RESPOSTA A RAMON RIERA

Sense dubte, algú ha cridat els psicòlegs a les armes. Si ahir o abans-d’ahir es lluïa un psiquiatre, ara li ha tocat el torn a un psicoanalista a ‘Vilaweb’ (que un psicoanalista ens recorda Woody Allen i fa molta patxoca intel·lectual). L’home en qüestió es diu Ramon Riera, i respon a les poques preguntes que li fa un lloro. El titular de l’entrevista és «El sentiment d’amenaça pot ser tan inaguantable que tendim a negar-lo». El titular fou el que em féu llegir l’entrevista.

D’entrada, no existeix cap sentiment que sigui ‘sentiment d’amenaça’. De fet, l’únic sentiment és l’amor; però aquest tema és assumpte per a un llibre, si bé no descarto algun dia de fer-ne un resum orientatiu en algun d’aquests escrits. Que tinguem la ‘sensació’ d’estar amenaçats i diguem que ‘sentim’ una amenaça no vol dir que l’amenaça sigui, de cap de les maneres, un sentiment. L’amenaça és una sensació (les sensacions se ‘senten’) o una evidència (que no deixa de provocar una sensació) i aquesta sensació, com totes les sensacions, provoca una emoció, en aquest cas: la por i l’alerta, o sigui, l’estrès fisiològic i mental. És més, la sensació d’amenaça és una sensació que si no és de curta durada – i un psicoanalista ho hauria de saber – és una perillosa ‘malaltia’ que posa en risc l’estabilitat emocional i psicològica. Per exemple, si hem d’anar a la guerra, la sensació d’amenaça ens tenalla en un començament, però aviat, pels mecanismes de defensa psicològica, ens hi acostumem, perquè és la manera de garantir la nostra supervivència. Si a qui va a la guerra, se li fa inaguantable l’amenaça, no la negarà, com diu el Ramon; sinó que se suïcidarà. El que va a la guerra, s’acostuma a la nova situació – no la nega – tot i haver de ‘renunciar’ a la seva llibertat. I per posar un altre exemple, si analitzem algú que rep maltractaments i amenaces, el maltractat no nega mai l’evidència de la violència, però emmalalteix per no poder-se’n fer escàpol, perquè psicològicament no pot suportar la situació, encara que físicament, i per instint, es converteixi en un animal que vetlla exclusivament per la supervivència . L’home és vulnerable, com diu ell, i és conscient de la mort, com diu ell, i per això mateix, l’home és l’únic ésser que és capaç de ser ‘conscient’ de la VIDA, i per aquesta causa pot anar i ha d’anar més enllà de la senzilla supervivència animal.

D’altra banda, no és cert que la vulnerabilitat i la mort guiïn la nostra conducta. Tot just és el contrari. L’home sa, psicològicament, se sent invulnerable i immortal en situacions naturals i acostumades; només davant l’amenaça, l’home retorna a la sensació de vulnerabilitat i mortalitat, i reacciona enfrontant-s’hi o recollint-se en la covardia, que és un AFEBLIMENT de la nostra psique, i per tant, el començament de l’anul·ladora sensació de vulnerabilitat, que comporta la por o el terror a la mort. I val a dir, per a deixar els conceptes més clars, que com a homes, cal ser conscients de la nostra vulnerabilitat i de l’evidència de la mort, però només, com a condició ‘sine qua non’ de la VIDA. No ens enganyem, podem prendre mal en qualsevol moment de la nostra existència per causa pròpia (una malaltia), aliena (una agressió) o per pur accident (un cotxe que ha trencat els frens i ens atropella, un test que cau d’un balcó o un accident en una química que t’agafa just quan passaves pel davant o que t’envia un fragment de metall per matar-te mentre veies la televisió a un quilòmetre del lloc dels fets – les dades poden no ser exactes, però això darrer, és un cas verídic). La mort és el teu company, i el millor per viure feliç i alegre, és acceptar-la i alhora obviar-la. Som morts des que naixem, mentrestant, l’única cosa positiva que podem fer, és viure.

Dit això, quant a l’entrevista, voldria fer unes observacions i que qui les llegeixi, hi pensi. El nostre amic hi diu: «Que els polítics no ho fan bé no pot servir d’excusa per a negar l’amenaça i la realitat» (sic). Amenaça?, em pregunto. Ho diu perquè hi ha uns centenars de milers d’asimptomàtics (gent sana)? O ho diu perquè el nombre de morts és ‘escandalós’ (dels 1100 morts diaris a Espanya, ara, de la suposada malaltia, en moren una dotzena de persones al dia, que són gent gran i amb malalties prèvies)? Si fos un veritable psicòleg, el que et faria veure és la realitat i diria: ‘l’amenaça, la veus tu només. No hi ha cap raó per témer un virus com el de la grip!’ En uns altres temps, si haguessis manifestat terror a la grip, t’haurien tancat en un sanatori. Avui el sanatori és el carrer i les cel·les són les cases. A més a més de la frase, cal destacar-ne el detall subliminar: ‘Obediència a l’autoritat’. És a dir, que els polítics siguin uns perfectes incompetents, no treu que existeixi l’amenaça. La pregunta és: El senyor Ramon se’n fia de perfectes incompetents? Creure en un demostrat incompetent, no és insània? I no està de més de dir, que el senyor Ramon no exposa, en cap moment de l’entrevista, un argument mèdic ni sòlid o una referència científica de l’amenaça i la realitat. És així, només perquè ho diuen ell i la colla d’inútils?

Més avall, fa una comparació dels polítics amb un pare maltractador. És per pixar-se de riure! Ens diu: si un nen maltractat un dia rep unes instruccions adequades del seu pare, creu que el pare li vol mal, però, en realitat, el pare l’està protegint. Això, segons ell, és el que fan els inútils incompetents en la manifestació més perfecta de la perfecció de la inèpcia! O sigui, aquests polítics que et violen, et maltracten, abusen de tu, et destrossen la dignitat i ofeguen la teva llibertat, són els que vetllen per tu. Se suposa que per continuar violant-te, maltractant-te, abusant-te, destrossant-te la dignitat i ofegant la teva llibertat. Si els arguments justificatius de les seves teràpies són d’aquest tipus, dubto que els pacients algun dia surtin del trauma.

Fins i tot, gosa dir que el confinament – amb el qual, com a psicòleg, hauria d’estar en absoluta oposició, perquè és un terme militar o penitenciari i no sanitari – ha tingut coses positives: per exemple, ha fet que els vells es facin conscients de la mort (suposo que el vell que m’està llegint, l’engegarà a pastar fang) i ha ‘millorat’ la relació familiar. De veritat? pensa amb els budells? De cap de les maneres pot millorar la relació familiar en una situació de presidi. Només en llibertat creix l’amor i la unió del nucli familiar. Que la gent no tingui temps per a la família i la relació amb els fills, no s’arranja aprofitant atemptats contra la llibertat, sinó corregint els defectes d’una societat que no té sentit; una cosa, això del sentit, que hauria de pensar el nostre amic. Perquè en certa manera t’està dient: això no obstant, ‘quan els ’nostres amos’ et deixin tornar a la feina; aleshores, amb els teus fills, que s’hi relacioni Rita ‘la cantaora’’.

La veritat és que és fascinant la perversitat de la ment, i més quant qui emet aquests disbarats té sota la seva responsabilitat la salut mental de la gent. La mare de Déu! Bé, com deia, es veu que han cridat a les armes al sector de la psicologia, potser perquè es començaven a sentir veus que deien que el gran problema de la ‘immensa mentida’, apart de les greus calamitats mèdiques i econòmiques que ha provocat, provoca i provocarà, seran els futurs desequilibris mentals de la gent. El fet de tancar la gent perquè sí a la presó, és un crim que qualsevol psicòleg hauria de denunciar, tanmateix, els homes, mesells i obedients, ens animen a ser obedients i mesells com ells, perquè els nostres pròcers només estan preocupats per la nostra salut (per això hi ha hagut la mortaldat de vells!) i mai de la vida de la història del món, pels calés que roben a la ciutadania que treballa. És psicòleg i no veu que els pròcers viuen del teatre més ben pagat de la història? Vegeu només, per comprovar-ho, que tots els polítics estan d’acord amb tot el relatiu a la ‘immensa mentida’; no hi ha ni una sola veu discordant. Mai hi ha hagut tanta unanimitat en el món! El que pot arribar a fer un virus que ningú no ha vist! Però, el bon home, ens recomana de seguir les instruccions dels polítics, que encara que et fotin els calés, el pèl, el futur, la dignitat i la llibertat, així com la independència, són molt bona gent, abnegada i amb una capacitat de sacrifici que ens n’esgarrifaríem, segons es dedueix de les seves declaracions.

