TERRORISTES EN EL PODER

La institucionalització del crim (l’estat) comporta necessàriament en el nostre temps, el terrorisme, l’activitat per excel·lència de les bandes criminals mafioses (el terror). Arreu del món trobarem criminals que han estat presidents de govern, ministres i alts càrrecs, fins i tot de la justícia o de l’OMS, com ara. Només cal recordar els criminals contra la Humanitat: George W. Bush (l’esglaó perdut), Tony Blair (el ximple), José María Aznar López (l’estamostrabajandoenello) i Durao Barroso (l’amfitrió) i comprovar que cap d’ells ha hagut de respondre per magnicidi, ni pel genocidi de més d’un milió de persones, ni per l’èxode de més de tres milions de persones, que han hagut de fugir dels seus crims i els conflictes que els seus crims han provocat en tota la zona. Podem parlar del ximpanzé que va arribar a la casa blanca, el cafè amb llet que finançava l’ISIS amb els diners dels ciutadans americans; i avui, el ximpanzé, continua lliure i amb l’honor de lluir com a mèrit personal la cagarada d’un Premi Nobel de la pau. I podem parlar de l’assassí Felipe González Márquez que, amb el seu equip criminal i l’aquiescència reial, sembraren de terror el país basc i el sud de França amb les seves accions purament mafioses. I aquí els tenim, gaudint del robatori i de l’assassinat amb tota la supèrbia dels immorals. I així anem fent, entre presidents criminals i sicaris obedients; anem fent el camí devers la tardor del terror. Ara gaudirem d’una presó en semi-llibertat, perquè després ens arribarà la tragèdia que aquests criminals tenen perfectament preparada i en la qual col·laboren activament els repugnants lloros de la premsa, els més miserables dels científics i, és clar, tota la púrria de la cort política, que aquests, per un tros de pastís, maten el germà, la mare, el pare i l’esperit sant, si els cal. Estem governats per la gent més menyspreable dels països, per absoluts delinqüents, en els millors dels casos, per criminals sense el més lleuger bri de consciència ni principi ètic, la immensa majoria; i, sense dubte, per tots els que ostenten una responsabilitat executiva, i obedient fins al vòmit, en favor de l’organització criminal que serveixen.

És cert que aquestes ànimes de claveguera no són ni de bon tros res, només es vanten de ser els putxinel·lis dels seus amos. Però a ells, com als gossos fidels, sempre els trobareu obedients, amb la llengua a fora i pixant arreu per marcar el territori. No hi pot haver política quan els parlaments són zoològics plens d’animals venjatius, cobdiciosos, vanitosos, incapaços, fementits i tots els atributs que vulgueu afegir-hi, sempre que els atributs puguin ser sinònims de ‘deixalles humanes’. Només heu de veure com es preocupen de la ‘imatge’, no poden sortir en públic vestits del que són: carnissers. I amb tot aquest circ dantesc, a Catalunya, els pallassos ja parlen d’eleccions, i els ximples se’ls creuran i es pensaran que hi ha alguna diferència entre aquests virus que infecten la democràcia i empastifen la llibertat amb els seus actes, sobretot, quan posen aquestes dignes paraules en les seves boques, que malgrat l’alè a glòria que desprenen, prové de les escombraries més profundes de l’esperit humà.

Però ja n’hi ha prou de parlar de traïdors, siguin els mafiosos polítics, els sicaris lloros o els servents científics, perquè vull parlar d’una altra cosa i perquè, val a dir que entre els científics, encara hi ha gent digna i que estima la seva professió per damunt de ser una activitat criminal que els ompli les butxaques. Com a exemple, podem trobar a ‘lbry’, el breu vídeo «¿Todo empezó con la vacuna de la gripe A?», en el qual una doctora (que no s’identifica, és clar) exposa les seves sospites i les seves conclusions quant al procés que ha seguit la malaltia. Sense dubte, aquests metges de veritat haurien de protegir-se entre ells i organitzar-se. La victòria dels assassins científics és gairebé segura, que ja sabem que els mafiosos no són gent que s’aturi a l’hora de considerar res que no sigui la seva voluntat, menys encara una veritat, ja que la veritat els deixaria per sempre fora d’aquest món; per això, com no poden ‘integrar-se’, es converteixen en destructors de la felicitat dels altres. Fins a aquest punt pot arribar la misèria de l’ànima humana! Per saber qui són aquesta gent, només heu de cercar a ‘dalt’, sempre són dalt, perquè la merda sura.

A més del vídeo anterior, recomano «El año del miedo fabricado», anònim, que de moment encara és a Youtube, però, per si és el cas que el censuren, adjunto l’enllaç a ‘lbry’ https://lbry.tv/@lavozdesirius:b/925485403_2020_-El-A%C3%B1o-del-Miedo-Fabricado-(Documental):8 . Em sembla un treball honrat, documentat i molt digne, per obtenir una visió general de la immensa mentida. Potser en comprovar el seguit de falsedats, d’enganys i fal·làcies que els lloros miserables han abocat amb la mateixa solidesa que els seus excrements contra el sentit comú i la veritat, el lector es rumiarà l’estratègia ‘assassina’ de la vacuna indocumentada que volen fer obligatòria. Al cap i a la fi, sigui una improvisació – si hi ha alguna veritat en tota la immensa mentida – o sigui un genocidi perfectament estudiat – com n’estic convençut, i més em convenço en veure els criminals que mouen les cortines darrere de l’escenari, - sigui el que sigui, la vacuna és material biològic, no és una vacuna ‘normal’; i això, independentment de si s’hi inclou el regal del xip ID2020, com una oferta o obsequi de la marca a ‘la fidelitat i confiança dels clients’. Sigui el verí que sigui el que posin dins de la injecció, és clar que una vacuna biològica és una arma, és un instrument que els assassins que dirigeixen els governs i el pallasso principal de l’ONU, l’Antonio Guterres, no analitzaran, ves... si mengen de la mà dels que fan la vacuna i enfonsen les economies mundials! Les rates ja ho tenen això, davant l’emergència es repleguen i observen, després ja sortiran a menjar cadàvers i a infectar la resta de les persones sanes, i a l’ONU, com en totes les Institucions nacionals, de persones, en trobareu ben poques, però rates, us ens cansareu de relacionar-vos-hi; no hi ha altra cosa.

