EL SUBTIL PLA

Enmig de la calma, astutament l’enemic s’introdueix en les nostres ànimes. Després d’un primer embat victoriós, és recomanable la treva fins a assestar un violent i definitiu segon embat, que permetrà la rendició de l’enemic, en el tercer embat. I en això que s’estan tots els genocides de la Humanitat. El sinistre Passaport Verd, batejat pèrfidament amb el color de l’esperança (que no hem d’oblidar, que fou l’únic dels mals que restà a la Capsa de Pandora, per la qual cosa és un mal i no un bé), és el regal per a la nostra seguretat i la supervivència del món. Si algú es creu això és que és ximple de manual.

Jordi Puigneró, l’avui vicepresident de la Genociditat de Soroslàndia, no m’ha semblat mai altra cosa més que un polític, és a dir, un inútil fet de vanitat, presència i servei als amos, amb fanàtica idolatria per la Intel·ligència Artificial i totes aquestes facècies que només poden ensorrar l’esperit i la naturalesa humanes. És un bon servent, i per això, els nassos l’han apujat fins on està ara. Doncs aquest perill per a la llibertat a Catalunya és el responsable de la següent notícia:

https://www.vilaweb.cat/noticies/coronavirus-2019-catalunya-valencia-mallorca-report-diari/

La introducció d’un passaport d’aquest tipus és una violació flagrant de tots els drets humans. Evidentment, el sinistre personatge obeeix ordres i aplicarà allò que els amos que li han fet ‘upa’, li exigeixen, com tot bon criat, servicial i obedient. La notícia demostra la indiferència de la púrria política envers els drets inalienables de les persones. Però com ells són els sequaços per a la instauració del NOM i la destrucció de la Humanitat, en la seva absoluta ignorància i ridícula vanitat, els serveixen creient-se que la violació dels seus representats els dignifica. Bé, dignifica no; que ni tan sols saben què punyetes és la dignitat. Ells entenen els sobres de sota mà, les paraules d’elogi i els reconeixements, encara que tot plegat signifiqui la destrucció d’allò que estan obligats per ‘jurament’ a defensar. Però, ves, vés als animals a demanar-los responsabilitats; i els humans, si no són més que humans, són purs animals; sí, això sí, amb el do inútil i pervers de la paraula per a la mentida, però llevat d’això, res pot fer considerar-los éssers humans. I com he escrit en altres articles, un humà no té dret a ser tractat com a ésser humà, menys encara quan el simi violenta els fonaments que converteixen un humà en ésser humà, o sigui, en un home digne i lliure. Què sabrà el pallasso IA del Puigneró de la responsabilitat inherent a la llibertat, si ni tan sols s’ensuma que cony pot ser la llibertat! I als fets em remeto: El Passaport Verd és una violació de la llibertat individual quant a la salut. I a més a més, pallasso Puigneró, meuqueta de l’amo Soros, has de saber, malgrat el que el digui el nas (que només poden ser mocs), que un home sa és un home sa, i que per tant no és de cap de les maneres del món una amenaça per a ningú. Només la més radical idiòcia pot defensar una insensatesa tan flagrant! Però tu sí, oi? fanàtic de la tecnologia! Ens vols fer esclaus i controlats, aquesta és la teva grandesa ètica.

Deixo el pallasso vicepresident de la Genociditat de Soroslàndia, per referir-me a tos els polítics, els lladres que roben el poble al servei dels interessos estrangers i espuris d’una banda de criminals, o sigui, els sicaris del crim, els col·laboradors necessaris alhora que els traïdors a la seva paraula. Però, us penseu que aquests simis tenen algun respecte a la paraula donada? Un traïdor, un mentider, un farsant, un lladre, són potser homes de paraula amb les víctimes? Doncs les víctimes són els innocents que emeten el paper higiènic en la tassa de vàter transparent i que després ‘purifica’ M. Soros.

Aquí dues proves del crim imperdonable d’aquestes titelles inútils i que són mantingudes per l’extorsió del sistema, contra la voluntat del poble:

https://www.elnacional.cat/ca/economia/ipc-dispara-4-setembre-taxa-alta-13-anys_650951_102.html

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-preu-de-la-llum-es-mante-practicament-inalterat-i-dema-continuara-en-maxims-historics/

El subtil pla és la ruïna progressiva, sectorial i implacable de la independència econòmica que és garantia de la llibertat. Per això, tots els CRIMINALS de tots els governs accedeixen que els mafiosos premin una ciutadania ofegada. Els jueus així ho han manat, i el que digui l’organització criminal BlackRock és paraula divina. L’obligació d’aquests no-res amb càrrec públic és tot just defensar el poble, perquè així defensen la nació. Però vés a una titella a dir que parli! Ells omplen Soroslàndia d’emigrants als quals protegeixen i afavoreixen sense discriminació, ofeguen els impositors amb noves càrregues i els apugen sistemàticament la quota del robatori, que així ho manen els jueus, i en lloc de protegir les famílies i els interessos econòmics de la gent – del país – ho traeixen tot, i vénen el país als hebreus i els donen els seus ciutadans com a carn de ramat. Aquesta és l’escòria que aquests dies feia, o fa, que no ho sé ben bé i ni m’importa, el ridícul i miserable teatre de l’estat de la nació. Han enterrat la Catalunya que Torra vengué als jueus i matà. Des de llavors, Soroslàndia és l’infern d’allò que en un altre temps fou un país amb vida, honradesa i dignitat. Els responsables de tot plegat els trobareu als Palaus dels Prostíbuls Sant Jaume i a l’urinari públic el costat del zoo.

Després d’acollonir la gent, ara li roben, sense vergonya, sense escrúpols, sense immutar-se, per la cara. Al capdavall, ells estan a les ordres dels criminals i les màfies que controlen la llum i el preu de les coses, no del poble. Si algun dia el poble s’adona de la magnitud de la perversió i protèrvia dels criminals que els governen, confio que sabrà actuar en equitativa i eficaç justícia.

És qüestió de laminar, de mica en mica, a poc a poc, lentament, però sense descans. Et tanquen el negoci o et dificulten el treball (dels quals ells mengen, els pocavergonyes!), després t’augmenten la pressió fiscal (ells han de menjar) i finalment https://www.elnacional.cat/ca/economia/regne-unit-quedant-gasolina-aliments-video_650576_102.html et priven del que és necessari per a treballar i viure. Aquesta és la subtil direcció, que discorre paral·lela al genocidi massiu que ha començat i del qual veurem molt aviat la magnitud de la tragèdia, que ja són molts els casos reportats de miocarditis en joves, que ja són molts els problemes de dones en edat fèrtil i les morts dels bebès de les embarassades (cosa que callen els col·laboradors del genocidi), i que ja són dues o tres dosis del verí el que porta la majoria de crèduls i babaus, els quals començaran a veure els efectes de la metzina molt aviat, que ja hi ha seriosos informes de l’evidència dels mals de la inoculació, últimament, en la sang, la qual s’espessa i forma l’efecte o fenomen Rouleaux de l’apilotament dels glòbuls rojos, que molt probablement poden provocar trombes. El pla és pèrfid, enginyat en els caus més profunds i horribles de l’Avern, des d’on fou comunicat a les sibil·les modernes, els rabins i els encorbatats asquenazites, que s’han afanyat a dur-lo a la pràctica sense pensar-s’ho un segon: Acabem amb els goyim, ja!

En el món, contradient les imbecil·litats que s’ensenyen a les Cases de Putes de Biologia, hi ha cinc races bàsiques: la blanca, l’asiàtica, l’àrab, les índies i la negra. Les característiques de cada una d’elles marquen la diferència radical dels fonaments amb els quals interpreten la vida, la qual cosa fa que aquest món sigui possible de ser observat des de diferents perspectives i no hagi de ser interpretat necessàriament per la imposició del pensament únic jueu. La raça negra fou la primera raça que fou utilitzada i esclavitzada pels jueus. La resta de races foren sotmeses per diferents mecanismes polítics i socials, que aquí no puc explicar. L’única raça que no han pogut sotmetre fins al final de la segona guerra mundial, és la raça blanca. La superioritat intel·lectual i social de la nostra raça sobre la dels Inferns és manifesta, que per això només afeblint les tradicions i la cultura dels pobles blancs, la raça jueva ha assolit de sotmetre-la a la seva màxima perversió i enginy: els diners. Ara, la destrucció de la raça blanca, molt podrida i corrompuda per la manipulació sistemàtica efectuada durant molts anys en tots els camps del coneixement (la gran superioritat de l’home blanc), ara, la destrucció la consoliden amb la invasió de races de fora, que en quatre dies superaran en nombre els autòctons blancs, la qual cosa serà irremissiblement l’aniquilació de l’home blanc, com esdevingué a Haití (recomano que us interesseu per què feren els haitians – negres – amb els francesos colonitzadors - blancs – i quin ha estat el destí del país). La guerra és dels jueus contra els goyim. Si la cultura asiàtica és riquíssima i fou molt autèntica, les incursions jueves a la Xina (Mao), al Japó (Hiroshima i Nagasaki, són dos regals jueus) i al sud-est, a la ‘falsa’ guerra del Vietnam, han descossolat les arrels dels pobles asiàtics, aniquilant la mil·lenària cultura xinesa (Confuci, Daozi...) i esclavitzant el sud-est com a mà d’obra, i només el Japó, nogensmenys molt malmès, encara conserva alguna espurna de la integritat i personalitat atàviques, poques espurnes, tot sigui dit, però hi ha encara un caliu que els identifica i significa. En fi, o obrim els ulls i comprenem el mal provocat en el món pels enviats dels Inferns, o sucumbirem a allò que està escrit en l’Apocalipsi de sant Joan.

