La defensa pròpia és una causa eximent de responsabilitat penal quan es necessita per a impedir o repel·lir una agressió injusta contra un mateix o els béns propis o de tercers. Malgrat el que puguin dir els analfabets amb toga, la defensa pròpia avui és legítima per a tot ciutadà per tal de defensar-se dels criminals que el desgovernen des de totes les instàncies, inclosa la judicial, un autèntic femer. Si algú et vol matar, tens el dret de matar l’agressor, si no hi ha altra manera d’evitar la teva mort; si algú et vol prendre el que és teu o de tercers, pots fer ús de la violència fins a extrems - diguem-ne - no naturals, per tal de protegir els béns de l’agressió, però sempre, de manera proporcional. Convé que ens quedin clars aquests conceptes, perquè són fonamentals per a entendre tot el que s’aplega en el capítol d’avui. No cal dir que la vida social es fonamenta en l’imperi de la llei i l’exercici de la justícia. Sobretot, en la justícia, perquè les lleis, com tots sabem, canvien, però els principis fonamentals de la justícia, en tant que pertanyen a l’ètica, poden ser discutits, però són sempre els mateixos. En una societat sense llei ni justícia hi impera ‘l’esperit de la venjança’, i tothom es converteix en jutge dels altres, en el que és una espiral de violència venjativa que converteix la societat en un estat de guerra. Per això, per tal d’evitar la venjança i remetre l’aplicació de la justícia a la societat en general, aparegueren els jutges, els homes imparcials que dirimien els conflictes i els resolien pacíficament amb el seu veredicte o sentència. Així doncs, la finalitat de la Justícia és evitar la venjança, i el principi fonamental de tota societat, per damunt de la justícia, és el dret a la defensa pròpia (sempre de manera proporcional a l’agressió).
Ara, com cada dia, us presentaré tot un seguit de criminals, assassins, lladres, delinqüents i mafiosos, que exerceixen els seus crims a plena llum del dia amb l’aquiescència del poder judicial, una institució que, si hi hagués gent digna dins, avui seria deserta. Al capdavall, l’augment incessant i exponencial de tot tipus de crims és resultat de la inoperància i inutilitat de la justícia (dels seus representants) per a impartir-la d’acord amb els principis de l’ètica i els drets naturals (vida i propietat). Si hi hagués justícia, sense dubte, no ens seria tan fàcil de trobar criminals, assassins, lladres, delinqüents i mafiosos als actuals prostíbuls governamentals, als urinaris públics, a les televisions i als papers higiènics, perquè, com sempre fins a les darreres dècades, els criminals, els assassins, els lladres, els delinqüents i els mafiosos havien de viure una doble vida, i romanien tant com podien amagats de la llum pública. Avui, presideixen tot tipus d’institucions amb tot el cinisme del món, gràcies a la negligència, discapacitat i col·laboració criminal dels palaus de justícia. I sí, ja sabem que justícia no n’hi ha hagut mai, perquè un jutge és un servidor del tirà de torn i a ell obeirà per damunt dels principis fonamentals que ha de protegir, però, tot i així, almenys fins fa unes dècades, en aquests jutges injustos, no se’ls podia culpar d’indignitat, cooperació amb el crim i deixadesa de funcions; amb totes les consideracions que vulgueu, no se’ls podia considerar indignes. En ells hi havia un principi d’honor, de responsabilitat, perquè sabien que el bé de la nació depèn fonamentalment de la seva funció, almenys, quant a la pau social i a la confiança en el sistema.
Vegem el seguit de crims que només exposaré sense estendre’m en els comentaris, ja que cadascú deduirà fàcilment per què els enllaço, puix que el més important de l’escrit d’avui està en la part final, el que podem anomenar: ‘Manual de guerra legal’.
