amb una immensa mentida.

Potser aleshores, el zoològic d’Estrasburg deixaria d’estar habitat per deficients intel·lectuals i espavilats econòmics, i desfent el femer immens del zoo europeu, podrem reconstruir la sobirania nacional dels diferents països d’acord als principis de la solidaritat entre veïns i la col·laboració internacional contra els serfs i gossos dels amos i potentats.

S’agafa més aviat un mentider que un coix, tanmateix, per això, cal una miqueta d’intel·ligència, però sense dubte, després de la crisi – si no és infinita per tenir la garantia de la nostra llibertat de presoners protegits, que tot pot ser – tots els que han mentit restaran retratats, i de nosaltres dependrà d’exigir-los la justa retribució dels béns perduts en espècie, o en el seu defecte, en persona, animal o cosa, segons cada cas.

I d’afegit, regal de la casa, els números que els nostres estimats estats i corporacions ens oculten:

MATEMÀTICA VÍRICA

Espanya, mitjana de morts diàries: 1.084 (dades 2016)

Món, mitjana de morts diàries: 155.562 (dades 2019)

Infectats pel ‘bitxo’ inofensiu:

5000 infectats Catalunya de 7500000 = 0,06% 7 de cada 10000 habitants.

33000 infectats Espanya de 48000000 = 0,06% 7 de cada 10000 habitants.

80% diagnòstics ‘asimptomàtics’.

15% presenta la malaltia (un ‘puta‘ grip).

5% necessita assistència hospitalària.

2% de morts.

El bitxo és una grip molt mal gestionada. Si una grip no és una emergència? (Enguany, 300 morts les dues primeres setmanes de gener)

A QUÈ VE TANTA MENTIDA!!!

Joc de prestidigitadors: Mireu la mà! I mentre bades, et fan el truc.

AQUESTA ÉS LA MATEMÀTICA DE LA PURA VERITAT!

EL VIRUS ÉS LA POR, DESPRÉS VINDRÀ EL TERROR, i aleshores ja serà tard per a tot.

EL VIRUS DELS IDIOTES

Avui la revista Nature, segons informació de ‘El Nacional.cat’, ha publicat un article on ‘demostra’ que el virus dels nassos no és fruit de la manipulació genètica, sinó un dels molts accidents de mutació d’aquests agents que passen d’animals a l’home per zoonosi. Segons que es desprèn dels seus acadèmics coneixements, el fet que l’origen de la infecció sigui la ciutat de Wuhan, ciutat industrial i centre d’investigacions farmacèutiques i d’enginyeria biològica, és una desafortunada coincidència i la culpa de tot la té el rat-penat, o sigui, el retorn del comte Dràcula. Ves quines coses! I tot just avui la Xina comunica que ha desenvolupat la vacuna contra el virus! (Una pregunta incòmoda: en aquests centres criminals i estatals de guerra biològica, quan troben l’arma mortal, no preparen l'antídot? Són capaços, no ho dubto; tanmateix, no deixo de confiar que la intel·ligència els recomana de curar-se en salut).

Apart de l’exhibició d’incompetència, negligència intel·lectual i disfuncions mentals de tota la classe política, en una demostració sense precedents a la història de la humanitat, o gràcies a aquesta colla d’inútils, als quals els hauríem d’exigir responsabilitats penals, tenim una grip diferent considerada pandèmica, una grip que ensorrarà l’economia mundial amb tot el que això comportarà, i tot, amb un nombre de contagiats i morts que comparats amb la comuna grip fan riure. A EUA 6000 afectats i 108 morts, i la grip d’aquest hivern va causar 60000 morts. Després ens diran que no exageren i que l’amenaça és seriosa, accidental i que s’hi esforcen tot el que poden per resoldre el problema. La mare de Déu!

Quan la Xina va descobrir el brot a Wuhan, per accident, per culpa del comte Dràcula, tots els ximpanzés dels governs mundials, saltaven de branca a branca i menjaven bananes, fent-se facècies o dormint en els escons dels parlaments la migdiada d’un bon àpat. La Corrupció Europea, que no se sap on són ni se’ls espera, aquesta colla de delinqüents comuns, saltaven de branca en branca i menjaven bananes, permetent el tràfic de persones i mercaderies com si res no estigués passant. Però de cop i volta, algú va tocar el crostó dels ximpanzés i entre xiscles i estirades de pèls, les mones s’esveraren i començaren a patir d’una diarrea cerebral per causa del nervis que ha provocat la destrucció absoluta de l’economia per a major glòria dels amos i senyors del BIS. De seguida la criminal del BCE es va posar al capdavant oferint un ajut de 120000 milions d’euros per aturar la devastadora epidèmia de grip, malgrat que els seus números epidemiològics són irrisoris comparats amb les causes de mort habituals. Tanmateix, tots els simis europeus es posaren molt contents i imitaren la generositat del BCE i tothom reparteix milions de les arques sobreeixides de les economies mundials que, com tots sabem, si alguna cosa sobra en aquest món, són calés, justícia i igualtat. I així tenim a tots els limitats intel·lectuals fent veritables esforços per entendre el que és impossible que ells entenguin.