I com he acabat amb aquesta referència religiosa, us convido a veure les obres del gran Caravaggio (un dels meus pintors preferits) en aquest enllaç de Catorze https://www.catorze.cat/passadis/llums-ombres-caravaggio-2-74116/, que la bellesa és harmonia i salut, i malgrat la violència de les obres d’aquest gran pintor, la grandesa de la pintura s’hi reflecteix com en un mirall. Podríem dir el mateix de l’idolatrat Tàpies o el caixer de Miró? (No hi adjunto Picasso, perquè era pintor. Malgrat tota la desgràcia i el mal fet pel cubisme, aquest comunista, fill del sistema i, voluntàriament o involuntària, cooperador en la destrucció de la gran cultura europea, que passava l’estiu a la Costar Blava entre bany i bany, acompanyat de dones i reconeixement mentre esbossava ‘El Guernica’, i que així restà, esbossat; malgrat tot, Picasso era un admirable pintor, sí, admirable, i prou). El geni és una dignitat amb la que molt pocs poden investir-se.

Gaudiu de la bellesa de Caravaggio, en aquests moments de tranquil·litat. Només ets possessor d’allò que ningú no et pot prendre. Observeu-los, i comprovareu que només per veure obres com aquestes, ja val la pena viure.

AMICS DEL POBLE ELEGIT

Una imatge que explica moltes coses

https://t.me/RosselloCM/49153,

de la destrucció de Catalunya i del conflicte amb Espanya per distreure la ciutadania del cop d’estat NOM (victòria ERC i PSOE), al fet que el president, cada volta menys creïble i reputat, sigui un dels insectes que treballa en el més gran urinari del món, l’urinari d’inútils que serveix de tapadora a la trituradora de la Corrupció Europea, que dirigeix la Gran Sacerdotessa khàzar von der Leyden per a l’aniquilació d’Europa com a seu de diverses, riques i antigues entitats polítiques, cau de la cultura, el coneixement i les arts occidentals i dels seus homes, que segons que sembla, només pel fet de ser blancs, ja han comès un execrable delicte.

Qui s’allita amb nens es lleva pixat; doncs, qui s’allita amb jueus, es lleva criminal. Els nens i els jueus són així, els primers, però, innocents, i els altres pèrfids. A parer meu constitueix una vergonya veure el nostre president entre voltors, animals de la carronya i putrefacció. Al capdavall, al Talmud, llibre sagrat d’aquests ministres dels Inferns, s’hi diu: «Quina cosa és una prostituta? Tota dona no jueva (Eben ha Ezer, 6, 8)». Què serem doncs els seus fills? Qui tracta amb els ‘elegits’ és reu de traïció a la ‘divinitat’ humana. Qui, en el seu senderi, pot creure que Déu estima més una part de la seva creació per damunt de cap altra, menys encara entre races de la mateixa espècie? Podem comprendre la predilecció divina envers la innocència de nens i cadells, però no és comprensible en la divinitat la predilecció i protecció d’uns per damunt dels altres en la seva pròpia creació. Per això, el déu que els jueus invoquen com al seu protector, no pot ser un altre que el mateix Satanàs, en qualsevol de les seves moltes manifestacions i set Potestats.

Podeu cercar qualsevol mandatari del món i tots ells us poden mostrar una tendra imatge com la que presideix aquest escrit. De Putin a Gallardón, i que em perdoni Putin per acompanyar-lo de tan poca cosa, que, sense que sigui gaire més, però més a l’altura, hauria estat citar la puteta francesa dels Rothschild; tanmateix, d’Abyecto Fernández, el genocida argentí, a Joe Biden, el pedòfil de la Casa Blanca, passant per Mario Draghi, el gos de Soros aquí i el de més enllà de l’Ebre, la rata de l’ONU o la germanòfoba Merkel, tots, reten homenatge als deixebles de Bafomet i al dimoni en persona. No per altra raó, el NOM està avançant arreu i esclavitzant de mica en mica tota la gent, ara amb el verí que els condemna, després amb la fal·làcia del canvi climàtic, després amb la fam i potser finalment, es decideixin a concloure el treball de destrucció amb una guerra sonada. De moment, han enverinat bona part de la població mundial, que anirà caient progressivament d’ara a no res, i han començat el festival dels volcans. I dic que han començat, perquè si bé és cert que els vulcanòlegs no poden predir amb seguretat l’entrada en erupció d’aquestes muntanyes que alliberen escòria infernal, no dubto que sí que poden ser capaços de provocar les erupcions, si activen adequadament segons quins estats per excitar la cambra magmàtica i provocar-ne l’emissió a l’exterior. De fet, que avui hi hagi tants de volcans en erupció no pot ser casualitat, perquè en tota la meva vida no havia viscut mai una situació en què diversos volcans s’activessin alhora. I si això fos poc, l’altre dia, llegia un article de l’ABC de l’any 2015, en el qual s’hi exposava la possibilitat de les erupcions volcàniques com a mètode per a ocultar el sol. No és cap facècia. El nivell de tarats en el món supera amb escreix el càlcul d’Einstein, quan digué allò que l’espai i l’estupidesa humana eren infinites, no tenint però, molt clara la infinitud del primer. Doncs, hem assolit de superar amb escreix la infinitud, que tot i que no pot ser, ho hem fet.

D’Austràlia ens vénen notícies del camp de concentració que és el país, d’Israel en veiem l’eficàcia letal de les vacunes verinoses, i en la resta de països, els dirigents breguen per inocular la gent amb el verí que no serveix de res més que per emmalaltir-los, breguen per fer obligatori el Passaport NOM o 666, i això, tot i sabent que els qui contagien són els enverinats; i també breguen perquè la gent no desperti i els pengi a tots en les principals places de les ciutats, i breguen per sotmetre definitivament els seus pobles i poder-se presentar davant dels emissaris de Llucifer, suposo que serà a la Gran Bagassa Vaticana, i mostrar-los les credencials del sotmetiment del poble respectiu a l’amo de les Tenebres i als seus servents fidels i ‘elegits’, els de la quipà.

Potser per això, als Estats Units, el govern del pedòfil insta els agricultors a destruir les collites. Si obeeixen, se’ls paga un cinquanta per cent més del valor de mercat. Si desobeeixen, seran sancionats i els seus camps destruïts. Hi ha un bon nombre de vídeos a Telegram (a Jewtube, suposo que serà difícil trobar-los) on els agricultors ho manifesten i mostren les cartes rebudes del pedòfil de la Casa Blanca, o Pizzahouse. Per què haurien de ser destruïdes les collites? Us ho podeu imaginar? És més, podeu imaginar un crim més cruel? No seria just que els americans, tots, s’ajuntessin, arrepleguessin el govern federal i els de la quipà que els manen, i els fessin pagar per aquest execrable i genocida crim? Sí, sense despeses. Tots a un camp de concentració, com el que els tarats d’Austràlia construeixen per als imaginaris malalts de la malaltia paranoide, i no res, deixar-los-hi, sense aigua, o amb molt poqueta, perquè es barallin per ella; però sense aliments. Oi que ells els volien destruir? Doncs, tal faràs, tal trobaràs. A mi em resultaria una postal entendridora, bella no, però entendridora, sí.

Si el psicòpata genocida, casat i divorciat d’un home que estimava la seva psicopatia i per això es vestia de dona, que té de mascota un goril·la amb ulleres de pasta, i que és com un nen cruel i despietat digne de psiquiàtric infantil, ens vol fer menjar escarabats, cucs i formigues perquè en la seva esquizofrènia megalòmana vol tota la carn de veritat per a ell i els de la quipà, us imagineu què ens poden arribar a fer aquests insectes verinosos que han vingut dels Inferns? De fet, i ja ho he comentat alguna altra vegada, no heu vist que els cels són estranyament estranys? Fins i tot els núvols han canviat? Són cels lletjos, bruts, entelats, llefiscosos i que han perdut la meravellosa esplendor del blau de tota la vida de la història mundial. En fi, si ens enverinen per salvar-nos d’una paranoia provocada per ells, podeu esperar-vos el pitjor, això sí, no ho oblideu mai: els jueus són de la gresca: Maten rient.