En fi, salutacions a un altre dels pallassos del circ, i que Déu ens agafi a tots confessats.

RESPOSTA A EDUARD VIETA

 

(Es veu que hi ha ordre que tots aixequin la poteta)

Eduard Vieta és el Cap de psiquiatria i psicologia de l’Hospital Clínic, i avui ha respost al lloro que hi ha enviat el tebeo d’El Nacional. Comencem per dir, que prou que sabem que la psiquiatria és la professió exercida per uns sàdics, que seguint el gran mestre Josef Mengele, han estat fonamentals per a totes les grans tiranies mundials: l’Alemanya de Hitler, la Rússia de Stalin, la Xina de Mao, l’Espanya de Franco i podem continuar, perquè no hi ha cap dictadura criminal que no hagi comptat amb la col·laboració de la psiquiatria; com també ha comptat amb la col·laboració dels torturadors (curiosament, homes que la psiquiatria no considera malalts). Aquests darrers es dediquen a la tortura física, i els primers, a la destrucció de l’individu. I aquestes afirmacions no són arbitràries. Quants malalts ha curat la psiquiatria? Quants malalts psiquiàtrics han empitjorat després de tractament? Quants malalts psiquiàtrics acaben en suïcidi? Quins són els terribles ‘medicaments’ que fan servir els psiquiatres? (Per a això, és recomanable llegir Antonio Escohotado, que ha experimentat ell mateix els efectes dels verins psiquiàtrics). I tampoc no oblidem que hi ha estudis molt complets sobre el «Manual de psiquiatria per a dissidents» de l’URSS , i els trobareu per a qualsevol règim criminal, on aquests ‘bons metges’ són fonamentals per a la lluita contra la dissidència. Poden arribar a ser ‘asèptics’ criminals de bata blanca: només freturen d’una injecció per acabar amb tu. Si alguna cosa és inexistent en psiquiatria, és qualsevol principi ètic.

Aquests carnissers del cervell, sempre estan al costat del poder. Fixeu-vos que mai no els trobareu denunciant la patologia de cap genocida en exercici ni de cap psicòpata multimilionari. Són adeptes a aquest tipus de gent, en gran mesura, perquè el sadisme és el que els uneix. L’última preocupació d’un psiquiatra és el malalt. Només de saber quins són els protocols, qualsevol s’adona que és un continu exercici de repressió psicològica i d’atemptar de manera irreversible contra la integritat de la persona i la seva llibertat. Un psiquiatra és un malalt que es creu que té la poció màgica de la ‘normalitat’, per això, ara deuen estar tots molt contents amb la ‘nova normalitat’.

En la vinyeta del tebeo, aquest bon home ens parla que han augmentat els símptomes d’ansietat i depressió. Afirma que el 65% de la població té quadres lleus d’aquestes patologies. A més a més, ens adverteix que han augmentat els problemes de violència entre parelles. Fins aquí, com sigui que segueixen dades estadístiques, doncs, els bons homes no s’erren. Però crida l’atenció que no hi ha una sola paraula quant als nens i al terrible atemptat contra la llibertat, el natural creixement i la necessària socialització, que les pobres criatures estan patint per unes disposicions governamentals que no tenen cap estudi científic que les acrediti, per més que el ximple de l’Oriol Mitjà, dia sí, dia també, vagi sembrant terror amb unes mentides que no crec ni que ell mateix se les cregui. De fet, si se les creu, el millor seria que el senyor Eduard Vieta el tractés, amb la qual cosa ens el trauria de la circulació social per sempre; que aquesta és la missió dels psiquiatres. Els estudis i treballs de Peter Gøtzsche (metge, biòleg, exprofessor universitari i investigador mèdic) són prou il·lustratius, i seria molt bo i molt sa que aquests suposats metges al servei de les farmacèutiques i dels criminals oficials dels Estats, el llegissin i rebatessin les seves demostracions, que val a dir, que no cal ser un gran especialista per a donar-li la raó; una raó, que només la negarà el ximple que ha estudiat aquesta ciència sàdica i criminal a la Universitat.

Doncs bé, aquest home del règim (de qualsevol règim, que tampoc no penseu que s’hi miren gaire; per a ells el més important és la destrucció del malalt i el benefici personal), acaba l’acceptable declaració sense una referència a la imperdonable negligència en la necessitat de defensar els nens, de protegir-los contra la subtil i ‘subliminal’ esclavització i l’anul·lació de la personalitat que pretenen de fer els que governen contra el poble i, com els psiquiatres, a favor dels seus interessos personals.

No vull perdre el temps amb aquesta ciència del nivell cognitiu de l’astrologia, la quiromància o el sadomasoquisme. Pel bé del coneixement i de la ciència, hauria de desaparèixer de totes les Universitats, i almenys garantiríem que mai seran obstacle per a l’exercici de la llibertat, tant la social com la individual.

Per això, i perquè no vull entretenir-me més, cito la cloenda de l’article, quan es refereix als que neguen l’eficàcia de les mascaretes. Diu, l’insigne personatge: «són individus que necessiten explicacions senzilles per temes complexos. Solen tenir una intel·ligència limitada i busquen convergir i tenir un punt d’unió amb altres persones, encara que sigui a través de l’autoengany». I roman tan ample!

Insigne Eduard Vieta, l’OMS (que no em mereix més confiança que l’honradesa del rei emètic) descriu amb documentació científica la ineficàcia de les mascaretes i adverteix de possibles efectes secundaris no desitjats. Només ha de cercar la pàgina web de l’OMS, i ho trobarà. No sé si és que el pobre home, que acusa d’intel·ligència limitada els que diuen que si un porus del teixit de la mascareta és vint vegades més gros que el virus, és molt probable que el virus penetri, més que s’estavelli contra la juntura!; no sé, si el que té és, senzillament, incomprensió lectora. No ho sé. Tampoc no sé si la seva sublim intel·ligència superior pot enraonar perquè la mascareta protegeix, si ens diuen que el virus pot ‘entrar’ a l’organisme per les mucoses oculars. No hauríem de dur també ulleres de busseig? Es veu que no, segons l’eminència en psiquiatria, si un infectat i afectat et tus a mig pam de la cara; si portes mascareta, estàs protegit. Ara bé, si toques una superfície i se t’adhereix el terrible virus al tou dels dits, NO et toquis els ulls!, perquè el terrible dinosaure microscòpic penetra en el cos per contacte; ara bé, si te l’escupen als ulls, els virus rebota contra l’iris i cau a terra i es mor, com els passava als ‘bitxos’ de la colza... La veritat és que entre la classe política i els afeccionats a la ciència, tenim un panorama que més val riure, perquè si no, no faríem res més que plorar i preguntar-nos què hem fet per a merèixer això!

Tanmateix, senyor Eduard Vieta, no s’amoïni, ho ha fet molt bé, els seus amos estan molt contents i satisfets, i estic convençut que li ho sabran recompensar. Vostè no cerqui informació quant al terrible i mortífer virus, insòlit en tota la història humana! Els premis Nobel que s’han oposat a la mentida, i els especialistes en microbiologia, bioquímica, immunologia, virologia i epidemiologia, que s’han cansat d’assegurar que no hi ha cap dada científica per a aquest terror, com l’ex-cap de Salut de la Comunitat Europea, el doctor Wolfgang Wodarg (que fou qui aturà el crim que pretenien perpetrar amb la grip aviar)... però, no, vostè al costat dels amos, que qui sap si d’ara a quatre dies el necessitaran per a portar a terme el «Manual de protocol contra la dissidència».

Vostè digui que sí, que la psiquiatria és ciència, i una ciència totalment sacrificada a l’interès del malalt! Només hem de comptabilitzar el percentatge de curacions!

Es pot ser més ignorant, però no més hipòcrita.

Nota: Només de pensar que la feina dels psiquiatres consisteix a destruir la més gran meravella de la creació - el cervell humà -, ja ens ho diu tot. Però no us enfadeu, no podem demanar nous a un avellaner.

