EL GRAN ERROR D’EUROPA

Quan Europa acceptà la incorporació d’Espanya a la comunitat, va cometre l’errada que la conduirà a la seva destrucció. No cal explicar que Europa es fonamenta en l’errònia creença que la unió econòmica entre els dos grans enemics europeus (França i Alemanya) portaria Europa a una llarga època de pau, una mica com el mil·lenni de Hitler, però amb llibertats. Malauradament, les coses no són així.

En el començ, tot va anar prou bé perquè els dos grans països controlaven l’economia dels països satèl·lits i engrandien la seva economia. No per altra raó el Regne Unit va haver de fer posta per integrar-se a la comunitat, tanmateix, com hem vist fa poc, se n’han hagut de sortir, perquè Europa és el repartiment del continent d’acord amb els interessos dels dos països que per no matar-se entre ells, optaren per unir les seves economies.

Però la gran comunitat europea, malauradament fundada en l’economia i no en la política i els seus ciutadans, freturava de mercats lliures on imposar el domini tecnològic alemany i el monopoli alimentari francès. I així hem anat fent fins ara. La comunitat augmentava el nombre de socis i es convertia, en el seu moment àlgid, en una potència econòmica. L’entrada de nous països no hauria estat un error si la integració comportava la destrucció, sí, la destrucció de les antigues fronteres nacionals. No hi pot haver una Europa unida, si un català o un normand són francesos, i un bavarès o un saxó són alemanys, i un milanès o un napolità són italians. Només amb la descomposició de les fronteres nacionals, podia néixer una veritable Europa dels pobles, on cada ‘nacionalitat ètnica’ ja no compartiria espai amb les nacionalitats estatals sinó amb les altres ètnies; però es mantingueren els estats nacionals que tant de mal han fet a Europa.

Però Europa cercava mercat. La intenció de l’invent era garantir l’eficàcia econòmica del continent i les grans fortunes, sense importar-los el més mínim les necessitats de la gent que hi viu. Aquesta qüestió restava reservada a les institucions nacionals. D’aquesta manera, s’ha aconseguit que la voluntat de la gent romangui eclipsada. El poder s’ha traslladat molt lluny d’on hauria de raure el veritable poder, en la voluntat de cada poble. I així hi ha una màfia que funciona a cops de comissions i suborns, d’aquí el seu nom: Comissió europea, que és l’organisme que tiranitza la voluntat i les llibertats dels pobles europeus; per dessota seu, hi ha l’ineficaç Parlament Europeu, un totum revolutum que de ben poc serveix, si no és per tenir amb la panxa plena un miler de ciutadans afortunats, que poc malden per resoldre els veritables problemes essencials d’allò que representen i només s’encarreguen de combinar les forces en joc, tot per no prendre mal entre ells. I després d’aquestes organitzacions supranacionals, hi ha els governs i parlaments de cada país, que caldria preguntar-se quin sentit tenen, si han de sotmetre’s a la voluntat i imposició dels del suborn i les comissions. Tot plegat és una disfunció política, que l’única cosa que permet és la corrupció, la ineficàcia i l’abandonament dels ciutadans a mans de la corrupció política, sistèmica a tota Europa. Quin sentit té per a un ciutadà votar una opció política al seu país, si després la comunitat (la Comissió Europea) imposarà les ordres als representants d’aquests ciutadans? És la màxima de: Tria el que vulguis, que després nosaltres ja farem la nostra.

I a tot això, Europa, acceptà l’entrada de la dictadura més llarga del segle XX al continent, un país on NO tots els ciutadans són iguals, perquè el tirà (primer, Juan Carlos I, i després, l’infame d’ara) són ciutadans espanyols que estan per damunt de la llei. Potser els europeus no ho saben, però aquests tirans estan per damunt de tota justícia i més enllà de la llei. Són absolutament impunes. Però l’Europa democràtica acceptà la inclusió de la ‘tirania europea per excel·lència’.

Espanya va veure – sobretot el principal lladre del país – que Europa era la garantia del robatori perpetu i que Europa (els imbècils dels europeus, segons pensa sa majestat) mantindrien el que per a la monarquia és l’escòria espanyola: els ciutadans inútils a qui el monarca no pot robar. I així Espanya es convertí en un casino, en un règim franquista amb rostre humà, i els mateixos de sempre han continuat amb el saqueig del treball del poble espanyol, un poble, que val a dir-ho, si li poses la bandera davant, és incapaç de reaccionar, ja que aquesta fal·làcia és l’únic suport a la dignitat com a persones, una dignitat que l’escòria borbònica no té ni amb les persones, ni amb els animals, ni amb les coses. La rojigualda és la veritable pàtria, no necessiten terra (tota és del tirà), i es conformen amb el trosset de drap que simbolitza tots els grans ideals hispànics: servei al rei, a Déu i a l’orgull nacional (que és l’interès del tirà, monàrquic o militar; les dues grans opcions ‘democràtiques’ del poble espanyol).

El cas és que Europa va permetre l’entrada d’un país d’arrels feixistes en tots els seus àmbits: política (PSOE-PP-C’s-Vox i alguns altres de més petits, com UPyD), exèrcit (sense renovació), economia (manteniment de la piràmide franquista amb el rei al capdamunt i la màfia de l’Íbex-35 tot seguit (empresaris lacais del capo. Val a dir que a Espanya o estàs amb el capo mafiós que porta la corona, o el teu futur és la ruïna o la presó. Aquest és el sentit de justícia dels analfabets reials) i sobretot, la justícia (que no ha sofert cap reforma i hi exerceixen els mateixos criminals que dictaven penes de mort i presó injusta amb Franco, però és clar que l’hereu no els havia de pagar amb moneda falsa, i els mantingué perquè el mantinguessin; com ho hem vist durant tota la ‘democràcia’ i ara amb el problema català).

La justícia ha estat el sentit suprem de l’ambició europea de construir una societat millor, una justícia que s’oposa frontalment amb la justícia borbònica, que és qualsevol cosa menys justícia. Pensem en Jordi Pujol, l’amo del Cortijo de Catalunya, un delinqüent comú al servei del Rei d’Espanya, a més de molt amic seu, bé, tan amic, que el Rei fou qui li permeté robar a mans plenes, convertir-se en el capo mafiós de Catalunya, ser espanyol de l’any a l’ABC (diari ultra) i quan es destapà l’onada independentista i a Jordi Pujol se li acudí d’expressar la solidaritat amb Catalunya (ell, el gran traïdor del poble català), començaren a caure-li judicis i delictes, que mentre fou obedient i servicial amb el tirà Juan Carlos I, mai no li havia passat res, i val a dir, que era aleshores quan exercia amb plena coneixença del monarca, el capo dels capos, i robava a mans plenes i construïa la seva xarxa mafiosa. Tots contents, el Jordi i el Borbó. Tots robant, tots impunes i a viure que són quatre dies, i el poble espanyol com és inculte, analfabet i per això, mig idiota, els ha deixat fer. Qualsevol altre poble s’hauria revoltat contra la imposició d’un monarca franquista, però els mesellets, sortien a exalçar el nou rei, de la re-encarnació de l’home que Déu els va enviar, dit el Caudillo, que això deien les monedes.

I això a què ve? Europa ara es trobarà amb la realitat, amb l’evidència que a Espanya no hi ha justícia ni res que se li assembli. A Espanya la justícia és el Rei, el qui dicta les sentències, les ordres de detenció, les polítiques socials i econòmiques i fa un discurs per fotre-se’n de l’imbècil del seu poble, que des de fa tres-cents anys manté la família dels paràsits, i això, encara que el tirà de torn, sotmeti el seu poble a les màximes baixeses. Recordeu-ho, aleshores treuen el drap, i tots ploren d’emoció, de sentir-se alguna cosa. Lligats a una tela, com si fossin botons. No els demaneu, als espanyols, anar més enllà, la tela és el seu sentit i la seva pàtria, que potser per això el criminal contra la humanitat José María Aznar López, féu hissar una enorme bandera espanyola, com per dir-los: veieu que grossa és, gairebé com els meus c... i els de sa majestat.

Que Europa no esperi res dels indocumentats jutges espanyols, són botxins. I si no surten amb la destral a la mà en lloc de vestidets de negre, com pallassos tristos, és perquè faria mal efecte. No tingueu cap dubte que el pitjor que li pot passar a un ciutadà espanyol és haver-se-les amb aquests criminals que regeixen els jutjats; i ja no dic res, si més puges, que així més puges, més baixa és la qualitat ètica i personal de l’animal que rep totes les atribucions del protocol per netejar tota la podridura intel·lectual que el vesteix. Si cerqueu miserables a Espanya, heu d’anar directament a les més altes instàncies del poder judicial, podeu estar ben segurs que no us decebran, allí hi trobareu la demostració de com el vassallatge i la submissió al dictador, a Espanya, és l’única manera de fer carrera i prosperar.

Europa ara se les veurà amb una colla de PREVARICADORS, o sigui, amb tot l’estament judicial espanyol, només expert en com interpretar de manera torta i amb mala intenció la llei per sotmetre qui el tirà mana de sotmetre. Què farà Europa, no ho sé, però tingueu per ben segur que si Europa no afronta amb determinació la manca absoluta de justícia a Espanya, el seu futur té els dies comptats.

