SUPORT EUROPEU AL FEIXISME

Que les princeses d’Astúries van retre homenatge al tirà espanyol, es pot comprovar en les imatges en què els tres tenors de la Corrupció Europea emblanquien el sepulcre de l’hereu de la tirania més llarga d’Europa, fundada en una matança premeditada i executada amb la mateixa precisió que la dels nazis alemanys, encara que amb menys glamur, per motiu de la misèria de l’Espanya d’aleshores. Que fossin més barruers no vol dir que no fossin igual de criminals. Franco, l’eminència intel·lectual que veneren els Borbons, posà la primera pedra del feixisme criminal a Espanya, el delinqüent comú Juan Carlos I, prosseguí la tasca de canviar-ho tot perquè tot seguís igual, i l’inútil i incapaç tirà d’ara, segueix el manual franquista i la ideologia criminal del seu pare (no oblidem que en el regnat de Juan Carlos I, l’hereu de Franco, Espanya va exercir el terrorisme d’Estat amb diferents organitzacions terroristes i criminals, que van del Batallón Vasco-Español a la Triple A, passant pels GAL i les clavegueres de l’Estat, representades per policies i guàrdies civils). Tanmateix, aquesta Europa profeixista, corrupta i que hauria de fer que a tots els ciutadans europeus se’ns caigués la cara de vergonya de tenir criminals i delinqüents sense escrúpols en els càrrecs més importants, aquesta Europa, fa i desfà, defensant els interessos del BIS i de tots els grans capitals financers contra la voluntat i la convivència dels ciutadans. Per això, si la ciutadania europea no reacciona i ho fa aviat, Europa es convertirà en una tirania terrible. No oblideu que l’escòria governamental europea de les institucions i dels diferents països, estan permeten la mort al mar dels emigrants que fins fa quatre dies reclamaven per abaratir els preus dels salaris i carregar-se els fonaments de tot el progrés social europeu, que fins a la constitució de la Vergonya Europea - el femer de tota política democràtica -, encara feia confiar els ciutadans europeus d’assolir unes condicions de vida i de relacions internacionals més lliures i pròsperes.

No tinc cap dubte que la gent, sigui francesa, alemanya, italiana, danesa, portuguesa... té molt superada la discriminació per raons de nacionalitat o ideologia, però els delinqüents que els dirigeixen, no, i aquests tenen com a repte la destrucció d’Europa, ja no sé si per evident incapacitat intel·lectual o per pura maldat i obediència als seus reals amos, els que imposen la seva voluntat gràcies als arranjaments i els molts altres delictes de tota l’escòria que presideix els organismes europeus, que no és que siguin inútils, sinó que són perniciosos i condueixen indiscutiblement a una terrible dictadura. Bona prova d’això la tenim en la passivitat de tota aquesta colla de criminals quan el tirà espanyol viola les lleis europees i actua i executa la seva voluntat amb la mateixa facilitat que l’absolutisme del segle XVII, mentre els neofeixistes europeus (Juncker, Tajani, Timmermans, Tusk, Schinas...) aplaudeixen amb les orelles.

Europeus, no obriu els ulls, i tornareu a viure en la presó europea, on els més vils i criminals tornaran a portar les brides de les nacions i la gent de bona fe i amb principis ètics i morals, veuran com són perseguits o aniquilats. Badeu una miqueta més i tot estarà dat i beneit. Si no netegem i desinfectem les institucions europees, la mort d’Europa és una realitat i amb ella, ja ho veureu, la mort de molts europeus. Avui aquest femer europeu, ple de mesells, inútils, incapaços i gossets bordadors, no té solució, i si els europeus tinguéssim una mica de poder, hauríem de destruir aquest miratge i jutjar els criminals que han fet possible la destrucció d’Europa en tots els sentits, i sobretot en el sentit de continent de la cultura i els respecte per la llibertat, que havia estat la nostra principal virtut (excloc Espanya, evidentment). Però, avui, Europa està del tot amb el feixisme: dóna suport al tirà Felipe VI, rep al parlament al neofranquisme del partit del rei, VOX, i es permet de fer declaracions a favor dels tirans, com l’impresentable Tajani, que avui embruta el parlament europeu (o allò que sigui aquella menjadora per a inútils i panxacontents), essent-ne el seu president.