Quants crims dels milions que estan cometent són arraconats als prostíbuls dels papers higiènics, on els cagaguano, com lloros, repeteixen el que se’ls diu i defequen a dosis el cervell damunt dels pals de les gàbies, movent la cua davant dels nassos que tenen el cap cobert amb el casquet anticalba i riuen, tot arraconant les morts i donant-nos el terror per la IMMENSA MENTIDA i la SEGÜENT, la del canvi climàtic. I riuen, que els jueus són molt així, fets a la gresca. Et maten i se’n foten. No els compreneu, però ells són així, i si no maten, no són feliços. No hi poden fer més. Pregunteu-ho als palestins als que robaren la terra, ells us explicaran l’humor jueu, les seves facècies i com de solidaris i bona gent són, que semblen àngels més que persones. Ells us en donaran raó. Si no fos pel barret negre, el vestit negre, els cabells negres, les trenes negres, el negre, el negre de mort que és la identitat d’aquest poble vingut del més enllà per arrossegar-nos-hi, sabríeu que són bona gent i ‘blancs’ d’esperit. Per això riuen i es pixen damunt dels morts. Es pixen de riure, que els jueus són molt cerimoniosos i respectuosos.

Per això, el nostre pròcer és amic seu i se somriu de la facècia que li diu el voltor que li lliura el canelobre de vuit didalets i la caixa amb el que se suposa deu ser la beguda. No sé què li regalen ni m’importa, però el bé, segur que no. Això no és digne per a un jueu. O per què us penseu que practiquen la usura? Doncs, ja està. El bé és un impossible per a un nas vingut dels Inferns, i per això ens preparen paranoies mèdiques, esquizofrènies climàtiques, ensorraments econòmics, desgavells socials i familiars, corrupció sexual i nacional, violència i el gran regal que el poble asquenazita té reservat als goyim: El N.O.M.

O ELLS O NOSALTRES.

AMB ELLS, N’HI HA QUE EREN DELS NOSTRES.

AIXÍ DONCS:

O NOSALTRES O ELLS ‘AMB ELLS’.

EN TEMPS DE CALMA

Si a Ucraïna, els manifestants ataquen amb fruïció els gossos del terror, les bandes de sicaris uniformats com si fossin policies; i a Suïssa, els ofereixen flors (no hi pot haver una imbecil·litat més grossa que una ofrena com aquesta: No doneu perles als porcs) i, lògicament, són ruixats amb mànegues d’aigua a pressió; mentre això passa, en altres indrets s’hi viu una tensa calma, una retirada de la influència de la IMMENSA MENTIDA, que és il·lustrada molt bé per la desfeta electoral d’Abyecto Fernández, el genocida argentí, i la immediata desaparició de la mortaldat i amenaça de la IMMENSA MENTIDA. I així va el món: de pet cap al penya-segat.

Mentrestant, a l’Alguer, excasa nostra, la pallassada jurídicoindependentista, un espectacle tan ridícul i banal com esgotador i insuportable, contínua; i en l’acte actual de la peça teatral d’un anònim nas desconegut, ara han detingut un insecte de l’urinari més corrupte i pestilent del món, d’acord amb les ordres de detenció d’un prevaricador ‘cum laude’ i, de passada, l’artista de la judicatura còmica més famós de la vella Europa, el Gran Llarena; però l’expresident o president abstracte de l’eterna república catalana dels vuit segons, gràcies a la impunitat dels insectes de l’urinari NOM, ha estat posat en llibertat, i morrió ben calçat, amb tota la colla de farsants i artistes de vodevil al costat, ha manifestat el nou ridícul d’Espanya. Veiem la palla en els ulls dels altres i no veiem la biga en els nostres o, si ho voleu així, ‘cap geperut es veu la gepa’. No res, un altre acte avorrit i absurd que servirà per alterar l’estat anímic dels d’aquí i el dels energúmens d’allà, i aconseguirà de fer oblidar la màgica desaparició del terrible efecte de la IMMENSA MENTIDA - sempre segons les fons oficials -, i passar d’una fase a una altra, de manera suau i sense que la gent en sigui conscient.

La dissonància cognitiva de l’espècie humana en els països desenvolupats és bestial; no hi ha cap altra paraula més explícita. De fet, els assassins parlen paternalment a les víctimes, i les víctimes els obeeixen i se sotmeten dòcilment al paternalisme que els vol sotmetre i aniquilar. Avui he vist que un nou best-seller s’ha obert camí de trencagels en el món editorial, suposo que per mèrits literaris, és clar. Es tracta d’un llibre denúncia de la màfia farmacèutica i dels seus crims. No n’hi faré propaganda. El cas és que, com l’altre best-seller de Naomi Klein, que féu furor anys enrere, els ‘amos’ mostren la presó que dirigeixen i com es comporten els presoners, perquè la gent accepti la seva condició. El grau de desori intel·lectual del món és insòlit en tota la història, perquè que enmig d’una pandèmia inventada i una vaccinació verinosa universal en marxa, tinguin la poca vergonya de publicar un llibre que – suposo – descriu els crims infames de la farmàfia, demostra fins a quin punt el ramat de bens està domesticat. A mi, aquests escriptors que semblen més actors que fan d’escriptor, que escriptors, em fan molta ràbia, no hi puc fer més. Al capdavall, no són més que titelles afortunades per la decisió dels amos de fer-los rics contant el que els amos volen que contin. I amb aquesta subtil estratagema, els bens babaus es diuen: «Com ens ho podrien dir d’aquesta manera tan escandalosa! Aleshores, no pot ser veritat», o «Ves, quines coses que conta el llibre!». I després, cadascú als seus assumptes. Això sí, tothom haurà llegit el llibre en qüestió i dirà el que diu tothom: que quines coses!, que on anem! que ves, al capdavall, qui té la paella pel mànec?... I així anar fent i criant pèl. Ara la gent té a disposició una altra demostració criminal, que llegiran, i que molt difícilment relacionaran amb l’actualitat, i després mantindran el llibre en la memòria perquè quan la realitat prefabricada es manifesti, ells estiguin on han de ser, obedients i satisfets de saber la veritat de les coses que els diuen els llibres com aquest i les fonts d’informació televisiva.

I conclouré, perquè avui, han aconseguit que escriure i reflexionar siguin activitats absolutament inútils. Perquè escriure sigui útil i pensar també, cal que hi hagi lectors i gent capaç de reflexionar sobre les reflexions, però com sigui que avui els multimèdia són superiors als escrits perquè els primers ens descriuen l’absoluta veritat, ja no cal escoltar reflexions que, per als abduïts, no són reflexions, sinó conspiracions d’envejosos i desqueferats, apart de molt de viu.

Heu vist les imatges de les entrompades (o ‘botellots’, segons el mitjà) del primer dia de les festes de la Mercè a Barcelona? Cal afegir algun comentari? Tota la munió de borratxos (lamento escriure-ho així, però, què és qui surt només per a emborratxar-se?) que omplia les places era tot gent jove... Els heu vist durant la IMMENSA MENTIDA? Estaven tots amb morrió, tancats a casa i submisos com gossos. No hi ha hagut cap manifestació juvenil, com la de les entrompades, durant dos anys! Necessiteu més explicacions? Alguns d’ells, fins i tot, llegiran el llibre que esmentava més amunt i participaran en les patètiques enganyifes de les manifestacions contra el canvi climàtic, abans, recordem-ho, escalfament global; però com sigui que no sabem si s’escalfa o es refreda, li fotem canvi climàtic i tots contents.

Quan ens diuen que aquesta és la joventut més preparada de la història, ens ho diuen perquè és la joventut que els permetrà d’implantar la tirania mundial sense la més lleugera oposició, i de ben segur, que amb la col·laboració de tota aquesta joventut moderna, preparadíssima, inclusiva, pansexual, tolerant, humanitària, i tan solidària com voluntària. Per això es trobaven en una plaça pública, en l’àgora, com els grecs clàssics, per a compartir ampolles i disbarats, missatges i vídeos i fer passar la nit com sigui; com si fos, en ella mateixa, un càstig. I és evident que no parlo de tota la joventut, que per a la meva sort, tinc dos fills que són joves i que no han estat mai inclinats a aquestes pràctiques de ‘des-relació’ humana. Tanmateix, la immensa majoria, com la immensa mentida, estan impregnats del més subtil i pèrfid verí del món: l’alè jueu, que és una mescla de sofre, mentida i distracció, que condueix sempre a la destrucció. La destrucció: llur orgasme.

I d’altra banda, a la Casa de les Meretrius de sant Jaume, la ‘cosa’ dels jueus aïllava la plaça del món perquè els seus vòmits no esquitxessin la gent que tanques enrere li cridaven com l’estimaven i que de fort l’abraçaran, si tenia el valor de personar-se’ls-hi. Em penso que no hi ha anat, ha vomitat la immundícia que li han escrit els nassos i, tot seguit, amb aquella rialla d’estúpida serp verinosa, haurà anat a asseure’s a la falda del jueu que li ha resolt la vida a mesura que ella destruïa els barcelonins i acabava amb la màgia i la personalitat de la ciutat.

ÉS MOLT DURA LA CALMA

EN UN VAIXELL SENSE TIMÓ,

ENTRE MEUQUES DE BAIXA ESTOFA,

‘PRINCESOS’ DE CLAVEGUERA

I

MISERABLES PIDOLAIRES

DELS ABJECTES FAVORS HEBREUS.

ÉS MOLT DURA LA CALMA.