En fi, mengeu gambes i un bon arròs alçant el vel que us tapa la cara, preneu uns cerveses fent passar la boca de l’ampolla per dessota el morrió (no és aconsellable beure en llauna) i tracteu d’acomiadar-vos de la gent que estimeu. La tardor és el començ de 1984. No compteu amb el Nadal ni amb cap celebració per acomiadar aquest any de mentides i criminals, ja que l’expectativa dels genocides comença a la tardor (ja ho ha dit la Vergés, que té intimitat i confidencialitat amb el virus) i sembrarà de terror tots els països (aquí, seran els gossos de Soros: Sánchez, Iglesias, Casado, Arrimadas, Abascal, Rufián i els catalans, que tots viuen en el mateix conglomerat d’escombraries antidemocràtiques, entre rosegadors ensinistrats, però no per això, menys perillosos que un tret a traïció (el seu esport favorit).

1984 ja és entre nosaltres. A poc a poc, veureu la nova normalitat que aniran fent els amos i que els gossos obeiran a canvi d’un tall de carn. Per a ells, la venda de la gent és el seu mitjà d’alimentació. Cap polític es farà enrere. Tots es mereixen el mateix, per criminals, per idiotes o per estúpids. Sigui quina sigui la seva raó, tots ells són un crim contra la governabilitat i la defensa dels interessos que tots ells havien jurat abans de vendre els seus pobles.

1984 serà el paradís del benestar. No hi haurà gent malalta, no hi haurà gent gran, no hi haurà aturats, no hi haurà treball, no hi haurà nens, no hi haurà menjar, no hi haurà, d’això ni un, de dissident ‘obert’... no hi haurà res; però tothom gaudirà del privilegi d’aquesta meravellosa vida de laboratori.

A 1984 celebrareu el dia 1 de cada any la victòria de l’esclavatge sobre la llibertat. El dia 2 brindareu perquè els disturbis i aldarulls dels zombis perdurin, perquè així la policia pot reduir la població d’aquests amants de la pau i la misèria que alteren la pacífica convivència del ‘NOM’. I el dia 3, amb exhibició militar i focs artificials, celebrareu que la ignorància és la força, tot integrant-vos en el còctel de la vostra ignorància i la força militar que l’amo us presentarà com a defensa contra zombis i dissidents que volen esgarriar-us el món feliç que ‘ells’ us han creat. I tots aplaudireu i riureu amb llàgrimes als ulls (serà l’únic dia que us deixaran plorar i riure). L’endemà, l’endemà, l’endemà, començareu a esperar l’arribada del següent any, amb l’esperança de veure l’amo altra vegada, de fer uns riures i escampar algunes llàgrimes d’emoció.

A 1984, qui no és feliç és perquè no vol.

Per a assolir el destí, no ho oblideu, el camí es fa: amb la distància social, el morrió, la destrucció de les relacions d’amistat i familiars, amb l’atenció als lloros de la tele, amb obediència cega als experts extrets de les escombraries del coneixement, amb el respecte i sotmetiment a les autoritats i, sobretot, amb l‘adoració als amos, als senyors que per ‘indignitat’ governaran sobre tot el que és viu, i que molt probablement designaran com a cap representatiu a qui viu al Vaticà, el cau preferit de les rates negres, com se’ls diu, la pesta humana per excel·lència, els falsos seguidors de Jesús, els generals del crim, de la impunitat i dels sacrificis.

Dit tot això, i per aclarir-ho, que no sigui; a mi, no m’hi compteu. Tant de bo encara restessin terroristes, terroristes de debò, els revolucionaris que ‘l’oficialitat’ condemnava i temia perquè eren una amenaça física i real, i perquè els espatllava el negoci del crim (legal)... i no, el terrorisme abjecte dels sicaris de la Companyia Nostra* que avui governen – sense excepció - els països del món!

* La Companyia de Jesús i la Cosa Nostra (que sempre han estat la mateixa hidra – una hidra que encara té més caps, però són menys temibles)

SUGGERIMENT D’ÚLTIMA HORA:

https://superocho.org/watch/haVcwVIociEoBRE

«El imperio de la irresponsabilidad»

(Un vídeo interessant, com sempre, de ‘La Voz de Sirius’).

UNA SOLA COMUNITAT : L’INFERN

Si la memòria no em falla, fou Artur Schopenhauer qui va escriure que no existia el purgatori en el més enllà, perquè el purgatori era la Terra. Sembla però, que cada dia que passa, més, l’evidència vol mostrar-nos que el purgatori no existeix i que el que existeix a la Terra és l’Infern. No entraré en qüestions religioses ni tampoc exposaré la meva consideració de la vida, l’ésser i l’existència, però sí que descriuré per què crec que ja hem passat el llindar de la porta del Mal.