No em feu cas, europeus, però quan les coses canviïn, i no trigaran a canviar, els plors ja no serviran de res. És cert que només amb la destrucció de tots els que detenen avui el poder es pot fer net, i que com ho saben, s’han protegit amb unes policies que semblen qualsevol cosa menys la seguretat de la ciutadania, ja que són més sicaris a les ordres dels caps mafiosos, que agents de l’ordre al servei dels ciutadans. Tot, a Europa, és podrit, i els cucs ja han ocupat totes les institucions i direccions europees. No em feu cas, i ja veureu, ja.

Mentrestant, perquè comproveu com comencen a tolerar i a ser condescendents i a participar del feixisme, mireu Espanya:

- La prefectura de l’Estat està a mans de l’hereu ideològic del dictador, o sigui, en mans d’un tirà que controla el poder executiu, el legislatiu i el judicial, els cossos policíacs - no reformats amb l’arribada de la suposada democràcia - i l’exèrcit. Val a dir, com a informació addicional, que Franco imposà a Espanya la restauració borbònica contra la voluntat de la ciutadania.

- Com a ministre de justícia, Espanya compta amb un jutge corrupte que va permetre les tortures. Un feixista al servei mesell del tirà, que consent des de la seva judicatura les tortures dels hereus de la terrible policia franquista (cal recordar que cap policia ha estat investigat mai per la justícia del tirà actual, ni de l’anterior).

- Els ministres assassins de Franco han viscut lliurement després de la mort del dictador, protegits pels tirans borbònics, i així, assassins com Fraga Iribarne (enterrat amb honors d’Estat), Martin Villa (assassí d’almenys cinc treballadors), inspectors de policia que havien assassinat per l’esquena en l’època de Franco, han aconseguit fer carrera a la policia i arribar a les màximes instàncies, com el cap de la Guàrdia Civil, el De los Cobos, home imputat i condemnat per tortures, al qual el govern espanyol, lògicament, indultà. Què hi fa un feixista espanyol a la presó? Això el tirà no ho toleraria mai!

- La judicatura són una colla de mesells, de miserables sense escrúpols que obeiran com ho fa el gos a les ordres de l’amo, sense reflexió ni consideracions pròpies, molt probablement per la seva incapacitat d’entendre que pot ser la llibertat de pensament. Són miserables mesells molt ben ensinistrats. Quan se’ls diu, salta!, salten; jeu!, jeuen; mossega!, mosseguen... i així aconsegueixen els càrrecs més prestigiosos en el catau de la vergonya de la justícia espanyola.

- A Espanya, seguint les ordres directes del tirà anticatalà, els cantants han de fugir o són tancats a la presó, els escriptors i intel·lectuals han d’obeir l’amo i senyor, o viuran en el descrèdit i la misèria, mentre que els gossets mansos i obedients, Pérez Reverte, Sánchez Dragó, Fernando Savater, o pensadors com Gustavo Bueno, l’amic dels fanàtics monàrquics i feixistes de VOX, per no parlar dels cantants que protegits pels neofalangistes que a Espanya es fan dir socialistes, han vist els seus comptes bancaris farcits i ara gemeguen com bens els corral, per mantenir el pinso; com els actors i actrius d’aquest malaurat país, que ja ha assimilat que el tirà sempre té raó.

... I continuaríem, perquè podem parlar de l’infame ministre d’exteriors espanyol, un delinqüent socialista que, com no podia ser d’una altra manera, va tenir un càrrec important al femer europeu i així la seva mesquinesa fou premiada. Recordeu que aquest ‘feixista’ de cor, volia ‘desinfectar’ els catalans. No, no són facècies! Ja el vau poder veure en l’entrevista en un programa civilitzat i vau poder veure la baixesa moral d’aquest personatge que en un país mínimament digne, no hauria passat mai de netejar les botes dels amos, que és l’única feina que sap fer i li agrada, com ha demostrat tota la seva vida. Ara bé, en aquests miserables els dónes poder, i es converteixen en enemics terribles, perquè no tenen escrúpols, ni un de sol, de principi ètic o moral. Ells són per servir la voluntat del tirà de torn.

A Espanya el seguici de miserables no us l’acabaríeu mai. Acostumats a ser mesells per sobreviure en la dictadura franquista-borbònica, accepten qualsevol realitat mentre no faci tuf a la llibertat o independència, que això els altera, com vau veure en el programa alemany, amb l’ínclit Borrell, del qual no podeu ni imaginar quina mena d’hipòcrita, de miserable, de corrupte, de cínic pot arribar a ser. Potser us podrà ser il·lustratiu de saber que el poble on va néixer no el poden veure i, per això, l’escurçó no hi va. I parlo del ministre d’exteriors, i abans hem parlat del jutge que tolerava, consentia i ocultava les tortures dels seus amics, els criminals uniformats al servei del tirà.

