Els més vells de les contrades podem sospesar l’infern actual comparat amb la vida quotidiana dels anys seixanta fins als vuitanta. La gent vivia la seva vida, la compartia amb la família i els veïns, treballava, estudiava, i gaudia d’una vida tranquil·la i sòlida. Hi havia temps per a tot. I el més important, l’alegria era un fet connatural a la vida. Encara recordo els homes que caminaven tot xiulant o que deien floretes a les noies. Avui, et veuen xiulant pel carrer i es pensen que t’has tornat boig, havent-hi auriculars sense cables on pots sentir a la perfecció alguna de les satàniques cançons dels maçons produïdes pels jueus; i si se t’acut llençar-li una floreta a una dona, l’agressió violenta i masclista et pot costar unes hores de calabós, sinó un judici per intent de violació. Aleshores, els nens jugaven al carrer, i quan dic al carrer, no vull dir en els patis de presó dels ‘jocs infantils’, sinó al carrer; i eren els cotxes que havien d’anar amb compte de no atropellar ningú o de no rebre el cop de pilota al parabrisa. La gent mantenia relacions humanes, directes, i no els veies amb el cap ajupit mirant el mòbil, en demostració de reverència a aquest enginy nefast de Satanàs. El món, l’estranger, era un altre univers, on passaven coses que ni ens anaven ni venien, per bé que podien alegrar-nos o entristir-nos. El nucli familiar era la cèl·lula de la societat i la societat el conjunt d’aquestes famílies. L’objectiu de la vida era viure-la, gaudir-la, tractar d’assolir els teus reptes més personals i autèntics, i no l’increment constant del compte-corrent. De fet, aleshores, hi havia principis, i encara que ens pugui semblar propi d’una novel·la de ciència-ficció, la gent tenia principis, i hi havia accions o comportaments que els homes mai no haurien realitzat perquè traïen els seus valors. Era un honor poder dir que un hom no tenia preu, és a dir, que res el faria actuar contra els seus principis ètics o morals. Certament, no era el paradís d’on Déu va expulsar Adam i Eva, tanmateix, i malgrat els patiments i dolors que són intrínsecs a la vida, la gent se sentia viure-la, perquè, sobretot, l’Estat era més un món paral·lel que un gos que et mossega dia i nit, com és avui. I si a més a més, hi afegiu que avui els gossos no tenen principis ni moral i que per un sac de monedes d’or es converteixen en Judes, ben orgullosos del seu acte (cosa que no passà al deixeble de Jesús), doncs teniu el que és un infern en la vida. On abans hi havia cooperació, avui hi ha competència. I val a dir, que una societat competitiva pot semblar molt viva, però està morta. En canvi, una societat on regna la cooperació, és viva, senzillament viva. I aquesta senzillesa és la que la sofisticació moderna (modern sempre ha estat un adjectiu pejoratiu, perquè modern significa nou i buit) ha convertit en un laberint on fins i tot la supervivència – no el fet de viure dignament la vida, sinó la supervivència – s’ha convertit en l’objectiu bàsic de qualsevol individu. I, amics meus, sobreviure no és viure. Sobreviure és estar mort sense saber-ho. Com la por, l’angoixa, l’ansietat o un estat de nervis, la supervivència ens pot afectar en algun moment de la nostra vida, però convertir qualsevol d’aquests mals en un estat constant de vida és, senzillament, estar malalt, mentalment malalt, psicològicament ferit. Això és el que ens ha portat la ‘globalització’: la competitivitat incessant, sense descans, ‘la lluita per la vida’ de l’idiota de Darwin i els seus promotors jueus, un infern on cooperar és una insensatesa, fins al punt que els cooperants, sense saber-ho en molts casos, són l’ingredient necessari per a alimentar la competitivitat, perquè són els qui segreguen la societat, entre els de fora i els eficaços que triomfen en el sistema de la corrupció, perquè, no ens enganyem, on hi ha competitivitat, hi ha trampes. En canvi, on hi ha cooperació – la de veritat, no la de la banda criminal Creu Roja, les ONG i similars -, fer trampes és ser idiota, que per això avui hi ha tant d’idiota, perquè en la competitivitat el triomf sempre és del trampós, i un trampós sempre és un idiota. O no és, potser, el súmmum de la idiòcia enganyar els altres, enganyant-te tu mateix?