Durant molt de temps he aconseguit de tenir accés a informacions més o menys ocultes, en molts casos gràcies a diversos canals de Youtube que exposaven qüestions històriques i anàlisis polítiques que contradeien les versions oficials. Val a dir, que una versió oficial és sinònim de mentida absoluta gairebé amb total seguretat. El cas és que per aquests canals podia accedir a dades i informacions que contribuïen a posar en dubte sòlidament les versions oficials. És cert que també hi havia i trobava canals purament ‘conspiranoics’, que no tenien ni solta ni volta. La navegació per Internet i la qualitat i rigorositat de les informacions o els vídeos o la mancança de qualitat de les informacions, inclinaven les meves consideracions, i així anava d’uns canals a uns altres segons la informació em semblés enraonada i documentada, i abandonava els canals que no complien aquests requisits, i que val a dir, no costaven gaire de descobrir.

Ja fa més d’un any que em fou fàcil de comprovar que hi havia canals que desapareixien, com també que n’apareixien de nous. De fet, no fou fins a la IMMENSA MENTIDA que la censura s’ha convertit en la pauta d’actuació de les plataformes majoritàries, fins al punt de fer vergonya per la poca ètica dels irresponsables que les dirigeixen. Des de la IMMENSA MENTIDA han fulminat diversos canals - no sabem si també ho han fet físicament amb alguns dels seus responsables -, el cas és que progressivament s’han esvaït els canals que oferien una informació documentada i assenyada tant pel contingut com per les opinions dels autors. Hi ha hagut ‘youtubers’ que han abandonat la plataforma i s’han incorporat a plataformes menors amb la disminució de la seva relativa presència i influència mediàtica. N’hi ha, de ‘youtubers’, que naveguen entre plataformes i n’hi ha que no han abandonat la plataforma principal i continuen pujant-hi vídeos i informació. Tot plegat és un batibull tan gran que es fa molt difícil de poder aplicar un criteri que ajudi a desvelar la mentida i la veritat. Al mateix temps, hi ha els canals de dissidència controlada, generalment molt seguits i de tant en tant censurats; vés a saber si de veritat o com a cortina de fum. No vull donar el nom de cap canal, perquè en són molts els que he visitat amb una relativa assiduïtat i esmentar-los amb un comentari, per breu que fos, comportaria haver de fer un llibre. Per això, valguin les paraules escrites fins aquí i l’afegit que darrerament, l’última setmana, hi ha hagut un seguit de fenòmens a Youtube que m’han cridat l’atenció i m’han alarmat més que molt: la desmonetització s’ha convertit en un mitjà de pressió per part de la plataforma contra les veus independents, hi ha hagut desaparició de canals i canals que han rebaixat la seva freqüència de manera molt alarmant i preocupant, com també, han desaparegut vídeos ‘no permesos’, i el més greu, n’hi ha que han canviat radicalment, encara que no ho pugui semblar, la seva ‘línia editorial’, i han optat per unes noves informacions oposades a les tesis defensades abans, diferents del tot a les temàtiques habituals o clarament destinades a sotmetre la gent, a fer-la pacífica i a acceptar el ‘futur immediat’ amb resignació cristiana. Sense dubte, les pressions, els suborns, les amenaces o l’acció directa han aconseguit que avui Youtube sigui com la televisió, un cau de mentides intencionades i dissenyades per domesticar els animalons humans que potser voldrien fer ús de la força contra els amos cruels. Mala peça al teler, perquè si amb el morrió ens comminen a callar, si amb la distància social ens anul·len com a societat i si amb la por ens converteixen en bens estabornits, ara, a més de la patològica intoxicació televisiva, radiofònica i de femta escrita, la plataforma de ‘lliure expressió’ i de la llibertat de continguts, s’ha afegit a la repressió ideològica amb una energia i dedicació que fan témer el pitjor quant a la LLIBERTAT HUMANA.

La joventut no té capacitat d’acció per a res que no sigui teledirigit, perquè els seus cervells ja estan prou mal formats per a fer-los inhàbils al pensament autònom i independent, que prou els ha inculcat el sistema la retòrica buida de conceptes i necessitats inútils com perquè ara, la pobra joventut, se’n pugui desfer, essent com són perfectes ignorants de tot el que fou el món abans de la seva generació, ‘la més preparada de la història’... i pot ser, potser sí que és la generació més preparada de la història per a rebre el Nou Ordre Mundial sense immutar-se ni proposar la mínima lluita ni oposició! Difícilment trobem joves que considerin el ‘seu món’ com a imperfecte o castrador, més aviat el contrari, en la seva ignorància creuen que les ‘reivindicacions socials’ són iniciatives pròpies, que l’estructura política i institucional és un sistema social prou desenvolupat, si bé millorable, i obeeixen, obeeixen perquè la obediència és l’únic ensenyament que es rep a l’escola (Ells saben, tu aprens; no hi cap el dubte ni la dissidència en res d’allò que és ensenyat. L’escola i les universitats no són institucions formatives, sinó institucions penitenciàries, mecanismes de sotmetiment voluntari i agraït, que per això els joves són tant i tant servils al sistema, perquè són molts anys destruint-los la llibertat perquè aquesta inquietud encara tingui força per reivindicar somnis en lloc de ‘possessions i privilegis’). Al capdavall, han interioritzat tant el sistema, que ‘l’aparença’ que oculta tota la brutícia del sistema, ‘la imatge’, s’ha convertit en el seu ‘leitmotiv’; per això la seva ‘personalitat’ ha de ser ‘exposada’, ‘manifestada’, ‘visible’. Per això els joves no poden creure en ‘el fons’ de les coses, en el ‘sentit’ de les coses, en la ‘raó’ de les coses, perquè ells han assimilat i agraeixen que la superficialitat, la buidor i la desraó de les accions siguin ‘la vida’, una vida de fets, de reptes, de conquestes, però no una vida de comprensió de les coses i, sobretot, d’un mateix. L’escola i tots els analfabets que han dirigit els departaments educatius en els centres de formació, i ja no dic en els governs, han fet molt bé la feina per deixar les societats occidentals en la pitjor sequera intel·lectual de la seva història, fins i tot, més àrida i estèril que la negra etapa medieval.