En fi, Espanya és l’Espanya del Pizarro del Fidelio de Beethoven, Espanya és l’Espanya dels conqueridors americans, i ja vau veure la dignitat i el respecte que per als espanyols els representa el continent americà (quatre indis, no demanar disculpes, no reconèixer res més que van civilitzar la ‘merda’ dels indígenes i els van dotar de la millor llengua del món, val a dir que una llengua mai no imposada, com va dir el rei Emètic, el tirà que agafà el relleu del dictador assassí... i jo, durant els meus anys d’estudi no vaig poder aprendre la meva llengua, gràcies a la generositat dels criminals que dirigeixen Espanya, un poble que ha viscut sempre allunyat de la cultura. Recordeu si no, el lema de Millan Astraid, una ‘cosa’ amiga del dictador: «Muera la inteligencia, viva la muerte»).

Això és Espanya, i Europa - no el poble europeu, però sí l’escòria directora -, aplaudeix el tirà Felipe VI, amb les princesetes d’Astúries totes ben vestidetes i preparades per a sortir per petaneres i defensar el senyor dictador que els ha comprat per quatre monedes de plata i algunes ampolles de Xerès, perquè, al capdavall, aquestes miserables estan acostumades a obeir, això sí, tenen prou orgull i pedigrí per no ser pas barates, els passa una mica com a les putes.

La farsa del judici a Espanya, on ara l’Advocacia de l’Estat vol inculpar la gent que va anar a votar l’1 d’octubre (!), hauria de ser prou perquè Europa s’ho mirés i considerés el desprestigi mundial que suposa que un estat del femer europeu, actuï impunement a les ordres del tirà, però les putetes estan molt ben pagadetes i permeten que els sequaços del rei arenguin sobre feixisme a la seu del parlament europeu, mentre la princeseta Tajani, té orgasmes i somia en Mussolini mentre es toca la butxaca, i els altres, riuen i fan bromes a les sales contigües mentre beuen el Xerès que el tirà espanyol els ha regalat, confiant de poder reinstaurar el règim que Juncker anhela tant o més que el Xerès.

Europeus, el final d’Europa és molt a prop. I ara, ja no hi haurà segona oportunitat. Hem deixat la direcció del continent en mans d’un colla d’inconscients i això ho haurem de pagar. Europa ha deixat de ser res en el món, i a aquestes putetes ben pagadetes, els ho hem d’agrair.

Europeus, destruïm Europa i els miserables que l’han construït! Molt de camí, ja no podrem fer, la rates han infectat tot i arreu, però almenys encara salvarem un bri de llibertat. Espanya és el primer pas; quan el tirà guanyi, la derrota de tots els europeus serà segura.

Ara aneu a votar, que voteu el que voteu, el BIS i els amos us posaran els feixistes que més els agradin. I no m’estranyaria que proposessin l’inefable González Pons, home que en feixisme no el guanya ni Franco ni Mussolini, i en el respecte a la llibertat, Hitler n’era un aprenent. Aquest és el femer que heu de votar. Jo sempre he estat més partidari de fotre foc al Parlament europeu, però això, avui ja no s’estila. Tanmateix, és l’única cauterització efectiva a la profunda ferida antidemocràtica i contra la llibertat que representen les institucions europees com a suport i garantia de la corrupció sistèmica que ells defensen en les institucions nacionals.

Europa és morta. Espanya és feixisme segle XXI.

A les totes les fronteres europees hi hauria d’haver com a rètol, en lloc de la imbecil·litat de la bandereta de les estrelletes, un que hi digués:

Lasciate ogni speranza

voi ch’entrate

L’AMOR ESPANYOL VERS CATALUNYA

Per a un català, costa molt d’entendre la passió espanyola envers Catalunya. Des de fa un temps que en els diaris i en les declaracions de polítics i representants de la ‘cultura’, com també en els diaris, en els comentaris dels lectors, s’hi ensuma un amor difícil de comprendre per a un català. Si comencem pels comentaristes de diari, ens en trobem un bon grapat que aconsellen els catalans de fugir tots a Bèlgica i deixar-los el que és ‘la seva terra’. Val a dir que costa d’entendre, que s’ha de fer un veritable esforç intel·lectual per comprendre com els catalans haurien de deixar la seva terra que no és seva, segons que sembla. És com si als andalusos, se’ls digués que se n’anessin de Sevilla i Còrdova i deixessin les ciutats als espanyols (castellans) que són els veritables titulars de la terra. Costa molt d’entendre. Sobretot perquè suposo que els castellans mai no hauran de fugir de casa seva perquè és casa seva, una casa seva que s’estén a casa dels altres, als quals, segons que sembla, pel que defensen i diu el seu tarannà, se’ls pot fer marxar perquè ells en són els propietaris legítims. No puc entendre-ho, i no sé si serà perquè sóc català, però a mi mai no se m’acudiria de dir els aranesos que si no els agrada com els tractem, que abandonin l’Aran i s’exiliïn perquè l’Aran és català. La veritat, costa molt d’entendre com algú pot apropiar-se de la terra de l’altre, una terra que no coneix, on no viu i que no estima. Potser vaig molt equivocat, però això em sembla pur colonialisme, allò de dir, com als volts del desastre de 1898, Cuba és d’Espanya ‘por derecho de conquista’ i si al cubà no li agrada que els espanyols els dirigeixin i els explotin, els discriminin i ignorin, poden agafar una pastera i navegar fins al continent, on els altres indis ‘conquistats’ i avui ‘alliberats’, els rebran amb els braços oberts, mentrestant la terra cubana es manté sota domini espanyol (castellà, amb propietat), perquè els castellans són els amos legítims de Castella i de tot el que no és Castella. No seré modern ni entendré la consolidació democràtica de la monarquia franquista, suposo; però no ho entenc.

Si deixem els diaris i les ànimes errabundes dels conqueridors passats de moda, ens trobem amb els ‘culturetes’, gent del menjar, de l’esport, del cinema, de les lletres, de la música, etcètera, que fan declaracions absolutament falses, desraonades i sense cap relació amb la realitat. Carmen Maura, dient que li sap greu que els espanyols mantinguin els catalans, a qui només interessen els diners (a ella no); Rafael Nadal, l’esportista espanyol, orgullós del seu patriotisme i de l’amor a la monarquia, que no paga els seus impostos a la seva tan estimada terra ‘rojigualda’; o el darrer de tots (per a mi un desconegut), un tal Alguersauri, o alguna cosa així, que ha fet unes declaracions sorprenents, sorprenents perquè l’odi i les ganes de matar-nos els uns als altres que ell veu, jo, que visc a Barcelona, no les he vist, i si he vist agressions, curiosament, són les agressions dels amics del Rei i dels seus antecessors. Costa d’entendre tant d’amor!

I finalment, podem parlar dels polítics, o allò que siguin. Tots els partits espanyols, tots, han mantingut una ferotge bel·ligerància amb Catalunya, partint de la base de no donar cap resposta ni sortida a la situació de crisi, més que ‘tu aquí: calla i obeeix’, com molt bé va definir-se el tirà en el seu memorable discurs després dels fets d’Octubre. Els de Ciudadanos, que per amor a Catalunya, volen imposar el castellà com a ‘lengua de todos’, perquè ells saben que el català és una llengua inventada pels catalans per no sotmetre’s a la sagrada voluntat hispànica de Castella. Els del PP, que proposen la noblesa rància de candidata a Catalunya, una candidata que s’enorgulleix de no saber català ni de saber què és Catalunya, en una exhibició digna d’espectacle circense, com a mostra de com es comporta la metròpoli amb els territoris colonials (penseu els milions d’euros que anualment se’ns emporten, sense restablir la deguda compensació per al desenvolupament del país). I els del PSOE, els homes que dialoguen amb calç viva, que reconeixen que ni amb un 1000% de vots a favor de la independència, ells, espanyols de pro, permetrien que la colònia s’independitzés. I aquests són els que representen l’esquerra! Per què freturaran de VOX, el partit del Rey de España, dels caps militars franquistes, de franquistes de carrer i de franquistes de cor, nostàlgics de l’era imperial 1939-1975, tota una colla de personatges que si l’Espanya consolidada en la democràcia, els drets humans i la llibertat, fos mínimament veritat, els hauria tancat a la presó com a colpistes, però com s’inventaren la llei d’amnistia, tots els criminals del règim, continuaren ocupant els seus càrrecs, i el segon de bord de Franco, el ‘principito de España’, dit abans el ‘campechano’ com a eufemisme ‘d’orgullós maleducat’, i ara ‘l’emètic’, sí, perquè aquest sapastre fou exonerat de la coresponsabilitat dels darrers crims del dictador; i pel seu silenci i la defensa de la memòria del seu mentor, així tenim les vores de les carreteres plenes de desapareguts, en un dels rècords més memorables d’Espanya: la dels desapareguts. Segons en el rànquing del món.