Només penseu que:

- El Partit Popular ha estat declarat per diversos jutges (com hauria de ser l’escàndol!) com a ORGANITZACIÓ CRIMINAL. Tanmateix, TOTS els capos de l’organització criminal, són al carrer.

- El Partit Socialista, apart d’infinits casos de corrupció política i robatoris sistemàtics, ha estat una ORGANITZACIÓ TERRORISTA, amb segrestos, atemptats i assassinats. Tanmateix, els capos mengen de les grans empreses del robatori energètic; com Felipe González Márquez, el cap de la banda terrorista.

- Ciudadanos, que ha tocat poc poder, però allí on han pogut posar les mans, ja s’ha untat els dits. I val recordar que apart del catalanòfob de Rivera (que per català s’ha vist apartat de la carrera política espanyola; s’ha de ser idiota profund per no saber-ho!), i la coneguda com a ‘la montapollos’, la segona de bord, que és una noia de Jérez de la Frontera, Cadis, filla de policia polític de Franco i amb un oncle que pertanyia al règim de la salutació romana.

- VOX, el partit monarcofeixista espanyol per excel·lència. Anti-tot el que no sigui Espanya, Espanya i Espanya. Aquests exigeixen que els prevaricadors dels ministeris de Justícia espanyols humiliïn els jutges europeus i es passin per dessota la sotana les interlocutòries europees.

Què us penseu els europeus? Que a un jutge espanyol hi ha algú que li hagi d’ensenyar alguna cosa de justícia? Han estat tots escolaritzats, i saben llegir i escriure, i així que arriben a la facultat de dret, se’ls ensenya tot el manual per a exercir la justícia: La foto del Rei. No han de saber res més. Els únics canvis substancials en la facultat de dret en aquests quaranta anys de continuació de la dictadura franquista, n’han estat tres, no per notables, si no per circumstancials: Canviar la foto de Franco, per defunció, per la de l’hereu Juan Carlos I, i canviar la d’aquest criminal poca-solta, per raons d’estat i de vergonya aliena, per posar-hi la nova llum d’Occident: Felipe VI, el tirà de la repressió, de la injustícia i de la vexació.

Europa s’enfronta a una tirania. Lògicament, l’única sortida digna d’Europa és l’expulsió d’Espanya de la comunitat, senzillament perquè a Espanya hi regeixen els mateixos principis polítics que a la França de Lluís XIV. A Espanya l’Estat és el Rei: dictador de polítiques i economies per al seu propi benefici, mantingut de la ciutadania amb el treball miserable que permeten les seves lleis, i, sobretot, jutge suprem.

Potser Europa no ho sap, però a Espanya qualsevol alt jutge i qualsevol alt fiscal és un terrible delinqüent, un PREVARICADOR necessari, ja que d’altra manera, sense servei mesell a les ordres del tirà, no hauria passat d’un jutjat civil.

Això és Espanya, l’orgull de l’estabilitat, ja que no ha canviat en res des de les disputes entre Juana La Beltraneja i la terrible Isabel La Católica. Espanya és la Castilla imperial. El país de la contrarreforma, la del ‘que inventen ellos’, del soy español, a qué quieres que te gane, i ‘Viva la muerte, muera la inteligencia’.

Europa té la paraula.

COMPTE AMB E.R.C. !

Després de la resolució del Tribunal de Justícia Europeu no té cap sentit que ERC estigui pendent dels socialistes (no oblidem que el socialisme és el falangisme espanyol en estat pur, des de Suresnes; com va reconèixer Carmen Calvo en la defensa de José Antonio Primo de Rivera, al qual condemnaren a mort, per conspirador i rebel·lió militar els republicans i els socialistes de veritat). Els socialistes actuals, si no fossin pur règim del 78, o sigui, el postfranquisme, o sigui, la dictadura monàrquica dels Borbons, haurien deixat en llibertat Oriol Junqueras, seguint les recomanacions de l’Alt Tribunal de Justícia Europeu, un Tribunal, que mal que pesi a tots els feixistes espanyols, està per damunt de qualsevol altre Tribunal de qualsevol país europeu. Tanmateix, Espanya no l’ha alliberat, ni ho farà.

No hi pot haver cap negociació per afavorir el govern d’Espanya que no passi per la llibertat dels presos venjats per la Justícia del Rei d’Espanya, cap negociació que no passi per la llibertat immediata de tots els presos i la convocatòria d’un referèndum d’independència, el qual, val a dir-ho, hauria de comptar amb la supervisió de la Comunitat Europea. Qualsevol altra negociació i acord és la venda de Catalunya, una venda que els d’ERC fa molt de temps que cerquen en les seves mal dissimulades ànsies de fer un pujolisme del segle XXI.

No em desdic de l’afirmació que Oriol Junqueras era el submarí que havia de portar el MHP Puigdemont a la presó. L’Oriol no pot justificar l’abandonament de l’estratègia de l’exili, ni que MAI no hagi demanat més que per ell i els seus. Sincerament, no em sap gens de greu que Junqueras i Romeva siguin a presó, tot i sabent que hi són de manera injusta, però és clar que si ells treballen per al rei i Espanya, poc me n’ha de saber! L’estratègia espanyola ha fracassat perquè el MHP Puigdemont ha jugat molt bé les cartes dins de la més rigorosa legalitat. Espanya confiava que Junqueras seria l’ham que portaria el president de Catalunya - prohibit per Espanya, contra la voluntat dels catalans -, a les masmorres. Espanya confiava que els suborns (reconeguts per l’exministre d’exteriors Margallo), els premis (les princesetes europees guardonades pel rei) i l’acció ‘democràtica’ i defensora de la ‘democràcia consolidada’ de la ridícula España Global del cuc José Borrel, serien prou per convèncer els jutges europeus que la justícia espanyola no era franquista, quan tots els jutges de les altes instàncies espanyoles són hereus del règim dictatorial (només se’ls ha de veure: l’autoritat despòtica, la ironia i els menysteniment, la superioritat orgullosa de la seva immune iniquitat...), però la cosa no ha anat així, perquè a Europa hi ha un sentit molt pregon dels principis fonamentals de la llibertat individual i col·lectiva, encara que no sigui per a tirar coets en l’àmbit polític; un fet que sense dubte és inexistent a Espanya, on la tirania del rei imposa i sotmet els seus súbdits, que mesells i acovardits davant de la impunitat i perversitat de la monarquia, calla i atorga. Així doncs, suposo que Espanya confiava que Junqueras fos – després de la sentència – qui fes que Europa lliurés en Puigdemont i en Comín als botxins espanyols del Tribunal Suprem. Una vegada engarjolats els ‘sanguinaris colpistes’ que han amenaçat ‘tots els espanyols’ de sotmetre’ls a la seva ‘iniqua tirania’ de la llibertat, el rei donaria les ordres perquè amb qualsevol excusa els traïdors Junqueras i Romeva, quedessin en llibertat i se’ls pagués el gran servei fet a Espanya.

Si això fos poc, podem comptar per a afermar-ho amb l’indefinible Roger Torrent, que fou el primer a desautoritzar el president de la Generalitat, i a traïció, es negà a exigir la investidura del president dels catalans; ja que ells tenen el pujolet del segle XXI, que ha de ser el seu substitut per a bé d’Espanya, del Rei i de la colònia. Aquesta ha estat la contribució del menyspreable president del parlament de Catalunya, que no diu més mentides perquè no parla més. Segons com ve el vent, garla. Tanmateix, ha demostrat per activa, per passiva i en el vell aorist, que l’autonomisme monàrquic és el seu somni humit, econòmicament i política. No s’ha de ser ni expert en política ni un visionari, per comprovar que Torrent ha fet mans i mànigues per actuar insistentment contra el president legítim de Catalunya. I qui actua insistentment contra el president de Catalunya, elegit per sufragi universal entre els catalans, no és més que un súbdit del monarca espanyol.

I podem afegir-hi, l’inefable Pedro Aragonès, l’home que no el treuen de la cadira ni amb oli, ni amb aigua calenta, ni amb cap invent inventat per l’espècie humana, i l’homenet dirigeix les finances catalanes a les ordres de Madrid, així si és nomenat pel vicepresident Junqueras, com pels colpistes del 155 o amb el nou govern de Joaquim Torra. En Pedrito allà està, i ara ens ha presentat un projecte de privatitzacions que ell sap perfectament que deixarien els òrgans de govern i les institucions catalanes sotmeses al capital de l’Íbex-35, i així sotmetrà Catalunya a les elits castellanes i als venuts castellanistes del nostre país, amb la qual cosa, ell s’assegurarà el pa per a unes quantes dècades i convertirà Catalunya definitivament en una autonomia comparable amb la d’Astúries o La Rioja.

Tal com estan les coses, ERC és la gran amenaça per a Catalunya, molt més perillosa que el sadisme del rei d’Espanya i tota la colla que li fa la cleca.

No hi ha altra negociació possible que asseure’s a parlar de com es gestiona el referèndum, tanmateix, això només és possible després de l’alliberament dels presos (llevat de Junqueras i Romeva, tots els altres haurien de ser indiscutiblement en llibertat, i cal dir expressament que no són, almenys a parer meu, en absolut uns traïdors, si no que han maldat per donar al poble de Catalunya el govern que els demanaven i s’han vist sorpresos pels dobles jocs que ha fet la direcció d’ERC, teledirigida des del CNI). I val a dir, que alguna cosa semblant han fet amb les CUP, que cada volta semblen més uns revolucionaris de pa sucat amb oli. Des de la sortida de la direcció del David Fernández i companyia, el tarannà dels antisistema, ha decaigut i s’han perdut en un joc sense substància ni oportunitat.