Pocs són els arguments per a l’esperança. No hi ha virus, només una immensa mentida, i la gent ‘responsablement i solidària’ es calça el morrió al musell i es protegeix les mans amb gels i se separa dos metres dels possibles assassins solts i silenciosos que els ronden arreu, acceptant la ‘nova normalitat’, sense ni tant sols fer-se la pregunta d’on pot haver ‘normalitat’ a fer l’imbècil i actuar com a un maníac compulsiu tothora. A ells els preocupa que el virus que ‘ha sembrat de mort i putrefacció’ el món sencer, no els toqui; cal salvar la vida, encara que allò que se salvi no sigui ni vida ni una merda, tan sols. És el que hi ha.

Mentrestant, el criminal més gran d’Espanya és lliure com una gavina idiota, el president terrorista i mafiós continua rebent els pagaments per les seves col·laboracions criminals com a directiu de multinacional i tota la colla de llepaculs del partit (un partit és l’agrupació d’una infinitat de llepaculs al voltant del cul principal) defensen un assassí d’estat, evidentment, sense adonar-se què diuen. No demaneu a un imbècil que menja d’obeir i callar, que pensi; això li provocaria de ben segur un infart cerebral. Sí, mentrestant, els lloros canten, els doctors maten i emmalalteixen la gent, els babaus mengen i riuen les gràcies dels amos fent política, i els amos, ben satisfets de la fauna servicial que han aconseguit de reunir i de la seva absoluta incapacitat de llibertat i independència, van acabant el pla; mentre nosaltres ens ho mirem com el xai que veu el carnisser esmolar el gran ganivet que li seccionarà la jugular uns moments després. Penseu en els ulls del xai i esguardeu els ulls que sobresurten per damunt del morrió dels fantasmes que avui habiten les ciutats abans humanes.

The game is over.

No hi ha mal que bé no porti. Certament, matar humans n’hauran de matar, però també és cert que no n’hi ha tants, jo, fins i tot gosaria dir que n’hi ha tan pocs, que el que més els pot costar, és trobar-los. Animalons domesticats, no en voldran tants, i val a dir, que mai no és bo tenir més ocells a la gàbia que allò que la gàbia permet, si no vols tenir una llauna de sardines sobreeixint entre les barres de carn d’ocell. Als jueus se’ls guiava a les càmeres d’extermini amb mentides i fantasies, als animalons domesticats també se’ls guia, amb morrió, amb les mans desinfectades, amb precaucions de proximitat i amb el conte de fades de la ‘nova normalitat’, l’esperança en un buit no-res fet de paraules sense sentit ni emoció. I els fantasmes vius encara, es mouran per les ciutats de l’extermini, amb ulls de xai espantat, amb una meritòria disciplina ovina i el belar esmortit que deixa el cervell quan s’escola per les orelles. Ara ja tenen, els bens, el camp de concentració social que abracen plens d’expectatives i jolius dels seus amos i senyors, tots amb els ulls cap a dalt i les mans obertes esperant el menjar. Demà, quan siguin homes lliures en la ‘nova normalitat’, duran la mort en el segell dels amos, com les vaques duen la mort en el segell que les identifica: les vaques creixen, pasturen i ens les mengem. Els homes del nou món, no creixeran, perquè créixer és fer-se més gran; no pasturaran, perquè per pasturar calen pastures: i sí, això sí, es menjaran entre ells per a gaudi i jocositat dels amos benvolents que els administraran. Qui vulgui viure el magnífic espectacle, cal que es previngui de mals de ventre i de moral; els que s’hi oposaran fins a la mort i els que afrontaran la mort abans que les violacions dels amos benevolents, aquests, almenys, tindran el privilegi de ser els darrers homes dignes de la Terra.

LASCIATE OGNI SPERANZA,

VOI CH’ENTRATE

LA DESINFORMACIÓ ÉS TIRANIA

El programa globalista i de deshumanització segueix el seu curs gràcies al servilisme repugnant de l’escòria política d’arreu del món, al vassallatge repulsiu de metges i científics, tot acompanyat i animat pels altaveus dels lloros sense consciència, ètica ni sentit de la responsabilitat, que es reuneixen en els centres on s’imprimien el que abans coneixíem com diaris, i que avui són una nova modalitat de presentació del paper higiènic. I avui, ja ha arribat l’hora d’incloure-hi tots els rosegadors que viuen a les Corts de Justícia, i que reben la dignitat de la disfressa que ens oculta la misèria moral, alhora que els vesteix de jutges.