El seu amor em commou: Si no t’agrada, calles. Tu no has de dir res. Si alces la veu o desobeeixes et fotré un grapat de mastegots. Nosaltres decidim per tu, que som els amos de la sobirania, i tu ets un merda seca que treballa per mantenir els privilegis de la casta de tota la vida, que sinó els esclaus andalusos i extremenys enlloc de fer reverències els amos, se’ls cruspirien amb patates o els farien crepitar entre les flames. Tanmateix, els Borbons mantenen l’espoli per subvencionar els miserables que encara no s’han adonat que les terres són seves i no de les quatre mòmies del gloriós passat en què a Espanya no es ponia mai el sol. Sí, ells han de controlar els nostres comptes, pel nostre bé. Nosaltres hem de fer la feina que ells no saben fer (si no, Catalunya no seria el motor econòmic del seu país), però ells ens administraran els calés i ens donaran permís o no per fer els avenços necessaris per a continuar competint amb el món i desenvolupar-nos. A ells, si no els agrada com fem les coses, violen la Constitució per davant, per darrere, entre tots, que per això la Manada fou absolta, i envien els millors amics dels catalans (els amistosos aporellos) per protegir els delinqüents que saquejaran les nostres institucions i per a protegir la feixista del jutjat cagada de por. Nosaltres, tan se val què votem. Ells ens diran si ho hem fet bé o no. Si no els agrada, la democràcia consolidada és prou democràcia i està prou consolidada per treure’ns-ho tot, que per això tenen minyones, la més famosa de les quals és el miserable Millo, l’home del Fairy. El seu amor per Catalunya ens el demostren destruint el català, la voluntat dels catalans i la nostra terra, perquè nosaltres no entenem que ens estimen, i que com va dir l’eminència intel·lectual de Vox, el segon del Rei: «Franco va matar, sí, però ho feia amb amor». Els catalans no volem comprendre que el seu amor els obliga a reprimir-nos i si cal a bombardejar-nos cada cinquanta anys, com a una commemoració periòdica i perpètua (i tenen tantes ganes de tornar-nos a demostrar aquest amor, ara que fa tant que no l’exerceixen!). Després, els titllem de feixistes, de poc republicans, de poble vassall, a ells, la quinta essència de llibertat a Europa, que per alguna cosa són la democràcia orgànica més consolidada d’Europa i la que ha estat més sòlida en el seu règim de llibertats i respecte per tots i cada un dels principis que regeixen els drets humans, que, si com se’ls vol acusar, no eren acceptats a l’Onu (perquè ells en tenien dos), no era per manca de democràcia, si no perquè l’Onu no estava preparada per rebre el regal democràtic i de llibertats que Franco els havia de portar amb les bases militars que escampà per tota Amèrica, en una reconquesta ocultada a l’opinió pública; però, que com tot se sap, se sabrà.

Ai, són tantes coses, tantes les misèries de conviure amb maltractadors nacionals, lingüístics, jurídics, legislatius, físics... ai, són tantes les misèries que per a un català suposa haver-se de reconèixer (porque lo dice tu dení) espanyol, que per l’amor a Déu, a Espanya, a Franco, al Preparau o a l’Emètic, per l’amor a quin sant els convingui i els mereixi més respecte, per tot l’amor que els espanyols són capaços de demostrar, i la Verge del Pilar i la Verge del Rocío en són testimonis celestials i eterns, per tot, si us plau, deixeu-nos en pau, deixeu-nos viure en pau i d’acord als nostres principis i raons. No us amoïneu pas, que ni pretenem imposar-vos el català, ni pretenem acuitar els espanyols, ni menjar-nos els seus nens amb calçots, ni pretenem envair-vos i sotmetre-us al nostre amor, ara com a venjança, no, no volem res ni pretenem res més que perdreu-us de vista. És tan difícil de capir? El vostre amor us obnubila?... No serà la cartera? No serà la vostra frustrada empresa imperial, fracassada i desfeta? No serà que no us resta altra cosa per fer veure que sou un país, que incitar l’amor (que els catalans equivocadament entenem com a odi) vers els catalans i els costums i sobretot la nostra llengua, patrimoni immaterial de la sacrosanta cultura espanyola?