No s’ha de ser una eminència en l’estratègia política, perquè això s’aprèn a P3 de política, que de cap de les maneres has de donar un salvavides al tirà, quan aquest s’ofega. La governabilitat d’Espanya és un problema dels multicolors partits feixistes espanyols, no dels catalans, que som els que els patim. A Catalunya no li ha de procurar cap interès el prestigi d’Espanya, si va a unes noves eleccions per a repetir la mateixa cançoneta d’ara a sis mesos, ni si hi ha un pacte del règim del 78 i el franquisme de PP-PSOE, sota les ordres de l’Íbex-35 i el capo dels capos, ni si en unes noves eleccions a Espanya triomfa el feixisme de VOX. Val a dir, que en aquesta darrera possibilitat, els escèptics comprovarien el grau d’alegria que es viuria a Espanya, tots cofois i enorgullits de la dimensió ‘democràtica consolidada i orgànica’ del règim feixista del rei d’Espanya. Veuríem com els amants del difunt dictador, cantaven les lloances a la fi de la llibertat individual i col·lectiva, als assassinats i tortures dels fills dels assassins i torturadors de la dictadura, i de com la justícia, per fi, es posava al servei exclusiu de la voluntat del tirà, sense haver de dissimular i fer teatre per inculpar innocents i, arribat el cas, privar-los de llibertat o executar-los.

Europa ha deixat clar que Espanya viola el principi fonamental de tot estat de dret: la presumpció d’innocència, la garantia d’un judici just, la inculpació per delictes perseguits per la llei i no per la voluntat dels gossets de l’amo, així com la seguretat jurídica d’un procés just, sense que el tribunal sigui jutge i part, com ho ha estat aquesta comèdia tràgica que han representat els criminals del Tribunal Suprem (la prevaricació és el delicte més greu que pot cometre un jutge, i sostinc i sostindré sempre que el jutge que ha comès prevaricació, ha de ser executat. Sobre això, hi ha raons suficients i comprovables de la necessitat per a garantia d’una justícia ètica, però no és aquí on ho haig de desenvolupar. Aquesta és tasca per a un llibre).

Per tot plegat, cal concloure que qualsevol negociació amb els torturadors (la presó injusta és una classe de tortura. I no hi compteu només els presos coneguts, sinó compteu també amb la gent dels CDR que han vist l’acarnissament d’aquests criminals que van uniformats amb togues). No hi ha res de què parlar. S’ha demostrat que jutges imparcials, que no són part, que es limiten a estudiar els casos d’acord amb les proves i les argumentacions, han decretat la VIOLENTA INJUSTÍCIA DELS JUTGES ESPANYOLS (hauríem de dir del rei d’Espanya, ja que els jutges són uns ninotets que el rei alimenta, com Franco ho feia amb els seus jutges i amb els assassins dels cossos repressius. No oblidem que els Rajoy són tots funcionaris de l’Estat gràcies al favor que el papà-jutge dels Rajoy féu al dictador. I fixeu-vos que un favor al tirà pot acabar fent que el fillet estimat del traïdor de la seva responsabilitat ètica, del prevaricador, acabi essent president de govern, malgrat que abans hagi demostrat la més absoluta de les incapacitats polítiques i intel·lectuals per dirigir i responsabilitzar-se de cap gestió. Fem memòria i recordem els hilillos de plastilina de l’’Immanuel Kant’ espanyol).

SI ERC PACTA AMB ELS SOCIALISTES, ELS CATALANS HEM DE SABER QUE LA TRAÏCIÓ A CATALUNYA JA HA ESTAT SIGNADA.

Com a català, tant me fa d’on sigui el meu veí, si treballem braç amb braç per la dignitat del meu país. Com a català, n’estic fart d’haver de suportar els insults, les humiliacions, la persecució, l’odi i l’ànsia de venjança dels colons, que a més a més, tenen la poca vergonya de considerar-me compatriota! Us podeu imaginar un país civilitzat, posa-li França, Alemanya, Regne Unit, Holanda... en el qual, l’ètnia majoritària demostri sense pèls a la llengua l’odi envers els seus conciutadans? Ho heu vist o llegit dels anglesos i britànics en reacció a les demandes dels escocesos?

De fet, si Europa vol tenir un mínim futur, els pròxims passos són l’expulsió del feixisme de les seves fronteres i l’alliberament del poble català, víctima de l’eterna dictadura espanyola (castellana). Els llibres d’història certifiquen sobradament la persecució infame dels Borbons del que fou en el seu dia la Corona d’Aragó. Els aragonesos, que duen a la sang l’odi als catalans (penseu en el ninotet socialista del Lambán) han acceptat ser mesells dels castellans; els valencians i illencs han sofert el domini castellà i la persecució de la seva realitat històrica i nacional, i només els catalans hem sostingut l’oposició a la tirania absolutista del supremacisme espanyol, instaurada a la Cort de Castella, el 1713, amb l’arribada a la península del criminal i sanguinari primer Borbó franco-espanyol, Felipe V, el primer genocida modern de la història. Veus! En això els espanyols, els castellans i pobles assimilats, són la punta de llança mundial. En això, cap altre país del món els pot rentar la cara. No trobareu un sol país en el món on la tirania hagi estat constant, des de la seva fundació fins al dia d’avui, amb els mateixos dictadors i criminals. A tot arreu, la política ha sofert canvis, però al Cortijo de Borbònia, des de Felipe V moriren les llibertats i tota esperança de gaudir-les. No oblidem mai la màxima de Castella, representada perfectament per José Millàn Astray, el ‘Goethe’ espanyol, quan digué a Salamanca el dia 12 d’octubre de 1936, dia de la Hispanidad, dia de la Raza:

«Viva la muerte, muera la inteligencia»

Estimats europeus, necessiteu algun aclariment?

M.H.P. PUIGDEMONT, FELICITATS !!!

Cal felicitar-lo, molt honorable president, perquè ha sabut jugar bé les seves cartes. És ben cert que no fou lleu l’error de confiar en el feixista Tajani, el nazi Juncker (no ho dic jo, sinó els seus avantpassats) i l’impresentable hipòcrita del Tusk, que el convidaren a frenar la declaració d’independència i tot seguit corrien com putetes en una agafada a visitar el Gran Tirà espanyol i rebre’n les carícies, les felicitacions, els premis i els honoraris d’haver-se convertit en princesetes del regne de Borbònia, que no hi ha cosa més maca en el món, apart dels toros i el valle.

Té, president, un advocat eficient i entès, que ha hagut de patir la tirania borbònica a la seva mateixa pell i per això coneix molt bé com se les gasta el tirà espanyol. Tot el que han fet vostès, amb la col·laboració i suport de la resta d’exiliats, mereix el meu absolut reconeixement. Sense dubte, l’espifià en confiar-se en la tríada de princesetes ganàpies indocumentades que, per mantenir la menjadora disposta, vendrien sense cap rubor a la mare, al pare, al germà, al veí, al company i a qui se’ls demani; ja no dic res dels drets dels altres! Per sort, aquests tres delinqüents comuns han hagut d’abandonar el càrrec, malauradament no per presentar-se davant d’un jutge i haver de justificar per què es vengueren políticament al tirà espanyol, traint la seva deguda defensa de ciutadans europeus (catalans). Al capdavall, entre els tres no conformen un ésser humà mitjanament íntegre, res a afegir quant a digne. Per això el tirà espanyol hi confià. Déu els cria i ell es reconeixen.

Tingui cura, president, que el tirà espanyol és capaç de qualsevol cosa; no oblidi que fou capaç de provocar el terror a les Rambles i el molt dèspota presentar-se tot seguit a plorar les víctimes que ell havia causat (La prova evident és la manca d’investigació de l’estranyíssim atemptat). Molt de compte amb aquest absolutista, sanguinari, orgullós, baix, roí i miserable com ho ha estat tota la púrria borbònica. No oblidi que l’especialitat dels criminals borbònics és la venjança, no oblidi que l’emètic matà el seu germà d’un tret a boca de canó, sense voler. No rigui, no, que és seriós! El campechano, que després de matar el seu germà, li va restar aquest posat trist i afligit! El campechano, un dels criminals més grans que ha vist Espanya en tota la seva història, i penseu que estem parlant de la història d’Espanya, on hi ha bufetades per saber qui és més mal nascut i criminal (exemples recents: Franco, Aznar, Felipe Gonzàlez, l’Emètic o el Preparao, tots amb crims de sang, cops d’estat, robatoris sistemàtics a la població i imposició de la tirania absolutista del càncer social que són els Borbons, un família on roben fins les germanes del rei, les tietes i el sursum corda).