LA CIÈNCIA ACRÍTICA I POLÍTICAMENT CORRECTA

El motiu d’aquest escrit és el fet d’haver llegit que les societats mèdiques SEMI, SEMERGEN, SEMG i SERNFYC, han advertit de la perillosa amenaça que són els dissidents, aquelles ‘veus’ que no combreguen amb la versió oficial en els fets relatius a la ‘mentida universal’. Fa gràcia de veure fins a quin punt pot arribar el mesell i l’esclau per a fer content l’amo i seu senyor. En aquestes associacions, suposadament mèdiques, els repto, sí, els repto, que desautoritzin els premis Nobel Luc Montaigner -viròleg que, suposadament, aïllà el VIH-; Michael Levitt, Nobel de química; el dr. Wolfgang Wodarg -ex-cap d’epidemiologia d’Europa-; el dr. Pablo Goldsmith -ex-director de l’hospital d’infecciosos de París-; la dra. Dolores Cahill -ex-investigadora de l’Institut Max Planck-, entre la multitud de celebritats de les ciències mèdiques que han manifestat la seva radical oposició a la versió oficial; o el difunt Kary Mullis, també premi Nobel de química, que va dir per activa, per passiva i en aorist, que el PCR no servia per a la detecció de virus. Hi podria incloure molts més metges i científics investigadors que s’han cansat de dir que TOT ÉS UNA FARSA REPUGNANT amb interessos corruptes i més que possibles crims de lesa humanitat. Tanmateix, si aquesta colla d’arreplegats del SEMI, el SEMG i altres, al servei dels amos, no prou contents amb la humiliació de la ciència davant del poder econòmic, volen que me’ls escolti, que comencin per demostrar allò que els seus amos i instigadors de la pandèmia no han demostrat, i així, com a poc, podrem començar a parlar i els podré tenir en compte, tot deixant-los de considerar unes meuques que es venen al millor postor. I que no oblidin la gravetat de la seva posició, ja que en cas de demostració de la ‘immensa mentida’, seran responsables de desinformació voluntària i, per tant, seran col·laboradors en els crims.

A aquestes associacions, els repto que així com els científics referits han aportat proves i documents, literatura científica, per a demostrar la solvència de les seves afirmacions, aquestes associacions facin el mateix, i és més, que instin els governs a promoure un debat obert i sensat entre les diferents posicions científiques perquè discuteixin quant al SARS-COV-2, i puguin oferir a la ciutadania una visió real de l’assumpte, sigui uniforme o no, però destacant els punts d’acord i de desacord, perquè la gent, si té criteri i cerca informació, pugui tenir una consideració mitjanament fonamentada de tota aquesta destrucció social.

Per això, amics d’aquestes associacions, com vosaltres teniu la ‘veritat veritable’, deveu conèixer els assessors del govern i els estudis i informes que tothom desconeix, aleshores, ‘adalils’ de la veritat, mireu si ho teniu fàcil:

1- Demostració documentada (fotografia de microscopi electrònic) del virus - No realitzada mai fins avui, que jo sàpiga. Com suposo que vosaltres l’heu vista, espero que la publiqueu.

2- Presentació del virus ‘aïllat’, com marca el primer postulat de Koch, i demostració que compleix totes les demandes de la resta de postulats per poder considerar un ‘virus’ com a causant d’una certa malaltia – No realitzat mai -

3 – Descripció científica dels símptomes i l’acció vírica – No realitzada mai -. No podem atribuir a un virus totes els símptomes imaginables possibles però que ell no en tingui de propis (Això només ho pot creure un ximple, cosa que han demostrat de ser tots els polítics del món; ximples o alguna cosa molt pitjor).

4 – Documentació científica que demostri la profilaxi dels morrions, i que ens expliquin com un porus vint vegades més gran que el virus, el pot retenir; una demostració que resultarà molt interessant, perquè ens ajudarà a mantenir allunyades les mosques amb tanques de filferro.

5 – Demostració documentada que contradigui Kary Mullis i les seves repetides i iterades denúncies que el PCR no serveix per a la detecció de virus (Recordo que és l’inventor del PCR i premi Nobel per això. I val a dir que jo, que no tinc res de metge, sé que els virus es detecten per micrografia electrònica. Expliqueu-nos, si us plau, aquestes ‘veritats’ oficials. No hi pot haver res de més fàcil, oi?).

6- Proves i estudis mèdics que demostrin la letalitat del virus en infants, joves i adults sans, i com aquests sectors de la població són incapaços de produir naturalment defenses contra el perillosíssim virus.

7- Que presentin els documents de l’OMS que certifiquen i garanteixen el protocol que fou seguit arreu del món per combatre el virus, i que ha estat demostrat per metges italians en desobeir, que eren protocols de iatrogènia. Avui aquests metges estan encausats i apartats dels serveis mèdics; però això, a aquestes tan lloables associacions de ‘metges’, tant els fot.

8 – Presentació de les estadístiques comparatives de mortaldat per nació i any amb relació a totes les malalties, però sobretot a la grip comuna i les malalties de caràcter respiratori.

9 – Justificació mèdica de la urgent necessitat de l’ensorrament econòmic per evitar la ‘present i horrorosa’ mortaldat actual, que ens té que no vivim. Què han estat? 50 milions de persones, els morts? 25 milions de persones? 2 milions de persones? O, a penes, 700.000 morts? (Per a gent poc informada, comento que durant els 212 dies que portem fins a final de juliol, han mort al món uns 33 milions de persones)

10 – Literatura científica que corrobori la segona onada en les pandèmies. Un fet absolutament insòlit i que només pot respondre al coneixement de trames fosques que no tenen res de científiques, segons el dr. Wolfgang Wodarg, que fou cap d’epidemiologia del Femer Europeu.

11 – Explicació detallada i enraonada de què és un ‘asimptomàtic’. Perquè una persona només pot estar sana o malalta. D’altra manera, TOTS podem ser considerats ASIMPTOMÀTICS (de grip, covid, herpes, meningitis, etcètera) i segons la nova modalitat – la ignorància, grau mestre -: malalts.

12 – Literatura científica del confinament i història científica de l’aïllament de persones sanes durant la història, els motius i els beneficis, proves, documents gràfics i testimonis escrits.

13 – Presentació d’un treball científic que demostri que les mesures preses per les autoritats no suposen cap problema menor ni greu, físic ni psicològic, sobretot, per a la infantesa i la joventut.

14 – Demostració i literatura científica que certifiqui la perillositat de l’administració del diòxid de clor (Si això no ho poden demostrar, sense dubte, aquestes associacions són associacions sicàries de les criminals).

15 – Demostració i literatura científica que certifiqui que el ‘Remdevisir’, la medecina aprovada pel Femer Europeu, és innòcua, econòmica i, sobretot, molt eficaç.

16 – Raonament (lògic i comparatiu; dues coses, que val a dir, semblen prou difícils per a aquestes associacions, després de fer pública aquesta opinió i advertiment en els papers higiènics) que una pandèmia pot ser una malaltia estesa per diferents països amb un índex de mortaldat del 0,7%, - la grip té un índex del 1,2% - (Dades ABC; pamflet no conspiratiu). I pensem que per a l’OMS no calen ni morts per a una pandèmia! Això és el que té posar idiotes als indrets de responsabilitat. Expliqueu-nos-ho, això, si us plau, us ho agrairem molt.

17 – Explicació enraonada per què no era necessària la pràctica de les autòpsies en els suposats malalts de la ‘mentida’, si l’epidemiologia recomana expressament aquesta pràctica per a la ‘visualització’ de tot el procés de la malaltia vírica fins a la mort.

18 – Literatura científica que contradigui que la covid fou inoculada en la vacuna de la grip o que el sistema immunològic fou posat en risc per l’ús de Polysorbato 80 com a coadjuvant de la vacuna de la grip.

19 – Estudis que demostrin la causa real de la tempesta de citoquines.

I com a clausura, que em penso que m’hi podria estar fins demà al matí:

20 – Des de quan el TERROR és una virtut per a aquests metges?

A aquesta colla d’indocumentats - que recordo que acusen els altres metges de conspiradors, d’informació falsa i els desautoritzen professionalment -, els puc assegurar que qui té la veritat, no ha d’esgrimir arguments ‘ad hominem’ o fal·laços, si no que, aferrat a la veritat que és absolutament capaç de demostrar, la presenta; més per conduir-nos a la veritat, que per deixar en evidència els seus col·legues.