Estimeu el vostre Louis XVI, cadascú al seu arbitri, lloeu les grans gestes hispanes arreu del món, parleu i escriviu en la meravellosa llengua castellana (que si no l’haguéssiu imposat, la pobra, seria encara més volguda i estimada), gaudiu de la vida i dels vostres polítics, del gran ventall democràtic que podeu exhibir al món com a patrimoni immortal de la humanitat, el ventall que va de l’ultra-dreta a l’extrema-dreta, amb tots els tipus de possibilitats que hi ha entre l’ultra-dreta i l’extrema-dreta. No us preocupeu pels de dretes, els moderats, es diguin Podemos o PSOE, aquests darrers, classificables en el falangisme més ranci, però que malgrat assassinats d’Estat impunes i altres barbaritats, han forjat la sagrada història del poble més antic del món, que Sumeris, Egipcis, Grecs, Xinesos, Cretencs, i fins i tot els de l’Atlàntida, tots ells admiraven aquell poble d’espanyols, que així eren reconeguts llavors, i admirats per estar tots els pobles units en un país de profundes arrels ‘plurinacionals castellanes’ en llengua, govern i justícia. No us n’heu d’avergonyir que no hi hagi cap altre país al món que us pugui fer ombra. No sigueu tan generosos i mireu per vosaltres, és just que Castella tingui el lloc que mereix al món, que sigui reconeguda com el bressol de l’essència de tot el bé; que ja sabem, i saben tots els ciutadans del món mundial, que Déu parla en castellà. No feu cas dels jueus, que són mala gent. Déu, a ells, no els entén; fan veure que sí, però no és veritat.

Per tot plegat, no ens estimeu més, deixeu que els catalans decideixin, que, la veritat, no sé com podeu dubtar que el vostre ancestral i tendre amor no serà reconegut pels catalans de bé, que parlen català en la intimitat i sense ofendre. No sé com podeu dubtar que mai no podrem assolir la independència, perquè el 75% de la gent us demostrarà el gran valor del vostre amor, i què dic el 75%, el 95%. Només restaran els independentistes de l’odi, els neonazis de Torra i Puigdemont, els que volen parlar només en català a Catalunya, els que estimen la seva senyera per damunt de la ‘sin par rojigualda’, només aquests arreplegats continuaran defensant els seus líders i terribles criminals que tot el món coneix. Què eren Hitler i Stalin, Rothschild o Kissinger, els Bush o Mussolini (l’amic del Tajani), Pol-Pot, i tants i tants dimonis terrenals, comparats amb aquests homes de Satanàs, violents, amb l’odi escrit en els ulls, fets en les batalles i les matances de tants innocents com no recorda ningú... Ah, no ho recorda ningú això? Vejam si m’he equivocat en tot aquest escrit?

Tanmateix, espanyols de bé, estimeu-vos a vosaltres mateixos, que això a Vox els encantarà, i pregunteu als altres si volen estimar-vos. Potser no ho heu comprès, perquè la bondat us obnubila, però no t’estima qui tu vols; per ser estimat has de donar, de respectar i de sacrifica-te per l’altre. Vejam, ara que hi penso, si al capdavall serà això, que no heu entès que si no t’estimen, no és de justícia matar qui no t’estima. Ara que hi penso, vejam si serà això, i no heu entès que la llibertat d’elecció en el matrimoni és un assumpte sagrat. I això us ho va escriure Leandro Fernández de Moratín, en el seu «El sí de las niñas». Deixeu-nos ser nenes, i deixeu-nos dir que sí, que no us volem veure més. També amb amor, amb tot l’amor que vosaltres ens heu regalat durant tres-cents anys inoblidables.