EL COTTOLENGO DELS CRIMINALS
A la Reserva Federal dels esclaus dels Estats Units, l’idiota de l’imperi. La foto parla tota sola:
https://t.me/resurgente2020/54503
A Soroslàndia, la banda de criminals per excel·lència, el PSOE:
https://t.me/resurgente2020/54524
https://www.vozpopuli.com/espana/abalos-contratos-armengol-quebranto-arcas-publicas.html
https://t.me/resurgente2020/54499
Aquesta de la foto és la que pujarà al 21% la tarifa elèctrica, que el robatori dels criminals no s’ha d’acabar; que mai se sap què pot passar demà. No cal que digui que en la situació econòmica que es troba el país, només delinqüents professionals i psicòpates sense escrúpols, són capaços de continuar-te robant a la cara, cobrint-se ells l’esquena, mentre a qui és extorsionat, li destrueixen el medi de vida.
Recordem la impagable contribució del gos de Soros a l’Holocaust:
https://t.me/resurgente2020/54506
Vegem ara com els papers higiènics amb imatges, estan sempre al servei dels criminals, tothora disposats a muntar el circ per a distreure els babaus:
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/4796995,
el paràsit Ábalos reconeix 43 anys de pertinència en organització criminal, entre quasi-llàgrimes de cocodril, però els reconeix, els anys de servei a la màfia.
I aquí, el paper higiènic televisiu de La Secta, amb dues ‘deficientas mentalas profundas’, col·laborant, tant en el crim de genocidi, com en la corrupció de la màfia socialista amb els morrions:
https://t.me/resurgente2020/54505
QUÈ FA UNA BANDA CRIMINAL ?
TANMATEIX, ELS EXCREMENTS AMB TOGA
NO HO SABEN.
O NO VAN ANAR A LA BAGASSERIA AQUELL DIA
O NO HO VAN ENTENDRE;
QUE ÉS MÉS QUE POSSIBLE.
Passem ara a l’Holocaust sionista:
https://t.me/Disidenteincontrolado/17148
A l’Argentina, el pallasso despentinat i esquizoide, fanàtic dels jueus, es passa pel folre tota la legislació internacional contra els crims contra la integritat personal:
https://coloquial.com.ar/orozco-presento-su-primer-proyecto-vacuna-obligatoria-y-gratuita/
A Nova Zelanda, on la matança ha estat excel·lent, d’acord amb les expectatives sionistes:
https://t.me/resurgente2020/54514,
i on encara hi ha desgraciats mentals que es pregunten si en Jacint Ardern hauria de ser detingut i jutjat:
https://t.me/resurgente2020/54523
VOSALTRES HI VEIEU UN GENOCIDI ?
ELS EXCREMENTS AMB TOGA, NO.
CASUALITATS SIONISTES, SUPOSO.
Escoltem aquesta magnífica dissertació de l’advocat suís Phillip Kruse, avui no a l’urinari públic del Femer europeu, sinó en una comissió d’investigació del Senat americà, si molt no m’equivoco. Imprescindible, pel seguit de delictes de lesa humanitat que pretén dur a terme l’Organització de Matances Sionistes (OMS) amb el nou tractat pandèmic, o sigui, com instaurar una dictadura amb una declaració de pandèmia sense cap motiu, perquè als sionistes els pica en un lloc que no és decent que esmenti aquí.
https://t.me/Disidenteincontrolado/17150
SUPOSO QUE SI HO DEMANA
L’ORGANITZACIÓ DE MATANCES SIONISTES,
ELS EXCREMENTS AMB TOGA
NO HI TENEN RES A DIR.
SÓN ELS AMOS.
I A ELLS, JA SABEU QUE ELS VERINS
NO ELS HAN AFECTAT.
CASUALITATS SIONISTES.
Vegeu ara la complicitat de la Corrupció de la Sinagoga amb l’Holocaust:
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/4797248
Però, continuem per a bingo, perquè el Femer Europeu, amb tots els paràsits, criminals i delinqüents que l’integren, va aprovar la Llei de Restauració de la Naturalesa, presentada per l’assassina de masses Ursula von der Leyen, en nom de la Corrupció de la Sinagoga. Ens ho explica la pagesa Nazaret Martín:
https://youtu.be/lar9wnYGtJE?si=cFHbpIb-WcaYdN1Y
https://youtu.be/CyncQaqVAXc?si=ozoV-exGFPqoeJc6,
el delinqüent i paràsit que aixeca els braços no ha treballat en la vida, viu de fer de criada dels jueus, amb orgull, amb cinisme i amb la insolència pròpia dels traïdors.