SEMI, SEMERGEN, SEMG, SERNFYC, au, poseu-vos a la feina i no desprestigieu metges de molta més vàlua que vosaltres, mesellets dels amos. I us recordo que TOTS els metges que he esmentat amunt han aportat proves, documents i literatura científica per a demostrar el que estaven dient en el seu moment. Au, feu els deures, que posar-se de genolls i tenir disposició, diu molt poc d’un veritable investigador. Teniu feina, perquè ja us ho dic jo ara, CAP d’aquests punts els podreu demostrar o rebatre, tanmateix, animeu-vos.

«En temps d’engany universal, dir la veritat es converteix en un acte revolucionari».

George Orwell.

NO HI HA PITJOR CEC QUE EL QUE NO VOL VEURE-HI

 

Progress indicator(s) by September 2020

• The Secretary-General of the United Nations, with the Director-General of WHO and Under-Secretary-General for Humanitarian Affairs, strengthens coordination and identifies clear roles and responsibilities and timely triggers for a coordinated United Nations systemwide response for health emergencies in different countries and different health and humanitarian emergency contexts.

• The United Nations (including WHO) conducts at least two systemwide training and simulation exercises, including one covering the deliberate release of a lethal respiratory pathogen.

• WHO develops intermediate triggers to mobilize national, international and multilateral action early in outbreaks, to complement the existing mechanisms for later and more advanced stages of an outbreak under the IHR (2005).

• The Secretary General of the United Nations convenes a high-level dialogue with health, security and foreign affairs officials to determine how the world can address the threat of a lethal respiratory pathogen pandemic, as well as managing preparedness for disease outbreaks in complex, insecure contexts.

Pàgina 39 del document «A world at risk», publicat el setembre 2019 pel Global Preparedness Monitoring Board (GPMB), organització criminal de terrorisme biològic, finançada pel Banc Mundial i per la genocida O.M.S. Podeu trobar la traducció a l’espanyol en el seu web, perquè han traduït el document a diverses llengües (i comprovareu que no m’invento res), un document que recomano de llegir, perquè explicita perfectament el crim que estem patim. I demostra sense gènere de dubte la complicitat de la PREMSA, L’ESTABLISHMENT MÈDIC I LA FAUNA PARÀSITA DELS MISERABLES POLÍTICS de tots els colors.

A la pàgina 42 del mateix document, hi trobareu les fotografies de tots els TERRORISTES de la GPMB amb el seu currículum criminal. I si voleu investigar-los, trobareu que tots ells tenen nexes amb la màfia farmacèutica.

Certament, no hi ha pitjor cec que el que no vol veure-hi, com no hi ha pitjor esclavatge que el mesell sense lliure enteniment.

Estem vivim el PITJOR CRIM CONTRA LA HUMANITAT de tota la història, perquè avui no es tracta d’aniquilar l’enemic, es tracta d’aniquilar la llibertat de la Humanitat. I no oblidem mai qui són els criminals, els col·laboradors necessaris, els còmplices subornats i els encobridors aquiescents:

TOTS ELS POLÍTICS

(llevat d’aquells han manifestat la seva oposició; com la Covid, el 0,02%)

TOTA LA PREMSA DE MASSES

(sense excepció)

L’ESTABLISHMENT MÈDIC

(llevat dels metges que breguen per defensar la veritat)

Només un judici ha de ser la resposta a aquests crims, i si la sentència és condemnatòria - com ha de ser, les proves són escandaloses -, per GENOCIDI, TERRORISME, TRAÏCIÓ A LA NACIÓ I AL POBLE, COP D’ESTAT I CRIMS DE LESA HUMANITAT, com a crims més rellevants; aleshores, es correspon sobradament, amb el màxim sentit ètic i la més estricta JUSTÍCIA, l’EXECUCIÓ DE TOTS ELS RESPONSABLES I L’EXPROPIACIÓ DE TOTS ELS SEUS BÉNS.

Si jo conec aquest document i un imbècil que fa de president no, jo no sóc responsable de la seva imbecil·litat. I no ens confonguem: la justícia s’exerceix quan el responsable respon pel seu crim, i si el responsable és un irresponsable, la irresponsabilitat no el pot eximir del mal comès. Si ets idiota, no hi tinc res a dir, però si a més a més ets un criminal, la idiotesa no pot eximir-te mai del crim, llevat, és clar, de patologies severes (els malalts de les quals, només poden cometre un crim escapant de la presó del seu sanatori). I que jo sàpiga, ni La Moncloa ni el Palau de la Generalitat ni la seu de la Corrupció Europea, eren sanatoris. Si ara els habiten psicòpates i dements de totes les demències, no vol dir que aquests edificis fossin dissenyats per hostatjar gent impossibilitada intel·lectualment, la qual cosa, a més a més, és una ofensa als pobles respectius, perquè els criminals actuals desprestigien el poc de bo que hi pogués haver d’abans.

Llàstima que no podem trobar cap jutge digne, perquè en altre cas, sense dubte, que ja faria temps que exerciria de tal i hauria demanat explicacions als responsables pels crims comesos i pels que estan en tràmit – la segona onada -; tanmateix, avui, l’únic indret on no trobareu un bri de justícia és en els seus palaus, que són cases de prostitució, això sí, molt ‘dignes’ i molt respectuoses, que allí dins el teatre del respecte i l’honradesa és molt ben considerat, per bé que moltes de les vegades els pitjors criminals no s’asseuen a la cadira dels acusats, sinó en l’empostissat.

O ELLS O NOSALTRES.

DE MENTIDES I DE NENS

*

Abans de res, vull començar amb la sorprenent notícia publicada pels tebeos del règim NOM, «Infobae» i «Yahoo», segons la qual, han estat presentats diversos estudis científics que demostren i certifiquen que hi ha immunitat col·lectiva contra la ‘mentida’, i que per tant, amb aquesta ‘mentida’ ha passat el que passa amb tots els virus: que la gent genera immunitat. Crida l’atenció que en ‘ple segle XXI’ s’hagin de publicar estudis que demostren i corroboren el que se sap des que l’home és home. Però bé, tampoc no hi donem gaire voltes, estem en el temps que estem i avui ens dominen els més incapacitats i els més indigents en intel·ligència. Per això, res no ens hauria d’estranyar.

Tanmateix... Si hi ha immunitat, no hi haurà vacunació, ni voluntària ni obligatòria; aleshores, suposo que tothom estarà d’acord amb mi, que els ‘responsables’ polítics hauran de reposar els milions d’euros públics que han donat graciosament, seguint ocultes ordres ‘superiors’, a les indústries farmacèutiques perquè aquests ‘centres de filantropia’ ens ‘inventessin’ la vacuna exprés que salvarà tota la humanitat. És de pur sentit comú, que si un irresponsable dilapida els diners dels altres, n’hagi de respondre, primer, tornant els diners dels què ha fet un ús indegut, i després, amb la corresponent presó. I si parlem dels homes de Soros, els pallassos de ventrilòquia Sánchez i Torra, a més a més, hauran de respondre per ALTA TRAÏCIÓ, en enfonsar l’economia del país per una grip comuna. Les seves responsabilitats van molt més enllà dels quaranta mil morts per la ‘mentida’ (suposats, ja que enguany s’ha produït el miracle de la inexistència de mortaldat per grip, fet insòlit) i s’estén a la VIOLACIÓ de tots els drets elementals i fonamentals de l’home, amb l’exercici terrorista d’un execrable ABÚS DE PODER, que com era de veure, han executat per defensar-se del descobriment de la mentida. No em reiteraré quant a la imperdonable magnitud dels crims dels depravats, perquè ho he escrit en anteriors articles; només recomano el lector que rumiï si creu que és possible una societat viable que no castiga i extirpa del seu si els elements que durant sis mesos han persistit pèrfidament, sense remordiment ni la menor flexibilitat, en la destrucció de tot allò que la societat és socialment i individual, políticament, econòmica i cultural. No hi ha crim més repugnant entre els homes que l’intent d’aniquilació de la llibertat, com no hi ha acte més repugnant entre els homes que la humiliació, l’ofensa a la dignitat a la qual tot home té dret només per ser home. Qui atempta contra aquests principis de la llei natural, deixa automàticament de ser un home, i per tant, perd qualsevol prerrogativa que pogués deslliurar-lo de ser considerat i tractat com un animal perillós.