LA TEMPESTA ÉS L’HORA DE LA VERITAT,

DELS VALENTS I DELS COVARDS,

I S’ACOSTA, SÍ, JA ES VEU A PROP,

PER DAMUNT DELS CAPS BELADORS

QUE S’AMUNIONEN A L’ESCORXADOR.

ABANS DE LA SEGONA FASE

La calma abans de la tempesta, en això estem. No hi ha cap raó per a mantenir avui que hi ha, ni que hi va haver, una pandèmia. L’objectiva visió dels esdeveniments no poden menar a una altra conclusió que tot ha estat dissenyat per inocular el verí que els jueus han fabricat a les coves i cavernes infernals. No tot els va com havien pensat però, i han de mentir i tornar a mentir i a intoxicar l’opinió pública constantment, alhora que amenacen la dissidència per a poder fer creure a la borregada que aquest genocidi és un acte protector dels assassins dels governs sotmesos a la voluntat criminal dels asquenazites.

El doctor Robert Malone, l’inventor de la vacuna d’ARN, no pot deixar-ho més clar entre línies:

https://t.me/elinvestigador_org/6328

La gent s’adona que ha estat enganyada i que els que es comporten com a protectors són els botxins, com en qualsevol granja d’animals. Això passava a la civilitzada Suïssa davant de la casa dels genocides i enemics de la humanitat més terribles i cruels que ha vist la història, la saga infernal dels Rothschild, assassins per ADN, miserables per condició i malvats per desesperació. La infàmia d’aquesta saga de criminals i els seus col·laboradors nassuts és tan perversament malvada i malaltissa, que amb això compten perquè la gent no ho cregui possible. Però veiem les imatges de Suïssa:

https://t.me/RosselloCM/48746

No entenc perquè els gossos policia que vigilen l’entrada als inferns llencen aigua a pressió als manifestants, haurien de deixar-los entrar i calar foc al magnífic castell dels fills de l’Infern, d’aquesta manera, els manifestants estarien contents i els dimonis en el seu medi ambient.

En aquest vídeo l’escriptor, cineasta i teòric de la conspiració explica quina és la voluntat dels que dirigeixen el món des de les cavernes de l’Infern:

https://t.me/RosselloCM/48750

I ara, un notable pallasso explicant seriosament la realitat:

https://t.me/RosselloCM/48829

Austràlia:

https://t.me/RosselloCM/48763

https://t.me/RosselloCM/48756

Si Europa caurà per la invasió africana finançada pels jueus i amb la traïció de tota la púrria política i criminal d’Europa (llevat d’Hongria, Romania i Croàcia), Austràlia com no té africans ni invasió massiva, aplica els mètodes del Nou Ordre Mundial que promociona el genocida Guterres (https://t.me/RosselloCM/48774) des de l’organització del Terror O.N.U., la més sinistra i pèrfida organització sicària dels jueus, la qual els autoritza tots els crims i els protegeix de les acusacions. No hi ha cap dubte que l’O.N.U. ha de ser destruïda, i si pot ser amb totes les paneroles i rates dins, molt millor.

Austràlia és el primer país on la dictadura N.O.M. està essent implantada amb la col·laboració terrorista dels simis disfressats, que van armats i que tenen llicència dels genocides polítics per a exterminar la gent indefensa. Aquesta és la prova pilot, com a Israel han fet la prova pilot de l’extermini per vacunació o a Espanya la rendició al ‘nou multiculturalisme musulmà’ (cosa difícil d’entendre, val a dir-ho), tot són proves que el virus jueu (el veritable virus) practica amb els goyim. L’acció a Suïssa és el camí, l’agressió del poble als simis sense cervell i armats fins al terror, també, i tant de bo, que els criminals que fan política en els urinaris i les cases de barrets fossin pagats com es mereixen pels seus amos: el poble; i no l’estrella de Llucifer que adoren, com l’adorava el pallasso Gallardón tot seriosament.

Mentrestant, a Soroslàndia, el ninot Argimon, el Pokemon de la Genociditat, ens diu que li han caducat 70000 dosis del verí jueu. Jo suposo que com la seva indigència mental li ha fet malmetre 70000 dosis, a un preu que si no m’erro (parlo de memòria) era d’uns 20 euros, o sigui, que el babau ha malbaratat 1.400.000 d’euros, que com tots sabem hauria de responsabilitzar-se personalment amb tot el seu equip i el Pétain de Pineda, l’amic íntim del gos de Soros. Però en aquest món ideal dissenyat pels jueus, tot és mentida, tot és corrupció, tot és incapacitat, inutilitat i maldat, i per això, el ninot a un morrió enganxat és l’exemple ideal. Potser aquest serà el preu que ha malbaratat, però ell de ben segur que cobra la comissió per quilo de carn de humana sacrificada als déus infernals asquenazites.

Sé que no poden guanyar, perquè el Mal mai no pot vèncer definitivament. Tanmateix, comença a ser l’hora de respondre al terror i a la violència dels criminals dels Palaus presidencials, als assassins dels centres d’extermini, als simis que viuen en gàbies per a animals i a la colla de cagaguanos que han sembrat de terror el món. ELLS SÓN ELS VIOLENTS, LA DEFENSA PRÒPIA ÉS LEGÍTIMA SEMPRE.

I concloc amb un record per als canaris. La Natura és així, totpoderosa i cega. Ella féu sorgir les illes i ella les pot fer desaparèixer. Quin és el problema de tot plegat? El volcà? No, no siguem ingenus! El problema són els genocides criminals traïdors i meuques dels jueus que instal·len desconeguts africans en hotels i els garanteixen la vida amb els impostos dels canaris i els bitllets falsos dels jueus, però que protegeixen la seva pròpia gent (que els manté; bé, als quals roben) en instal·lacions d’urgència. Quan el primer poble executi el traïdor que ven la història, la realitat i la riquesa de la gent, del país, aleshores haurà començat la veritable revolució, CAP POLÍTIC, CAP, ÉS INNOCENT, la destrucció d’Occident no hauria estat possible sense la seva col·laboració, la misèria de la seva indignitat ètica i la humiliació vergonyant que fan pagar al poble, tot transferint-li la violació consentida que pateixen, per tal de sentir-se humans.

UN POLÍTIC NO ÉS UNA MEUCA DELS JUEUS,

AIXÒ ÉS UNA BAGASSA BARATA.

UN POLÍTIC ÉS L’AUTORITAT

AL SERVEI DEL POBLE I LA NACIÓ,

LA PRÒPIA,

NO LA PÀTRIA DE LES POTESTATS INFERNALS.

TOTS ELS POLÍTICS, AVUI, SÓN NECESSÀRIAMENT

TRAÏDORS ALS SEUS POBLES.

QUIN ÉS EL MERESCUT CÀSTIG PER A UN TRAÏDOR?

CARTA OBERTA A DÉU

Suprema i sublim manifestació de la Veritat, anomenada de mil maneres diferents, però sempre tenint-Vos a Vós com a íntim i sagrat interlocutor de tots els homes; això sí, i sigui dit, llevat de la raça jueva, que considera un acte de respecte el fet de no esmentar-Vos. Jo, que us pertanyo com a veritat, que sóc en Vós i que així us cerco com no us veig, goso dirigir-me a la Vostra Omnipotència per escrit, no sé, si violant la norma que demana de tenir les converses amb Vós en el silenci i la intimitat de les oracions. Majestat, que sou en Tot i en el No-res, jo, un miserable ésser humà, carregat de defectes i d’ignorància, goso dirigir-me a Vós en aquest escrit per a despullar la meva ànima i parlar-vos obertament i com a l’Amic i l’Amor que sou, perquè sé que escoltareu (llegireu) les meves paraules i el sentiment que les embolcalla, tot i reconeixent que no sóc digne de la Vostra audiència, menys encara havent estat blasfem en massa ocasions; sí, potser, per causa de la parla bruta de la meva terra i el seu renec favorit (que no esmentaré òbviament per respecte i perquè no és digne de proferir-lo, ja que és senyal de feblesa, d’ignorància i d’arrogància), i vés a saber, si tot plegat no ve del contacte estret i amigable que els catalans han tingut sempre amb els assassins del vostre fill. Majestat que sou l’Essència de Tot, escoteu el lament de la meva ànima i entengueu en ella el plor per la dissort de la nostra espècie, avui, aterrida per la manifesta presència del vostre Enemic arreu.

La meva indigència intel·lectual - què podria saber jo, tot i havent après tot el coneixement acumulat en la història humana! - no pot abastar la magnitud excepcional de l’horror dels nostres dies. I això que com sabeu, com aquell que diu, hem passat de desgràcia en desgràcia, entre desolació i desconcert durant anys i panys, llevat, és clar, d’aquells que han dedicat la seva vida a la recerca de la Veritat, de Vós, i l’han trobada manifestada en la Vida, el Bé i la Bellesa, que són l’Essència de l’Harmonia del món. I si el món, l’Univers, el Tot, com Vulgueu anomenar-lo, és Harmonia, no és perquè sigui obra Vostra, sinó perquè sou Vós. Què hi fot aquí l’excrement del Diable i el Mal, no ho sé. I val a dir, que no crec que jugueu amb nosaltres com si fóssim animalons mig idiotes. Tanmateix, com sigui que sigui, hi ha unes forces, unes debilitats en la nostra pròpia naturalesa, que ens aboquen al Mal. Com comprendreu, no faré el ridícul davant Vostre tractant de treure una teoria de com això és possible. Sé que és una realitat, que el món s’erra perquè tendeix al Mal més que al Bé, a més a més, incomprensiblement essent el Bé el Bé. Suposo que l’arrogància, la vanitat, la ignorància i la megalomania són els Mals que s’oculten darrera de la lleialtat, la humilitat, el coneixement i la cooperació. Febleses de les virtuts, que es converteixen en defectes perniciosos i alhora tan silents com plaents.

