UNIÓ I ACCIÓ

«Mai no és tard», sembla que creuen els nostres polítics. I s’equivoquen. En tot projecte hi ha un moment en què tot just el que no es pot fer, és fer tard. És l’hora de l’acció. Segons que sembla, consideren que retardar la presa de decisions contribueix a augmentar la massa social i a donar a conèixer la nostra reivindicació política arreu del món. No diré que no, tanmateix, descuren un aspecte fonamental: l’estat espanyol no s’està quiet i li importa ben poc què vulguin els catalans i què en diguin els europeus. Ells ja saben, avui, què faran en última defensa. Per això, donar-los temps és facilitar-los els preparatius.

La pròxima visita del rei dels espanyols no és una altra cosa que una provocació. Què ve a fer, si ell col·labora activament amb el règim polític culpable dels assassinats del 17-A. Ningú no pot tenir cap dubte enraonat que el CNI coneixia el màxim responsable de l’operatiu terrorista i no féu res. Els serveis secrets de l’estat, el que ells anomenen intel·ligència i s’hauria de dir ‘maldat’, si no ho sabíeu, sapigueu que sempre estan lligats molt estretament amb el cap de l’Estat, que al capdavall, són els seus fidels servidors. Per si això no fos prou, el seu cosinet, el cosinet del rei dels espanyols, serà el nou president de la digníssima i intel·lectualíssima Fundació que porta el nom d’un dels grans criminals de la Humanitat, Francisco Franco, el dictador gràcies al qual el cosinet del president és rei, després de l’’emeretització’ d’un dels grans lladres de la llarga història d’Espanya, un mèrit a destacar, coneixent el rànquing excel·lent del país en aquesta ‘honradíssima’ activitat... I mentrestant, el president nacional-socialista obrer espanyol ajorna l’exhumació de les restes del Caudillo, a qui avui, a Espanya, encara li reten homenatges per l’enyorança que li tenen per no estar sotmesos a la tirania, un tipus de govern que fa furor sobretot entre les tribus castellanes.

Molt Honorable President Torra, no hi ha temps a perdre. Llencem la primera pedra. La gent no pot suportar més la humiliació, el menysteniment, l’insult, l’agressió, la violència, la mentida ni les amenaces dels nostres ocupants. La seva actitud demostra que no són compatriotes, sinó colons. El respecte envers la nostra terra, és el de la terra dominada que ha de retre homenatge al rei vencedor, al déu titular i a la llengua superior de l’invasor. I això, molt honorable president, ja no es pot suportar més. Fixi’s que el president legítim a qui vostè substitueix, amb una deferència i dignitat absolutes i meritòries, el president que els tribunals europeus reconeixen que és acuitat sense raó i, per tant, amb ànim de venjança - encara que per diplomàcia no ho puguin dir -, doncs, aquest president no tindrà escorta. D’una banda, sembla bé, perquè només hi ha un Estat interessat en la seva liquidació, i si aquest Estat no actua, el president res no ha de témer. Tanmateix però, hi ha l’altra banda, i sabent com són els nostres compatriotes, que ens demostren la seva profunda i avial admiració, respecte i amor a cops de porra - és la seva manera de demostrar amor – coneixent-los, qualsevol cosa que li pugui passar al president dels catalans a l’exili, serà única responsabilitat de l’Estat Espanyol i del seu cap: IV epileF.

Ara és l’hora de la unió i de l’acció. I si hi ha algú, persona, partit polític, entitat sobiranista, associació o penya d’amics que no creu que ara és el moment de donar el definitiu cop damunt de la taula i de recuperar la llibertat que Felipe V arravassà, com digne tirà que sotmet les seves conquestes, a foc, a sang, a sal, amb oprobis i humiliacions; si no creuen que és el moment, que facin un pas al costat.

Cal tirar pel dret. Advertir que necessitem Europa com l’aire que respirem, perquè si no els nostres estimats compatriotes faran fogueres amb els nostres morts. I dir-los també, que estem disposats a aturar l’economia, la cultura, les infraestructures, el món a Catalunya, perquè la nostra voluntat i la nostra veu sigui escoltada. Sense la ‘miserable’ aportació catalana a l’erari espanyol, Espanya suspèn pagaments. Hem volgut parlar, negociar, exposar les nostres raons i escoltar les altres (no n’hi ha hagut cap, llevat dels goril·les drogats i armats amb les porres), ningú no ens ha escoltat. Ara doncs, és l’hora d’alçar la veu. No podem permetre que els fills de feixistes es passegin a casa nostra acompanyats pels goril·les fora de servei, provocant contínuament, amenaçant i insultant perquè saben que IV epileF, el rei feixista, no els castigarà, sinó que els premiarà amb alguna recompensa molt medieval. Tot molt d’acord al seu nivell intel·lectual, sobretot en drets, costums, llibertat i respecte.

Els feixistes se senten ofesos pels nostres pensaments i creences. És ben curiós. Nosaltres no volem que els espanyols parlin català, ni que siguin administrats des de Catalunya, ni que la nostra justícia els ensenyi a no ser sistemàticament injustos i incapaços de principis ètics més enllà de ‘la Unidad de la patria, el Monarca, la bandera y Cristo Rey’, ni a dirigir la seva economia per fotre’ls els calés, ni imposar-los les nostres llibertats i respectes envers les minories i les noves idees i avenços europeus, no. Ara bé, ells es creuen amb el privilegi d’impedir-nos ser el que volem ser, de parlar ‘la nostra llengua’, que s’han esmerçat durant segles a fer-la del tot inútil (s’ha d’arribar a ser molt miserable per voler matar una llengua!), obligar-nos a desfer la nostra economia al seu gust i pagar-los el preu que ells ens demanen per la seva nefasta gestió, a ser jutjats per prevaricadors i llepaculs miserables, que allà són coneguts com a ‘jueces’, a ser dirigits políticament per bandes criminals dedicades a la corrupció, l’assassinat (o suïcidis involuntaris), malversació de diners públics, falsificacions de documents públics i privats, finançaments il·legals, i altres virtuts que els converteixen en el somni de tot ser civilitzat. I ves, nosaltres no ho volem. Per això som feixistes i nazis perquè no som feixistes i nazis com ells... Sí, sí, aquesta és la raó i el seu argument.

Honorables presidents, carbó a la màquina! La gent vol llibertat, democràcia i respecte per la seva persona i la seva identitat! Ens juguem a més de la nostra essència com a poble, els principis fonamentals del progrés social i individual. Espanya és la mort. Ens urgeixen mesures d’acció i molta rapidesa. Les seves humiliacions i vexacions no les hem de tolerar més.

Confio que sabrem fer l’estada al miserable rei espanyol del tot inoblidable. I si d’aquí sortís amb mitja corona per terra, no només els catalans, tota la humanitat tindria un motiu d’alegria: Veure l’extinció ‘definitiva’ de les sangoneres borbòniques, culminaria l’extinció fracassada de 1793.

Honorables presidents, hem esmolat les eines al juny, ara estem preparats per segar. Doneu l’ordre de la llibertat de Catalunya i no ens mancaran braços ni il·lusió. Tanmateix, tingueu molta cura de no deixar pujar en el tractor cap traïdor, cap pusil·lànime ni cap covard. És l’hora dels valents, dels decidits i dels compromesos.