EL FI D’EUROPA

El dia 26 els europeus votaran la configuració del Parlament ‘Continental’, una inútil menjadora per fer veure que les decisions que es prenen al continent són determinades per polítics, com mana el principi bàsic d’una democràcia. Tanmateix, les decisions del futur europeu les dicta la Corrupció Europa, anomenada amb l’eufemisme de Comissió, sempre i quant Comissió no signifiqui les comissions que reben els delinqüents que la dirigeixen per seguir les ordres dels banquers i els especuladors que els tenen a sou. Si aquesta colla de corruptes no en tingués prou amb això, no els cau la cara de vergonya de rebre el Premi Princesa de Asturias d’un tirà per comprar el seu silenci, i aquell dia feia goig de veure l’alcohòlic, cap i casal de les llibertats, acompanyat del feixista mussolinià i de la hipocresia en persona. Aquest és el triumvirat que prem les brides del carro europeu i el dirigeixen on el manen els seus amos, al desastre.

Aquests assassins, responsables de les diàries morts d’emigrants al Mediterrani, tenen el mateix respecte per la vida humana i les llibertats consagrades en la Declaració dels Drets Humans que qualsevol dictador. Tanmateix, els europeus podrem votar el parlament que haurà de sotmetre’s a la dictadura de la Comissió, la mateixa que imposa l’acord de lliure començ amb Canadà passant-se per l’engonal els interessos de la ciutadania europea i defensant els interessos de la colla de mafiosos que dirigeixen les organitzacions criminals que avui podem reconèixer arreu amb la identificació de Banc. Quan la direcció de qualsevol organització està en mans d’inútils sense escrúpols, la poca-vergonya es converteix en el ‘modus vivendi’ d’una societat, i per això Europa és un hipòcrita femer, on sembla que tot es fa pel bé dels ciutadans i tot es fa en perjudici dels interessos reals de la ciutadania.

La gent vol pau, treball, condicions de vida digna i una política de meritocràcia. Europa ens ofereix conflictes que perjudiquen els interessos de la seva gent, misèria, condicions deplorables de vida (Europa avui s’assembla més a la Índia dels anys 60, que a una societat avançada) i la política dels mesells. Votar l’urinari públic del Parlament europeu és consolidar l’organització criminal més gran del món. I tanmateix, tots els polítics s’esmercen per assolir la menjadora i el bon tall de sou que les elits criminals els serviran en safata de plata. Europa és morta, i quan abans ens n’adonem, millor per a tots els europeus.

Cap principi elemental de les democràcies és respectat en aquest teatre de les vanitats. No hi ha justícia, no hi ha igualtat, no hi ha llibertat (la premsa està absolutament controlada per les organitzacions criminals i es dediquen a mentir i ocultar els interessos dels seus amos; i val a dir, que sense premsa lliure, no hi pot haver democràcia), però, els mesells corromputs fins a la medul·la bavegen d’orgull en convocar els ciutadans a les urnes; com si ells no sabessin que votem el que votem, ells faran el que els mani l’autoritat mafiosa competent. Així passa amb els drets dels treballadors, de la ciutadania (deixeu uns mesos el cadell francès de l’organització criminal al front de l’Elisi i veureu en què es convertirà la gran França) , per no parlar de la justícia i dels drets humans. Això és Europa, i els ciutadans encara confien en aquests criminals que ens han venut als interessos de la putrefacció econòmica, judicial i política.

Com no ens assabentem del que passa als països ‘germans’, poc podem opinar – una estratègia molt ben pensada -. Ara, a Espanya estem veient violacions sistemàtiques dels principis fonamentals de qualsevol règim mínimament democràtic, però ni el Juncker (potser perquè no es troba en condicions, com demostra darrerament) ni el mussolinià Tajani i menys encara l’hipòcrita miserable del Tusk, entre tota la colla de panxacontentes, han obert la boca, com tampoc ho fan els jutges, ni els polítics, ni la premsa... Només els agosarats que denuncien l’organització criminal que decideix els interessos europeus són perseguits i amenaçats, en un exemple més que Europa és el territori lliure per al crim. Només hem de veure els beneficis bancaris enmig de la crisi, o la impunitat de totes les grans marques automobilístiques, que després de defraudar els compradors i enverinar la ciutadania europea amb unes estratagemes evidentment criminals, entre altres delinqüències i irregularitats, només hem de veure com els capos mafiosos es protegeixen entre ells i manen als polítics de la corrupció europea que defensin els seus lladronicis i les seves accions encobertes, que per això ara ens faran canviar tots els cotxes per vehicles elèctrics; tot sigui pel negoci i mantenir els ciutadans enganyats i atrapats en la seva xarxa, en la seva presó, que té per pati les eleccions, unes convocatòries en les quals la gent pot dir el que vulgui, que ells posaran els seus a defensar els seus interessos.

Si no em creieu, cerqueu la història de la Comissió europea i només hi trobareu delinqüents comuns, incapaços, inútils, mesells, i també criminals de guerra, com l’ínclit Barroso.

Això és Europa. Un femer de dimensions colossals, que traeix tots els fonaments de la ciutadania per defensar els interessos de les cúpules criminals que fa segles dominen els interessos del continent, i que l’han farcit de conflictes i guerres monstruoses per al seu benefici personal.

A Espanya, regna un tirà per designació del criminal més longeu d’Europa, tots els estaments judicials estan farcits d’incompetents i criminals que traeixen sistemàticament els principis de justícia i de dret, per no parlar de la policia política i dels torturadors que dirigeixen els diferents cossos de l’estat, per no parlar del jutge que ara és l’encarregat d’interior, essent un home acusat en ferm per Estrasburg de diversos crims d’ocultació i negligència en la investigació de tortures. Això, sense oblidar que el partit que dirigeix el país, el PSOE, és culpable de terrorisme d’Estat, però ni en el règim del tirà, l’amic fratern del carnisser àrab (que fa quatre dies va assassinar una quarantena de persones, algunes d’elles crucificades - Visca la civilització! -), encara menys la colla dels patètics buròcrates europeus, que fan ni faran res.

Europa no pot cantar com els cignes, però el seu cant final és a tocar. Ara, si el diumenge 26, voleu anar a posar el paper higiènic dins l’urna ‘de les llibertats’, allà vosaltres. Els amos se’n rentaran les parts i els mesells ben borratxots celebraran una jornada de triomf de les llibertats, la justícia i la igualtat de drets i oportunitats.

L’única cosa útil per a Europa, és calar foc al parlament i cremar la comissió europea amb tots els responsables dins. Sense violència, com fan ells, sense acarnissament, com fan ells, amb un somrís, com fan ells, amb respecte per la llibertat i el dret a la vida, com fan ells amb els morts que s’ofeguen al mar que fa de frontera sud del seu continent... o hauria de dir el cel a la terra?