La història ‘mítica’ ens ha llegat moments de grans extincions, com el diluvi universal, o en menor escala, Sodoma i Gomorra, però evidències de la Vostra destrucció del Mal. Ara, davant dels terribles esdeveniments que vivim: la destrucció absoluta de la Veritat, la ridiculització del Bé i l’aniquilació de la Vida, no hi ha dubte que l’amenaça contra la Humanitat és apocalíptica. Si no fóssiu el Bé, podria pensar que feu servir la raça dels Inferns per a una altra aniquilació de la indignitat humana, d’aquells que són el que no són, que creuen ser el que no són i volen creure’s Déus capaços d’enginyar una nova realitat. Més, però, m’inclino a pensar que els deixeu fer per a reconèixer els éssers humans dels només humans. No sé, és clar, si això és per tal de salvar els éssers humans; que en gran part, és per això que us escric. Salveu l’ésser humà! Sabeu de la grandor que és capaç, de la profunditat que pot abastar, de la creativitat que inunda el seu ésser quan és ple de Vós. No permeteu, almenys als éssers humans, viure l’horror que les Potestats dels Inferns han preparat com al més gran dels espectacles. Protegiu-los, encara que siguin ateus, blasfems o orgullosos, no sigueu meticulós amb ells, són éssers humans, per això, heu de protegir-los i emparar-los, perquè són Vós, i el seu Enemic és el vostre Enemic. No deixeu els seus cossos i les seves ànimes a l’abast dels monstres de l’Avern i d’Israel. Sense dubte estem a prop de l’Harmagedon, i sabent que la victòria només pot ser Vostra, bé que podeu deixar milers de milions d’humans a les estirps infernals com a botí. Tingueu compassió i empareu els pocs que, malgrat tot, us seran fidels, els que no renegaran de la dignitat de la vida i que defensaran la llibertat com al millor regal; un Vostre regal i, segons que crec i no m’erro, el més valorat, perquè la llibertat és l’esperit de l‘Harmonia, i l’esperit de l’Harmonia sou Vós.

Jo no sóc ningú, menys que ningú, no res, tanmateix, l’atreviment sempre ha estat la meva virtut i el meu defecte, per això, goso de preguntar-vos o proposar-vos, acceptant i tot, que el meu acte és inútil, ridícul i, fins i tot, sacríleg. Però, quan la veritat és sincera no fretura de protecció perquè no té por, i... com hauria de tenir por de Vós! Només qui ha fet el mal pot témer-vos; el qui l’ha rebutjat, sigui amb més o menys sort, sempre serà reconegut per la Vostra Suprema Saviesa. Fins i tot al mestre savi, li agrada el deixeble que innocent i ignorant, pregunta i proposa barbaritats; perquè malgrat tot la barbaritat li mena del cor i de la bona intenció.

Vist que l’Enemic es manifesta arreu, en els corruptes animals fantasmes que tiranitzen des del poder delegat pels Inferns, als assassins de bata blanca que obeeixen les ordres de Satanàs i Llucifer, sense altra consideració que parar la mà; passant pels que haurien de ser ‘àngels’, èmuls terrenals, els que vesteixen toga i són escurçons que s’amaguen rere la negror de la injustícia, l’autoritat i la corrupció, entre tants altres humans que han venut l’ànima als recaptadors dels Inferns, i els quals no dubto que seran recompensats per les Potestats Infernals tant com pel Vostre Poder Absolut. Deia, doncs, i excuseu el fet d’enfilar-me a la parra, que vist que l’Enemic es manifesta arreu, no creieu, Majestat, que demostrar-los que hi sou, podria reconvertir molts humans extraviats en éssers humans convençuts? No us demano que us presenteu, que d’acord amb la doctrina cristiana, bé que vàreu enviar el Vostre fill, Jesús, i ja vàreu veure quin tracte va rebre de part dels que avui esclavitzen els homes i sobretot els seus seguidors. Vós, sou qui heu de venjar-vos de les merdes de l’Infern, però no creieu que, com qui no vol la cosa, podíeu arreplegar les ànimes dels súbdits més destacats de l’Enemic i amb morts creatives i artístiques, perquè només l’Harmonia pot emanar de la Vostra essència, doncs, no creieu que si aquests pèrfids diables patissin morts sobtades i exemplars, contribuiríeu que, tants de borregos seduïts pels encanteris plaents dels Inferns, s’hi repensessin? Vós sabeu el joc, el combat o la guerra (cosa que dubto, perquè només podeu guanyar-la) que jugueu amb l’escòria Infernal, jo no puc saber ni un àtom de la immensitat de tot plegat, tanmateix, l’extinció directa de goril·les mascota amb l’exposició de documents comprometedors i que no es poden fer ocults, com la del seu amo – que pensar en un ésser tan tarat i malalt, només es pot fer si és directament fill seminal del mateix Satanàs; com el que teniu a la vostra prostituïda Església -, o el diable exterminador de Davos i la seva sacerdotessa negra, o el fill del mateix Mammó a BlackRock, aquest, per exemple, aixafat per una planxa de deu mil tones d’or, accidentalment, i que a la part de sobre s’hi llegís l’escrit: «Déu ofega, quan no escanya». Els espavilats ja ho sabríem entendre. I com millor que jo, Vós sabeu, no puc referir-vos la llista completa de tanta iniquitat, però goso afirmar que si davant de tanta MENTIDA, IGNOMÍNIA, PERVERSIÓ I CRIM, envieu senyals de la vostra presència, l’exèrcit dels éssers humans serà considerablement superior als esclaus humans de la raça dita superior i que és vinguda dels mateixos Inferns.

No m’estenc més ni robo un sospir més d’eternitat a la Vostra Magnificència i Perfecció, però com el deixeble innocent i ignorant diu barbaritats amb la més bona intenció, accepteu aquest prec, perquè la urgència de la salvació humana és real, i si bé el Vostre triomf és escrit, no creieu, Sagrada Virtut, que potser és hora de donar una oportunitat als ignorants, als imbècils, als mesells, tot mostrant-los el Vostre poder i fent-los així repensar-s'ho. No dubteu, que tot i així, orgullosos, covards i miserables molts d’ells, continuaran el recorregut fins a l’abraçada mortal amb la Bèstia, però almenys, hi aniran aquells que són, per ‘mèrits’, dignes dels Inferns.

Magnanimitat Absoluta, Coneixement, Veritat i Bé, salveu-nos, perquè només una paraula Vostra servirà per a guarir-nos. No ens abandoneu. Els humans no saben què fan, ignoren quina bèstia s’amaga darrere de les cortines. Sabeu que hi ha éssers humans més que dignes, quasi sants o sagrats, no permeteu que el Diable els danyi, protegiu-los i salveu-los, sigui amb una mort digna o amb l’alliberament. La nostra resistència és personal, la defensa de la llibertat i la dignitat; però això, als sequaços del Mal, no els immuta ni afecta. El Diable no pot entrar si no li obres la porta, però una vegada oberta, ja no el faràs marxar. Almenys, protegiu, no cal que els salveu, però protegiu-los; la seva dignitat s’ho mereix. No executeu els fills del Diable, si no ho voleu; però preserveu els darrers dels éssers humans, perquè ni la dignitat ni l’amor a la llibertat i a la vida, poden resistir la violència que els sequaços dels Diables faran per delegació, ja que els Diables no poden actuar directament als qui no els han obert la porta de l’ànima. Doneu-nos força i, sense que us ho prengueu malament, no creieu que ja és hora de donar un respir a la Humanitat?

No em vull estendre, però són tan grossos els mals! Els diables ja proclamen el NOM als antípodes, sense vergonya ni rubor, i arreu de la vella Europa els diables inoculen verins mortals ja a embarassades que perden els fills, i els abjectes i miserables dimoniets que usurpen els càrrecs polítics tenen preparada l’operació d’inocular amb el verí mortal la innocència infantil. Sense voler pecar de blasfem, guardeu-me’n!, no són els nens la més meravellosa de les vostres creacions? Permetreu que la Maldat que campa al seu aire arreu d’aquest purgatori, com creia el meu admirat Schopenhauer, acabi l’obra de destrucció de la innocència? Vós veieu l’atemptat contra la bellesa i la història que fan els degenerats islamistes a l’Iraq, bressol de les civilitzacions, no permeteu que el purgatori sigui una sala adjacent del més profund infern. Vós sabeu les pretensions orgiàstiques i horroroses que el vostre Enemic té en ment, que ni això pot evitar, la Immundícia!, per això, que la Vostra ira i la Vostra decepció no facin pagar als innocents els pecats dels pecadors. Al capdavall, com ens deixà dit Confuci: «On pot anar qui ha perdut la innocència?». Sigueu la guia dels guerrers i dels que donaran la darrera gota de sang en la lluita contra el Mal. Mai com fins ara – i sé que és el meu ignorant pensament – l’Home ha tingut tanta urgència i necessitat del seu Creador i Ànima.