Aquesta crisi s’hauria resolt amb eficiència i sense contratemps, advertint la població de la mutació del virus de Wuhan, un virus intel·ligent i especialista en geopolítica, ja que es mostra molt contrari a la nova ruta de la seda xinesa, ja que ha atacat a consciència la Xina, Iran i Itàlia, tres dels esglaons clau de la ruta. Deixant això apart, advertint la població, sobretot la gent gran i la gent amb problemes respiratoris. posant a la seva disposició mascaretes de protecció i unes quantes mesures profilàctiques, s’hauria reduït el contagi i no hauria fet falta aturar l’economia mundial, que com tots sabem, està en un moment esplendorós, en el qual qui no és ric i es banya en dòlars sense valor o en piscines d’or i argent, és que és un miserable. Avui una mesura com aquesta (aturar l’economia) és el més indicat, tots els ximpanzés hi estan d’acord, mentre salten de branca en branca o d’escó en escó en el parlament europeu i les organitzacions criminals annexes. La nefasta gestió de la crisi inventada és per estabornir-se davant de l’estupidesa humana, i esborrona el fet de comprovar sense cap gènere de dubte que l’home sàpiens sàpiens va morir fa molts anys i ens ha deixat de llegat un mena d’hominoide, al qual se li atribueixen capacitats intel·lectives perquè parla, però que tanmateix si escoltéssim què diu, ens adonaríem que podem considerar en les seves paraules moltes coses, però sense dubte ni un bri d’intel·ligència humana, racional, il·lustrada, amb seny, ni tan sols amb sentit comú. I per això, veiem en tots els noticiaris una exhibició zoològica que substitueix els antics parcs animals on els homes passaven una matí o una tarda contemplant els animals que ens fan companyia en el planeta.

Curiosament els ximpanzés han considerat que la millor manera de lluitar contra el virus del comte Dràcula, és traient l’exèrcit al carrer, perquè deuen pensar que a cop de canonades i ràfegues de metralladora, el virus no podrà resistir la potent envestida. I mentrestant, entre vint mil i trenta mil soldats americans amb altres elements de l’OTAN, s’estan de maniobres militars per tota Europa en una operació preventiva que no s’ha ajornat com el futbol, el cinema, el teatre, el comerç i tot el demés, suposo que perquè els militars són immunes al virus de Dràcula, encara que tampoc no s’ha de desconsiderar la possibilitat que morin els trenta mil soldats per infecció del terrible i letal virus de Wuhan, fabricat per la sàvia naturalesa dels rats-penats. És bonica o no la història i la naturalesa? I la intel·ligència, no us provoca un calfred? Jo és que m’emociono! Jo que sóc tan ximple i idiota, davant del fet de veure aquesta exhibició monumental d’eficàcia, contundència i respecte per la gent, em sento petit i miserable comparat amb els prohoms de la societat que des dels governs estan gestionant tan eficaçment i ràpida una solució a un problema que s’erradicarà junt amb la desaparició natural del virus, després del qual, la vida humana serà el paradís universal. Ves, que no siguem envaïts per naus extraplanetàries després, una vegada hagin comprovat com de bé ens gestionem i com de savis són els nostres governants, capaços d’aniquilar el terrorífic virus, probablement, el causant de l’extinció de la vida a Mart, Mercuri, la Lluna, i qui sap si a Saturn i Júpiter i més enllà.

El virus desapareixerà, com el virus temporal de la grip, i ens deixarà un planeta nou, amb una economia sense possible solució i uns imbècils encarregats de gestionar un deute impossible de pagar. Ja veureu com donarem gràcies al Senyor d’haver-nos posat a prova amb el malèfic virus dels rat-penats maleïts i dolents!

Durant la desgraciada història humana mai no s’havia sentit una mentida tan gran, tan preparada i tan nefasta per a la humanitat com aquesta. Potser quan desaparegui el virus lamentarem que no ens fes el favor d’endur-se’ns i acabar com Mart o Mercuri. El virus és una enganyifa de dimensions universals, com l’estultícia humana, que és encara més immensa i sense límits coneguts, almenys fins ara.

BENVINGUTS A LA TIRANIA ABSOLUTA, LA TIRANIA DELS IMBÈCILS.

COVID-19, QUI HI HA DARRERE ?

El terror està inundant el món. Tota la premsa (que mereix tanta confiança com Pinotxo) no fa altra cosa que ser l’altaveu... de qui? Potser podem entendre millor aquesta enganyifa si hi pensem una miqueta i no fem cas de la proclama del «Morirem tots!».

La grip mata més de mig milió de persones cada any i n’infecta a milions arreu del món. Per molt seriosa i perillosa que sigui l’epidèmia anual, MAI s’han pres mesures tan alarmants com ara amb aquest coronavirus patentat (si no estic mal informat, patentat per Bill Gates – que cadascú tregui les seves conclusions -) amb el qual s’experimentava en els laboratoris de Wuhan. Actualment, al Congo hi ha una epidèmia de xarampió (suposo que com són negres, els laboratoris no hi tenen gaire interès) que ha provocat 6000 morts i ha infectat a més de 300000 persones. Això sí que és una epidèmia nacional! Tanmateix, a la Xina apareix el virus – suposadament perillosíssim – i l’única mesura presa per les autoritats xineses ha estat ‘tancar en una presó la ciutadania’, mentre han permès que el virus s’escampés. Com a mínim és més que sospitós el procediment i l’absoluta negligència i incapacitat de les autoritats no sols xineses, sinó mundials. Qualsevol sap que en cas d’infecció el primer pas és l’aïllament del focus. Però això no es féu, o, sí i no. La informació que hem rebut ha estat inexacta, manipulada i interessada. El cas és que el virus ha aconseguit, gràcies a les ínclites ments governants, escampar-se sobretot a Europa, com per art màgica, en gran manera perquè a cap dels lluços europeus, menys encara als dròpols assassins de la Corrupció europea que deixen morir els emigrants al mediterrani – que es cobra més vides diàries que el virus – se’ls ha acudit que el primer que s’havia de fer era aïllar Xina (lògicament col·laborant en l’erradicació del focus infecciós), tenint present la gran població del colós asiàtic. Però els ximples que ens governen, estaven per altres coses... o obeïen les ordres dels amos?. Qui hi ha darrere d’aquest vergonyós desastre? Un ridícul monumental en ple segle XXI, com agrada de dir als més ximples entre els més ximples.