Jacques Brel en la seva magnífica cançó ‘Le Diable’ o ‘Ça va, ça va!’ ja ens explicava les intencions del diable i com la xurma que prostitueix els parlaments democràtics estaven al seu exclusiu servei, i com tots els ‘salauds’ (poca-vergonyes) tenien ‘l’honor’ de veure la seva fotografia a les portades dels diaris. Sí, Brel ja ens ho cantava fa gairebé seixanta anys. Ens contava, en aquesta cançó, que les guerres les feien els diners i que la violència la patrocinava els diners, que els països eren societats anònimes regides pels interessos dels diners i que la gasòfia del periodisme estava al servei i a les ordres per tal d’enaltir els criminals i eximir-los dels crims davant de l’opinió pública. Han passat gairebé seixanta anys i veiem com la gasòfia periodística vomita mentides sense cap escrúpol ni remordiment de consciència, ja que si tinguessin una mica de dignitat professional i humana, el suïcidi o l’atur serien les úniques sortides dignes per a aquests lloros menja-pipes (per no escriure una grolleria). Els analfabets que integren els caus del crim que són els partits polítics, obeeixen i gestionen, des dels càrrecs subalterns, l’empresa del país que han venut als seus amos per covardia, traïció i limitació intel·lectual. Alhora els ‘homes de la salut i la veritat’, els metges i científics, per unes remuneracions extres, deixen morir la gent i menteixen per ocultar la seva injustificable negligència. Tanmateix, què voleu d’aquests ‘especialistes’ que han estat ensinistrats en la ‘veritat veritable’ i desconeixen l’essència fonamental de la ciència, que no és altra que no hi ha ‘veritat veritable’, com els ho hauria de demostrar la història i ara ho poden comprovar amb tot el que ha significat per a les ciències l’aportació de la física quàntica. Però, els científics, els xais que van a la universitat a aprendre a obeir i a servir els interessos de les grans multinacionals, no posseeixen les qualitats ni les virtuts fonamentals de qualsevol investigador: la inquietud, el dubte i la sospita de l’error en tot allò que creu. Digueu-los això als pallassos masteritzats i veureu com es foten de vosaltres des del púlpit que els ha atorgat la certificació masteritzada que els atribueix la facultat de la ignorància summa i la suprema vanitat. De fet, comprovar la poca qualitat humana d’aquests ‘especialistes’ remou els budells. Tanmateix, a ells els veureu en tots els papers higiènics i hi veureu escrites les diarrees mentals que provoca la intoxicació cerebral per infecció pecuniària. Pobres desgraciats! Quan penso que els havia escoltat amb atenció, no sempre d’acord amb ells i la ‘seva modernitat’, però escoltat amb atenció perquè creia que sabien de què parlaven, i comprovar ara que són consumats ignorants de les seves branques de coneixement, veritablement, desanima. La seva afecció als estudis i al coneixement és per causa dels diners, i les seves creences i beneiteries són efecte dels diners... La tecnologia (ciència sense seny) s’ha imposat a la ciència, que és un coneixement profund i ètic; però, és clar, com volem profunditat i ètica si la gent que s’hi dedica no en té, i l’única cosa que els motiva és la vanitat, el compte-corrent i les carantoines i els premis dels amos i del cap de departament.

La mentida s’ha desfet, encara que la púrria política digui el contrari, per més que els lloros espantin amb mentides cada volta més infantils, i contra les patètiques falsedats, incorreccions i manipulacions dels funcionals analfabets universitaris. Sí, la immensa mentida s’ha esvaït, com cada any ve i se’n va la grip. Al capdavall, no hi ha hagut coronavirus, llevat del virus injectat en la vacuna contra la grip, un virus patentat pel criminal Institut Pirbrigth, finançat pel psicòpata Gates, al qual, recordem-ho, els lliberticides presidents de les tiràniques democràcies del món han subvencionat tant com han pogut per - traint els seus pobles - ajudar-lo en les seves reprovables maquinacions. No us amoïneu, cap d’aquests lliberticides, no mourà un dit per exigir justícia contra aquest criminal contra la humanitat. I val a dir, que això els converteix en còmplices imprescindibles per al crim de l’amo Gates, i si hi hagués un jutge digne al món, tots ells haurien de respondre sumàriament en un judici per genocidi, crims contra la llibertat, cop d’estat, violació de l’estat de dret bàsic i fonamental del dret natural, i instigació a la col·laboració d’organitzacions criminals i estats per a l’esclavatge de la humanitat. Amb aquestes acusacions i les proves evidents, no cal que escrigui quina seria la sentència si jo fos el responsable d’emetre-la. Per primera vegada, un holocaust seria una benedicció per a la Humanitat.

Tanmateix, els jutges... Què dir d’aquesta genteta i la colla dels comparses en el teatre de les corts d’injustícia del món! Representant la més alta aspiració humana, són la més baixa expressió de la dignitat humana. És gent orgullosa, vanitosa i megalòmana. Estan tan creguts del que creuen que són, que han perdut tot principi d’ètica. Només es regeixen pel dret, pel teatre, pel joc dialèctic buit i insubstancial, pel ball de togues, i les cançons de respecte i submissió que exigeixen a les audiències per vestir d’alguna cosa la seva ànima estèril. Pensar que un jutge hauria de ser l’autoritat més respectada i considerada per la gent, i veure que són els sicaris del crim, els encobridors de tots els pallassos polítics, de tots els lloros mentiders i de tots els afeccionats a la ciència que treballen en empreses dedicades al crim legal! Sí, i des de la talaia de l’estrada judicial miren el món com éssers mig-divinals, encarregats d’administrar justícia, de judicar el bé i el mal, sense adonar-se que només mirant el món des del mateix sòl es pot comprendre l’actuació humana; però ells són ‘experts’ en lleis, en reglaments, en articles i en esmenes, i ho poden ser perquè no saben que és la llibertat, la independència ni la dignitat. Prou que diu la dita: ‘Feta la llei, feta la trampa’. Però aquests ens mig-divinals desconeixen la dita i apliquen la llei per ocultar la trampa. Avui, han perdut tota possible consideració de respecte, perquè ells mateixos han abandonat el vaixell que comandaven i han demostrat ser covards, servicials al poder i desmereixedors del càrrec que ocupen, perquè la seva màxima preocupació ha de ser que la justícia arribi a tot el poble, i ves!, no han mogut un dit malgrat les violacions constants i intolerables que han exercit els seus patrocinadors polítics (què no els deuen en aquests poca-vergonyes de les organitzacions mafioses, conegudes com a partits polítics!, sinó tota la carrera judicial). En fi, els polítics estan a les ordres dels amos que els governen com un apostador ensinistra i governa el seu gall de lluita, i ells fan el mateix amb els pallassos togats. No pretendreu demanar iniciativa pròpia a un imbècil dedicat a la política!