Jesús, a la creu estant, prou que Us va demanar que no l’abandonéssiu. Ell era el Vostre fill, nosaltres què som? No res, pols que s’acumula per tornar-se a escampar. El Mal avui és molt poderós, té un exèrcit de morts-vivents, de retardats mentals, de deficients morals, d’escombraries hominoides, de fems institucionals, decidits a esborrar de la faç de la Terra qualsevol vestigi de dignitat humana i de llibertat. Sols no podrem assolir la victòria; potser se salvaran uns quants del desastre, tanmateix, no creieu que entre tanta immundícia humana, tot i això, hi ha encara veritables homes lliures i dignes? No són prou per a Vós els seus crits desesperats?

Un ésser humà que us cerca i que només vol la llibertat de volar cap a la Veritat.

Dit tot això,

Sigui la Vostra voluntat, que a ella ens plegarem, ja que cap Mal pot emanar de la Vostra Benedicció.

Amén.

NOMÉS LA DESOBEDIÈNCIA ENS SALVARÀ

Ni els simis que armats es creuen humans, ni els assassins de bata blanca que per vestir bata blanca es creuen intocables, ni els genocides i lladres dels governs que actuen d’acord amb els moviments de canell dels titellaires jueus, ni els egòlatres i espavilats ‘youtubers’, ens salvaran. Només la desobediència personal ens pot salvar.

Dels diferents estaments i institucions dels prostíbuls jueus arreu del planeta no hi ha res a esperar. Prou que veiem com el genocidi, l’hecatombe (sacrifici animal) a les Potestats Infernals, està essent seguit fil per randa per l’escòria que encapçala l’escrit. Tinguem present que els responsables cobren una bonificació per cadàver o malmès per vida. Certament, una imatge, una escena, una pel·lícula més aterridora no es pot inventar, perquè supera amb escreix l’Apocalipsi de sant Joan: els homes enverinant-se els uns als altres en una lluita sense companys, només amb enemics. La misèria humana és així, que per això, darrerament, penso moltes vegades si, ben mirat, ja no és hora de fet net. Els valors i les qualitats de la nostra espècie, diferents d’acord amb les característiques de les distintes races, són una riquesa immaterial incommensurable i que ens converteix en la criatura més extraordinària del planeta, ja que són els únics capaços de CREAR. Per això, veient la borregada mundial, els gossos pastors, miserables i puçosos, com també els pastors, que malgrat vestir com humans, són sacs d’escombraries que en lloc del llacet i nus de plàstic, lluen corbata; ho dubto. Arribats al punt que hem arribat, l’aniquilació de l’espècie ja no és una pèrdua. Com pot ser una pèrdua, l’extinció del que no té cap valor?

Les grans civilitzacions, l’oriental i l’occidental, estan fonamentades en l’ètica i la llibertat humana, així a la Xina com a Grècia. A la Xina sorgiren personatges mítics com Laozi i Confuci, i a Grècia, monstres de saviesa com Plató i Aristòtil. Les grans civilitzacions humanes han estat destruïdes per la contaminació i intoxicació ètica i esclavista dels jueus. La Xina de Mao exterminà la civilització xinesa. Ara, la CE i l’ONU estan exterminant la civilització grecollatina i cristiana. Qui són els exterminadors d’aquestes sobiranes cultures?... Us ho haig de dir?

Quines eren les dues cultures europees que capitanejaven la civilització cristiana a Europa a finals del segle XIX? França i Alemanya. La potència artística, ètica i intel·lectual d’aquests dues nacions, eclipsaven la resta, això no obstant, essent la guia i l’estímul per a tota la gran cultura europea. Què fou essencialment la I guerra mundial? L’enfrontament entre francesos i alemanys. Qui va intervenir perquè la guerra no acabés amb una pau sense vencedors ni vençuts, i convertí els dos anys finals de la guerra en una massacre insòlita? Els jueus. Què va passar després de la rendició d’Alemanya? Alemanya fou tractada com a país esclau per sempre i sotmesa als interessos jueus – cerqueu informació històrica real i veureu que el capital alemany a partir d’aleshores era exclusivament jueu, i els alemanys passaren per uns dels períodes més amargs de la seva història: els alemanys passant gana!!! - I França? França va deixar de ser el centre del món de la cultura i les arts. Els Estats Units, la corporació jueva de la FED, era convertida artificialment en la capital del món. França era l’eix de les arts, centre de filosofia i emblema del cinema. Tot plegat fou arreplegat pels braços plens de sang dels jueus. Als francesos se’ls havia robat l’orgull de tenir a la seva capital el centre del món: París. Als alemanys se’ls sotmetia per sempre. Si pensem en la pèrfida maldat i l’abjecció de l’escòria que mou el món, ens adonarem que després de l’intent frustrat de Hitler de cop d’estat, els jueus van veure en el futur Führer, la jugada mestra. La infiltració en el nazisme de l’escòria jueva és evidentíssima. Fins a quin punt Hitler era una titella, no ho puc assegurar, però exalçar les terribles veritats que exposava el dictador alemany els era perfecte. Hitler no podia guanyar mai una guerra contra el món, i això el mateix Hitler ho sabia. Havia aconseguit, deslligant-se de la Humiliació de Versalles - amb Edmond Rothschild d’amfitrió especial en el tractat de pau -, fer d’Alemanya una autèntica potència mundial ressorgida del no-res. Sabeu com ho va fer? Deslligant-se del nus estrangulador del comerç mundial. A Alemanya, el valor era el treball i no l’especulació, i les negociacions d’exportació i importació eren realitzades sense el sotmetiment al valor de Wall Street. Per això Alemanya va créixer com va créixer! Els jueus no hi podien viure del treball aliè! Davant d’aquesta situació, les serpents de l’Infern van anar escolant dins del règim els seus agents. Si no em falla la memòria, el pare de Klaus Schwab (jueu) era un capitost nazi. Al mateix temps, la indústria pesada era de capital jueu i la indústria química també. Si és cert que els jueus foren gasejats, els gasos eren fabricats pels mateixos jueus. No hi ha dubtes, per als historiadors escrupolosos d’avui, que Wall Street fou fonamental en el finançament militar a Hitler, ni que els Bush, Morgan i Harriman subministraven i garantien el petroli per a poder fer la guerra. L’objectiu jueu era la definitiva destrucció cultural d’Europa. I aquest en fou el resultat. No oblidem del pacte Molotov-von Ribbentrop i, curiosament, la invasió de Polònia que justificava la guerra, només atenyia a Hitler, i no pas a Stalin, que féu el mateix. Hi heu pensat? La revolució russa és, com l’americana i la francesa, una revolució jueva. Doncs, lògicament, no anirien pas contra la seva titella comunista. Havien de dividir radicalment Europa, assenyalar els alemanys (fou Baviera qui primer expulsà els Rothschild, abans de la revolució francesa) com a racistes, bàrbars i antisemites, i controlar les potències europees que havien necessitat del socors americà (FED) per a vèncer; mentre, no ho oblidem, Wall Street finançava Hitler. El Pla Marshall acabaria per sotmetre la sobirania de tots els països d’Europa occidental a l’interès jueu en el deute. I d’altra banda, els russos-jueus practicaven la política ideal per als jueus: extermini, repressió i pèrdua absoluta de llibertats i dignitat humanes. I ho aconseguiren. Una vegada controlats els països satèl·lits, els ha estat molt fàcil podrir l’ensenyament, sembrar d’ideologies imbècils el món i destruir l’essència d’un continent que fonamentava la seva riquesa en béns immaterials.

Si fins ara ho tenien tot controlat, ara, els jueus s’han adonat que amb un sigil·lós extermini massiu, l’esclavatge dels pobles d’Europa està a l’abast. I què els ha calgut? El de sempre: LA MENTIDA. No és en va que, en català, ‘jueu’ és sinònim de ‘fals, d’usurer, d’hipòcrita, de poc fiar...’. Potser ara comprendreu l’afecció de la classe política catalana, covarda, mesella i ridícula, pels jueus. Ells són per als catalans, el que els jueus són per a ells.