Al mateix temps, goso prevenir-vos de l’Oriol Junqueras. Vostè el coneix millor que jo, però ja li dic jo que qui avui t’enganya, demà incompleix i tot seguit t’abandona, és un perillós traïdor. L’Estat l’ha fet servir, i ell s’hi ha prestat, per enxampar-lo a vostè. Molt de compte, que el mossèn de sant Vicenç no és home honest. Quan tothom volia la independència, ell la proclamava als quatre vents, però què hi havia de les estructures d’estat que ell era el responsable d’activar? Quina fou la resposta després de l’1-O? Per què es lliurà als suposats botxins? És ximple, i per tant no serveix per a res, o és un traïdor i per tant encara ens serveix per a menys? Li reconec sincerament, que se me’n fot el que li passi a Junqueras perquè estic absolutament convençut que junt amb la parelleta de ball: el Torrent (vostè sap que el va trair a vostè i a tota Catalunya) i el miserable Aragonès (vostè sap que ha estat conseller, conseller, conseller i conseller, passi el que passi, mani qui mani i sempre disposat a recordar les meravelloses històries que li devia explicar l'avi quant a com de bé que es vivia en la batllia de Franco).

Sé que aquestes no són maneres de dirigir-se a un president, per això no he gosat de fer-li una carta oberta, com li he fet en altres ocasions, però he volgut expressar-li el meu reconeixement, la solidaritat amb una situació política, econòmica i personal absolutament injustificables, tanmateix, no dubti que el tirà espanyol amb tots els gossos vestits amb toga, els que van drogats i armats i els ximpanzés portaveus dels fulletons de varietés que a Espanya en diuen diaris, no baixaran del burro. Volen el seu cap, i pensi que encara que Europa li hagi reconegut els drets, el tirà és la Salomé. No dubti un moment tan sols, que el Borbó vol venjança, la protèrvia d’aquesta gentola no ha estat igualada enlloc del món.

Ara és hora de fer veure als europeus que si volem una Europa que no sigui la cosa repugnant i podrida que és ara, caldrà desarmar la corruptíssima Comissió i el nefast Consell. Cal que el Parlament, sense intermediació dels estats, com mana una veritable democràcia, designi aquestes responsabilitats i que no ho facin els venuts i incompetents dirigents de les respectives nacions. Europa és l’Europa dels pobles o no serà res.

No compti que el prevaricador Marchena, ni el prevaricador Llarena, ni la prevaricadora Lamela, ni tota la colla de fiscals indocumentats que borden argumentacions en lloc d’argumentar les acusacions i després confien en la desenvolupada intel·ligència dels grans servidors de la pàtria i llumeneres universals de la Guardia Civil i la Policia Nacional que els facin la feina de justificar l’injustificable a dosi de mentides, invencions i fantasies que el botxí vestit de jutge, un pallasso sense dignitat -que no hi ha res de més infame ni trist -, doncs, aquestes invencions seran considerades proves incontestables pel gran prevaricador. Recordi la ‘cara de odio’. Vergonya no en tenen, són espanyols! Dignitat no en tenen, són mesells del tirà Felipe VI, l’usurpador de la legítima república espanyola! Només tenen Espanya, Espanya, Espanya, Espanya, amb tota la misèria que això significa. L’orgull espanyol és l’evidència irrefutable de com de malalt està aquest poble, que ha conquistat tot el món i que ningú respecta ni estima.

Moltes felicitats president. I no oblidi que frisem per veure proclamada la llibertat: sense la ignomínia d’un Borbó de cap d’estat, sense l’ofensa d’una nació opressora, amb la modesta esperança d’un progrés comú per a tots els ciutadans de Catalunya amb el reconeixement de la independència de la nostra nació. No dubti a presentar a Europa la realitat del país del tirà, de com estan a punt de commemorar 100 anys de dictadura (1923-2023) i com l’escurçó verinós que repta en el tron espanyol, vol tenir l’orgull vanitós i cínic de ser el tirà en actiu en el sagrat moment que la memòria de tants grans criminals recordi el segle de putrefacció d’un país mort; sí, Espanya és un cadàver, i ni un tirà sense ànima, escrúpols, intel·ligència ni vergonya ni honor, serà capaç de restablir-la.

President, feu que els europeus obrin els ulls. CAL QUE EUROPA ENS ALLIBERI DE L’ETERNA TIRANIA ESPANYOLA !!! No dubteu a fer arribar a les autoritats europees les profundes reflexions de la classe periodística del país veí, que comprovin per ells mateixos la ‘diversitat de criteris’, els ‘principis de justícia’ que hi són esgrimits, el respecte per la ‘llibertat d’expressió’ i ‘d’elecció política’ dels ciutadans i l’indubtable compromís amb la ‘presumpció d’innocència’. Cal que vegin amb els seus ulls el gran valor que té i ha tingut Europa per a Espanya. Ras i curt: saquejar, saquejar i saquejar, incomplir, incomplir i incomplir, menystenir, menystenir i menystenir. Aquesta és la marca Espanya de la veritable España Global.

P.S. Transmeti la més efusiva i calorosa salutació a David Sassoli. La seva actitud en el Parlament europeu, li ben juro, que almenys permet de tenir una esperança en aquesta desori infumable dit Europa. Sassoli és, i això no és molt, és moltíssim!, L’ÚNICA PERSONA AMB DIGNITAT que he vist en càrrecs de responsabilitat política a la nefasta Europa. Que no es deixi vèncer per la corrupció i que es converteixi en un exemple polític a imitar!

Per cert, recordi’ls, als ‘socis’ (no sabem si nostres o del rei) d’ERC, que els seus estimats companys esquerranosos del PSOE (el falangisme 3.0) li feren la vida impossible a Sassoli per tractar que retardés la decisió del Parlament Europeu. Recordi’ls que els socialistes espanyols (inclogui-hi a l’Iceta i la Granados -per cert recordi què han dit vostè, aquests demòcrates!-) tenen el mateix respecte per la llibertat, els drets fonamentals i la presumpció d’innocència, que un demòcrata com ells anomenat Erdogan. No és casualitat que Erdogan i Sánchez es fessin petons a la boca en la darrera cimera. Són les dues dictadures europees; probablement eternes. Per això, a qualsevol socialista espanyol, li importa un rave que un home que NO HAURIA D’ESTAR A LA PRESÓ EN JUSTÍCIA, hi sigui i pagui un delicte inexistent perquè el seu amo i senyor, EL REI, JUTGE, LEGISLADOR I EXECUTOR, els tingui en consideració, que ja se sap que qui no s’arrossega com un cuc miserable i repugnant davant la reial efígie del símbol de la venjança i la perfídia, no tindrà lloc entre les excrecions del règim.

RECTIFICAR ÉS DE SAVIS

En un article anterior, titulat «Borbònia, la Corrupció Europea i el canvi climàtic», hi vaig escriure:

Quant a la Corrupció Europa, avui ja tenim en les seves funcions els quatre genets de l’apocalipsi. Al Parlament Europeu, el periodista dels mass-media, premiat pel seu tarannà, ja que coneixement del que té davant, cap ni un. Només de veure la seva inacció i posat estúpid davant de l’elecció, sí, l’elecció dels representants catalans, n’hi ha prou. L’home ha hagut de consultar-ho als òrgans jurídics de la Corrupció Europea, com quan era periodista i preguntava als amos si podia publicar el que sabia. L’advocat ha dit que hi tenen tot el dret (no cal ser advocat per saber que si guanyes l’escó en unes eleccions, l’escó et correspon. Només en cas de delicte comú i amb sentència ferma es pot posar en dubte la legitimitat de l’escó...

Avui és just que hi faci unes rectificacions, o millor dit, uns aclariments. Crec que haig de fer-ho per honestedat i respecte envers algú que he jutjat, potser, amb massa precipitació. Em refereixo al senyor David Sassoli, el president del Parlament Europeu, la gran menjadora. Val a dir, que el Parlament és l’únic organisme europeu que trien els ciutadans europeus, i alhora és el que menys poder executiu té, ja que els amos el reserven a la màfia del Consell d’Europa, a la infame Corrupció Europea, molt ben anomenada ‘Comissió’, i als delinqüents comuns del Banc Central.

L’anterior president del Parlament europeu era el mussolinià Antonio Tajani, una de les tres insignes princesetes d’Astúries que reberen premi i compensació econòmica per obeir com gossets sense seny, sentit ni personalitat a l’amo. I aquest gosset Tajani, comprat per la generositat del Gran Lladre Espanyol, obeí, com està acostumat qui té ànima d’esclau i a qui la seva misèria individual no li permetria de sobreviure si no és a cop de traïcions, delacions, vendes i altres activitats similars. Aquest esclau sense consciència, violà el principi bàsic i fonamental de la democràcia representativa en impedir les acreditacions dels ‘parlamentaris’ catalans vetats pel tirà espanyol, ja que PER PUR SENTIT COMÚ, una volta són publicats oficialment els resultats electorals, el ciutadà elegit ja és de fet representant dels seus electors com a polític, sigui diputat, senador, regidor o el que sigui. Bé, el gosset va moure la cua, va rebre el premi a la seva obediència i per a sort de tots els europeus, abandonà la cadira que embrutava amb la presència.

El seu successor, lògicament, heretava el servilisme del mussolinià i havia de fer front al que no fou capaç de fer-hi front, el gosset inútil. A Tajani, demana-li obediència i paga-li un bon sou, no li demanis pas que pensi, ni que sigui uns mots encreuats, que li peta literalment el cervell. Ell mou la cua, obeeix i cobra. Mentre la mà que l’alimenta faci pudor a feixisme, l’home se sent a la glòria, i com l’almoina la hi donava el feixista més gran del continent europeu, l’home es pixava d’alegria entre salts i buau-buaus.