Totes les institucions estan degradades i actuen CONTRA el poble. Tot allò que fins a fa uns anys mereixia un mínim respecte, avui ha demostrat que no en mereix cap i que són els instruments criminals més subtils per al sotmetiment del POBLE. Si voleu localitzar els enemics del poble, el perill per a la llibertat i l’amenaça a la dignitat de la vida humana, heu d’anar als parlaments, als palaus de justícia, a les redaccions de diaris i a les universitats. Trieu la casa de putes que trieu, allí hi trobareu totes les meretrius, i per damunt de totes elles hi ensumareu la presència del pinxo, això sí, molt ben vestit, molt educat, molt reconegut, molt admirat i molt de tot de tot, però, us asseguro, que si seguiu el rastre de sang de les gotes que gotegen de les seves mans i resten a terra, el podreu identificar. És que els pinxos d’aquestes cases de putes són homes molt limitats intel·lectualment, penseu fins a quin punt!, que per a suportar la seva miserable vida criminal, freturen de fer miserables les vides dels altres! Es pot ser repugnant com una rata vella, malalta i de claveguera, després, més avall, hi ha aquests pinxos; que per més que no semblin envellir, que apareguin any rere any sempre com a models a imitar i se’ls vegi en els saraus més selectes i sofisticats del món, són ànimes més putrefactes que velles, són imatges sense profunditat, hologrames buits, i les seves festes són la selecció macabra i riallera dels èxits de la corrupció, una exhibició de cuques vestides de marca, de cucs vestits de marca, de monetes divertides i mones armades, i meuques professionals guarnides amb les pedres precioses que han produït dels seus propis pits i dels seus discrets secrets, acompanyades dels pinxos de vestit fet a mida, que en treure els bitllets de les butxaques sempre embruten, perquè els bitllets surten tintats de sang; i tot això, mentre riuen les gracies de les cuques i els cucs, de les monetes i les mones, i enraonen amigablement amb les meuques professionals que bavegen en veure els bitllets i la sang.

En aquests saraus macabres, ridículs i avorrits sempre hi trobareu els polítics més ximples i inútils, els lloros més malsonants i lluents, els animals de laboratori més submisos i entretinguts, i com a estrelles en una nit sense lluna, el poder judicial, sempre disposat a netejar les mans que s’embruten amb la sang dels bitllets, tothora preparats per recosir els descosits dels més ximples i inútils, com per a donar informació als lloros malsonants i més lluents. Als animals de laboratori, els homes de la toga, no els tracten gaire, no sé si serà perquè els uns solen vestir de blanc i els protectors del crim van de negre, no ho sé, el cas és que entre els funcionals analfabets universitaris no hi sol haver conversa; potser, perquè no tenen res a dir-se, que prou sabut és que per a comunicar-se s’ha de saber què es vol dir, i aquests animalons blancs o negres, tenen poc a comunicar apart de la transmissió dels missatges dels pinxos del vestit fet a mida.

El N.O.M. avança. El N.O.M. ens aterrirà. No hem obeir, no hem de consentir amb les mentides, no hem de creure’ls, no hem de rendir-nos, ja que en cas contrari, el N.O.M., des dels seus prostíbuls (BIS, FMI, BM, BCE, ONU, OMS...) ens organitzarà el més gran espectacle de l’horror mai imaginat.

- L’horror... l’horror!... - Ens deia el coronel Kurtz a «Apocalipse Now».

Haurem d’amputar els braços dels nens vacunats o abans impedirem el crim?

R.I.P. COVID-19

Ja ha passat la temporada de grip de cada any i la IMMENSA MENTIDA se n’ha anat amb ella. Potser és que eren la mateixa cosa? No ho sabrem mai, perquè ni les titelles, ni els lloros, ni els aprenents de bruixots remenaran la tifa. Per a això no els paguen; els paguen per callar, assentir, consentir i col·laborar en la mentida. Val a dir, que per molt que estudiem els números, els comptes no quadren. No consideraré el 90% de les morts habituals que s’han esvanit dels paràmetres demogràfics de manera ben misteriosa; només vull analitzar els números de la ‘immensa mentida’ i els de la grip. La grip, amb les consegüents pneumònies i altres problemes de caràcter respiratori, s’enduu més de mig milió de persones a l’any i en contagia més de 100 milions. La ‘immensa mentida’ ha causat la mort, suposant, que és suposar molt, que hagi estat la causa directa de la mortaldat, un total de gairebé tres-cents mil persones, i n’ha contagiat a més de tres milions i mig. La deducció lògica és considerar la immensa mentida com una infecció sense importància, no per res, sinó perquè la letalitat és la meitat que la de la grip. Tanmateix, hem d’aturar-nos i reflexionar quant a aquests números perquè, si ho fem, ens serà molt fàcil d’adonar-nos que les xifres que són atribuïdes a la ‘immensa mentida’, coincideixen amb les de la grip, ja que els sis-cents mil morts anuals es corresponen al període complet de l’any i, per tant, a la suma de morts a l’hemisferi nord i els de l’hemisferi sud, o sigui, que de moment tenim les dades de la meitat de l’any a l’hemisferi nord i caldrà afegir-hi la resta de l’any a l’hemisferi sud, amb la qual cosa, els números de la grip seran els acostumats de tots els anys. Això imposa la deducció necessària que si els morts coincideixen i la grip és una passa anual inevitable ‘des de sempre’, els morts de la ‘immensa mentida’ són morts disfressats, són morts per causes relacionades amb la grip i no amb un engany que ha servit de distracció per a l’ensorrament de totes les economies, amb la col·laboració imprescindible dels traïdors al poble, les titelles; amb els cors inevitables dels ‘Judes’ de la veritat, els lloros; i amb la docta participació estel·lar dels aprenents de bruixots, molt actius i interessats, com tots els venuts del món.