Quins temps aquells! Qualsevol temps passat fou millor. Pot semblar que no, però és que sí, perquè com més enllà enrere mirem, hi veurem més cooperació i més valors. En aquells temps, la gent jugava, no competia; la gent es guanyava la vida, no treballava; la gent vivia, no malvivia, malgrat les carències i les dificultats de sempre de la vida per culpa de la classe política; la gent podia tenir somnis i esperances, no angoixes i penalitats diàries; la gent veia els fruits del seu treball, no patia indefens del saqueig dels pirates i criminals; la gent defensava els valors de la comunitat, no era víctima de les abjeccions dels polítics. Quins temps aquells! I sí, cert és que hi havia règims polítics autoritaris i nefastos ‘democràticament’ parlant, tanmateix, no crec que cap ciutadà dels anys seixanta, setanta o vuitanta, de la Reserva Federal dels Estats Units, del Canadà, d’Espanya, d’Europa occidental en general, o de Síria, d’Iran, ni dels països musulmans, fins i tot dels països en desenvolupament al continent americà o l’africà, gosi dir que avui es viu millor que mig segle abans.
L’explicació? La dictadura sionista, el globalisme. El Club de Roma, les institucions internacionals - amb l’ONU al capdavant com a màquina de destrucció -, el CFR, el BIS, la jueria mundial, en resum, conscients que havien derrocat el món de la cooperació nacional, instauraren la falsa competitivitat, on només els criminals i tramposos triomfen, perquè és un sistema creat per estafadors i assassins: els sionistes.
El 1913 l’escòria sionista, amb trampes, converteix els Estats Units en una colònia d’esclaus. Al 1914 munten la guerra mundial per a exterminar els blancs, que acompanyen amb l’enverinament de la grip espanyola – 1918 - per acabar d’arrodonir la matança de blancs (gairebé 100 milions en total), mentre convertien Rússia en l’imperi de l’horror (més de 100 milions de blancs morts) en la revolució dels jueus. Posteriorment, mentre el món es recuperava de les ferides provocades per la insània sionista, muntaren l’estafa del ‘crack del 29’, per tal d’arruïnar tot el que encara els podia oferir resistència. Com sigui que aleshores els aparegué un senyor amb bigotet que estava a punt de desmuntar-los l’invent diabòlic, encantats de la vida, finançaren els dos bàndols per a muntar la segona guerra mundial, on els jueus s’ho passaren la mar de bé i després ens explicaren un conte molt trist i llagrimós, per a encobrir que gràcies a la seva astúcia, havien conquerit el poder polític a Europa (occident i orient), mort més de 60 milions d’innocents blancs, i que havien augmentat immensament les seves riqueses per robatori, amb el subministrament de les armes perquè els blancs es matessin entre ells, i després, per a reconstruir els seus països i sotmetre’ls al deute etern. Quan John Fitzgerald Kennedy, als seixanta, s’adonà de les intencions d’aquests pirates i es mostrà decidit a parar-los els peus, tot gosant d‘imprimir la moneda nacional que destruiria l’estafa sionista, els jueus l’assassinaren a ulls de tothom, perquè tothom sabés com se les gasten els fills de les Potestats Infernals... I hi ha tantes coses que em deixo! La Xina, la terrible revolució jueva que destruí per sempre la rica cultura xinesa, tan antiga com la Humanitat; o com s’esforçaren per involucrar el Japó a la segona guerra mundial, perquè els japonesos havien copiat el sistema econòmic nazi, que convertiria els jueus en l’escòria social que són, però ja als ulls de tothom; la guerra del Vietnam, la segona guerra més idiota del món després de la ucraïnesa-jueva contra Rússia; o les magnífiques guerres que els jueus escamparen per tot l’Orient Mitjà des de 1948, i que fins avui no han aturat, perquè tot el que put a sang, a mort, a misèria, a corrupció, a plor, a desesper, a dolor, tot això, els recorda l’indret d’on vénen: l’Infern, i ells també són nostàlgics dels temps anteriors.