La borsa s’ha enfonsat amb la pèrdua de les inversions dels ciutadans que ‘han d’’invertir perquè els lladres dels estats i els bancs no els devorin el fruit del treball. Han escampat una por insòlita, tan immoral com irreal, exacerbant la realitat. Qui hi ha darrere? Curiosament, l’OMS, que mereix tanta confiança com el responsable d’un Casino, i que ha estat la primera a disparar les alarmes, els mateixos que ens acolloniren a tots amb les vaques boges (què se’n féu), el SAR i les grips porcines i aviàries i tantes altres mentides que després de vendre milions de vacunes, resten en no res. Apart d’aquesta organització de la desinformació i la mentida, avui, la terrorista més perillosa del planeta ha fet unes declaracions advertint que la seva organització criminal ha pres mesures i n’estudia altres, totes, segons la terrorista, per resoldre els problemes de la gent, que segons que creu, pensem nosaltres que és la seva màxima preocupació. De fet, s’ha de tenir molt poca vergonya per haver pertangut al FMI i fer veure que es té la mínima preocupació per la gent i no pels seus diners. Només de recordar els criminals que han dirigit el FMI, n’hi ha prou per saber quina mena d’organització mafiosa és. A Espanya tenen tancat un dels seus directors gerents, el lladre professional Rodrigo Rato, que curiosament s’ha fet un fart de dirigir ministeris, organismes internacionals i bancs, no havent deixat en cap de les seves gestions altre residu que la corrupció i el frau. I aquest és només un exemple. Així doncs, ja tenim a la terrorista mundial escampant la por per a preparar el proper robatori universal, ja que com ella mateixa ha declarat, podríem tornar a la crisi de 2008, la qual cosa no poso en dubte, havent una criminal com ella al cap de l’organització mafiosa del FMI com a sucursal del BIS. En fi, que tot resta entre les mans ensangonades dels criminals que els pallassos de la Comunitat Europea obeeixen com a un oracle; un oracle imbècil, però, això ja passa, els imbècils fan cas dels oracles per a imbècils.

El Covid-19 és l’últim crit en enganyifes universals! Morirà gent, ja que aquests criminals no tenen cap remordiment si uns euros robats de més són ingressats en els seus comptes. Cap escrúpol ni cap veritat podem esperar de la colla d’ineptes i venuts que dirigeixen el femer europeu, tots són agenollats en la immundícia resant als seus amos i senyors, com Pedro Sánchez que rep les ordres directament de George Soros, l’enemic públic mundial número 1.

Per tot plegat, no us preocupeu per les mentides que ens volen fer creure. Tot és un immens teatre, després del qual tots comprovarem com els grans criminals del món (dels quals sabem perfectament els noms, els crims i les organitzacions solidàries i filantròpiques, tot tant! com criminals, que dirigeixen), sí, després veurem com han augmentat la seva riquesa i han escanyat més els països ofegats pel deute, i com s’afanyaran a saquejar les arques dels estats amb l’excusa del socors ofert pels sicaris del BIS. Els terroristes econòmics han enfonsat progressivament les economies lliures (abans) del món, gràcies a la trampa de la globalització (el sistema de la llibertat màxima per a imbècils i indocumentats), i després de destrossar (Lagarde com a cap de boc) totes les economies sud-americanes, ara han posat l’ull en la desenvolupada Europa, on de ben segur s’han adonat que hi ha la més gran riquesa social del món. Però, no espereu que cap dels ximples que dirigeixen Europa faci res. Itàlia ja ha demostrat l’absoluta negligència, incapacitat i quin és l’‘interès’ dels seus gestors polítics – que en bona lògica haurien d’estar empresonats, perquè la presa de responsabilitats essent un irresponsable, és un delicte que cal que sigui reparat amb penes de presó, i no pas lleugeres -. Ara els segueixen els dròpols d’arreu del continent, en una competició de deficients intel·lectuals, vejam qui la fa més grossa. I així han convertit Europa en una perfecta exhibició d’imbecil·litat política i sanitària (excuso els professionals de la sanitat, que prou tenen amb haver de suportar els limitats intel·lectuals que es dediquen a la política, o sigui, a llepar les mans ensangonades a canvi d’uns càrrecs que dissimulen la seva absoluta incapacitat).