I això mentre els pagesos continuen amb les protestes. Ja vaig advertir que als criminals els és indiferent la gent que es manifesti, les seves demandes i el sursum corda, ells estan per a arruïnar el país i destruir la gent, i a això es dediquen amb fruïció. L’únic que faran és atorgar concessions que més endavant retiraran, perquè es tracta de fer temps. Ja ho heu vist, a l’urinari públic, els paràsits, en majoria, han votat contra els seus pobles; en el que, per als poc entesos, és el delicte més recriminable i capital que es pot cometre: ALTA TRAÏCIÓ.
Els pagesos catalans continuen amb les protestes i les accions reivindicatives, tanmateix, tanmateix... ja ho explicaré al final, a la secció: «Manual de guerra legal».
https://t.me/resurgente2020/54504
I no podem oblidar l’objectiu final dels sionistes: ROBAR-HO TOT. Vegeu com el criminal Bruno La Maire, maçó i ministre de la puteta dels Rothschild, ja amenaça de robar el patrimoni dels francesos, lògicament, sense que cap jutge li hagi cridat l’atenció. Hem arribat al punt que els criminals anuncien els seus crims i els excrements amb toga se’ls miren, només.
https://twitter.com/i/status/1761484024470462739
I jo resto així, com ens diu el text d’aquesta imatge sobre els nous cels judaics, això sí, per al bé dels ramats goyim:
https://t.me/resurgente2020/54522
I abans d’entrar en la darrera secció, aquesta notícia sobre els excrements amb toga i Puigdemont:
Ja us ho dic jo, més discapacitats racionals no poden ser. Terrorisme, el tsunami democràtic! La Covid no és terrorisme. L’OMS no fa terrorisme cada dia. Kill Gates, a part de psicòpata, sempre va sembrant el terror. Els mitjans de comunicació, dues vegades al dia, i les vint-i-quatre hores, en els programes de mentides, dits informatius de vint-i-quatre hores. Doncs, tot això no és terrorisme. Terrorisme és una revolta cos a cos, sense terror: llançar pedres, tallar carreteres i protestar. Això sí que és terrorisme, i segons els minusvàlids amb toga, Puigdemont n’és el responsable. Per què no inculpen George Soros, i no s’errarien. No només amb Tsunami, sinó amb la Covid, que fou dirigit des de l’ISG de Barcelona. Resulta que jo ho sé, i ells, els pobrets discapacitats amb diarrea mental, no. Puigdemont, segons el criteri de la neurona que comparteix el Suprem, no sabem si coixa, borratxa o narcotitzada, és un terrorista, però no els etarres que es presenten a les eleccions, i menys encara el responsable del primer genocidi de l’Estat contra el poble espanyol, el gos de Soros, del qual, aquí, en el mateix capítol d’avui, heu vist les proves de la col·laboració – amb l’agreujant de malversació de diners públics per a actes criminals de lesa humanitat! - amb el psicòpata i director de la matança mundial Kill Gates.
QUAN NO HI HA JUSTÍCIA,
ÉS PERQUÈ LA JUDICATURA
ÉS UNA INSTITUCIÓ CRIMINAL.
PODEN, ELS CRIMINALS, FER JUSTÍCIA ?
QUI HAURÀ DE FER-LA,
ALESHORES,
LEGÍTIMAMENT ?
«MANUAL DE GUERRA LEGAL»
Si en un petit poble, on cada u fa la seva feina i viu de la millor manera possible, en pau i tranquil·litat, hi ha un seguit de ganduls i inútils que amb enganys i fal·làcies convencen la gent que ells els representaran a ells i als seus interessos arreu del món, per tal de fer progressar la comunitat, i alhora, a més a més, nomenaran uns àrbitres per a les possibles disputes entre els habitants del poble, i tot això, només a canvi d’una remuneració, que anomenarem ‘impostos’, la qual servirà per a l’administració dels béns públics, la defensa dels interessos de la comunitat i perquè els paràsits i inútils puguin viure de la seva feina; el poble sent que pot delegar funcions que havien de fer a més a més de la feina habitual, i accepta el pacte amb els ganduls i inútils: els polítics.
