EL ROBOT PESCADOR

‘El robot pescador’ era un web en el qual escrivia un ciutadà espanyol i hi tractava diferents assumptes que solien romandre ocults en els mitjans de comunicació. Podia ser entesa com una pàgina ‘conspiranoica’, tanmateix, el rigor en l’exposició dels fets i la narrativa, i també les dades que aportava l’autor sobre els assumptes que analitzava, feien del blog un indret on capbussar-se a la recerca de la veritat que els poders ens amaguen. No sé si tot el que hi escrivia era cert o no, però és indubtable que en tenia l’aspecte, de veritat, i que en les argumentacions de l’autor sempre s’hi traslluïen els seus propis dubtes; quan els tenia.

Doncs bé, estimats amics de la nostra adorable democràcia occidental, cau de la llibertat i dels drets, resulta que la pàgina web ha desaparegut! La desaparició de la pàgina només pot respondre a l’interès d’amagar-nos la realitat, ja que si es permeten pàgines web i vídeos de Youtube que són conspiracions estrafolàries sobre reptilians, bases extraterrestres a la lluna i premonicions del fi del món, aquesta pàgina podia haver estat inclosa entre les més esbojarrades i així l’haurien desacreditat. Però, s’han estimat més de tirar pel dret i esborrar-la. Potser hi havia massa gent que el seguia i s’informava de les mentides oficials i això no agradava. El cas és que estem sotmesos a una horrible tirania i ens caldrà carregar-nos de raons i de valor si volem fer caure els tirans.

En el seu moment, fa uns anys, el robot pescador va assabentar-nos de la denúncia de Matthew Parish (advocat que ha treballat a l’Onu, i a qui, inversemblantment, Google li atribueix una edat de 118 anys (?)) sobre el finançament de Ciudadanos i tota l’estratègia de la Comissió Europea, dirigida pel ciàtic etílic Jean Claude Juncker (cap de l’organisme central de la dictadura europea), i els obscurs rerefons de tota aquesta operació política. L’assumpte ha quedat en res, i com totes les escombraries que sorgeixen sobre l’inefable Juncker, els mitjans de comunicació controlats pels amos, callen i miren cap a un altre costat. No fa tres mesos que una notícia descontrolada posava en evidència la corrupció absoluta i el nepotisme de la vergonyosa Comissió Europea, i fins i tot, l’agosarat periodista desinformat de la realitat de les coses que l’escriví, s’atrevia a augurar que el cas podia ser la tomba política del corrupte sistèmic, el ciàtic etílic. Tanmateix, la mala herba mai no s’extermina, i el bon home manega i desmanega, col·loca i descol·loca, beu, ranqueja i se’n fot dels europeus i de la mare que ens va parir. Aquest assumpte del nepotisme, conegut com a Seylmargate, talment com el cas de Matthew Parish i Ciudadanos, ha passat al racó de l’oblit.

Darrerament, amb l’esclat de la revolta pacífica catalana, el robot pescador va fer alguns advertiments interessants sobre l’activitat estatal per frenar l’onada de l’independentisme. Va gosar, i s’ha de reconèixer que cal molt de coratge per fer-ho, de dir que l’Estat estava preparant una matança a Catalunya, la qual es produí, molt minvada per raons alienes a la producció del crim, el 17 d’agost. Lògicament, quan es produí l’atemptat amb falsa bandera, el robot pescador el denuncià en el web. I es veu que en els últims mesos estava advertint d’un nou atemptat a Catalunya. Més no us puc dir, perquè la pàgina ha estat esborrada del món virtual, mercès a la magnífica tasca contra la llibertat d’expressió realitzada per Nathalie Picquot, casada amb un cosí del dictador reial, directora de Twitter Espanya i que es féu càrrec dels assumptes de la xarxa després de l’1-O. Molta casualitat, oi?

Amb aquest escrit pretenc reconèixer la feina de «El robot pescador», que recordo que era un ciutadà espanyol no independentista, ‘tant no-independentista com objectiu i ponderat’. I per reblar aquest homenatge, recordaré que, segons he pogut llegir en versions d’altres dels seus lectors, en els darrers dels seus escrits – que eren un seguit d’informació i documentació de les seves teories o afirmacions – doncs, en els seus darrers escrits advertia de la possibilitat que els espanyols tornessin a fer un atemptat de falsa bandera. Ningú no s’ha d’estranyar d’això, perquè Espanya és un exemple d’aquest tipus de crims: L’assassinat de Carrero Blanco, el cop d’Estat del Rei Juan Carlos I – ‘yo me lo guiso, yo me lo como’ i mentrestant robem a cabassos -, els atemptats de l’11-M – que coneixia tota l’elit política del moment – i el darrer de Barcelona, entre els més destacats.

Si volem viure en llibertat i en el respecte ens calen homes compromesos, perquè els amos no tenen gens de respecte per la llibertat dels seus rivals i no dubten a treure-se’ls del davant per via indirecta o per via directa, si la primera fracassa. Ens podem equivocar si escoltem algunes veus ‘conspiranoiques’, sí, tanmateix però, el que és segur és que us equivoqueu si escolteu els altaveus dels amos: tota la premsa oficial. Prou bé que estaria que el coratge d’alguns periodistes sotmesos a les tiranies de la conducció ideològica, trobessin la manera d’advertir els ciutadans de les mentides que cada dia escampen des dels seus mitjans de desinformació. Sense dubte la llibertat hi guanyaria, hi guanyaria la decència i potser assoliríem de poder incriminar els culpables per crims que comencen amb la manipulació de la informació i conclouen en el seguit de pràctiques criminals de tot tipus que executen sense cap mirament i sense témer res ni a ningú.

Allà on siguis, robot pescador, rep el meu reconeixement i l’agraïment per haver-me obert els ulls en assumptes que desconeixia. I si hi ha errades en les teves deduccions o teories, la veritat és que, com diu la dita, quan els gossos borden, alguna cosa senten.