Per concloure, i demostrar la darrera de les frases de l’anterior paràgraf, només penseu que l’homicida, colpista, lladre, comissionista, puter, mentider, feixista, farsant i Borbó, el capo de la màfia espanyola, el tirà hereu de Franco, no serà investigat per robar 50000000 d’euros als seus ciutadans, aquells que el mantenen com a paràsit, a ell i a tota la púrria de la seva família. El Pedrito Sánchez, un curt de gambals de llibre, tant curt com inversament proporcional és de penques i poca-vergonya, junt amb el seu partit, al capdavant de la defensiva protecció dels feixistes de PP i Vox del seu rei emètic, impediran la investigació del robatori de les comissions i del frau a la Hisenda Pública, perquè els feixistes tirans espanyols, ara amb l’execrable i miserable Felipe VI, continuaran perpetuant la tirania borbònica a Espanya, l’exercici lamentable de la més gran banda criminal de mafiosos que ha trepitjat mai la península Ibèrica. I amb tot això, amb el Covid-19 ens engaliparan i dissimularan els crims constants i intolerables en democràcia i llibertat, de la banda criminal borbònica, de la qual és interessant de recordar que la concubina de l’emètic (que ja s’ha d’estar malament per tenir relacions amb una cosa com l’emètic) ha presentat denuncia al Regne Unit per amenaces de mort del seu examant, un home (i perdoneu que amb l’ús d’aquest substantiu us ofengui a tots) que com veiem, el més digne tracte que hauria de rebre és el que el 21 de gener d’un llunyà 1793 rebé un dels seus menyspreables antecessors.

EL VIRUS DE VERITAT PORTA CORONA. Però no us amoïneu, no espereu res, que els copròfags del Parlament Europeu i el Consell i la Corrupció, continuaran menjant els fruits saborosos que els donen els amos, sense importar-los la sang, la putrefacció ni la ignomínia dels seus àpats, que ells ja estan immunitzats contra tot allò que tingui un mínim de sentit comú i, més immunitzats encara, contra el que tingui un mínim principi d’ètica. Ara ja, ni en són conscients del significat del terme! Per això s’asseuen als escons a dormir per cobrar el pagament dels amos, sense importar-los el més mínim els crims que ells mateixos executen per obediència o per negligència; perquè estan vacunats, i ja no els resta cap vestigi d’humanitat.

EL COVID-19 ÉS L’INVENT PER ACABAR D’ENSORRAR L’ECONOMIA, I PER A PODER ACUSAR EL POBRE VIRUS DELS CRIMS DE LA MAFIACRÀCIA (que ells, no ho oblidis, són molt bons: només vetllen per tu).

MAFIACRÀCIA

Malauradament, són mals temps per a la llibertat i la justícia. Arreu del món, dels països amb règims dictatorials oberts o encoberts (majoria) a les suposades democràcies occidentals (minoria), la llibertat i la justícia han estat humiliades. No entraré a considerar els règims dictatorials perquè la llibertat i la justícia hi són substituïdes per obediència i venjança, i els dictadors poden fer el que els sembli bé, d’acord sempre als interessos dels ‘països democràtics’ que, a canvi de l’explotació i col·laboració del país, permetran el tirà d’exercir sense cap impediment. Tal com hem vist amb el príncep àrab que, amb el consentiment i el beneplàcit de les grans democràcies mundials, va esquarterar viu un periodista, mentre tota la delinqüència que representa la voluntat dels pobles democràtics, reia les gràcies de l’esbudellador i ha estat la primera a ocultar l’execrable crim. Com va fer també en els diferents atemptats terroristes de falsa bandera i els responsables dels atemptats, amb els quals es reunia per comandar la lluita contra els criminals, que curiosament, s’asseien en la mateixa taula i empastifaven de sang les cadires i els papers, mentre somreien, perquè aquesta els és una característica especial: aquests criminals sempre somriuen, és el tic del cinisme.

Malauradament, són mals temps per a la llibertat i la justícia. Arreu del món la premsa està comprada i les eleccions són un espectacle per a babaus, on el teatre, la mentida, la manca de compromís i l’enganyifa són la gràcia i l’entreteniment per a la gent d’unes societats frustrades i desenganyades. Els partits polítics d’arreu s’han convertit en cubells de brossa que admeten qualsevol tipus de poca-vergonya si la seva poca ètica i el seu desenfadat posat hipòcrita pot garantir-los uns escons més i uns càrrecs d’on viure a compte del treball dels ciutadans, als quals, aquests indigents intel·lectuals, espremeran per mantenir els seus beneficis i superar la crisi que els seus amos provoquen sense que els afecti gaire, ni en la butxaca ni en l’aspecte ètic i social. Aquest tipus de marginats socials ha d’arrambar-se a la protecció dels amos sense escrúpols, els grans mafiosos internacionals que els tenen compradets i els donen galindaines i els entretenen perquè els hipòcrites babaus obeeixin si volen continuar vivint del saqueig dels ciutadans. Per això, avui, els partits polítics d’arreu són pures organitzacions criminals al servei de la mafiacràcia, els banquers centrals i privats, les corporacions criminals i els especuladors venerats per tota la classe universitària dedicada a la ridícula professió d’economistes, que és gairebé, i dic gairebé, dedicar-se a l’estudi del robatori sistèmic dels béns de treball dels ciutadans, siguin assalariats o petits empresaris. Polítics, economistes i periodistes s’asseuen davant de la porta dels amos, mouen la cua a poc a poc, tenen les orelles ben dretes i la llengua sobresortint del musell, tot esperant, una mica inquiets, però fidels fins a l’extenuació, esperant que surti l’amo i li puguin donar la poteta en senyal inequívoc d’obediència i sotmetiment, per un plateret de pinso deshidratat. Tots ells estan pendents dels amos i de la seva voluntat perquè entenen que la voluntat de l’amo és la seva llibertat i justícia. I no us amoïneu, que aquesta gent no s’escandalitzarà per res, ells mouen la cua, orelles dretes, la llengua entre les dents, sempre satisfets de servir els amos, i amatents de resoldre’ls els problemes, que per això reben el pinso deshidratat que paguen els treballadors.