La primera vegada que vaig veure David Sassoli, em va semblar un altre acoblat a la gran menjadora, de ben segur que per serveis prestats. La seva manca de decisió autònoma quant a l’admissió dels eurodiputats catalans, era una prova clara que, com el buau-buau i els polítics i la justícia espanyola, desconeixia que la democràcia consisteix que una persona electa no pot ser inhabilitada per cap autoritat per damunt de la voluntat del poble, sempre que no es procedeixi amb el protocol referent a la immunitat, d’acord amb les fórmules establertes, que, aleshores, l’elegit haurà de perdre els seus privilegis polítics. I val a dir, que em fascina que en ple segle XXI, i a l’Europa de les llibertats, un polític necessiti que un jutge certifiqui el que és la base fonamental de tot el sistema. O si no, imaginem-nos que hi ha eleccions, la gent vota, i en acabat, el poder de torn autoritza o desautoritza els ciutadans elegits. Bé, això passa a Catalunya contínuament... però, això és una altra història.

Tanmateix, després de l’esperada decepció quant a la ‘renovació’ dels càrrecs polítics legislatius i executius de la Comunitat, el president del Parlament David Sassoli ha fet una seriosa defensa de la institució que ell representa, com a seu de la inviolable voluntat dels ciutadans europeus. L’energia amb què ha actuat, una volta ha rebut el dictamen judicial, és digna de reconeixement. Com també, la urgència amb què ha restituït la legalitat i els drets que el buau-buau, obeint les ordres del tirà espanyol, havia violat. No cal dir que el gosset hauria de ser jutjat, perquè el seu comportament és indigne, a més de mesell i covard, poc ètic i repulsiu, per la qual cosa no estaria de més que encara que sigui un gosset sense prerrogatives d’ésser humà, se’l jutgi com a tal i repari, almenys, amb la desaparició política, la seva baixesa moral (No li podem demanar més pena, no el tancarem en una gossera municipal, al pobre. Que és princeseta!).

Almenys per l’actitud de defensa dels valors democràtics que ha fet David Sassoli, crec que és just que jo rectifiqui, i com a poc, que li doni un temps per a comprovar si vaig equivocat. Tan de bo, que el parlament es converteixi en el que hauria de ser i no en una immensa menjadora que manté els animalons ben alimentats i contents, de manera que les màfies del Consell i la Corrupció poden fer de la política i de l’economia europea el que en vulguin. Cal reconèixer la dignitat del president, perquè ha hagut d’enfrontar-se als ‘hoolingans’ de l’España Una, i s’haurà guanyat l’animadversió del tirà espanyol, la qual cosa pot tenir per segur que significarà que l’amo de les princesetes, voldrà venjar-se’n, que és l’única cosa que saben fer bé els Borbons, i ho fan amb tota la perversió i crueltat del món.

Algú pot pensar que ara defenso Sassoli perquè s’ha posat del costat de l’independentisme. És clar que m’alegro que s’hagi posat a favor dels meus pensaments i criteris, però la veritable raó, per damunt d’interessos i sentiments nacionals, és que ha retornat la dignitat al parlament europeu, que per obra i gràcia del tirà espanyol i de tota l’exèrcit de miserables al seu servei, havia perdut tota qualitat política, en ser-hi vetats els ciutadans elegits per més d’un milió de ciutadans europeus. Per damunt de qualsevol cosa, que el parlament europeu representi proporcionalment la voluntat exercida en el vot pels ciutadans europeus és essencial per a la seva credibilitat. A Espanya però, i cal no oblidar-ho, gairebé tothom troba normal que ‘l’autoritat’ imposi qui ha de ser el president dels catalans, i veti i empresoni aquells que Sa Majestat no considera lacais i esclaus de la seva voluntat reial.

Així doncs, vull aplaudir David Sassoli per defensar la dignitat de la democràcia representativa contra la voluntat espanyolista d’imposar la democràcia orgànica. La feina que té per davant és immensa, si vol fer-ho bé, ja que l’enemic del poble europeu no és tant la Gran Menjadora, sinó els tres braços criminals de la màfia del BIS (Corrupció, Consell i Banc Central).

Felicito els nous parlamentaris i convido els lectors que rumiïn quin és el sentit de democràcia dels espanyols, que val a dir que no han gaudit de democràcia MAI en la seva història, i van donant-ne lliçons arreu, sobretot els polítics que pertanyen a PP (franquistes democràtes), PSOE (falangistes del terrorisme d’Estat), C’s (franco-falangistes de la crispació i la violència orgànica’), i VOX (monarco-franquistes constitucionalistes de la veritable democràcia), tots ells constitucionalistes i defensors de l’herència de Franco: JUAN CARLOS I i FELIPE VI, els tres grans dictadors que acompanyen Miguel Primo de Rivera, l’amic de l’avi del rei fratricida. Espanya aviat celebrarà el segle de tirania 1923-2023. Que Europa s’ho miri i hi pensi. I qui ho dubti, que consulti els llibres d’història, que si llegeix els diaris espanyols, potser restarà convençut que Primo, Franco, Juan Carlos i Felipe són Washington, Adams, Jefferson i Lincoln).

Fins que Europa no comprengui el darrer paràgraf, Europa no haurà comprès res. El feixisme és viu en el Rei i latent en tota l’organització política i social espanyola, des del Parlamento a la Justicia, passant per totes les forces repressives i l’exèrcit, l’ànima i sentit de l’esperit espanyol i de l’eterna ànsia de la democràcia orgànica: o sigui, de la dictadura eterna.

LA TIRANIA DE FELIPE VI

(I LA CONNIVÈNCIA DE LA CORRUPCIÓ EUROPEA)

Avui, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha determinat que Oriol Junqueras gaudia d’immunitat parlamentària quan els botxins disfressats de jutges que ostenten el poder en el Tribunal Suprem dels Borbons, el jutjaren i posteriorment el condemnaren, d’acord a la sentència dictada pel monarca abans inclús de la seva detenció. Aquesta és la realitat. Només cal veure el servilisme i el regueró de baves en les reunions entre la cúpula de la Injustícia Institucional i el seu Alt Magistrat, Felipe VI, el tirà que governa, que legisla, que jutja i que reprimeix amb violència la dissidència a la seva autocràcia.

El Tribunal de Luxemburg ha pogut pronunciar-se d’acord amb la llei, perquè l’estament judicial del nord d’Europa és un estament ètic i respectuós amb el dret. Potser no amb la justícia, sensu estricto, però sense dubte els principis d’ètica i de respecte a les normes del dret els és sagrat. Tanmateix, cal fer dues observacions importants: 1) El Parlament europeu, la menjadora per als polítics que representen els ciutadans europeus però que no tenen ni veu ni vot, ha donat suport a la decisió de l’Alt Tribunal europeu, però 2) a la Corrupció Europea, li ha faltat temps, per a dir que no es mullaven, que és com dir que el seu suport indiscutible és amb el tirà, ja que aquest tirà els és fonamental per instaurar la dictadura europea que la Corrupció Europea vol imposar a tots els ciutadans europeus, seguint el manual del BIS.

Què podem esperar? com sempre, res de bo. El TJUE ha ‘certificat’ que els jutges espanyols són PREVARICADORS, ja que ignoraren a consciència la prerrogativa que disposava Oriol Junqueras i, val a dir, que a més a més ha estat condemnat per un delicte inexistent en l’ordenament espanyol. Ha estat condemnat perquè el criminal que ‘ocupa’ la Zarzuela així els ho va dir als gossets guarnits amb togues. Bona prova la tenim, que l’altre gosset del rei, una mena de sicari o virrei judicial a Catalunya, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, avui mateix, ha dictat la inhabilitació del MHP Joaquim Torra, un fet que tots sabíem que havia estat dictat en el moment de la seva inculpació, com va passar amb la sentència a Mas i companyia. Així ha funcionat, funciona i funcionarà la Injustícia Borbònica, almenys fins que els espanyols no aconsegueixen extirpar per sempre aquest càncer social i polític del poder. Els Borbons són l’essència de la tirania, de l’absolutisme i del menyspreu sistemàtic per qualsevol principi de justícia i dret.

Als fets em remeto.

