LLEI DEL REFERÈNDUM

El Govern de Catalunya ha presentat públicament la Llei del Referèndum, segons la qual es determina com es regirà aquest procés. La llei ha estat fonamentada en drets bàsics i fonamentals reconeguts per la declaració dels drets humans i per les màximes garanties jurídiques de les institucions mundials, a més que hi ha dues mesures de seguiment del procés que segueixen, una, el model anglosaxó (ja sabem que els anglosaxons de democràcia ni idea) i la segona un equip d’observadors internacionals. A la llei, jo no hi he llegit enlloc que digui que fem ús d’una altra arma que no sigui la papereta del vot, i així mateix m’ha semblat que el govern animava a exercir aquest dret democràtic (no reconegut pel govern espanyol) tant per votar sí com per votar no. Aleshores, de què tenen por?

En primer lloc, si com ells defensen, criden i s’escarrassen a demostrar, tot aquest procés és un invent i una manipulació de l’execrable i nacionalsocialista classe dirigent catalana, que no temin que el resultat serà espectacular i els veurem totes les vergonyes i totes les mentides quan els resultats demostrin que el 90% dels catalans volem seguir cantant el Viva Espanya i la Constitución, ah! I el rei. No entenc aquesta por. Una vegada exercit el vot i demostrada la manipulació i la violació sistemàtica de drets i de lleis per imposar el nacionalsocialisme a Catalunya, aleshores tindran tota l’autoritat moral per dir que els catalans vivim sotmesos i acollonits per una classe política terrible. Mentrestant, un demòcrata esperarà tranquil·lament la consumació de la seva victòria.

En segon lloc, si com ells defensen, criden i s’escarrassen a demostrar, tot aquest procés va contra els interessos dels ciutadans de Catalunya, per què no ens ho demostren amb paraules i arguments, que els catalans ja sabem que som molt imbècils, massa amants dels autoritarismes i molt poc democràtics. Jo crec que amb bons argument -tot i ser molt curtets-, encara ho podrem entendre.

Tanmateix, la resposta espanyola ha estat com descric en els següents exemples:

La Cospedal, en un eximi exercici de democràcia, ja ens ho ha dit: l’exèrcit és la garantia de la sagrada i inviolable unitat d’Espanya. Però, hi ha coses que no entenc. Per què no prenen Gibraltar aleshores? I Portugal? No sé, ja sé que sóc català i per això mateix molt curtet, però que m’ho expliquin, si us plau. Jo no dubto que l’exèrcit té aquesta missió i que l’ha d’exercir per terra, mar i aire. Però que m’ho expliquin, si us plau. Potser sí que és millor la repressió i la violència que l’exercici del vot que indiscutiblement certificarà la indiscutible voluntat espanyola dels catalans. Però, expliqueu-nos-ho, que no ho acabem d’entendre, i en els nens petits i en els limitats intel·lectualment se’ls han d’explicar les coses molt a poc a poc i amb molts d’exemples. Per què sabeu què, tal com ens ho diuen, fan por! I ja sé que ells això no ho volen per res del món, que només volen treure’ns els tirans del damunt, però que ens ho expliquin sense treure els tancs ni els avions ni els vaixells, als carrers, als aires i al mar.

Després tenim la defensora de les llibertats, l’estàtua de la llibertat espanyola, la Sáenz de Santamaria, que també ens ha dit que molt democràticament el Gobierno, els nostres salvadors, només fretura de 24 hores per deixar aquesta tirania sense arguments. Doncs, si us plau, faci-ho i eviti que la Cospedal ens enviï els nostres defensors armats a defensar-nos matant-nos. És clar, jo sóc català i per això no entenc res, menys encara de política, però expliqueu-nos-ho, si us plau.