Ara tenim un nou delicte del criminal número 1 de l’estat espanyol, Juan Carlos I, un veritable paradigma en quant a currículum criminal, perquè ho abasta tot: el colpisme, el robatori, l’homicidi fraternal, que sempre és més emocionant i més tendre que el crim a un desconegut, l’extorsió comissionista, de la qual és mestre entre els mestres, per no parlar d’altres qüestions ètiques, de principi o morals quant a la consideració dels altres éssers humans, pels quals, el fill de Franco, sent tanta devoció i caritat cristiana, que ell és molt cristià i catòlic vaticanista, sí, sent la mateixa afecció que pels elefants. Però, que ningú no s’amoïni, cap dels periodistes ni cap dels polítics exposarà els crims del rei de Franco, tots somriuran com feien amb l’esbudellador de Riad. Vejam si així hi ha un augment de pinso. Ah!, i no us penseu, que la Democràtica Reserva Espiritual dels Drets Humans i Civils de la Justícia i l’Equitat que és representada per la Corrupció Europea no hi dirà ni un mu, vaja uns, aquests!, si els d’abans eren mesells i servicials, això que hi ha ara a la Corrupció Europea és de jutjat de guàrdia. Aquests callaran, miraran on hagin de mirar i els relliscarà l’enfonsament polític i social d’Europa i més encara l’enfonsament cultural, ves!, ells miraran el compte-corrent que engreixen a canvi de favors i delictes diversos, mentre uns éssers semblats als humans s’ofeguen a la mediterrània amb la col·laboració activa d’aquests assassins de despatx oficial europeu. Quan els amos els van dir, ara feu entrar qualsevol cosa que cerqui feina i desarticuleu tot l’entramat social dels vostres països, ensorreu les feines, feu davallar el preu de contractació i augmenteu desorbitadament el de l’habitatge, enfonseu les garanties dels treballadors, robeu-los amb l’IVA, amb la Declaració de Renda i amb els Impostos, que podreu imposar per a tot allò que us piqui en qualsevol moment, que la mafiacràcia està darrere vostre per socórrer-vos. I els de la cua i les orelles, amb la llengua entre les dents, deixaren entrar qualsevol cosa que travessés la frontera, sense cap garantia ni seguretat i en perjudici evident i demostrable dels interessos dels ciutadans que són explotats amb els impostos dels quals viuen els polítics i els lloros de la premsa, així com els economistes del robatori elaborat en les més desprestigiades universitats del món, i tot plegat, per garantir que quan la mafiacràcia fiqui la pota fins al fons, com sempre, els dinerons de tots aquests esclaus del segle XXI els reposin els calés dels esclaus que han robat i malbaratat amb l’aquiescència i col·laboració dels governs i l’assentiment mut dels parlaments, que són una mena de zoològic on trobaràs tota mena d’animalons: de molt perillosos, d’agressius, de paradets que viuen com abduïts, tan sense cervell!, i de dolços exemplars dòcils i afectuosos, generalment molt somrients. I en aquest món extret del Llibre de la Selva viuen les sangoneres extractives de la mafiacràcia. Una gent molt ben vestida, molt educada, molt responsable, molt ben equipada, molt primmirada, molt selecta, molt estricta, molt ben pentinada i maquillada i sempre preparada per manar els crims més execrables mentre fan un esplèndid dinar en el millor restaurant de la ciutat, entre somriures moderats i brindis solidaris. Són tan bona gent! Hi ha tanta honradesa en els seus ulls! Hi ha tanta rigorositat en els seus actes! Hi ha tant de tant que jo crec que avui els hauríem de nomenar sants: Santa Caixa, Sant Santander (que fins i tot té ritme, potser perquè el Botín morí en unes ‘curioses circumstàncies’ que ningú no ha volgut investigar, ves, quines coses!, ells que són l’honradesa, la rigorositat, la moderació i, sobretot, la inquietud de fer Fundacions per ajudar els pobres, pobres!), Sant Sabadell, Sant Bilbao... Jo, és que, perdoneu, m’eixugo les llàgrimes dels ulls. Qui no considerarà miserable Jesús de Natzaret comparat amb aquests veritables prohoms de la caritat, la justícia i la igualtat! Per això el Papa de Roma, sant entre sants, bondat entre bondats, il·luminació entre il·luminacions, sacrifici entre sacrifici, devoció divina entre totes les devocions divines i per tant absolutament desinteressades, pobre entre pobres, pecador entre pecadors, protector de violadors entre violadors (ui!, em penso que això no tocava), per això, el papa els renya de mentida.