LA FARSA DEL TRIBUNAL SUPREM

Després d’unes primeres declaracions en les quals la fiscalia i l’advocacia de l’estat van demostrar que no havien preparat els interrogatoris perquè no feia falta, què carai!, si ells mateixos saben quines són les sentències des de mitjan d’octubre de 2017! Després d’aquesta infàmia i per tal de dissimular, abans de les declaracions de tots els mentiders que faran de testimonis, el prevaricador Marchena va anar a veure el cap i casal per preguntar-li com estaven fent la representació (bona prova del que dic és que no hi ha una sola evidència filmada ni gravada de la rebel·lió ni de la sedició). El rei il·legítim va respondre-li que no es feien bé les coses, que calia que els fiscals hi posessin una mica més d’interès, que si no se’ls veurà massa el llautó, i que per bé que als testimonis, els seus de Vox, els podran interrogar, cal que els que han apujat en l’escala fiscal i jurídica per la seva submissió a les sagrades ‘leyes del movimiento’, facin un esforç. Marchena sortí de la Zarzuela una mica disgustat, i des de llavors ja no s’han vist imatges de les càrregues policíaques en el judici, els testimonis han pogut mentir sense escrúpols, i quan ha calgut el jutge de la causa no ha preguntat al testimoni si ha estat condemnat alguna vegada (De los Cobos, 4 anys per tortures, i indultat pel govern del PP, partit fundat pels ministres del Caudillo). I així avança el judici, on se senten més mentides que en la cançó espanyola del «Vamos a contar mentiras, tralará», amb una exhibició d'Òscar per a l’Enric Millo, del qual només puc dir que si aquest home fos posat com exemple de la humanitat a una cultura intel·ligent superior, de segur que manaven l’extermini de l’espècie, per la seva baixesa i mesquinesa ètica, el seu cinisme de pocavergonya i les seves miserables mentides, només destinades a enfonsar la veritat i rebre les carícies en el cap del seu amo i senyor. Se l’ha acusat de majordom, que potser per això coneix tan bé les virtuts del Fairy, però no arriba a majordom, és la demostració paradigmàtica de la indecència humana, del miserable que no té escrúpols ni consciència, que per un tros de carn enviaria els seus antics amics al fons del mar... per això té els amics que té, que ja sabem que els rosegadors van en bandes.

De tota aquesta infàmia per a la llibertat i per als drets guanyats per la ciutadania europea després de la II guerra mundial, que se suposa que perderen els de Juncker i Tajani, avui podem comprovar quina és la realitat d’aquesta nova tirania: la dictadura econòmica dirigida pels criminals de la Família des del BIS, i presentada a la ciutadania com a democràcia, una democràcia que tan se’ls fot què votem, perquè la Família controlarà els fils de l’economia i la política, que per això la Corrupció Europa (de cara al públic la Comissió Europea) ha estat dirigida des de la seva fundació per delinqüents comuns, llevat d’algun interregne. Repasseu els miserables que han dirigit la Corrupció Europea i pregunteu-vos on han anat a parar aquests criminals. I després repasseu els miserables que han dirigit el Parlament Europeu, probablement el parlament més corrupte i miserable del món, això sí, sempre vestit amb les gales de la democràcia i el respecte a tots els drets civils. Que en imatge no els guanya ningú, en aquesta organització mafiosa. I, llevat dels quatre ‘penjats’ que hi entren perquè tot no es pot controlar, la resta està dirigida pels populars (de clara tendència feixista arreu d’Europa, i ho comprovareu d’ara a quatre dies) i els socialistes (encara més terribles que els feixistes, perquè aquests són la immoralitat política absoluta, són capaços de qualsevol cosa pel poder, que per això són partits que han a anat desapareixent de l’escena política allà on l’han tocat. Menys a Espanya, on aquests falangistes, encara tenen corda per dies. Només recordeu que el PSOE és el partit que finançà amb diners públics el terrorisme GAL, i encara van donant conferències i mostrant la llum a la gent que no hi veu).

Les conclusions, després dels espectacles vergonyosos i dels números de circ que sota l’atenta mirada dels set pallassos de la tribuna es desenvolupen en aquesta casa de barrets, són aquestes:

1- La sentència està dictada. No hi ha cap argument que justifiqui la causa, però el jutge la manté i els fiscals hi tenen el mateix interès que un cuc en àlgebra i trigonometria.

2- Ni el President del Govern, ni la Vicepresident (que dirigia el CNI, els autors de l’atemptat d’agost, i que ningú no investiga), ni el Ministre d’Interior, no dirigiren res de l’1-O, i segons sembla ni manaven ni organitzaven ni res de res. La pregunta es respon per ella mateixa: Qui hi havia darrere, donant les ordres? No era cap cap inferior, sense dubte, havia de ser algú amb molt de poder, i en l’Espanya de la democràcia consolidada el poder absolut el té el tirà de l’A por ellos’.

3- El Tribunal – que no mereix el mínim respecte, des de qualsevol dels punts de vista que puguin ser contemplats per analitzar la dignitat d’un tribunal – no ha rebut encara una prova documental dels delictes que s’acusa els detinguts, ni una de sola, només les mentides orals dels falsos testimonis que se succeeixen amb absoluta impunitat davant del tribunal de fireta. Tanmateix, no hi ha ni hi haurà sobreseïment del cas, perquè aleshores la democràcia consolidada acabaria amb la carrera judicial dels mesells que s’asseuen a la sala i participen del sarau.