*

Però, no és d’escòria, que avui volia parlar. M’interessa tot el contrari, la meva intenció és dedicar aquest escrit als nens, sobretot, als pares dels nens. Val a dir abans de començar, que de molts dels assumptes que tractaré o enunciaré, se’n poden escriure llibres sencers, però, com és evident, a l’article, amb l’enumeració i la descripció superficial dels assumptes, ens haurà de valer per comprendre el fons de la qüestió, el punt tan delicat com definitiu que vull que el lector destapi dels vels que des de sempre l’han ocultat. Perquè...? Hi ha un veritable interès en l’atac i destrucció dels nens?... Espereu al final, i aleshores contesteu.

Si hi ha un nadó en tota la creació coneguda que sigui excepcional; aquest és el nadó humà. La peculiaritat extraordinària d’aquest misteriós ésser és la capacitat intel·lectual, la possibilitat de ser racional. Aquest tret exclusiu de l’espècie humana, fisiològicament i psicològica, significa que el nadó compta amb un instrument que, si bé és compartit amb moltes altres espècies, cap d’elles arriba al grau de complexitat i de nivells que és capaç aquesta massa cerebral que en néixer pesa a penes 400 grams, i que es desenvoluparà i creixerà fins a multiplicar per quatre el pes del moment del naixement. Si el cervell dels animals els dota de la capacitat i possibilitat de supervivència, el cervell humà hi afegeix la capacitat i possibilitat de la imaginació (fantasia, creació, especulació, deducció...), que és l’essència de la vida humana, i que és la que pot fer transcendir la supervivència al grau de vida. La supervivència és una directa adaptació al medi: però la vida, és el gaudi d’aquesta adaptació, un gaudi que només es pot assolir mitjançant el ‘coneixement’. Així doncs, el nadó humà dins del seu crani oculta l’enginy de la il·lusió (la vida), o sigui, la possibilitat de transcendir la superficial i absurda supervivència. I val a dir, que els homes no pensem perquè la supervivència ‘ens rellisca’, sinó perquè sense el pensament, no hi hauria hagut supervivència. Per això, l’home associa viure a coneixement, perquè sense coneixement (parlo en un sentit molt ampli) no hauria pogut sobreviure. Potser l’home és l’animal que pensa, perquè si no hagués arribat a pensar, no hauria durat com animal.

El misteri de la vida i la seva il·lusió és el que els pares tenen entre les mans quan sostenen el seu fill. Cap pare ni cap mare desitgen el mal del seu fill, sinó que li desitgen una vida millor que la pròpia. I això és natural, a no ser que els pares siguin desnaturalitzats, perquè, tot allò que existeix conscientment, tendeix sempre a la millora; també és clar, si no està desnaturalitzat. I repeteixo tant aquesta paraula perquè la ‘desnaturalització’ ha estat la intenció del poder amb relació amb els nens des de finals del segle XIX.

El desenvolupament, les diferents etapes, d’un nen fins a la pubertat, comença en el període inicial de gairebé sis mesos de vida vegetativa (aquesta etapa és essencial per tal de restablir el trauma sofert pel cervell durant el naixement – documentat científicament), després, el nen estableix el contacte i la relació amb la mare, sobretot: essent aquesta una etapa de descobriment per al nen: l’afecte, l’atenció i l’estimulació. I així, dia rere dia, el nen creix seguint un procés de desenvolupament sensorial i afectiu, que conclourà entre els tres i quatre anys, quan ja ha madurat tots els seus sentits de percepció. Aquest període és determinant. L’emotivitat, la innocència i la curiositat han d’haver estat inserits en el cervell del nen durant aquests quatre anys, si no, mai podrà aprendre cap d’aquestes ‘facultats’. D’ençà dels quatre anys, el desenvolupament del nen és sobretot intel·lectual, d’interrelació amb ell mateix, amb la família, amb els companys d’escola, amb els veïns i amb el món. Els coneixements que des d’aleshores pot assolir dependran de la seva capacitat intel·lectual (que depèn directament d’haver estat estimulada o no) i del seu sacrifici. Val a dir, que si bé el sacrifici intel·lectual pot esmenar deficiències inicials de la seva capacitat, no passa el mateix amb els afectes (les emocions), l’atenció (la curiositat) i l’estimulació (la innocència), que si en el seu moment no foren inserides mitjançant ‘l’amor’, ni el nen ni l’adult mai no les podran reconèixer. Aquest és el poder de l’amor, un amor que no es veu, no s’escolta, no es compra ni pot distorsionar-se. És una mena de relleu que els pares cedeixen als fills. I no és aquí on haig d’exposar-ho, però val la pena de dir, que l’amor és el que excita la intel·ligència fins a precipitar-la a la raó; ja que el coneixement no és una altra cosa que l’amor a la intel·ligència.

Després d’aquests primers quatre anys, el nen continua el seu procés de creixement en la tasca del desenvolupament psicomotriu, l’acabament de ‘l’enginy humà’; per això, un púber, ja no ens sembla un nen, perquè ja no l’és. L’aparició de l’excitació sexual esberla el món de la innocència infantil, perquè la ‘competència’ sexual fa esclatar la innocència infantil, aquella mirada que s’admirava de tot pel sols fet de ser; ara, el púber, descobreix l’interès i la voluntat. Per això, l’amor de l’època de la innocència és transcendental: sense amor, l’interès i la voluntat imposaran el seu pas marcial sense miraments envers l’altre. La voluntat i l’interès només poden vèncer-se amb l’amor. I tinguem present que l’amor no negocia, és incondicional i per sempre (que això és el que el converteix en una relíquia).

El segle XIX és el segle de l’educació obligatòria en els països més ‘avançats’, la qual cosa és en realitat ‘l’ensinistrament’ del jove en l’interès i la voluntat. ‘La cinta blanca’ de Michael Haneke és una esplèndida il·lustració de tot el que he escrit fins ara. Les grans guerres del segle passat són el resultat lògic d’aquest ‘interès i voluntat’ de destruir els constructes de la innocència de l’amor. El pas marcial sense miraments envers l’altre s’escampa per arreu. I tots els fills del segle XX són víctimes d’aquesta mancança d’amor i innocència (les guerres i post-guerres), que per això avui estem com estem. Si mentre desconeixíem el poder de l’amor, el practicàvem com humans per instint i intuïció; ara quan reconeixem ‘científicament’ el poder de l’amor (escric ‘reconeixem’, perquè d’Ell ens en parlen totes les religions i creences espirituals), resulta que l’amor es converteix en una teoria superficial, i l’home practica per excitació instintiva l’interès i la voluntat, com un animal més. Que no perquè un humà vesteixi un vestit car, deixa de ser un animal simiesc. Allò que el farà diferent de la mona, no està mai a la vista. Com l’amor i el coneixement, que mai no estan a la vista, però que són els que ens descriuen, individualment o emparellats, l’ésser humà. I si he arribat fins a aquí, és perquè vull fer explícit que hi ha un abisme entre un home (ésser humà) i un humà, un abisme infinitament més gran que el que hi ha entre una mona i un humà. Aleshores, pares, què voleu que sigui el vostre fill? Si voleu que sigui un home; l’amor que li doneu, serà prou. Si voleu fer-ne un humà; tot el que li doneu, serà poc.

I tota aquesta dissertació, a què carai ve? Per respondre aquesta pregunta, adoptaré l’estratègia gallega, o sigui, respondré amb unes altres preguntes:

Si la llet de la mare és la salut del nen (encara que el metge mundial i psicòpata Bill Gates maldi per fabricar una llet millor – S’ha d’estar molt malament del cap per arribar a pensar una bajanada com aquesta!), l’estat de por, l’angoixa o l’ansietat i l’estrès de la mare, no afectaran la qualitat del nutrient fonamental del teu fill? Si ja l’has deslletat: Creus que la relació del bebè amb rostres emmascarats que el sotgen sense expressió facial genera empatia? O potser, més aviat, por i desconfiança? Si el teu bebè, ja camina: Creus que impedir-li el passeig i el joc amb els altres nens és positiu i l’estimula alhora que desenvolupa les habilitats psicomotrius? Creus que el teu fill pot veure amb innocència una borregada de zombis que caminen sense expressió? No creus que el nen aleshores es distancia, no sent cap emoció positiva envers els altres? Creus que això és bo i sa? Penses que és innocu que quan surts al carrer us poseu tots el morrió, i que si et pregunta per què, li diguis que és perquè, si no, la policia et pot multar? L’estàs estimulant o li estàs castrant la llibertat? Li estàs donant confiança o li estàs destruint la dignitat? De veritat penses que per al teu fill és bo i sa no respirar oxigen? De veritat creus que per al teu fill és bo i sa estar reclòs i limitat de moviments? De veritat et penses que defenses el teu fill, negant-li el contacte amb els gèrmens, el qual és essencial per al creixement i enfortiment de la nostra potència de vida? De veritat et creus que protegeixes el teu fill, oposant-te al contacte social que permets als gossets i als gatets tot dient que així juguen i es fan grans? Pensa si obeint, estàs malmetent el teu fill. No em creguis, valgui’m Déu! Informa-te’n, només. I després decideix, ja que si estimes el teu fill - ja ho he dit abans -, només li has de donar amor, tota la resta vindrà amb el seu esforç. Aquesta és la teva única responsabilitat: Transmet-li amor, i ja està. De ben segur que mataries per portar-li un tros de pa, però deixes que et castrin el fill, deixes que el condueixin psicològicament mitjançant estratègies d’ensinistrament per convertir-lo en un perfecte esclau. No oblidis què veu el teu fill al carrer: zombis sense expressió, ciutats mortes sense activitat i olora la por. Això li estàs oferint al teu fill? I, per concloure, que no vull que acabis per odiar-me; només, fer-te saber que per cada cèl·lula del nostre cos, viuen amb nosaltres deu microorganismes, siguin bacteris, virus, fongs i altres, sense els quals... sí!, si ara te’ls traguessin tots... moriries.