Si una banda de criminals internacional, que pretén de controlar tot el que es belluga en el planeta, localitza aquests polítics, és molt probable que els engalipin per a fer-los seus. Inicien negocis que repercuteixen en bé del poble i de les butxaques dels paràsits. Aquests negocis consisteixen a acceptar els préstecs de la banda de criminals per part dels paràsits en nom del poble, i val a dir, que són uns préstecs que permeten de dur el progrés al poble. El poble està content, els paràsits més encara i els criminals molt més encara, ja que, els préstecs vencen, i quan arriba el venciment, com molt bé havien planejat els de la banda de criminals, els representants del poble no poden fer front a la despesa. Aleshores, els criminals donen l’opció als representants que acceptin un nou préstec per a pagar el deute de l’anterior, i que l’única cosa que hauran de fer és justificar amb paraules, o sigui, mentint, que el progrés adquirit fretura d’impostos més alts, per tal de mantenir-lo i fer-lo créixer. Al poble, satisfet, no li fa res d’aportar més, perquè certament viuen millor que abans. Tanmateix, això es perllonga en el temps, on, proporcionalment, el progrés minva i els impostos augmenten. La situació s’agreuja, perquè el deute cada volta és més gros, però els criminals de la banda, sempre ofereixen, als paràsits i inútils, unes bones comissions pels préstecs adquirits en nom del poble, i els animen a augmentar els impostos tot mentint, ja que, al capdavall, sempre haurà d’arribar una època de vaques grasses, que normalitzarà la situació. I la gent del poble, abocada al treball, ho accepta, malgrat el disgust que cada dia la vida resulti més cara.
I així arribem al moment, que els criminals decideixen de fer-se seu el poble sencer, amb vides i propietats. Els paràsits i inútils no tenen altra sortida que contribuir al robatori del poble, perquè si la banda criminal diu al poble el que han fet els paràsits, en quatre dies, al poble, no resta un paràsit viu. Aleshores, els paràsits accedeixen a les demandes dels criminals, els quals, de forma decidida van per a fer-se seu el poble sencer. El deute no es pot pagar, els paràsits ja s’han convertit en tan criminals com els criminals de la banda, i a més a més, en traïdors del mateix poble. Aleshores, els de la banda, decideixen que ha de venir gent de fora del poble per a ajudar a mantenir la gent gran del poble i contribuir al pagament del deute. Així, el poble comença d’omplir-se d’estrangers, als quals, d’acord amb els paràsits, s’ha de mantenir, perquè així que arriben no tenen feina ni béns amb què guanyar-se la vida. D’aquesta manera, el poble cada volta veu com augmenten els impostos, el progrés desapareix, i amb l’arribada dels estrangers, també arriben productes per als estrangers, acostumats a altres aliments. De mica en mica, els de la banda, convencen els paràsits perquè acceptin que altres pobles assorteixin de menjar el poble, ja que els preus seran inferiors i repercutirà en bé de l’economia de la gent.
Poc després, al poble, hi ha un munt d’estrangers, a les botigues, productes també estrangers, a les arques del poble, deutes, i menys ingressos i més despeses a cada casa. Menys ingressos perquè no poden vendre els seus productes com abans, més despeses perquè els impostos no paren d’apujar-se per a poder fer front al deute. Tanmateix, els únics que no pateixen d’aquesta situació de penúria postprogrés són els paràsits i inútils, que han fet bones fortunes amb els negocis amb la banda criminals a costa dels interessos de la gent del poble.
Finalment, s’arriba a la situació que als criminals de la banda mai no se’ls podrà pagar el deute. Aleshores, els estafadors professionals - digueu-los jueus, si així ho enteneu millor -, exposen clarament la sortida al cul de sac als paràsits i inútils. Els suggereixen que imposin la por al poble, d’acord amb un pla de catàstrofes, que inclouen l’amenaça per a la vida dels habitants del poble i per als seus treballs i productes, per a fer front als quals, cal més contribució econòmica i una reorganització de la vida del poble. I així, després de tot el procés, resulta que el poble malviu, els paràsits viuen en l’opulència, i els criminals són, de facto, els amos de totes les vides i propietats.