Així doncs, a la mentida ja no li resten cames de lil·liputenc. Ha estat descoberta del tot; tanmateix, titelles, lloros i bruixots tracten de cobrir-se l’esquena, i l’única manera que tenen de fer-ho és mantenint la mentida, sostenint-la, allargant-ne l’agonia, perquè ara la seva missió és fer passar la gent de l’estat de POR a l’estat de TERROR. I aquest és el següent pas, la fase 2.

Les titelles, els lloros i els bruixots estan pendents de les ordres dels ‘amos’, perquè tots ells saben que la seva credibilitat i, el més profund i greu, la seva dignitat com a individus i éssers lliures, està a punt de ser descobert que brillen per la seva absoluta absència. Ells prou que saben que no són res de valor, que són vides humanes fútils i sobreres, per això els és fonamental per sobreviure que la resta, per a la qual viuen sobreeixint en la seva immundícia, els reconegui com el que són, ja que en el moment que això no passi, serà el moment que els abocarà al desesper personal, a l’inevitable reconeixement de la seva vàcua existència i l’encara més gran inutilitat de la seva essència d’animals ensinistrats, obedients i carnissers.

Però aquesta colla d’excrements de la societat té la missió d’obeir els amos, i els amos ara els han donat l’ordre d’imposar el terror. La gent ja té la por escampada arreu del cos i el cervell ja segrega les mateixes substàncies que el cervell dels bens. A la gent atemorida, fer-la passar de la por al terror és senzill, però subtil. Fer-ho bruscament pot comportar la reacció d’una massa embogida. Per això, cal fer-ho tot a poc a poc, inoculant el terror a petites dosis, per després poder imposar la tercera fase: l’horror. Així, ara veiem que sense morts, amb unes xifres de contagi de fer riure i sense necessitat de tenir por d’una grip comuna que ja se n’ha anat, les titelles amplien l’estat de l’alarma, mantenen els morrions i l’exigència de la distància entre les persones; els lloros amplifiquen els rumors de rebrot, aconsellen el sotmetiment a les normes animals que ha imposat el govern i ens introdueixen a poc a poc el consentiment a la vacuna imprescindible; i els bruixots gaudeixen de perjudicar la salut dels ciutadans, restringint-los d’anar a les platges (abans, el mar era salut), i alhora mantenen l’estat de vigília i precaució davant d’una nova onada i aconsellen com a experts que són, en vendre’s l’ànima al diable, la vacuna (precipitada, sense proves, sense garantia d’eficàcia, sense seguretat per a la salut, així de manera immediata, com després, quant als efectes secundaris i nivell de gravetat, sense vestigi d’efectivitat d’una vacuna a-corre-cuita contra un virus mutant, i, sense objecció possible a la voluntat dels amos, acaten sense discutir per uns dinerons al compte corrent i una màcula més a la seva indignitat), sí, la vacuna desastrosa... que serà l’inici, el tret de sortida de la tercera fase.

Durant aquesta segona fase, s’ha d’inocular el terror. I el terror, ja ho he dit, és més pervers que la por. Per això, les titelles, amb l’excusa de la ‘immensa mentida’ i la salubritat pública, injecten en la consciència social que, en un estat de coses normal i natural, és recomanable la separació entre les persones, dur un bon morrió que ofega les teves paraules i les teves ànsies, i viure en unes restriccions que acostumen a poc a poc a l’obediència cega i sense reflexió. Al capdavall, les titelles criminals sempre proclamen que tot ho fan pel teu bé. D’aquesta manera, quan la gent s’adoni del ‘terror’ psicològic en què viu, ja serà tard. I val a dir, que si la gent reacciona, i demostra la disconformitat amb la ‘tirania’ que volen imposar dissimuladament, els tirans actuaran amb els gossos de defensa i sotmetran per la força a la gent. No és casualitat que hi hagi aldarulls als Estats Units, com que hi hagi manifestacions i repressions a diferents indrets del món. La tirania de les titelles no dubtarà a actuar fins on hagi d’actuar. Si estem quiets, ells contents i tranquils; si no ens conformem, ells hauran de treure les armes per defensar la seva ignomínia.

Els altres excrements, els lloros, seran els altaveus de totes les amenaces que pugueu imaginar, mentiran més que no s’ha vist mai, ens mostraran la violència dels manifestants que són pagats pels seus mateixos amos, i com la policia està indefensa davant d’energúmens sense consciència, i gaudiran com ximples posant les imatges més sensacionalistes i emotives que puguin a primera pàgina. Tanmateix, no temeu de veure en primera pàgina una fotografia de George Soros i un organigrama dels seus escamots violents, això no sortirà; com tampoc, les imatges de totxanes i runes que per art màgica apareixen als indrets on els escamots de Soros han d’actuar. No, això no, els lloros garlen el que se’ls ensenya, mengen pipes i blat de moro, i caguen paraules a més de guano.