És molt bonic el món en el qual vivim. Tothom té respecte per tothom, la meritocràcia és l’essència essencial de l’essència essencial del sistema, on cadascú té el que es mereix, i si has estat capaç de carregar-te una Caixa social i convertir-la en una empresa de robatori perpetu i impune, què dir! Com no serà l’Isidre, sant entre sants! És molt bonic, aquest món. Ens donen tots els entreteniments, tots: putes, jocs, drogues, parcs d’atraccions, Internet, tele, cinema, jutges, polítics, esports i sobretot els ídols del futbol i la música, els nous Newtons i Kants, els grans emprenedors de la nova modernitat... M’haig d’aturar, perquè les llàgrimes m’entelen la pantalla i no sé què hi escric; que això és el que dirien els mafiàcrates, que veuen a la gent com jo com a uns miserables mentiders, difamadors sense escrúpols i ganduls sense art ni benefici, o sigui, éssers repugnants que encara creuen en la merda de la llibertat i la justícia. Pensen en mi i es diuen: Tros d’imbècil! Vols més llibertat que la que tens? Dius el que vols, fas el que vols, votes el que vols – encara que després sempre guanyin els nostres -, i reclames Justícia, però quina justícia més vols: és eficaç, ràpida, equànime i absolutament imparcial. Miserable de merda, em diuen, afectuosament, perquè ells són molt afectuosos, amb tothom, amb homes, amb dones, amb nenes i amb nens, ells no senten cap fàstic ni fan discriminacions. I jo els escupo baixeses i mentides com les que goso escopir-los, i ells em deixen fer-ho, perquè són bons i ho comprenen tot, que la seva magnanimitat és quasi digna de la divinitat, què dic, més que la divinitat, i que Déu em perdoni per la blasfèmia, però ells s’hi escarrassen tot el dia per fer-nos feliços, mentre que Déu, i no T’ofenguis!, ens deixa aquí abandonats i ens espera quan els cucs ens hagin devorat. Déu, sigues just, i reconeixeràs que la bondat i la intel·ligència de la mafiacràcia et supera. Pensa, si no, en el invent aquest que s’han tret ara per acollonir tot el món i ensorrar l’economia per a fer-se més rics i així poder-nos ajudar a tots a ser feliços, que ells, a més, ens ho ensenyaran. La pesta del segle XXI, aquest meravellós enginy que han descobert i solidàriament han repartit, i que els lloros s’han encarregat d’escampar en forma de por. Oh, és que és tan emocionant!

La mafiacràcia ens matarà a tots, els imbècils com jo no compten, perquè la meva vida no els costaria res d’aniquilar-la sense despeses, ves, i sense que ningú els digués res, cony, al capdavall fan neteja d’inútils i desqueferats! Molt ben fet, si fins i tot jo estic d’acord amb la seva suprema saviesa i ascètica magnanimitat. Oh, ja torno a plorar! Cony, quin dia! El que deia, la mafiacràcia ens matarà a tots, però n’hem d’estar ben orgullosos d’haver tingut l’honor que siguin ells els que ens exterminin, o podeu concebre algú altre digne del vostre crim? Ells són els vostres amos, i ells tenen l’absoluta llibertat i justícia de fer-vos desaparèixer per al vostre bé, per al bé dels altres o per al seu propi bé. No sigueu rancorosos!

Visca la mafiacràcia! Ara que la tenim tan ben representada a la Comuna Europea: els assassins de siris i d’altres hominoides al mediterrani (els quatre genets de l’Apocalipsi: La Corrupció, el Consell i el Parlament, amb la inestimable col·laboració de l’honradesa i l’honorabilitat, la suprema intel·ligència i la màxima diplomàcia i respecte que representa el lacai Borrell). Visca la mafiacràcia! Els morts al mediterrani haurien de demanar perdó! Com els siris, els afganesos i els iraquians, haurien de demanar perdó a Aznar i als altres tres criminals – ai!, perdó, sempre em confonc- als altres tres prohoms i profetes de la llibertat i la justícia que ens alliberaren de parlar siri, afganès o iraquià depenent de la zona que ens hagués tocat després de la terrible invasió que volien fer els terroristes; però teníem el far d’Alexandria, la llum de la mafiacràcia per a salvar-nos a tots: I matant uns pocs milions d’hominoides de caràcters àrabs, fent-los fer una diàspora merescuda i justa, a nens i nenes i vells i velles, que són tots terroristes, com ens ho deien els profetes de les Açores, i així han aconseguit de calmar aquelles terres, que avui viuen en pau i una llibertat i justícia gairebé divina – almenys, uns quants milions ja hi han ingressat, per l’abnegada dedicació dels nostres profetes – i que tots lloem i agraïm.

Visca la mafiacràcia europea!

PUIGDEMONT A PERPINYÀ

El dia 29 de febrer el MHP Carles Puigdemont va convocar més d’un centenar de miler de persones a Perpinyà en un acte ‘simbòlic’ de retorn a Catalunya. La participació de la gent va tornar a ser admirable, tant per la capacitat de mobilització com per l’absència d’incidents en una aglomeració tan important de gent. Sense dubte, el MHP va demostrar que és la figura política més important del país. Cap altre polític té la seva capacitat de mobilització ni la confiança de la gent. El MHP ha aconseguit el miracle que els seus greus errors, ben intencionats però errors, el poble no els els tingui en compte. El poble de Catalunya creu en les seves paraules i considera que tothom pot equivocar-se. El fet de reconèixer els errors i persistir en la lluita per reconduir la situació és una actitud que els catalans valoren, i per això li donen un incondicional suport. Tots sabem que hi ha hagut una immensa maquinària d’intoxicació, de desprestigi, de persecució i d’isolament dirigida des de la Zarzuela i seguida per ‘l’aristocràcia feudal de la consolidada democràcia espanyola’, així pels espanyolistes que enyoren el gran Caudillo que avui representa Felipe VI, com pels botiflers catalans, somrients mesells i servidors de l’amo colon a canvi de les almoines i prebendes que la dignitat reial es presta a concedir-los. El nombre d’esclaus voluntaris de la monarquia en terra catalana és per fer basarda i posar-se a tremolar. I n’hi ha de colons-colons - C’s, PP, PSC, i la incorporació de l’antic règim, Vox -, de vigilants de colons (com en els camps de concentració) - ERC i Comuns – i n’hi ha que per la seva nul·litat política són més un entrebanc que la possibilitat per a cap solució – Petdegat i CUP.