Aleshores, és quan el poble s’adona de fins a on ha estat enganyat pels paràsits que han servit interessos aliens als del poble. El poble comença a reivindicar el que és seu i els paràsits han destruït. Però els paràsits segueixen les ordres dels criminals, que els han assegurat la vida i els béns, si contribuïen que tot el poble passi a ser propietat exclusiva de la banda criminal. D’aquesta manera, comencen a dictar lleis per a acabar d’arruïnar el poble, totes destinades a fer literalment la vida impossible. I això, afegit a uns ‘invents’ de la banda criminal per tal de reduir la població, tant per qüestions de seguretat davant d’una revolta, com per qüestions econòmiques, les més importants per a ells. El cas és que la gent es mor per medicaments falsos, les propietats minven i els estalvis desapareixen, i el poble ha estat degradat, tant pels costums dels estrangers, com per la incúria dels paràsits, només àvids de mantenir la posició o millorar-la. I quan el poble, fart de tot, comença a demanar explicacions als paràsits, aquests tenen contractats uns mercenaris que es dediquen a reprimir i perseguir la gent del poble. Tot això va in crescendo fins que finalment, el poble decideix de fer la guerra legal, la defensa pròpia.
En tot això, com haureu observat, els àrbitres ni se’ls ha vist. Els àrbitres, durant tot aquest episodi històric, s’han dedicat a viure del treball del poble tot servint els interessos dels paràsits i inútils per a tenir contenta la banda de criminals. Quan el poble s’adona, no ja de com de lladres són els paràsits i de com els han enganyat vilment, sinó que els àrbitres són uns inútils que no han servit per a protegir res, comprèn que l’única defensa és la legítima, perquè ni els àrbitres estan per a arbitrar ni els paràsits per a res més que parasitar. Aleshores... aleshores es produí un fenomen tan insòlit per a tots, com definitiu:
Els pagesos com a pagesos que són, s’adonaren que les cases d’arbitratge eren com les males herbes i la brossa, i els calaren foc. I quant als paràsits i inútils que els havien enganyat i robat, els pagesos els aplicaren la justícia popular, i a un li cremaren la casa o el cotxe, a l’altre li feren una cara nova, i fins n’hi ha que mai no se’ls ha tornat a veure, no se sap si perquè escaparen o per què; tanmateix, al poble tothom assegura que ningú no se n’ha anat del poble. Una vegada purificades les cases d’arbitratge, que més semblaven bordells, i liquidats els comptes amb els paràsits, la banda de criminals havia perdut els sicaris. I sí que cercaren de cobrar-se el deute, però tots els pobles de la contrada s’havien posat d’acord a comunicar-se si en algun lloc apareixia un criminal de la banda de saquejadors. Val a dir, que un parell d’espies de la banda foren descoberts, i allà mateix, eliminats, per la qual cosa la banda de criminals, va haver de tornar a actuar a les clavegueres de les ciutats i de renunciar a l’apropiació dels pobles de la contrada. D’aquell dia victoriós, n’ha restat el record de les paraules d’un dels pagesos més espavilat, i que fou seguit com a líder per tots, perquè tothom li reconeixia capacitat, coratge i honestedat. Les seves paraules foren:
SI DE JUTGES I DE GENT HONRADA
HAGUÉSSIM PARLAT,
GRAN HAURIA ESTAT EL NOSTRE CRIM.
PERÒ,
QUI DIRÀ QUE ÉS INJUST MATAR QUI MATA ?
QUI DIRÀ QUE ÉS IMPROPI
ESPOLIAR QUI ROBA ?
QUI DIRÀ QUE NO ÉS NATURAL
CREMAR LA BROSSA ?
ENS HAN ENGANYAT,
ENS HAN VOLGUT MATAR,
HAN TRACTAT DE ROBAR-NOS-HO TOT,
ENS HAN FET ODIAR LA VIDA,
QUI GOSARÀ DE DIR
QUE LA NOSTRA GUERRA
NO ÉS LEGAL !...
LA NOSTRA LEGÍTIMA DEFENSA
HA VENÇUT
LA IMMORAL I IL·LEGÍTIMA OFENSA.