Els darrers excrements, els aprenents de bruixots, continuaran mentint davant d’una càmera o blasfemaran de la ciència en articles i entrevistes per a les publicacions dels lloros, repetint el guió i sense escoltar cap altra consideració ja que ells són els ‘experts’, els homes que tenen l’insòlit poder de conèixer la veritat com si l’haguessin parit ells. I somriuran, perquè saben que els amos els escolten, i és sabut que a un miserable no hi ha res que el faci més feliç que saber que el seu amo l’eleva per damunt dels altres mortals. Prou que saben que d’altra manera mai no aixecarien el cap de terra, menys encara per damunt de qualsevol dels seus col·legues! Aquests excrements maldaran per fer comprendre la necessitat de la vacuna letal, ens amenaçaran, ens faran obeir les ordres del govern dictades pels experts, ells, i evitar, així, un rebrot que comportaria la immunitat absoluta i esborrar per sempre més la immensa mentida de les nostres vides. Però ells viuen de la malaltia, els agraden els malalts, l’única cosa que els repugna, a més d’ells mateixos, és que algú estigui sa, físicament o mental; això darrer sobretot, els enfurisma i treu d’ells el pitjor que tenen. I no és poc! Un expert és com un nen idiota amb una metralladora. Se senten grans, com el nen, se senten segurs, com el nen, saben que la seva expertesa és la metralladora, se senten acariciats per les mans dels amos, com els gossos, i això els dóna molt de plaer, però, encara que no ho sàpiguen, són com nens, que no és greu; tanmateix, el que és greu, i ells ni ho sospiten, és ser un idiota amb una metralladora.

Després d’aquest terror inculcat a foc lent, com a les granotes se’ls apuja la temperatura de l’aigua en una cassola per bullir-les sense que se n’adonin, així, l’home-granota que porta morrió, que manté separació dels seus congèneres – vejam si és una granota verinosa! - i que ha desenvolupat un cervell de batraci, ja estarà preparat per a la fase final. Les titelles, després del terror i el control absolut de les comunicacions de les granotes, ja podran canviar constitucions, fer callar la dissidència, a bones o per força, i convertiran les societats en granges d’animals obedients i sacrificats, que seran capaços de morir de fam en silenci i sense molestar. I aquells que no vulguin acceptar la violació de tots principis individuals, polítics i ètics, seran assenyalats pels veïns, per les granotes mig escaldades ja, i la policia complirà amb l’ordre dels senyors i, així, els més perversament servicials de les titelles assoliran un càrrec de sàtrapa al Nou Ordre Mundial. D’altra banda, durant aquesta tercera fase, els lloros, cridaran més que mai. Els seus xiscles seran acollonidors a no dir més, cridaran contra els desobedients i malfactors que amenacen la nostra ‘democràcia’, lloaran les titelles i els amos, descriuran amb tots els detalls la mortaldat del rebrot ‘inesperat i sorprenent’ de la immensa mentida, tot, farcit amb tragèdies diverses, siguin reals o inventades en els pals de la gàbia, d’un dit de gruix de guano. Alguns d’aquests directors i articulistes altaveus seran gratificats pel seu plomatge i el seu bec. Amb sort, seran els grans constructors de la dialèctica del Nou Ordre Mundial, del món de la mentida sense escrúpols, cap originalitat ni dignitat. I finalment, en aquesta tercera fase, els experts, els aprenents de bruixots i els mata-sans, tindran feina a dojo: hauran de convèncer del perill social que suposa aquell que no es posa la vacuna que ens ha de salvar a tots, hauran de mentir i engreixar actes de defunció, mentint en el nombre de morts i disfressant les actes per no descobrir la causa real de les morts i la immensitat del seu nombre, hauran de somriure a càmera, mentre relaten els grans problemes que tenen els experts amb la pandèmia; però no diran res que els problemes són per a major glòria dels seus amos i, si Déu vol, la recompensa que després rebran. Sí, aquesta és l’etapa de l’horror. I cal pensar que si el terror s’accepta com a natural després de la por, l’horror és converteix en natural després del terror. Al capdavall, un camp de concentració i extermini és un camp de concentració i extermini, com les nostres ciutats són camps de concentració social i d’extermini de la llibertat.

El temps s’acosta, i si en un altre moment confiava que hi havia poderoses forces que s’oposaven a la tirania mundial, ara em costa més de creure-ho. El líder xinès, Xi Jimping, és la manifestació en persona del Nou Ordre Mundial, i ha convertit el seu país en una ‘contravida’. Pel que fa al més important, el president americà, sembla que Trump juga a dues bandes; essent d’una de sola, però. Molt em temo que està de la banda dels jesuïtes i fa el paper del policia bo. Aquests mesos vinents ens en donaran resposta. Abans de l’horror, ho sabrem. I mentrestant, Vladímir Putin està desaparegut en combat. I no dic que estigui desaparegut com si hagués estat vençut o hagués abandonat la lluita, perquè crec que més que ningú mou els fils de la geopolítica mundial; tanmateix, lluita ell sol contra el Nou Ordre Mundial? No és Rússia un mirall en petit de la Xina? Massa preguntes i poca informació segura. Per això, no podem confiar en ningú, som només els pobles del món, units sense diferències, només amb l’objectiu de destruir l’enemic comú. Aquesta ha de ser l’actitud. Ara veiem com els homes ja no són homes, els han posat en la cassola i han començat a apujar la temperatura de l’aigua. No s’adonaran de res. I aleshores arribarà l’horror. Els que veiem el que hi ha, els que no podem veure el que no hi ha (virus, justícia, democràcia, igualtat de drets...), hem d’engrescar les granotes, vejam si deixen d’adormir-se i salten i comencen a raucar i tots junts assolim de deixar de ser batracis i recuperem la nostra única essència: la humana.

O NOSALTRES O ELLS !