Contempla el teu fill com dorm, que és la màxima expressió de la innocència i de la meravella, i aleshores contesta’t tu mateix les meves preguntes. Ell vol un pare covard que obeeix com un xai amb morrió, o vol un pare que quan manqui, li hagi deixat la llavor de la vida? Ell s’ho haurà de fer tot, és clar, però tu li has de donar el que li és fonamental, gairebé tant com l’aire que, amb el morrió, avui l’hi impedeixes. Ah! I si et costa desobeir els pallassos de ventrilòquia, pensa que els ha costat ben poc d’aplicar protocols de iatrogènia, d’administrar sedacions amb morfina i d’incinerar les víctimes del seu holocaust (recorda només que les cremacions les feren perquè no es realitzessin autòpsies – com mana tot manual epidemiològic - i que, al final, en descobrir-se els veritables motius de les cremacions, han posat en evidència el seu crim, per més que ho amaguin els lloros de la premsa).

Contempla el teu fill com dorm, observa la vida que s’amaga darrere la finestra, respira l’aire que et regala la nit i després de sospirar, decideix-te. D’aquesta decisió depèn la seva vida: llibertat o esclavatge.

P.S. M’hauria agradat de tractar l’assumpte de les vacunes – avui una ‘fe’ gairebé , però com que em temo que els pallassos de ventrilòquia ens donaran raons per a parlar-ne, que els seus amos bé que les volen; doncs, ja en parlarem. Tot i això, només un recordatori: una de les grans decisions del procés de Nuremberg, fou la taxativa prohibició de la introducció de píndoles o altres substàncies o la seva inoculació mitjançant vacunes, sense la manifestació del consentiment del ‘pacient’. Avui, els pallassos de ventrilòquia estan del bàndol dels que foren ajusticiats llavors, i es refermen en el seguiment de la medecina de Joseph Mengele. No per altra raó, en un escrit anterior reclamava un nou Nuremberg, vist que les situacions es repetien; si allí en els fets consumats, aquí amb els primers assaigs i seriosos indicis, com el rebrot o la segona onada, que aprofito que l’esmento, per invocar algun d’aquests indigents de la medecina perquè em presenti un sol treball d’una sola epidèmia ‘rebrotant’. Si algú sap d’una segona onada, és perquè hi ha algú que mou l’aigua; d’altra manera, és absolutament impossible de saber-ho. Per això, quan els que l’afirmen, ho fan amb tant d’èmfasi, amb els nassets de pallasso, el somriure de nino assassí i els ulls de lluç, sense expressió ni punt de llum d’intel·ligència, ja sabem que són còmplices amb el silenci, o si no, col·laboradors, o si no, part indispensable i activa del pla.

UNA SOCIETAT MALALTA NO ÉS UNA SOCIETAT SANA

Fins a aquest punt hem arribat: que hem de tornar a ensenyar a la borregada que blanc no és negre, que alt no és baix, que simple no és compost i que qui és malalt no és sa. Quant a la malaltia, no hi ha cap dubte que si una societat té un alt percentatge de malalts, la societat no està sana. I això, per què? Perquè el principi fonamental de la vida és la salut; essent la raó de tota supervivència, la malaltia o l’amenaça de mort. En aquest escrit tractaré d’explicar a la borregada per què l’estat natural de la vida és la salut, i la mancança de salut és la malaltia, que és una prova irrefutable de descompensacions en el ‘tot’ de la criatura que la pateix. Val a dir que la solidesa de les afirmacions que exposaré tot seguit, emanen de principis fonamentals de la filosofia, i encara que no ho creguin molts fidel i beats de ‘la nova religió de la ciència’, moltes vegades, de moltes vegades, la filosofia no és refutada per la ciència, sinó que la ciència reinterpreta fonaments filosòfics per desacreditar la filosofia. Què hauria estat de la ciència sense Immanuel Kant? Sense la seva concepció del temps i de l’espai, la teoria de la relativitat i tota la ciència moderna haurien estat senzillament impossibles. I si bé la ciència, gràcies a les aportacions kantianes, semblava que havia desautoritzat amb els seus experiments i les demostracions el coneixement de la filosofia, resulta que Kant, idealista entre els idealistes, els ha tornat a guanyar el combat contra el coneixement fonamental i demostrat que creu erròniament la ciència, val a dir que amb una fe indigna de la saviesa, amb el sorgiment de la física quàntica: que és una complicadíssima reinterpretació de temps i espai necessària per al món de les partícules, una reinterpretació que sosté amb tot el poder de la vigència les concepcions de temps i espai kantianes. I consti, que per bé que és Kant qui aporta a la ciència el material fonamental per a la seva revolució, els conceptes de temps i espai de Kant només són útils en ciència, perquè filosòficament parlant, ni temps ni espai són assumptes que analitzés Kant (eren conceptes a priori), per això, fora de la manifestació fenomènica d’aquests conceptes, descrita per Kant científicament, hi ha ‘el temps’ i ‘l’espai real’ que la interpretació filosòfica és capaç d’analitzar en la seva essència – cosa que mai no podrà fer la ciència –. Al ‘temps’, Henri Bergson li’n deia: ‘duració’ i Jacques Derrida ‘différance’, res a veure amb el temps físic; i el genial Leibniz, descrivia l’espai com l’abstracció de les relacions entre les coses coexistents. De fet, temps i espai són dues eines o instruments per a la ciència, però en absolut la ciència pot donar-nos raó del que són... Però, em penso que m’estic desviant del meu propòsit. Tanmateix, confio que aquest incís servirà per a fer comprendre que MAI NINGÚ és en poder de la veritat.

Si en una societat la gent és malalta, hi ha alguna disfunció estructural de la societat. No hi podem tenir cap dubte. Una societat sana és aquella en la qual els seus ciutadans gaudeixen de la vida, i per gaudir de la vida és fonamental la salut. Mentre estem sans VIVIM; i quan estem malalts SOBREVIVIM, amb major o menor grau, tot depenent de la malaltia; essent no res, si és una grip comuna com la immensa mentida que han escampat els criminals polítics, metges i periodistes; i essent perillosa i fins mortal si parlem de càncers, problemes cardiovasculars, diabetis, etcètera. Qui té alguna d’aquestes malalties està sobrevivint, perquè les possibilitats de viure plenament les té restringides. La pressió psicològica de saber-se malalt impedeix un gaudi lliure i intuïtiu de la vida; la qual cosa no vol dir que el malalt no sigui capaç de tenir moments de plaer i satisfacció... però viure és una altra cosa.