El problema real, però, no és la voluntat del poble de Catalunya d’expressar lliurement i democràtica la seva determinació política, sinó els principis democràtics, ja no d’Espanya – que no ho és, ni se l’espera – sinó del femer europeu. ‘La cosa aquesta europea’ és l’enganyifa més gran de la història del continent. La qualitat democràtica europea és comparable a la qualitat democràtica de qualsevol dictadura on el tirà sotmet el poble a una consulta teledigirida per la pressió dels mitjans de comunicació i el terror intrínsec del règim, com comprovem dia a dia en el cas d’Espanya, aquest país que en el femer europeu és considerat una democràcia consolidada, amb la qual cosa els polítics del continent demostren la seva limitada capacitat intel·lectual i la subordinació a les ordres del BIS i els seus braços executors (FMI, BM, BCE, Corrupció Europea, Consell de les ‘Famílies’ i el Parlament dels dròpols, inútils, bèsties velles i mesells servicials).

No hi ha cap dubte que amb actitud i convicció democràtiques, així en la tirania espanyola (cosa impossible) com en la suposada democràcia i estat de dret europeu, la solució al problema és la consulta refrendaria, que demostraria la ‘realitat política’ del país i obriria les possibilitats a una gestió del problema amb coneixement de la voluntat de la gent, que se suposa que és la màxima inviolable de qualsevol democràcia. Tanmateix, la perfecta presó europea permet que els ciutadans introdueixin els papers higiènics en les tassetes democràtiques, comunament denominades ‘urnes’, i després es reparteixen els papers higiènics convertits en bitllets gràcies a les magnífiques gestions dels Bancs Centrals, aquestes institucions corruptes que emeten bitllets de monopoli per sostenir un sistema que fa trenta anys que fa aigües per tot arreu, però que permet els amos del BIS i els mesells de la classe política europea viure del treball de la gent, en un exercici feudal que permet als paràsits viure de la feina i l’esclavatge de la ciutadania. No ens podem enganyar avui, a Europa no hi ha un sol polític que no sigui corrupte, almenys els que han tastat poder, ja que el poder és en mans del BIS, i si no, li ho pregunteu al putxinel·li de Pedro Sánchez, que rep les ordres directament de George Soros, el més gran criminal actual del planeta, el qual es presenta a Madrid i fa una reunió privada amb el president del govern, sense fer-ne públic els motius ni els temes de les converses de les reunions. El BIS mana, Europa calla i obeeix, George visita Espanya i el putxinel·li es compromet a obeir i servir els amos. Amb aquesta relació de poder, és fàcil de guanyar les eleccions, ja sigui per la intoxicació dels suposats mitjans de comunicació com pels sofisticats sistemes de frau electoral que vivim en tots els països democràtics.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, la proclama a mantenir la resistència fins a la victòria, que està molt bé, fretura d’algun suport sòlid, si vol reeixir. No dubteu que en el femer europeu que teniu la desgràcia de trepitjar i que podeu comprovar fins a quin punt n’és, de putrefacte, no hi ha res a cercar, perquè l’únic que hi trobareu serà la presó europea que els amos estan construint. El fet de cercar la llibertat a Europa és com pretendre gaudir de llibertat en un zoològic. Si aquesta és l’aspiració, la veritat, entre el feixisme de Felipe VI i el neofeudalisme europeu, res podem esperar més que la pèrdua de la llibertat i de drets. MHP esteu com a parlamentari a la gran comuna europea, en aquell excusat on de segur que dia rere dia heu de comprovar què és el que és Europa. Penseu en França, i la persistent voluntat de la titelleta dels Elisis d’imposar als seus ciutadans – els seus electors i poble – la voluntat de la Corrupció Europea dirigida pel BIS i la sucursal del BCE, avui dirigit per una de les criminals més terribles del planeta, l’amiga dels mafiosos i de la corrupció sense fronteres, dita, Crhistine Lagarde, la terrorista econòmica que ha destruït les economies on la gestió del FMI ha posat les mans, enfonsant els països, la qual cosa vol dir a la seva gent i no als putxinel·lis corruptes sense escrúpols que es fan dir polítics i només són delinqüents comuns. MHP, vostè n’ha de conèixer a grapats, si jo els puc reconèixer des de la distància i malgrat la intoxicació dels mitjans de comunicació, aquests pamflets de la mentida, dels quals només de veure el nivellet dels seus responsables, és fàcil d’escatir qui els mana i perquè ells obeeixen sense oposició.

