SÍ

(Escrit el dia abans del cop d’estat espanyol a la democràcia)

Hem passat del «No, diguem no, nosaltres no som d’eixe món» de 1967 -un cant i crit contra la dictadura franquista- al Sí, a veure l’actual realitat i el futur, per fi, amb una mirada afirmativa. Després de l’oposició i la resistència al règim totalitari hem acabat per mirar endavant i tenir per destí Ítaca.

Ara és l’hora del Sí, perquè aquesta afirmació és un

SÍ a la LLIBERTAT individual i col·lectiva que veiem cada dia maltractada per les prohibicions a la llibertat d’expressió, de premsa i de reunió.

SÍ a la DEMOCRÀCIA que l’estat borbònic ha detestat sempre. Recordem els períodes democràtics de l’estat espanyol: 1820-23 trienni liberal, 1868-74 sexenni revolucionari que inclou la primera república (1873-74), 1931-1939 segona república i 1978-1981 democràcia borbònica. Si sumem, comptarem poc més de 20 anys de ‘democràcia’ espanyola en dos segles. Des de l’absolutisme de Felipe V, la lluita entre la democràcia i la restauració borbònica han estat el malson de l’estat espanyol: D’una banda el poble i de l’altre els militars i els Borbons. Així, d’aquesta manera, fins al 23 de febrer de 1981, que és la consagració ‘legitimada’ d’una nova restauració.

SÍ a la INDEPENDÈNCIA, perquè volem ser lliures i viure en democràcia; perquè volem alliberar-nos dels Borbons; perquè sabem que un estat català és el repte de fer un país que sigui un:

SÍ a la JUSTÍCIA, un sí a tenir un estat de dret que sigui just, que acabi per sempre amb les elits extractives d’una societat monàrquica i corrupta des del seu naixement.

SÍ al REPARTIMENT DE LA RIQUESA, ja que el nostre petit país no té famílies de vella estirp que són senyores de latifundis i dominis medievals.

SÍ a un ESTAT SOCIAL, perquè la nostra burgesia -tan criticada- és més europea que l’espanyola. És més danesa que borbònica. Un nou estat ens ho corroborarà, perquè aquest haurà de ser un estat que farem des de baix, amb justícia i repartiment de la riquesa.

SÍ a les ASSOCIACIONS I MINORIES, perquè som un país intrínsecament associatiu i un poble obert al món. Perquè el nostre patiment durant tres segles és garantia del respecte envers les altres minories.

SÍ a una REVOLUCIÓ CULTURAL que acabi amb les menjadores estatals, com hem vist fa uns dies amb els presumptes intel·lectuals que defensen la sagrada unitat d’Espanya i la monarquia com a seu cap. I caldrà una revolució, sí, perquè un intel·lectual de veritat és per definició un ‘antisistema’.

SÍ a l’ECOLOGIA, perquè som un país petit, amb recursos naturals limitats i un patrimoni que cal preservar per a les noves generacions. Només estimant casa nostra, defensarem casa nostra.

SÍ al reconeixement de la HISTÒRIA. Per recuperar la dignitat que Felipe V el 1714 ens llevà i que amb el Decret de Nova Planta de 1716 ens sotmeté a la Corona castellana. Perquè tothom comprengui que castellà i espanyol són la mateixa llengua : Espanya és el somni imperial dels castellans. Sí al reconeixement del passat. Sí al reconeixement de la dignitat del moment actual: la revolució de la llibertat i la democràcia. Sí, perquè Catalunya vol ser i té molta històrìa per fer, una història que farem amb la solidaritat, la fraternitat i la igualtat que sempre han estat senyals de la nostra idiosincràcia com a poble. Fórem amics dels grecs, dels romans i de tots aquells pobles que han vingut a viure i treballar amb nosaltres. I així seguirem essent; mai més una menyspreada colònia.

Sí, Sí, Sí, avui més que mai per DIGNITAT, per amor a la LLIBERTAT i amb el coratge de la IL·LUSIÓ.

Per tot això, l’1 d’Octubre, no dubtis, només un Sí pot ser la resposta a tants d’anys de Nos. Tanmateix, si no em creus, pots emetre un vot en blanc. Ara bé, si estàs convençut del NO, si us plau, torna a llegir aquest breu text, pensa en tu, pensa en tots els catalans, d’ahir, d’avui i de demà, i si et sents català -siguis espanyol, marroquí o neozelandès- comprendràs que un NO nega la llibertat del nostre poble, i negant-la et nega la teva. Recordeu-ho tots: Ens hi juguem la llibertat i la democràcia, ja que amb llibertat i democràcia, la independència s’hauria dissolt en un estat més gran, per il·lusió, per respecte i per compromís. Tanmateix no és així, seguim sota les lleis que l’absolutista Borbó el 1716 ens imposà per la força de les armes castellanes, després de la derrota de 1714.

SÍ, és l’única resposta.

Sí, diguem sí, nosaltres volem un altre món.