4- Per prova d’això: El cap de la policia de l’1-O, l’any 1974 matà, en acte de servei i per l’esquena, un mecànic, i com veieu, passà de la dictadura a la democràcia consolidada en reconeixement del servei a la pàtria. I si voleu, el Coronel De los Cobos (el germà del qual és jutge, com en la tradicional tradició feixista, que un era guàrdia civil, l’altre jutge, i si n’hi havia un tercer, sacerdot), home que es declara feixista i admirador de Tejero i del cop d’Estat de 1981, el cop d’Estat executat per la Casa Reial, amb el General Armada i el Rei Emètic com a caps, per a preservar la voluntat del Caudillo d’Espanya, a qui tots ells admiren com a una eminència a la qual mai no podran assemblar-se, per bé que faran el possible per estar a la seva altura. La feina és àrdua: centenars de milers d’assassinats en voravies de les carreteres, diversos camps de concentració, per no parlar de l’estratègia de la guerra civil, d’anar a poc a poc per no deixar cap republicà viu...

5- VOX. Qui són? Qui els finança? Són pur feixisme, i el seu cap i casal... bé, el segon, és un demòcrata format amb els ‘boinas verdes’, que no és una associació per a la defensa dels drets humans, precisament. Com poden tenir tanta veu i representativitat, si no tenen representació parlamentària? No serà que aquest és el Partit Únic que vol imposar el tirà? i dic això perquè als seus cadells, els ‘borboncillos’, els agrada de manifestar-se amb aquests defensors de la ‘democràcia consolidada’.

6- I ara, una reflexió perquè els europeus us prepareu per cordar-vos el cinyell: La princesa de la ciàtica d’origen etílic, ha assolit instaurar un règim d’acord al seu tarannà a mitja Europa (Polònia, Hongria, Itàlia, Àustria, Espanya) i ara ja té a mans França, després de la qual, la princesa haurà acomplert els seus deures i el BIS li farà un ‘bis’. No hi ha res com no tenir escrúpols en aquesta Europa dels drets humans, l’Europa que nega l’auxili en alta mar d’aquells que ara no fan falta. En el seu moment, aquests ‘animals’ havien de venir a Europa per ensorrar els treballadors autòctons; ara, ja no els calen, i què han de fer? De moment els deixen morir al mar, prohibeixen que se’ls rescati i quan ja no en vinguin més, aleshores la democràcia dels drets humans que representen la princeseta ciàtica i el Mussolini del Parlament europeu, donaran carta blanca perquè els seus imposin, altra volta: la raça blanca, i els cadells de la democràcia ciutadana europea puguin repetir les escenes tan alliçonadores i que tant els exciten, aquelles que es van veure a Alemanya, Itàlia i Espanya durant el nauseabund segle XX.

7 i concloc. Finalment, perquè veieu que no dic les coses per dir-les. No hi ha més justificació que un argument sòlid: Tajani, el Mussolinet del Parlament, un feixista miserable, sense escrúpols ni ètica, aquest homenet, que en un país civilitzat treballaria a sou d’un criminal... ai, però si és el que fa... De vegades són tan confuses, les coses! Però acabem, aquest homenet, que em mereix la mateixa consideració i respecte que els rosegadors que es passegen pel clavegueram de les grans ciutats, nega, PROHIBEIX una xerrada de polítics democràticament elegits, i AUTORITZA la propaganda del partit de VOX, el del rei d’Espanya. No us confongueu, Europa està aprenent d’Espanya el triomf de la tirania. Si els europeus no us espavileu, d’aquí quatre dies viureu en el millor dels món possibles.

Així les coses, si Catalunya vol sobreviure, MHPs deixeu de mirar l’escòria que es belluga a Europa, que no té cap futur, i gireu la cara cap a Rússia i Xina. Al capdavall, Xina i Rússia ara per ara són els països que estan impedint la Tirania Única en el món. No són demòcrates, no. Tanmateix no se n’amaguen. Els d’aquí s’omplen la boca de drets i justícia i d’altres merdes (i perdoneu l’expressió) però permeten el triomf del nazisme i l’exposició dels feixistes en seu parlamentària, prohibint les conferències dels demòcrates. Europa és un femer immens. Si no sortim d’aquesta putrefacció ben de pressa, no hi haurà cap esperança. Europa avui ha demostrat que ja no és res: Història. Fixeu-vos si han d’estar malament, que Espanya se’ls ha convertit en el model per al seu disseny!