Els nostres governs i els metges que practiquen la iatrogènia i els nostres governs i la premsa que practiquen el terrorisme informatiu constant, amb tergiversació de dades, manipulació de resultats i mentides de l’alçada d’un campanar, han començat una campanya per convertir tota la societat en malalts. I com la malaltia és una disfunció individual (ningú posa malalt un altre per raons fisiològiques, llevat de l’enverinament), necessiten convèncer tothom que està malalt i que ells, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, en tindran cura, perquè han acordat de crear una ‘nova realitat’. Per això s’han inventat aquest terme ‘d’asimptomàtics’. En realitat, un asimptomàtic és una persona sana, i que mentre no presenti símptomes, no ha de prendre mesures especials amb ell mateix ni amb els altres. Tanmateix, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, han decidit que un asimptomàtic és un malalt. I així, si estàs bé, si no hi ha res que et faci mal, si pots fer les activitats diàries amb total normalitat, si no tens febre, si no tens res inflamat, si no hi ha cap senyal irregular al cos o a ‘l’esperit’, tant se val, si, fent-te una prova del maletí de la senyoreta Pepis, resulta que surts positiu, doncs, aleshores company, estàs malalt, i no només això, sinó que t’has convertit en una amenaça per a tots els altres. De fet, és la tàctica psicològica dels criminals, fer-te creure que ets el culpable del que ells són. Per això, convertint-te en una amenaça terrorista en potència, oculten el seu TERRORISME EFECTIU.

Atemorir i horroritzar gent innocent només ho pot fer un depravat, i això són tots aquests infeliços amb cara de restrenyiment que tothora infesten i infecten les pantalles de la veu de l’amo (la televisió) per aconseguir que TOTA LA SOCIETAT emmalalteixi pel virus que han inventat i que a la tardor posaran en circulació, perquè, per bé que la histèria col·lectiva funciona, l’afebliment físic sempre és molt més efectiu que el psicològic, ja que és més fàcil de controlar, sobretot, per la colla de criminals de bata blanca que passegen pels hospitals obeint un homes de negre que transporten maletins plens de bitllets, despatxos amunt i despatxos avall. Penseu en les despeses hospitalàries al món, i digueu-me si sou tan ximples de creure que no hi ha corrupció, quan es maneguen quantitats inversemblants de diners. De fet, no he aconseguit esbrinar quina és la despesa diària d’aquestes fàbriques de malalts (hospitals) al servei de les farmàfies. No són pocs els que han vist perforada la seva pell per vacunes del calibre 5mm parabellum. Sense recercar gaire, l’exdirector de medicaments de l’OMS, Germán Velásquez, va denunciar a la màfia farmacèutica i fou amenaçat de mort, que aquestes multinacionals filantròpiques - això també ho tenen -, si no els vols permetre que facin el bé a tothom ‘sense cap interès corporatiu’, et vacunen amb la seva vacuna favorita, la vacuna que ho cura tot.

Un malalt és una persona que mentre és malalt està sobrevivint. Una persona sana és una persona que té la capacitat de VIURE. Però ara, els mentiders, els falsificadors i els venuts als seus interessos per damunt de l’interès social, d’acord amb documents inexistents i amb la garantia d’ignorants al servei de la ‘indústria de la filantropia’, han decidit que si estàs sa, no tens dret a VIURE LLIUREMENT; per això, ells han acordat que tens l’obligació de SOBREVIURE, com tothom, per solidaritat; que això de la solidaritat, a ells, als lladres dels bens públics, els fa trempar. Pregunteu-ho, si no, a la primera autoritat del país i a la segona, com els han anat els diners que diàriament saquegen als ciutadans que ofeguen (econòmicament i física) mentre ells viuen dels beneficis del treball dels escanyats, en plena crisi, després de quatre anys en què no han fet RES DE RES més que garlar, com ells lloros a les gàbies. Si això no és parlar d’escòria humana, demano el lector que em faci cinc cèntims d’alguns altres exemples, per tal de corregir la meva errada interpretació de l’escòria.

Un asimptomàtic és una persona SANA. De fet, un asimptomàtic és un terme estrictament mèdic, i per ser mèdic, val la pena posar en dubte els seus criteris. Només fixeu-vos que avui la gent que emmalalteix, no va al metge i es cura. No, la gent, emmalalteixi o no, va al metge, i es converteix en un malalt crònic, per a glòria i alegria de les filantròpiques empreses i el benefici personal de la bata blanca que ha ingressat un nou membre a l’associació dels SUPERVIVENTS, el nou món dels ZOMBIS, que avui els borregos, amagats darrere el morrió, no veuen. De vegades és molt difícil de veure un zombi quan ets un zombi, com és molt difícil que un lladre reconegui un altre lladre com a lladre (Pregunteu-ho en qualsevol parlament).

Bé, aneu corrents que us facin una RT-PCR i fareu contents els amos que us roben els diners del treball, els metges que es fan rics amb la vostra supervivència i als lloros caganers dels mitjans de comunicació, que mengen pinso i enciam, molt contents de com els tracten els amos; que ells, són molt feliços de viure dins d’una gàbia! La intel·ligència no els dóna per més... si no els dóna ni per a acarar dades, imagineu-vos-els! Hi ha miserables execrables avall de tot, i després, periodistes.

181.777

181.777 és el nombre de morts totals a Espanya d’acord amb les dades del Ministerio de Sanidad, amb data de 29 de juliol d’enguany. Ho podeu comprovar al web, cercant ‘Índice de defunciones’. Val a dir, com a dada orientadora, que l’any 2019, el total de morts fou de 416.317 a tot l’estat. Si fem una multiplicació fàcil (181.777 x 2 -semestres-= 363.554), descobrim, per a sorpresa de tots, que de continuar amb aquestes dades estadístiques, a Espanya, enguany moriran unes 50.000 persones menys que l’any passat. Sense cap dubte, això és una TERRIBLE PANDÈMIA.

Mentrestant, la gent perd la feina i la independència econòmica, i els Estats donen generosament els diners públics a les filantròpiques institucions socials farmacèutiques perquè, coneixent la seva absoluta honestedat i transparència, es facin multimilionàries amb la venda de 7.000 milions de vacunes (en dues dosis almenys), per a guarir la Humanitat amb una vacuna per a un virus no aïllat, però que combatran amb una injecció d’ARN sintètic que modificarà l’ADN de les persones per a garantir-los que mai més de la vida del món es posaran malalts. Gairebé ens convertirà en immortals, aquesta meravellosa vacuna! Una vacuna que financem entre tots, les dosis de la qual pagarem entre tots, i que els mals que pugui causar, també els pagarem entre tots, que així ha estat acordat pels nostres governs. En fi, un negoci – robatori- de bilions de dòlars! I TOTS els criminals que governen el món estan disposats a inocular-la per la força als seus ciutadans. Per això, cal que d’una vegada la gent surti en DEFENSA PRÒPIA. La figura de la defensa pròpia és la concepció jurídica que permet una persona de matar una altra per salvar la vida, si, és clar, està seriosament amenaçat. La fauna política, on trobem tot tipus de bestiar i cap persona, cap individu amb integritat ni personalitat, és còmplice de l’ALTA TRAÏCIÓ a la nació (la ruïna econòmica que suposarà haver de vendre els actius del país) i de VIOLACIÓ de tots els principis que garanteixen la llibertat, la independència i la dignitat dels seus pobles. O sigui, TOTS ELS POLÍTICS, PERIODISTES I CIENTÍFICS VENUTS són responsables d’aquest crim.

Què és la Justícia? Sense donar-hi gaire voltes, no és el femer que s’acumula en els Palaus de l'Ídem d’arreu del món; si bé en alguns indrets, amb més putrefacció i corrupció que en altres, però això sí, a tot arreu. La Justícia és un ideal, el somni de l’equitat que mai no ha estat assolida, però que és, o hauria de ser, el seu objectiu. No és aquí on puc fer un estudi sobre la Justícia, que és terriblement intangible i abstracta, ja que es fonamenta en principis racionals i en valoracions ètiques, la qual cosa comporta que sempre hi hagi disparitat de consideracions i, per tant, convidi a la discussió dialèctica. Tanmateix, hi ha principis i consideracions ètiques que tothom interpreta que són irrenunciables: el dret a la vida i a la llibertat (independència i dignitat). Per això, si en algun aspecte de la Justícia, la Justícia no presenta incertesa, és que s’ha de castigar qui atempta contra aquests principis fonamentals, que són la garantia de vida en comunitat. I quin càstig se’ls ha d’imposar? Doncs, dependrà. Qualsevol atemptat contra la vida i la llibertat dels altres, ha de ser sospesat i analitzat d’acord amb les condicions i circumstàncies en les quals es produeix el fet, el crim. Tanmateix, com més són els afectats, més greu és la responsabilitat. No és el mateix, atemptar contra la vida d’una persona, que fer-ho contra deu mil. I avui, ens trobem a TOTS els dirigents polítics i criminals del món, que estan SEGRESTANT, HUMILIANT, ARRUÏNANT, SOTMETENT, PERSEGUINT I ‘MATANT’ FÍSICAMENT la gent I LA LLIBERTAT de la seva població. Aquests miserables assassins (els protocols que acceptaren de l’OMS, els converteix en còmplices perquè negligiren la inexcusable responsabilitat sanitària amb relació als seus pobles per a servir uns interessos foscos i sobradament demostrats criminals - només penseu en el genocida que la dirigeix -); sí, aquests miserables assassins i botxins de la llibertat, amb la Justícia a la mà i amb seny, han de pagar els seus execrables crims, uns crims que malgrat la subtilesa i l’embelliment mediàtic que els acompanya, són més terribles que les purgues estalinistes o maoistes. L’escòria política, que menja del robatori sistemàtic dels seus ciutadans, està arruïnant la gent que CREA la riquesa i guardant el fruit del seu robatori a la butxaca (el compte-corrent que maneguen els seus amos banquers), mentre lliura la seva població a les organitzacions criminals perquè converteixin la seva gent en conillets d’Índies. Això, aquesta tifa immensa de vaca, és la classe política. No tingueu cap dubte que en els governs i en els parlaments és on trobareu els grans criminals de cada país; no pas a les presons, que sempre han estat ‘la casa dels pobres’.