Què fer amb els PREVARICADORS que detenen les màximes instàncies de la Injustícia Borbònica? Sense dubte un jutge prevaricador ha de rebre un càstig infinitament superior a qualsevol ciutadà. Per què? L’autoritat que els atorga la toga i la representació de la màxima aspiració humana en societat, la justícia, poden admetre l’errada, però mai podran admetre la PREVARICACIÓ. En un sentit estricte, l’única pena èticament acceptable per a un jutge prevaricador, ha de ser la sentència a mort. I no dic cap barbaritat. La potestat d’un perillós delinqüent com un jutge prevaricador és suprema, té el poder ‘d’arruïnar la vida de qualsevol persona’, si això ho fa sabent de la seva injustícia, el delicte ètic no pot admetre cap defensa. D’altra manera, afavorim que aquests pocavergonyes amb toga es creguin els amos i senyors del ramat, a les ordres del seu amo i senyor. L’única justícia amb un jutge corrupte, hi insisteixo, és l’execució. Una societat lliure no pot permetre que el pitjor de tots els delictes que es poden cometre passi inadvertit. Tenen el poder de fer justícia. No tenen el poder d’actuar injustament, i de la mateixa manera que qui traeix la seva pàtria, essent deslleial a la defensa dels seus ciutadans, ha de ser incriminat i pot ser condemnat a mort – com li ha passat a l’expresident pakistanès , un jutge prevaricador no pot tenir altre càstig que l’execució. I no oblidem, que el premi que el tirà espanyol li ha donat al prevaricador Marchena i la colla de desgraciats que li donaven suport en el Tribunal de la Injustícia, a Espanya dit Tribunal Suprem, fou ascendir la seva filleta de l’ànima, perquè no es perdi el costum de la prevaricació sistemàtica en el sistema judicial espanyol. Aquesta prevaricació fou instaurada pel criminal Felipe V i ens arriba fins a Felipe VI, que per a desgràcia de tothom no és el fill del primer, la qual cosa significaria que només hi ha hagut uns anys de terrorisme absolutista, si no que hi ha hagut una bona colla de tirans borbònics que han ofegat el poble espanyol sotmetent-lo a la seva autocràcia, inclement, violenta i hipòcrita.

Sense dubte, la Corrupció Europea no mourà un dit per defensar la llibertat ni la justícia, ells són els primers criminals europeus, els primers mesells dels amos, els esclaus guarnits amb cadenes d’or i pagats amb bones cases, cotxes i comptes-corrents, per això, seran submisos amb els amos i actuaran com els amos els manin; i no oblidem que totes les escòries monàrquiques que dirigeixen els diferents països europeus, són tots una colla d’inútils que viuen del treball i l’esforç dels seus ciutadans, sense cap altra justificació per a l’exercici d’aquestes prerrogatives que el semen injectat pel monarca a la reina, ja que el semen injectat a altres femelles, no compta. Només entre ells, entre els inútils tirans, vividors i explotadors dels seus pobles, els és legítima l’herència del tron.

Ara, el tirà protegirà els seus cadells, que mouran la cua i espuntaran la llengua pel musell mentre esperen que el seu amo i senyor els garanteixi la immunitat. No cal que pateixin, el tirà espanyol ha tingut un mestre excepcional en totes les violacions de la llei, que molt bé les va aprendre del feixista que dirigí aquella claveguera dita Espanya.

Tots els partits del rei (PSOE, PP, C’s, Podemos i sobretot VOX) sortiran a defensar la tirania i l’hereu del feixisme del segle XX, la reserva espiritual d’occident, que representa Felipe VI, el més indigne personatge que viu a la pell de brau, si n’exceptuem el seu emètic pare.

El pare sostingué, compartí i enaltí orgullós el règim del general Franco, féu un cop d’estat per retornar les coses al seu estat ‘natural’ de tirania, amb el famós 23-F, que els mesells consideren la consolidació de la democràcia. És per no creure-s’ho, però és així: el colpista dictatorial, exalçat pel seu poble com a salvador. Al capdavall, un altre ‘demòcrata’ com Erdogan, li copià la tàctica en veure els excel·lents resultats de fingir un cop d’estat que fas tu mateix per consolidar el terror en el teu domini.

Quant al tirà espanyol d’avui, què dir, que fou el responsable de la repressió de l’1-O, en enviar els animals que conformen les forces repressores del seu estat feixista a atonyinar els súbdits rebels, i que abans enginyà l’atemptat d’agost a les Rambles de Barcelona. Aquest és el criminal rei d’Espanya, que després va venir a Barcelona a lamentar les morts que ell havia causat. Aquesta és la realitat de l’infame que s’asseu al tron espanyol i que l’escòria europea tolera i venera, com vam veure amb els tres feixistes Juncker. Tusk i Tajani, quan van venir a besar les mans del seu dictador i a cobrar els milionets que el tirà els regalava després de robar-los al seu poble.

Espanya ha quedat retratada. Espanya és un estat purament feixista i sense garanties. Tanmateix, Europa mirarà cap a un altre costat, que la Corrupció Europea té bons negocis amb el tirà i al capdavall, el BIS està molt ben relacionat amb tota l’escòria reial. Només penseu en els països que mantenen la monarquia i veureu que són els països on l’escòria asquenazita hi ha tingut influència i poder.

Avui més que mai, la llibertat de Catalunya només es pot assolir deixant de ser espanyols, deixant d’acceptar el colonialisme que certificà Felipe V amb el ‘Decreto de Nueva Planta’. Malauradament, la covardia i la negligència dels polítics catalans no promet gaire alegries, tanmateix haurem de confiar que algun dia obrin els ulls i siguin prou capaços per dir tirà al tirà i rebutjar qualsevol cosa de la seva règia mà.

Espanya ha demostrat que és un feixisme suau, amb aparent llibertat d’expressió (sempre que no signifiqui res per al stablishment mafiós que governa el país: banca i premsa, amb les companyies de robatori sistemàtic o companyies energètiques i digitals), amb aparent llibertat de reunió, amb aparent justícia, amb aparent democràcia, amb aparents eleccions, totes elles amb la sospita de ‘tupinada’...

Espanya no ha existit mai, i potser és hora d’acabar amb el Reino de Castilla i els seus crims seculars.

CARTA OBERTA A

JOSÉ BORRELL

(MISERABLE REPRESENTANT PER A LA POLÍTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT DE LA CORRUPCIÓ EUROPEA)

Cortesia només se’n pot tenir amb qui té decència i respecte pels altres. A un ésser despòtic, cínic, paràsit social i delinqüent polític, cap protocol pot donar-li suport perquè sigui tractat amb un mínim de respecte i consideració. I quant a això, cal reconèixer que tota la púrria corrupta i venuda europea, hi hauria de pensar, que el nomenament involucra i descriu els responsables de la nominació.

Feta l’adequada presentació dels meus respectes, vull aclarir perquè li’n dic José i no Josep, com es fa dir, amb la pèrfida intenció de denigrar els catalans. L’autoodi d’aquest miserable és paradigmàtic. Es pot no ser independentista, però no es pot participar en una manifestació feixista amb representants franquistes, falangistes i nazis a la capital catalana per elogiar ‘la sagrada unidad de España’ i fotre-se’n dels ciutadans catalans que han patit durant segles l’opressió de l’estat que aquest miserable ha representat, i del qual s’ha servit per a totes les seves delinqüències, que val a dir, li han estat permeses pel sols fet d’odiar el que no és (català).

José Borrell és un espanyol de cap a peus, i amb tot l’orgull del món. És capaç d’insultar el president de la seva terra (li agradi o no li agradi) comparant-lo amb terroristes amb delictes de sang, amb la poca estatura moral de fer-ho ell, el portaveu i defensor dels TERRORISTES D’ESTAT del partit falangista espanyol (PSOE), els GAL, que dirigits pel terrorista Felipe González Márquez i els comandaments de tota la claveguera de l’estat, la policia política, amb vist-i-plau de la Zarzuela, es dedicaren a segrestar, torturar, assassinar i enterrar en calç viva aquells subjectes que consideraven perillosos per a l’Estat. Aquest ‘alt’ representant europeu, públicament, mostrà el seu acord amb els assassins terroristes de l’Estat, i avui, la putrefacta institució europea l’ha triat per a representar-los. José Borrell és un feixista convençut, jacobí fins a la medul·la i partidari de l’homogènia sota la primacia del més fort. Que tingui la poca vergonya de fer servir el seu nom en català, demostra la baixesa moral, ètica i personal. La voluntat del seu poble li importa un rave (un és d’on se sent, no d’on neix); ell és espanyol, espanyol, espanyol, i li agrada molt de dir allò de: soy español, a qué quieres que te gane?

Tota la vida inserit en l’estat post-franquista i tirànic de la monarquia borbònica, disposat sempre a fer la gara-gara a qui li demanin, mentre li omplin les butxaques de diners, impàvid davant de l’enriquiment per informació privilegiada, cínic amb els crims dels seus companys d’escó, amenaçador amb tots els seus rivals polítics i periodistes, ofensiu amb tot allò que el seu cervellet de mosquit no pot concebre, és a dir, tot allò que no tingui referència amb el robatori i els crims amb abús de poder. Ell és la justícia, ell és el saber, ell és la veritat, sí, la veritat: un MISERABLE EXEMPLAR, un home que viu de la mentida i la falsedat, de l’engany i la traïció als valors que defensa, amb tanta saviesa com per haver estat polític i grimpador tota la vida, amb el sentit de justícia que tenen els mesells, o sigui, la justícia de l’amo.

José Borrell, el miserable representant per a la política exterior i de seguretat de la Corrupció europea, sense dubte no podien haver triat ningú més escaient per a demostrar davant del món què són les institucions europees: José Borrell, el falangista espanyol-espanyol-espanyol, com a representant del feixisme europeu arreu del món (ahir vam veure com insultava els jutges belgues i els poders polítics del país), aquest, acompanyat de la terrorista econòmica mundial, l’enemic públic número 1: Christine Lagarde, descriuen perfectament la Comuna Europea. Penseu que aquests limitats de la comuna, després de la victòria de Boris Johnson, se n’alegraven de la victòria del seu rival! O són cínics fins al fàstic o són falsos com Judes o són esclaus sense consciència o són senzillament imbècils sense recuperació. I d’aquesta fauna està servida l’alta representació europea, d’una colla de llepaculs, de sicaris sense escrúpols, de mesells obedients i somrients amb els crims de l’amo. Per això, no ens ha d’estranyar que la cúpula de la màfia europea, els que trafiquen amb dones, drogues, nens, impostos i robatoris oficials als ciutadans de tots els països per socialitzar les pèrdues dels mafiosos de la banca; no ens ha d’estranyar, no, que hagin triat a un dels seus, un feixista, corrupte, lladre, indiferent a l’assassinat dels contraris o opositors, un ésser que per capacitat ètica no hauria de sortir de les clavegueres més fastigoses de la ciutat. I tanmateix, amb aquest posat repugnant i el somriure sinistre i llefiscós, aquesta escòria digna de presidi, és rebut amb tots els honors allà on va, omplint de deshonor tot allò que toca.