Tot això, i si voleu, una mica d’aquella manera, treu cap perquè no hi ha dissidència, almenys a la península ni a les Illes presó, una dissidència activa i efectiva com hi ha a Europa. Els moviments i les respostes socials a França, Anglaterra, Itàlia, Alemanya, Austràlia, Canadà, Estats Units, Israel (on hi ha moltes víctimes també), aquí no les espereu. La manca de cultura, coneixement i saber dels imbècils polítics espanyols, sense valors, sense coratge i sense capacitats, essent les mateixes que els imbècils i criminals dels altres països d’Europa, no són però, el reflex del poble. Als hominoides hispànics que prostitueixen la dignitat de la política com a art - que així la reconeixia Aristòtil -, elegits per la voluntat i els interessos jueus, els creu la majoria de la població, d’una població acostumada a acatar les ordres i, sobretot, a no pensar mai per ella mateixa. És una qüestió de formació i cultura. I si ho voleu veure, comprovareu que la tradició intel·lectual dels primers països ha influït molt més en el poble que el que ha passat aquí. A França, pocs francesos no han llegit els seus grans escriptors i pensadors, a Anglaterra no hi ha un anglès que no conegui les obres de Shakespeare o Milton, a Itàlia, obviant el renaixement i la seva música, ningú desconeix qui fou Dante o Petrarca, i a Alemanya, a Alemanya, són massa els noms que hauríem d’escriure, en lletres, en filosofia o en ciència. Són pobles que tenen com a substrat una cultura, un coneixement de l’esperit crític. Aquí, m’agradaria saber quanta gent s’ha llegit el Quixot i fins a quin punt coneix els importantíssims artistes que hi han nascut i s’hi han fet, així en la pintura com en les lletres o ciències.

No conec quin és ‘l’estat’ de les xarxes en aquests països, però crec que el nivell deu ser infinitament més alt que la dissidència espanyola (i dic espanyola, perquè catalana, no sé si estic jo sol, després de la desaparició de Vogelfrei). L’espectacle de la dissidència és de vergonya d’altri. Si en algun moment ha aportat informació digna i fidedigna, ara semblen empescats en una lluita de destrucció, molt pròpia de la contrada, d’altra banda. S’ha arribat fins al punt que Juan Manuel de Prada, pel qual no simpatitzo, però que darrerament s’ha guanyat el meu total respecte, dóna una exhibició a la dissidència. Sense dubte el seu nivell i coeficient intel·lectual és incomparable al de la dissidència, no fotem!, però l’exhibició en un parell d’escrits, aniquila les hores de xerrameca d’egos vanitosos i ignorants, per poc escrupolosos amb les dades que aporten. Us recomano de llegir els dos darrers escrits de Juan Manuel de Prada a l’ABC, el darrer és molt bo, i amb un final que és de cirereta. https://www.abc.es/opinion/abci-juan-manuel-prada-fracaso-indisimulable-202108300013_noticia.html

La dissidència, com l’Alemanya de Hitler, està infiltrada per tot arreu. Cal ser molt rigorós i posar en suspens tot el que ens diuen i transmeten. Això no obstant, les informacions en les quals són altres, generalment científics o filòsofs, qui ens comenten quant a alguna situació o especulació, valen la pena. Però les dissertacions de pa sucat amb oli, sobretot ara que ja han perdut els papers tots, són vergonyoses, i molt probablement aquesta és la intenció: que al final, la gent els deixi d’escoltar. No hi ha dubte que tot el que es pot veure a Youtube - Jewtube, més correctament - no pot ser veritat, o respon als interessos dels seus amos. Tanmateix, Telegram, que ha pres el relleu, ara està infestat d’intoxicació. Al cap i a la fi, els nassos controlen tota la informació, i allò real que es pugui filtrar és escàs i moltes vegades incomplet. De tot plegat, hem de deduir que l’única manera de fer front a l’extinció de l’homo sapiens sapiens és amb la desobediència, amb la tossuderia de ser homo sapiens sapiens, de gaudir amb tot allò que ens fa més grans: sigui la música, les arts, les ciències, la meditació, la vida natural, l’espiritualitat o l’autoconeixement. Només quan els éssers humans ens puguem reconèixer amb una mirada pel carrer, aleshores hi haurà una veritable dissidència. L’única manera de vèncer les hosts de l’Infern és no deixar-los que ens vencin. Com més siguem els qui resistim al Mal, el Bé serà més gran. I no podem oblidar mai que l’Amor mou el món. L’Amor ens preservarà a nosaltres; i si l’Amor és entre nosaltres, ens preservarà a tots. La massa crítica, com n’hi en diuen els ‘experts’, és la clau. Les manifestacions no serveixen per a res, més enllà de poder atraure l’atenció dels despistats. La violència només ha de ser exercida quan l’obtenció de la victòria és segura; d’altra manera, t’esbudellaran. La massa crítica, unida en la crítica i en la cooperació, en el sacrifici mutu i la defensa mútua, serà el primer senyal de victòria. Però per això, cal començar per a determinació irrevocable a DESOBEIR.

DESOBEIR AMB RAÓ ÉS SENYAL D’INTEL·LIGÈNCIA.

DESOBEIR AMB PACIÈNCIA ÉS SENYAL DE RESISTÈNCIA.

DESOBEIR AMB PERSISTÈNCIA ÉS SENYAL DE DECISIÓ.

DESOBEIR AMB DECISIÓ ÉS EL CAMÍ ENVERS LA VICTÒRIA.

NOMÉS POT SER ESCLAU QUI TEM LA MORT.

P.S. Us remeto a la traducció escrita de Belén Calvo, per a ‘Adoración y liberación’, del discurs de Monsenyor Viganò que vaig recomanar en «La comandant jueva khàsara del NOM europeu», en aquest enllaç:

https://www.eldiestro.es/2021/09/discurso-del-28-de-agosto-del-arzobispo-carlo-maria-vigano-la-lista-de-traidores-debe-comenzar-con-los-jefes-de-gobierno-con-los-miembros-del-gabinete-y-funcionarios-electos-para-luego-continuar/

QUÈ ÉS LA REALITAT ?

 

La realitat és allò del que no puc dubtar. Tot el que pugui ser posat en dubte, tot el que necessita un examen rigorós per poder-nos-hi definir, de començ, pot ser tant la veritat, la realitat, com una mentida, una fal·làcia o una falsedat. I tot el que pot ser negat com a realitat, ha de ser necessàriament una mentida, fals.

Que els porcs volen, que el temps no passa, que no hi ha una força que atrau les coses a terra, que els homes que duen barret no tenen crani o que les idees són productes gastrointestinals, són afirmacions que podem negar com a realitat, i que necessàriament hauran de ser mentides, perquè ningú no ha vist volar un porc, si no és en una ficció; perquè tothom sap que el temps passa tot i que no el notem, ja que encara que no comptéssim amb els aparells de mesura dits rellotges, l’evidència del nostre desenvolupament i vellesa, serien signes indiscutibles que hem patit un canvi, i un canvi, només es pot produir en el temps; com també que els homes que duen barret tenen crani i només ens l’oculten quan van coberts, que és una constatació que és fa palesa quan l’home es treu el barret i on podíem esperar el buit, hi trobem el crani, cobert o no de cabells; i tanmateix, les idees no són productes gastrointestinals, perquè no són materials, i tot el que recorre l’aparell digestiu ha de ser necessàriament material, i això, val a dir que malgrat que avui hi ha molta gent que creu que les idees són productes gastrointestinals, la qual cosa, en molts dels casos, és perquè dessota del barret del senyor d’abans, i dins del crani, hi tenen budellets, com els polítics. Però en el comú dels mortals això no és així. Les mentides evidents són comprovables, i encara que no sapiguem què és en veritat allò que és ‘la cosa’ (com per exemple el temps), sabem que el que no és, és el que ens descriu la mentida.

Tot allò que podem posar en dubte és més una mentida que una realitat, que per això no podem assegurar l’autenticitat i identitat de la nostra creença amb la veritat del que sigui que creiem d’allò que la cosa és. El dubte és una suspicàcia inherent en el nostre sistema cognitiu, que per això, així en els nens com en l’evolució del coneixement humà, comprovem que la ‘fe’ i la ‘creença’ en l’evidència real d’allò que intuïm, no té fonament de veritat. Sigui en els jocs de màgia que un nen admira tant com el sorprenen – després, a mesura que es ‘faci gran’, hi cercarà ‘l’engany’ -, sigui en el desenvolupament del coneixement humà, que de l’acceptació de l’evidència, ha passat progressivament a sospitar la màgia d’allò que semblava evident, com comprovem en la història de la ciència, sobretot. El dubte, com més excel·lents són la intel·ligència i la raó, ocupa més espai que les certeses. De fet, un home savi és un home que dubta dels seus propis coneixements. I si durant uns quants segles, l’home assumia aquesta paradoxal realitat – la veritat presentada disfressada -, el segle XX, horrorós des de qualsevol punt de vista que pugui ser analitzat, ha convertit l’home en un fidel de la veritat ‘científica’, una veritat científica, que de mica en mica, ha anat bandejant qualsevol insinuació de disfressa i s’ha apropiat de l’absoluta raó. La patètica realitat vírica d’avui ho demostra, que costa l’exhauriment de tota cognició possible, admetre l’existència de tant de babau i somiatruites, sigui per limitació intel·lectual o per venda intel·lectiva, que de tot hi ha a la vinya del Senyor.