Per tot plegat, aquesta IMMENSA MENTIDA, que intenten revifar amb els tests RT-PCR que saben PERFECTAMENT que no serveixen de res més que per a causar pànic entre la població, necessita urgentment la presa de decisions per part de la gent, ja que els crims pels quals les titelles irresponsables haurien de donar explicacions davant d’un jutge (si això encara existeix), són els següents:

1 – TERRORISME SANITARI (Recordeu les dades).

2 - TERRORISME INFORMATIU (Recordeu les dades).

3 – NEGLIGÈNCIA EN LA PERSECUCIÓ I DETENCIÓ DE CRIMINALS PER L’ÚS INDISCRIMINAT D’ARMES BIOLÒGIQUES.

4 – SEGREST DE LA POBLACIÓ I IMPOSICIÓ DE MESURES RESTRICTIVES DELS SEUS MOVIMENTS, QUE ATEMPTEM DIRECTAMENT CONTRA TOTES LES LLEIS I GARANTIES DEL PAÍS.

5 – ATEMPTAT CONTRA LA DIGNITAT DE LES PERSONES I SOTMETIMENT A LA HUMILIACIÓ PÚBLICA DE LA POBLACIÓ AMB L’ÚS DE MORRIONS INNECESSARIS I INÚTILS (D’acord amb l’OMS, que, com es curen en salut, en els papers, diuen el contrari que recomanen en públic als governs).

6 – COL·LABORACIÓ I COMPLICITAT AMB INTERESSOS PRIVATS AMB MALVERSACIÓ DE FONS PÚBLICS (Apart de possibles agreujants per acceptació de suborns i ordres governamentals que imposen accions i actuacions que van contra la deontologia de la ciència).

7 – EXTRALIMITACIÓ PER MESURES REPRESSORES INJUSTIFICADES, només eficaces per a assolir el sotmetiment de la gent, o sigui, EXERCICI DE PRINCIPIS TIRÀNICS QUE VIOLENTEN ELS FONAMENTS DEL DRET NATURAL (Fa dos dies, prohibir de fumar al carrer (?).

8 – COMPLICITAT I DEIXAMENT DE FUNCIONS DELS SERVEIS SANITARIS DEL PAÍS EN LA PERSECUCIÓ DELS CRIMS ORQUESTRATS PER L’OMS (Que el protocol de l’OMS era garantia de mort, això ha estat sobradament demostrat).

9 – TRAÏCIÓ AL JURAMENT DE FIDELITAT AL PAÍS DONAT EN L’ACTE D’ACCEPTACIÓ DEL CÀRREC: ALTA TRAÏCIÓ.

10 – CENSURA CONTRA ELS DENUNCIANTS DELS SEUS CRIMS i PERSECUCIÓ DE LA DISSIDÈNCIA: VIOLACIÓ DRETS INALIENABLES (Destrucció del pensament lliure).

11 – PERSEVERANÇA (I FERMESA) EN L’ACTE DELICTIU (Sis mesos sense el mínim remordiment)

12 – OCULTACIÓ DE LES DADES, LES PROVES, ELS RESPONSABLES I LA DOCUMENTACIÓ QUE JUSTIFIQUEN LES MESURES PRESES.

13 – INSTIGACIÓ DEL TERROR, DE MANERA CONSTANT I INTENCIONADA, EN CADA INTERVENCIÓ PÚBLICA (Terrorisme, ara com a manifestació explícita i personal del terrorista en roda de premsa o comunicat).

14 – RESPONSABILITAT EN TOT EL SEGUIT DE MALALTIES QUE ES DESPRENDRAN DEL SEU CRIM: DE MALALTIES FISIOLÒGIQUES A MALALTIES PSICOLÒGIQUES.

15 – ATEMPTAT DE MAGNA I LESA HUMANITAT CONTRA LA INFANTESA, només per això, no s’ha d’admetre perdó. Només els éssers més repugnants i sense dret a la vida poden atemptar contra la innocència.

16 – ATEMPTAT DE MAGNA I LESA HUMANITAT CONTRA LA JOVENTUT, ja que la seva traïció, fa impossible un futur d’esperança i realització per als nostres joves, en una societat desestructurada socialment i econòmica.

17 – ATEMPTAT DE MAGNA I LESA HUMANITAT CONTRA LA GENT MADURA, ja que la seva traïció transforma en estèrils tot els anys de treballs per garantir una vellesa digna.

18 – ATEMPTAT DE MAGNA I LESA HUMANITAT CONTRA ELS VELLS, als quals han assassinat sense remordiments ni consideracions morals, ètiques, religioses ni familiars. Uns actes que només els pot dur a terme gent DEPRAVADA.

19 – DESTRUCCIÓ INTENCIONADA DE LA CONVIVÈNCIA I LA SOLIDARITAT EN LA SOCIETAT, amb mesures que instil·len la desconfiança, el recel a l’altre, el temor... mentre ells arrepleguen els calés dels seus sous, robats del treball dels ciutadans acollonits. ABÚS SISTEMÀTIC DEL PODER.

20 – MANIFESTA INCAPACITAT RACIONAL (i això, és hora que ens n’adonem: l’acceptació d’un càrrec comporta la capacitat, si el subjecte és incapaç i accepta el càrrec, és responsable igualment de les seves mancances i deficiències). TRAÏCIÓ FLAGRANT ALS DEURES DEL CÀRREC.

I suposo que encara hi podria afegir altres crims. Per tot això, i sé que sonarà molt fort, però a TOTS ELS RESPONSABLES cal imposar-los la pena que ells volien imposar-nos a nosaltres. I com sigui que és de dret i de llei la DEFENSA PRÒPIA, és just i necessari que pel bé de la Justícia i de la societat, TOTS ELLS SIGUIN AJUSTICIATS i REQUISADES LES SEVES PROPIETATS (per tal de restablir el que han robat als seus autèntics amos).

Contra aquests arguments i la demanda lògica, racional, equitativa i ponderada del corresponent i adient càstig, admeto totes les objeccions i defenses que el lector vulgui fer-hi*, i si aquest és el cas, em comprometo a rebatre-les i donar encara més força als meus arguments, tanmateix, pensem: és just el que van patir els ajusticiats pels crims dels grans dictadors de la història? No; perquè eren innocents. És just que els tirans que redueixen els seus pobles a animals sense drets, mitjançant el terror, la mentida i la intoxicació (per diverses vies), siguin ajusticiats? La resposta és òbvia, senzilla i clara: Sí; perquè són culpables dels seus crims (tant és si és per obra com per omissió). Ells disposen de la més gran de les llibertats i de la confiança del poble, si no són responsables de la seva llibertat, són uns traïdors, i és just que el poble sacrifiqui els traïdors, ja que només amb una societat esterilitzada – no de virus – sinó d’agents patògens, la societat podrà ser cada volta més lliure.

SI EL POBLE VOL SER LLIURE, HAURÀ D’ASSUMIR LA SEVA RESPONSABILITAT.

*Fins i tot, convido els criminals que exposin la seva defensa. Tant m’és si es tracta del criminal Sánchez com del criminal Torra (per esmentar els més pròxims)! Els garanteixo que podré demostrar-los, sense possibilitat del mínim dubte, que a més de lladres i mentiders compulsius, són criminals contra la Humanitat. Ells saben perfectament que han comès un crim contra la VIDA.