José Borrell és el model perfecte, el motlle ideal, per a descriure a tots els nens del món a la classe de principis ètics, què és ser l’individu més degradat i menyspreable de tota l’espècie. L’exemple evident que, ni tots els honors ni totes les riqueses ni tot el poder, aconsegueixen convertir en mínimament digna l’abjecció, la vilesa i la mesquinesa.

José Borrell, us deu doldre molt haver de portar un cognom tan català, tan històric. A nosaltres ens dol que l’embruteu amb la vostra existència. Sigueu espanyol de veritat, lliureu-vos de l’estigma de català i feu-vos dir com es diria tot bon espanyol: José Borrel. Com a català sou un ésser traïdor, covard i vergonyós, com a espanyol sou un ésser fidel, valent i digne. Endavant amb la vostra indecent vida! Després de grimpar com heu grimpat, només penso com ha de ser la gentalla que us ha fet confiança! Us en podeu fer càrrec, com ha de ser el miserable que pot tenir com a col·laborador a una despulla com aquesta, sense altra ètica, moral, principis ni filosofia que obeir l’amo i llepar-li la mà després que l’amo se l’hagi tacat de sang.

José Borrel, el miserable representant per a la política exterior i de seguretat europea. L’home sense diplomàcia, educació, respecte ni consideració per la veritat.

L’home que ha parasitat les institucions tota la vida, se n’ha enriquit i ha lloat els assassins de l’estat sense rubor ni vergonya.

Aquest indesitjable és un alt representant europeu! El que mentia descaradament, acusant un altre diputat d’haver-lo escopit. Penseu quina mena de llimac deu ser; sense dubte, de l’espècie més repugnant! S’ha de ser molt poca cosa per acusar una persona d’escopir-te i que l’acusació sigui mentida.

Si us plau, pel bé de tothom, destruïu Europa d’una vegada. Perquè si algun dia, la destruïm els ciutadans, no dubteu que aleshores us en demanarem raons dels vostres crims i delictes. I prou sabeu, cúpula de la màfia, que tots hauríeu de ser a la presó si us fossin aplicats els mateixos criteris que vosaltres apliqueu a la dissidència. Feu bé de triar un feixista com Borrel i una terrorista com Lagarde per a imposar la vostra dictadura, tanmateix, premeu i convertiu Europa en un camp de concentració aviat, perquè si ens en sortim, vosaltres no tornareu a aixecar el cap.

Per concloure, miserable José Borrel, vull aclarir-li que li dic miserable perquè és miserable qui s’aprofita de la corrupció d’un cos (l’Estat) per sobreviure com un paràsit menyspreable qualsevol, i li dic miserable perquè res hi ha més detestable que el que renega dels seus per vendre’s a l’opressor, i li dic miserable perquè res és mes descriptiu de la baixesa moral que l’atac amb mentides i falsedats, amb dobles jocs i traïcions, i li dic miserable perquè tot sencer és miserable. Voleu un fet que descrigui millor un miserable que aquell desgraciat que no és ningú, però executa les ordres del seu amo amb desfici i el defensarà tal com defensarà la seva vida... voleu dir que enteneu què dic? És la filosofia del gos; i amb això està tot dit, per bé que de ben segur el José Borrel no ho entén, i encara ho considerarà un elogi. Al capdavall, no podem considerar ésser humà qui no és lliure ni responsable, per més que sigui un ric esclau i un executor de crims contra la dignitat humana (l’actitud contra els independentistes, és una prova irrefutable de la seva absoluta mancança de principis i dignitat. Qualsevol mentida, qualsevol parany, qualsevol baixesa, qualsevol violació de principis i de drets, qualsevol repressió de la llibertat de pensament, aquest nan la considera digna, si el servei és per a l’organisme que ell parasita).

A José Borrel, baixíssim representant de la degradadíssima Europa, amb el més sentit i profund menysteniment.

P,S.

Que jo sàpiga:

- Secretari d’Estat d’Hisenda de 1984 a 1991. Va dimitir perquè els seus col·laboradors més pròxims i la seva dona s’havien enriquit irregularment i havien comès delicte fiscal.

- Operació Chamartín, un greu cas de corrupció, suborns i malversació de diners públics. En aquesta operació hi ha tota la púrria del règim borbònic.

- Cas Abengoa, enriquiment amb informació privilegiada.

- GAL, defensor dels crims terroristes dels seus companys de partit. Col·laboració i enaltiment del terrorisme d’Estat del règim tirànic dels Borbons.

Aquest és el seu historial de delinqüències. I la Corrupció Europea (sota les ordres del BIS) el nomena alt representant. Potser perquè la seva dona, la que s’enriquia il·legalment i feia frau fiscal, la va conèixer en un kibbutz israelià?

Quan els delinqüents comuns no són a la presó i ostenten càrrecs públics, no hi ha sistema polític, hi ha màfia política al servei de la màfia econòmica.

BREXIT, TDAH I LES ‘NENES’

Moltes felicitats al poble britànic: als anglesos, als gal·lesos, als escocesos i als irlandesos. Potser algun dia els irlandesos s’uniran amb els seus germans d’illa, potser els escocesos cometran l’errada de mantenir-se en el feixisme europeu representat pel BIS i la tirania política amb seu a Brussel·les, potser els gal·lesos i els anglesos sostindran el Regne Unit o es divorciaran, tant se val, passi el que passi, el que és digne de ser elogiat és que el poble britànic ha engegat a dida els tirans europeus que esclavitzen els pobles de tota la ‘comunitat’.

Les corporacions bancàries i l’organització del crim, amb la reialesa al capdavant, han fet mans i mànigues per revertir la voluntat del poble britànic. Sortosament, el sentit de responsabilitat democràtica està molt integrada en l’ésser dels habitants de les illes; són molts segles ja! Als anglesos com a poble dominant, se’ls pot retreure moltes infàmies i abusos, és clar. Val a dir però, que aquestes infàmies i abusos han estat comesos sempre per la classe dirigent sotmesa a la monarquia i als interessos asquenazites. L’anglès és l’home de l’humor, del futbol, de la música i de la flegma.

Felicitats al poble anglès per haver donat el pas envers la llibertat. Aviat seran fora de la presó que el parlament europeu gestiona a les ordres de la Corrupció Europea, el Consell d’Europa i els criminals del BCE, ara amb la pitjor i més perillosa terrorista del món al capdavant. Felicitats per haver aconseguit recuperar la dignitat com a poble, de recuperar el sentit de política i d’escopir a la cara a la màfia asquenazita que pretenia cordar-los les cadenes d’or al turmells. Des de les illes, veureu com l’Europa continental va davallant a la tirania del BIS, com els pobles entraran en greus conflictes i violència, misèria i fam; ho podreu veure des de més enllà del canal de la Mànega i sentir-vos alleugerits d’haver recuperat la vostra llibertat. Una vegada més, moltes felicitats. Sense dubte, ara teniu obert un veritable futur de possibilitats.

*

La mentida del Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat que la perillosa classe ‘científica’ dels psiquiatres – homes veritablement malalts de vanitat i cruels fins a la inhumanitat – considera argument per drogar els nens i els adolescents amb substàncies destructores de les funcions naturals del nostre cervell, aquests indesitjables que tenen per capità de l’equip l’execrable Rojas Marcos, avui han pogut comprovar com es desfà la mentida i el seu crim continuat sobre els nens i els adolescents. En una notícia de El Nacional, s’informa d’un estudi segons el qual els nens i joves amb TDAH, poden reconduir la seva conducta només amb l’exercici dels escacs. Només amb l’exercici dels escacs! Un tauler i unes peces i jugar, i el nen harmonitzarà el seu món. Els terroristes de la psiquiatria, en canvi, veureu com defensaran la intoxicació amb inhibidors cerebrals, antipsicòtics, calmants i deshumanitzadores drogues, que garanteixen la clientela de les farmacèutiques de per vida. Sense dubte que els criminals de la psiquiatria, maldaran perquè el negoci del crim i la intoxicació no els porti a la bancarrota. Tanmateix, aquests mentiders, perillosos delinqüents al servei de l’estat, ja sabien des de sempre que tot el que diuen es mentida, una pèrfida mentida. NO HI HA CAP ESTAT DE NORMALITAT PSÍQUICA, CAP NI UN.