Finalment, hem arribat a la realitat, a la veritat, a allò que és contranatural de ser negat i que no pot ser dubtat. Ara bé, quines són aquestes realitats o veritats que no admeten dubte? Certament, les percepcions que ens permet de fer la nostra intuïció constitueixen la nostra existència vívida, però sabem que els sentits ens enganyen i que la veritat sempre es presenta disfressada. Això és així perquè la veritat és tímida, el seu poder és tan absolut que fins i tot s’avergonyeix de la seva absoluta superioritat. Però, quines són les veritats indiscutibles que tots hem d’acceptar perquè no admeten cap dubte ni consideració relativa al que són? N’hi ha moltes, n’hi ha poques? Filem prim, que cal ser molt primmirat alhora d’avaluar la correcció en l’expulsió de tot dubte. La fe i la creença no són objectives realitats o veritats. Hi ha alguna cosa que podem afirmar que necessàriament és i no pot no ser com la concebem? Sí, i només una: nosaltres, entenent-hi el que som en tant que existents, o sigui, no podem tenir cap dubte racional que som, ni que, per tant, hem d’existir. Si hom vol, pot cercar altres afirmacions que puguin estar exemptes de dubte, però, si les analitza correctament, comprovarà que llevat d’aquesta afirmació, formulada altrament però amb el mateix fons per René Descartes, res més no escapa al dubte, amb la qual cosa, la nostra mateixa realitat, l’existència d’allò que ens envolta, es dilueix i perd solidesa i força, comparada amb la magnitud de l’afirmació cartesiana, que si bé errada, és l’única afirmació indiscutible: Sóc, per tant ‘sento’.

I val a dir, que una pedra podria contraargüir: Sóc, malgrat que no senti. Però això és un tema que no pot ser afrontat en poques línies, per bé que és, segons el meu parer, el problema fonamental de l’ontologia, ja que ser, és una qualitat que compartim els éssers vius i els no vius. Ningú dirà que una pedra, com no sent, no és; menys encara si l’hi han esberlat el cap amb la ‘inexistència’. Però això, que és un tema molt més interessant que no pot semblar, ho deixo aquí i remetré a les meves cavil·lacions filosòfiques, quan hagi conclòs el llibre sobre ontologia i teoria de la percepció.

I tot plegat, us direu, a què treu cap això? T’has cansat de fotre llenya als pallassos del circ mundial i als domadors de puces, que ens véns ara amb dissertacions filosòfiques, que a més a més, avui, ja no interessen ni a les facultats de filosofia! Hem bescanviat un món profund, on la veritat és fosca i pregona, de vegades bruta i contaminada, per un món superficial, on se’ns ven la veritat com una cosa dolça com una llaminadura i tant evident com la llum, ben vestida amb les disfresses més cridaneres i lluents, que més sembla una bagassa de bar de carretera, que el fons més fosc de les profunditats més insondables, on costa de moure’s-hi perquè no hi ha llum i ens hi desplacem a les palpentes, només amb la guia de la intuïció, l’únic llum que disposem per descobrir la veritat.

No, no m’he cansat de donar-los el que es mereixen. Com de bé que m’ho passo! Gairebé és una teràpia, almenys així no em cal fer de Clint Eastwood ni anar per la vida fent de Harry el Brut. Si he fet aquest escrit més moderat, més ponderat i reflexiu, és perquè qui coneix què és la veritat - allò del que és just dubtar i allò que és un insult a la intel·ligència no dubtar-ne i creure-s’ho -, és certament un home lliure, un home d’esperit crític, un home que cerca la veritat, que aquest és el coneixement de la veritat: cercar-la; que bé que hem dit que l’única cosa de la qual no podem dubtar és que som i sentim, i per tant, tota la resta són especulacions més ben o menys ben fonamentades, però especulacions, que seran útils sempre que ens ajudin a fer llum sobre els misteris de la veritat. Per això, si alguna cosa no ha de creure una ment racional és en la superficialitat, l’evidència indiscutible - llevat de nosaltres, tot, absolutament tot, és discutible – i la conformitat amb la majoria, perquè la superficialitat és fràgil, com la superfície del llac, que la pots descompondre amb una pedra, perquè l’essència és dins; l’evidència indiscutible és una mentida oculta; i la conformitat amb la majoria és la manifestació més òbvia de l’errada, perquè la massa mai no té la raó.

Fins aquí aquesta mena de dissertació que espero que hagi servit per reflexionar quant al que som, al que volen que siguem i al que ens diuen que som per tal que siguem el que ‘ells’ volen que siguem. La realitat sóc jo; la veritat, sense dubte, és dins meu, i podeu dir-li amb total autoritat, si així ho voleu, Déu. El dubte és tot el món que m’envolta, la incertesa de la vida i el desconeixement del més enllà; i la mentida és tot el que és cridat pels animals que guien el ramat i per les bèsties i males bèsties que amb falses cures i més falsos consells, et volen fer creure en la mentida disfressada de veritat, o sigui, el frau i l’engany que et convertiran en un cap més del bestiar.

Qui tingui orelles, que escolti.

FÀCILMENT COMPRENSIBLE

https://www.bitchute.com/video/YYv1P1zDJTD9/

Vint minuts que esclareixen tot el complot. Ens ho explica la senyora Catherine Austin Fitts en el programa Thehighwire.com de Del Bigtree.

No us el perdeu i veureu els nassos de darrere de la cortina.

https://www.dinheirovivo.pt/empresas/especialista-em-covid-19-recebeu-mais-de-385-mil-euros-de-farmaceuticas-14065782.html

Mireu la cara d’aquest retardat intel·lectual. L’expressió ho diu tot d’ell i de la discapacitat mental, per això els criminals de les farmàfies li paguen un sou tan escandalós. Només un idiota profund, un animal sense ètica, un no-humà, pot col·laborar amb genocides sense tenir remordiments. Confiem que a Portugal ja li tinguin preparat el patíbul i el patrimoni de l’idiota irrecuperable passi a mans de la gent que necessita els diners d’aquest genocida, d’aquest tarat per a viure.

Les meuques dels jueus que omplen de fems les institucions catalanes amb la seva sola presència, no han vist aquest vídeo? Doncs és de TV3! TOTS ELS POLÍTICS CATALANS SÓN RESPONSABLES DE CRIMS CONTRA LA HUMANITAT.

https://t.me/RosselloCM/46942

*

https://t.me/RosselloCM/46952

Bravo pels australians! Cal que el govern i tots els polítics dimiteixin, siguin sotmesos a tribunals populars i condemnats a penes de mort o cadena perpètua, en el primer cas, si són responsables o corresponsables d’un sol mort per acció o omissió, i en el segon cas, si no tenen sobre les espatlles l’assassinat com a delicte, però tenen el crim contra la llibertat i la dignitat de les persones, per la qual cosa, la perpètua ha de ser la pena justa: no volien arrasar amb la llibertat, doncs, justícia hebraica!, la dels amos; i no volien acabar amb la dignitat humana, doncs, les seves condicions de presidi no han de diferir gaire de les condicions dels animals estabulats.

https://t.me/RosselloCM/46953

https://t.me/RosselloCM/46976

Quan desapareixerà de les Cases de Putes, antigues Universitats, la facultat per a psicòpates sense empatia, o sigui, la fàbrica de criminals amb el títol de psiquiatres. No trobareu ningú més anat de l’olla, que un tarat d’aquests. I ja que hi som, no és hora que les cases de putes suprimeixin la facultat de Dret i generin uns estudis universitaris sobre la Justícia. Sí, sé que demano molt, però, o reconvertim el món o l’engeguem a dida. No pot ser que les cases de putes siguin fàbriques de criminals: jutges, advocats, psiquiatres, assassins de bata blanca, biòlegs especialitzats en genocidi i tot el seguit de barbaritats que s’ensenyen en aquestes indústries de la destrucció del coneixement i del judici crític. CAL ACABAR AMB L’ENSENYAMENT OFICIAL I OBLIGATORI. Mai no hi ha hagut tant d’imbècil en el món com ara, i tots ells amb el prescriptiu títol ‘honorífic’.

https://newspunch.com/macron-humiliated-after-french-judge-overturns-his-decree-to-deny-food-to-the-unvaccinated/

Aquesta rata dels jueus ha de ser el començament de la recuperació de la Llibertat, de la Dignitat i de la Independència humanes. La puteta privada de l’Edmund Rothschild Heritage ha de ser el tret de sortida: quan la nina tingui el cap separat del cos, França recuperarà els principis falsejats de la revolució que engegaren els jueus el 1789 per a sotmetre als seus interessos aquesta nació tan poderosa.

https://t.me/RosselloCM/46981

https://t.me/RosselloCM/46983

Quan veieu aquests sicaris criminals, cal fer-se forts, unir la gent dels voltants i farcir-los a ‘hòsties’, reduir-los i lliurar-los al jutge per criminals que actuen de forma organitzada, que van armats i sembren de terror tots els racons de les ciutats. No són policies, són delinqüents i terroristes. L’agressió d’un mamarratxo d’aquests a un civil ha de ser penat amb perpètua, ja que la seva feina és servir i no actuar com un pinxo de prostíbul o de casa de joc. I val a dir, que el retard intel·lectual no pot ser un atenuant, sinó un greuge.

EL GENOCIDI CONTINUA,

gràcies als polítics, als ‘metges’ i als cagaguano

i

CONTINUARÀ

FINS QUE NO DIGUEM PROU !!!

ESTEM EN GUERRA:

O ELLS O NOSALTRES.