Si veritablement pretenem fugir de l’opressió que patim des de 1714, i que certifica el Decret de Nova Planta de 1716, que ens constitueix en colònia castellana per usurpació de la gestió política per dret de conquesta, com és expressat literalment en el document; si veritablement volem tenir el nostre país, no cerqueu ajut en els europeus, que prou que sabeu que més que respondre a drets i llibertats, s’interessen pel gruix de la teva butxaca i el que en poden treure, que sabeu prou bé que aquesta és la solidaritat europea que tant els agrada de defensar als titelletes en el parlament de fireta d’Estrasburg. Europa és un absolut fracàs des del primer dia. I ho és perquè la finalitat de la unió és preservar el dret d’opressió, de sotmetiment i de robatori de les grans empreses bancàries, les immenses corporacions internacionals i els especuladors filantrops que són com Robin Hoods moderns, roben a mans plenes tot el patrimoni de la ciutadania i dels països per a repartir-se el botí i després, amb un somrís i multitud de Fundacions, perpetuar el robatori sistemàtic i alhora deixar anar almoines, presentades pels mitjans de comunicació com a donacions desinteressades de la immensa bondat que tenen els amos. Sabeu bé de què parlo. L’altre dia, els caps de les organitzacions criminals bancàries espanyoles amb antiga seu a Catalunya, servents del feixista espanyol, declararen les mentides de sempre en la ridícula comissió d’investigació del parlament de Catalunya, una altra institució, que molt honorable president, necessitarà una reforma de dalt abaix, després que la immundícia política sorgida el 21-D l’hagi convertit en una vergonya democràtica. Els lamentables espectacles d’aquest zoològic són prou per perdre la confiança del tot en la política; i això, és culpa exclusiva dels titelles i dels putxinel·lis que els partits polítics enlairen – capelletes de corrupció, extorsió i robatori; com sabeu prou, que teníeu en el cap del partit a un dels mafiosos més destacats de la història de Catalunya, el mestre d’ètica Jordi Pujol -. Fer una repassada a la classe política catalana és prou per veure que no hi ha classe política, i si n’hi ha, és que la classe política, vol dir, senzillament, abeuradors i menjadores per a incapaços, inútils i subornables lloros que, això sí, són molt destres en els malabars de paraules, per bé que sempre diguin el mateix per no dir res.

Per tot plegat, MHP Puigdemont, si veritablement hem de posar-nos en marxa, no confieu ni un segon en el femer europeu i no espereu la mínima clemència de la dictadura espanyola. Què fer? Ara ja no ho sé. És cert que, el seu moment, la millor opció era mirar a Moscou. Haver afrontat Europa com l’enemic que és, ens hauria fet forts. Ara, no crec que els interessos russos, puguin coincidir amb les nostres demandes; crec que ja hi arribem tard. On cercar el suport polític i econòmic necessari? On trobar el compromís de defensa militar si calgués – que caldrà ? No ho sé pas, ara. Tanmateix, no dubteu que tenint i tot la raó i el dret, Europa us lliurarà al botxí espanyol i se’n rentarà les mans. No fa altra cosa, garlar de drets i violar-los a la primera. Recordeu la protecció de la llibertat d’Assange o la de Snowden, que ha hagut de ser protegit pel tsar Putin. Això us hauria de fer pensar. Putin no és la reencarnació dels valors de la llibertat i la democràcia, però Putin no és un hipòcrita violador de drets com els caragirades europeus. O heu oblidat com Europa va socórrer els lladregots dels bancs amb els diners de la gent que ja havia estat robada i que tenia a l’Estat el fruit dels seus impostos. Si s’haguessin ensorrat els criminals, la crisi actual seria història i hauríem netejat de rates el clavegueram europeu, però per això estaven les titelletes i els putxinel·lis europeus, per salvar els seus amos.

MHP Puigdemont, us encoratjo a tirar endavant, però heu de saber on cal trobar els suports reals. ERC ja sabeu que són un monstre fet amb la carn de la traïció de l’autonomisme pujolista (la capelleta de la delinqüència impune made in Spain) i el botiflerisme de la socialdemocràcia monàrquica que garanteix els privilegis i el ‘quid pro quo’ (mercaderia: Catalunya; compensació: Diners). Ara tenim el mossèn, el vostre pitjor enemic, a la presó, i penseu que no en sortirà fins que no us hi posi a vós; això és com el monopoli! Per no parlar del traïdor reincident i pertinaç del Torrent o el misteriós Aragonès, l’home que posà el cul en la cadira i mai més s’hi ha desenganxat, passi el que passi, peti qui peti. Amb l’enemic a casa no es pot anar a la guerra. Penseu-hi. Aquests són els que us han aïllat i ara breguen com no està escrit en cap llibre ni manual, per lliurar-vos emmanillat al cabdill de la seva estimada Espanya, com el mossèn no es cansa mai de repetir.

Esteu sol, teniu el suport del vostre poble, però penseu que sense una visió geopolítica de la situació, el fracàs és inevitable. Espanya és un enemic sense escrúpols i el tirà un digne representant de la saga criminal dels Borbons. Ens ho han dit molt clarament. I vós sabeu que si no ens maten a tots, és perquè som la gallina dels ous d’or, que si només els hagués de pesar alguna càrrega moral, ja us dic jo, que recolliríem els ferits i els morts a carretades. Espanya ha estat un imperi sanguinari, i això és el que més els enorgulleix. Si voleu reeixir en l’empresa, no podeu oblidar que l’enemic ens odia, amb l’odi que sent l’amo envers l’esclau quan aquest reclama la seva dignitat de persona. Tanmateix, tots sabem que en el crim de la humiliació, l’humiliat no pot ser culpat del crim, ja que el qui humilia és l’ésser execrable.

Si hi hagués política i polítics, hauríem votat i d’acord als resultats s’hauria cercat una sortida civilitzada a la situació. Malauradament, avui no hi ha polítics, i les titelles, com en els teatrets de nens, es peguen amb bastons i espases, i així fan riure els amos i als infantils ciutadans que acudeixen a tan repugnant espectacle, perquè avui, MHP, la política és un espectacle repugnant. Hipòcrites, mentiders, traïdors, incapaços, inútils, caragirades, enzes, rucs, ximples, pallassos (en aquesta espècie, C’s destaca per damunt de tot amb els seus exasperants i ridículs representants), santiviles, durans, margallos... i això quan no són criminals de lesa humanitat com González i Aznar. Per això, MHP, molt de compte, perquè a la política hi ha molt energumen i molt poc remordiment.