El criminal Rojas Marcos, l’eminent psiquiatre que s’ha fet multimilionari i ha fet multimilionàries a les empreses farmacèutiques, prou que sabia des del començament de la seva mentida del TDAH, que amb música es podia restablir la normalitat d’un cervell jove aclaparat per les ‘escombraries’ que li aboca el món, i que un psiquiatre MAI DE LA VIDA maldarà per canviar. Un psiquiatre és un indigent intel·lectual que ven la seva vida al servei dels seus amos. La seva missió és executar la part ‘professional’ de la desactivació de la llibertat humana. De fet, la psiquiatria sempre ha estat al costat dels estats i del poder, sempre, servint els interessos de la classe dominant per sotmetre via destrucció cerebral els seus enemics, crítics o opositors. Només cal fer una mica d’història per comprovar-ho.

Per concloure aquesta denúncia i demostrar la necessitat urgent de la desaparició de la psiquiatria de TOTES LES FACULTATS del món, així com la persecució d’aquells que hagin comès crims en la pràctica de la seva ‘professió’ (la destrucció intel·lectiva i afectiva dels seus pacients), només una dada prou il·lustrativa. El llibre de les malalties mentals (un catàleg que elaboren aquests malalts d’acord a l’interès de l’estat que els paga) l’homosexualitat fou patologia fins que els amos els digueren que no, que ara ja no tocava d’acord amb els interessos criminals de la classe dominant, per això, avui, segons aquests escrupolosos científics de pa sucat amb oli, ja no consideren l’homosexualitat una malaltia, i han descobert – fins a on pot arribar l’estupidesa humana – que hi ha, de moment, 112 gèneres o relacions de caràcter sexual. Sense dubte, l’exclusió social d’aquests pervertits és una urgència sanitària. I la persecució dels seus crims (a EUA molts joves tractats de TDAH se suïciden per causa de la destrucció intel·lectual, afectiva i sensorial, que ha comportat la teràpia d’intoxicació d’aquests criminals) per una qüestió de justícia.

Amb una altra societat i un altre ritme social, no existiria el TDAH. Amb l’exercici de música, escacs, ioga, natació i moltes altres activitats es pot reconduir una ‘malaltia’ que no l’és, que només és una reacció ‘natural’ d’un cervell ‘normal’ a un medi absolutament hostil i estressant. Tanmateix, el psiquiatre actua destrossant la vida del seu pacient - PRESENTEU-ME UN SOL CAS PSIQUIÀTRIC QUE HAGI ESTAT CURAT -, en lloc de protestar i denunciar un sistema social que emmalalteix els ciutadans. És clar, que aleshores no comptarien amb els comptes corrents que els permet la seva ‘acreditada i titulada’ criminalitat.

*

Les nenes. Ai, les nenes. Avui, en ple segle XXI gaudim del privilegi de veure que la joventut ‘revoluciona el món’. Tenim una nena de setze anys que explica a tota la Humanitat els greus mals del canvi climàtic. I d’altra banda, tenim la nova Mozart.

Personalment, em carrega veure les seves cares a tot arreu i a totes hores. Primer perquè ni la Greta sap de què parla ni la Rosalía sap què és música. Ambdues són dues titelles de les mans ocultes que gestionen el món. L’una i l’altra, sense dubte. Com és possible que una nena de setze anys s’hagi convertit en referència mundial si no hi ha una mà que mou el bressol, la mà del terrible i delinqüent Georges Soros? Fins i tot la revista ‘TIMES’ l’ha nomenat ‘persona de l’any’. És que és per al·lucinar! Per recollir les escombraries d’una ciutat et demanen màsters en recollida d’escombraries amb titulació oficial de la Universitat de Recollida de Brossa i Ciències de la Merda en General, però una nena que no va ni a l’escola, ens explicarà detalladament què passa en el planeta. Què hi han de dir científics, físics, químics, biòlegs, etcètera, què sabran ells! La Greta és la veritat absoluta.

Com deia en un altre escrit, aquesta pobra noia, quan sàpiga la veritat de com ha estat utilitzada, o se suïcida o mata els pares, i si això passa la responsabilitat serà del gran criminal del nostre temps: el que fa els encàrrecs dels amos, Georges Soros, l’home ‘filantrop’ que malbarata milions i milions – fets amb treball i sacrificis – a favor de totes les causes del món: el clima, els trans, els homosexuals, les feministes, la legalització de la droga... sempre lliurat i sacrificat al servei dels menystinguts de la societat, que per això el senyor Soros es reuneix amb els titelles de cada país, per defensar els menystinguts, sense esperar res a canvi, perquè aquest nou redemptor, aquest nou Jesucrist, només desitja i vetlla per tots nosaltres.

De l’altra, què dir. Menges sopa i et surt la Rosalía i les seves repugnants ungles i la seva agressiva i violenta estètica sexual, tota farcida de premis per qualsevol cosa relacionada amb la música: El millor disc, la millor cançó, el millor vídeo-clip, el millor treball d’innovació, la millor actuació en públic, la millor actuació privada, i el millor vestit per sortir a la nit, per anar a comprar, per anar al teatre, per tot, és realment la més divina de les divinitats divines que han trepitjat aquest planeta. I això, com no podia ser d’una altra manera, sense influència externa, sense que cap dels ‘filantrops’ que vetllen per la nostra salut mental i física, hi hagi posat cullerada.

No sé com deu ser aquesta pobra noia, però li caldrà estar molt ben moblada, si doncs no vol estimbar-se, que com més es puja sense reflexió, més dura és la caiguda. A la Rosalía, li recomanaria que pensi que durarà el que durarà, fins que els mateixos que l’han posat en el cim de la història de la música mundial, la facin caure o desaparèixer com passà amb un altre desgraciat, Michael Jackson. Pobre Beethoven, pobre Mozart, pobres tots ells, que han vist el sorgiment de l’essència de la música en una artista de polígon amb urpes de diablessa!

Rosalía, quan els ingressos dels teus amos i senyors, ja no justifiquin la seva inversió, no dubtis que et faran a un costat. I hauràs d’acceptar el seu mandat, que ets la seva esclava absoluta. I si no mira els grans ídols de la música comercial, la sense substància musical que els amics del Soros imposen a una joventut que no té cap coneixement quant a música, i per això creu que un espectacle de ball, insinuatiu, amb ritmes repetitius i buits, és música. A tots ells els ho dic, la música s’escolta. Si l’estrella és el músic, poc t’interessa la seva música; tanmateix, seguiu les ordres dels amos i assolireu l’estat insòlit de la voluntat d’esclavatge, de demanar a l’amo que et sotmeti i et doni la droga que sempre t’ha donat.

I el que és més lamentable, és el servilisme de la classe periodística – uns altres que són per a retratar-los envoltats de les excrecions físiques i intel·lectuals de les quals s’alimenten i viuen, com copròfags -. No hi ha un sol periodista que entengui en música? No hi ha un sol periodista que sàpiga distingir entre comerç i art?... Em temo que la pregunta és profundament idiota.

Crec que hi ha una iniciativa de l’elit acadèmica, per canviar el nom de les facultats de periodisme, i proposen: «Facultat de les Ciències de la Desinformació». Vejam si tenim sort i prospera. Sempre he desconfiat d’un periodista, tot i reconeixent que n’hi ha hagut de molt bons, tanmateix, us heu fixat que Assange és a la presó i hi ha qui el vol veure mort, i no hi ha un sol mitjà de comunicació que es trenqui la cara per defensar-lo. Es pot arribar a ser tan mesell i miserable amb un company de professió! Bé, company, company, no, que n’hi ha que mengen les engrunes bavejades dels amos, com els directors de tots els diaris de Borbònia, sense cap fàstic, fins i tot empassant-se la putrefacció amb gust perquè duu la bava de l’amo.

Visca la premsa lliure que avui és morta, amenaçada o a la presó! L’altra premsa és un munt de fems on els ‘periodistes’ mengen, satisfets com els escarabats pilotaires.

Que la Greta us orienti en la vostra desorientació!

Que la Rosalía us edifiqui en la vostra sensibilitat musical!

I au, que qui dies passa, anys empeny!

I no ho oblideu: el fet de pensar per vosaltres mateixos és dolent. aviat serà delicte; avui, de moment, només és dolent i prou. Sigueu bons, obeïu el nou messies Soros i no penseu, deixeu que ell us organitzi la vida d’esclaus. La premsa i les seves titelles polítiques són ‘el saber’ que heu de seguir.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS PECAT.

Els reis són bons; els polítics, servidors dels vostres interessos; la premsa, la vostra consciència; la llibertat, el vostre greu error. On estareu millor que servint els vostres amos! Ells s’encarreguen de tu, et donen mòbil, et donen entreteniment, et donaran sexe i drogues, et lliuraran de la responsabilitat personal i de tenir cura dels teus fills – que potser ells violaran, hi estan tan acostumats!; però, sigueu comprensius, ells són bons, volen el nostre bé, només es desviuen per vosaltres. Per això, si violen el teu fill, o el maten, o l’intoxiquen, o el que li facin, tant se val, com seràs capaç i tan desvergonyit com per tirar-los-ho en cara! -.

NO PENSEU PER VOSALTRES MATEIXOS, AIXÒ ÉS LLIBERTAT.

De tota manera, reivindico el dret a la meva ‘manca de llibertat’, ‘l’error’ de no seguir els seus mandats desinteressats en favor de la meva felicitat, sí, jo m’obstino a pensar que tot es depura amb foc.

SABEM QUI SÓN. SABEM QUÈ SÓN. SABEM ON SÓN.