També tenim el Rajoy, l’ínclit polític que ha garantit les pensions ad eternum, que ha reduït l’atur a unes taxes mai no vistes, que fa créixer els números de l’economia espanyola com no s’havia vist des del descobriment d’Amèrica, que manté un exemple de democràcia admirat arreu d’Europa i del món, on els poders legislatiu, executiu i judicial ni es coneixen els uns i els altres, que ha bastit una policia i un ministeri de l’Interior que és l’enveja de totes les democràcies i els estats de dret, en fi, que no hi ha una màcula en una governació històrica com la seva. Jo estic disposat a creure-me’l quan diu que som bojos: «Els deliris autoritaris i frontistes no podran vèncer el nostre estat democràtic exemplar», però demostri-m’ho. Ja sé que el Rato, els exgovernadors del Banc d’Espanya, el Trillo, el Felipe Gonzàlez (mal anomenat ‘home de la calç viva’), l’Aznar (a qui hi ha -fixeu-vos- qui el titlla de criminal de guerra per l’alliberadora guerra d’Iraq!), el Montoro, el de Guindos, etcètera, etcètera fins a més de nou-cents... són prohoms d’un país pròsper i que s’ha convertit en el mirall i l’enveja del món. Si jo estic d’acord que ens treguin del damunt aquests bojos, beneits i irresponsables que han votat els il·lusos i deixelabrats catalans, però expliqueu-nos-ho, a poc a poc, que som curtets; però, eminència Rajoy, faci l’esforç, perquè nosaltres sense acabar d’entendre què és, volem viure en llibertat. I ja sabem que això no es guanya amb vots, sinó amb la garantia dels exèrcits, com deia Franco, però expliqueu-nos aquesta llibertat que no entenem. Podeu, si voleu, enviar-nos el rei, home que defensa les lleis i la legitimitat, com el seu pare i el seu antecessor en el poder. Tanmateix, feu aquest esforç amb els imbècils de catalans, i guieu-nos, si us plau. Sí, tots els catalans estem d’acord que aneu a Europa i al món i els expliqueu que teniu un arreplegament d’anormals que freturen de conducció. Que vosaltres sou la nostra llibertat, la nostra voluntat i la nostra consciència. Però expliqueu-nos-ho, si us plau.

I per concloure, vull fer esment de l’inefable Javier García, l’Albiol per als amics, l’home que té tanta talla física com política, i que ens ha explicat, però no prou bé o jo no l’acabo d’entendre, que el govern català vol donar un cop d’estat. Sí, expliqui’ns-ho, perquè jo pensava que els cops d’estat mai no es materialitzaven amb vots sinó amb les armes, com el que féu Franco per imposar la democràcia monàrquica a Espanya. Penseu que som molt curtets i necessitem les vostres epxlicacions. Ens costa de comprendre algunes coses i només hi ha una manera de raonar-les:                           A R G U M E N T S.

Convido a tota aquesta gent dipositària ‘ancestral’ dels principis democràtics que ens ensenyin el que no sabem. Tenim les orelles obertes, tanmateix, a mi, els que m’ho expliquen sense cridar, amb raonaments i amb referències històriques i principis humans em diuen que la llibertat s’exerceix amb el vot, la voluntat d’un poble es demostra en el vot i que tots els pobles del món tenen el dret irrenunciable a l’autodeterminació. Si us plau, expliqueu-nos-ho, que si no, jo, amb la meva curtedat mental encara votaré que SÍ, i no per res, perquè de moment els que no criden, em convencen, i els que m’amenacen, em fan por. Feu-nos entendre que necessitem la monarquia que ens llegà el llibertador d’Espanya i no els agosarats filonazis vestits de demòcratas del govern català, els quals ens diuen que si guanya el Sí, serem independents, i si guanya el No, no. Us ho dic, perquè a mi em costa d’entendre que la llibertat es pugui exercir d’una altra manera.

Expliqueu-nos perquè l’exèrcit per terra, mar i aire, la justícia per paper, l’exímia democràcia espanyola de Rajoy i l’altura de mires del García són el camí de la nostra llibertat. Confieu en nosaltres. Però, us repeteixo, que de moment, els beneits i bojos catalans m’han semblat molt més enraonats i més semblants en els seus ARGUMENTS a les màximes democràtiques dels grans països del món.

Espero l’argumentari, que no dubto que serà irrebatible.

Mentrestant, però, m’inclino pel SÍ. I sé que sóc molt ruc, però també que sóc lliure.