Quins temps aquells, quan encara hi havia saviesa, sentit de l’honor i respecte, i, com ens diu l’accepció del diccionari, un jueu era aquell que només mira pel guany, abusivament. ‘És un jueu’, en català, com en qualsevol llengua, sempre ha significat: ‘Fals, traïdor, estafador, usurer, sense escrúpols, escòria...’, perquè aquest és el significat de la paraula. Usura, libels de sang, tràfic d’humans, instigacions, avidesa de poder i de mal, que per això, els ‘homes’ d’altres èpoques bé que corregueren per a treure les bèsties dels seus països i nacions. Més de mil expulsions en més de cent contrades del món, expliquen totes soles què són l’escòria que avui dirigeix el món i ha destruït tota la civilització... o potser veieu pintura, música, literatura, filosofia, ciència, cinema, arquitectura, noblesa, dignitat... en el món? Només hi ha la degradació que comporta el fet de permetre el contacte de les coses dignes amb la indignitat, la iniquitat i l’abjecció.
Avui, més que mai, cal recordar les paraules que Hitler féu penjar arreu de l’alliberada Alemanya del seu temps:
DAS JUDENTUM
El poble jueu
és el poble amb la més petita
capacitat creativa.
El jueu és l'esperit del mal
que anorrea pobles,
el símbol de la destrucció constant
dels pobles.
El jueu no ha fundat mai
cap cultura,
però n'ha anihilat centenars.
I per als histèrics i retardats mentals, us torno a posar la senyora tan bufona que ens estima com no us ho podeu imaginar, i que en les seves paraules, ratifica totes i cada una de les paraules del senyor del bigotet, pel qual, els jueus no tenen simpatia, i per això s’inventaren el conte dels contes:
https://www.dailymotion.com/video/x5yfd52
Els sionistes al Canadà:
https://t.me/resurgente2020/64698
https://t.me/resurgente2020/64702
El sionista de la Reserva Federal, el pallasso Trump, del Circ colonial de Sió:
https://t.me/ULTIMA_HORA/23143
Els sionistes del gloriós règim democràtic islamista radical de Síria:
https://t.me/resurgente2020/64722
L’obra del sionisme a Europa:
https://t.me/resurgente2020/64712
https://t.me/resurgente2020/64696
L’obra del sionisme a l'Orient Mitjà (Síria, l’última conquesta):
https://t.me/resurgente2020/64719
QUINS SÓN ELS ÚNICS ANIMALS
QUE TROBARÀS ARREU DEL MÓN ?
PANEROLES, RATES I ...
Vegem més abjeccions dels ‘bons’- com els diu la llei -, perquè obres que enriqueixin la humanitat, impossible; però en tot allò que destrueix la dignitat i la llibertat, allí els veus, sempre en primera fila:
A l’Argentina, on els jueus estan comprant i muntant la colònia patagònica apropiant-se de les immenses riqueses de la zona, tot, és clar, gràcies al mitja-merda de Milei, l’esquizoide de la serra mecànica que podria haver representat el paper del tarat de ‘La matança de Texas’, això sí, amb quipà, que el pobre plora, quan és davant del mur dels autistes a Jerusalem. Doncs, com el somni dels jueus és el camp de concentració compartimentat - el que ells en diuen ciutats de quinze minuts -, han muntat un atemptat terrorista (com els agrada el terror!) a Bahía Blanca, on han fet el mateix que a València féu el govern criminal soroslandià:
https://t.me/resurgente2020/64746
Anem-nos-en ara al cau dels més grans criminals, genocides i traïdors que mai ha existit a Europa, la Sinagoga del Femer. Abans hem sentit la senyora tan bufona que ens deia que els europeus hem de ser generosos i deixar el continent als negroides, tot fent-nos el seppuku o harakiri, perquè els jueus ho han decidit així. Doncs, per a això, els jueus crearen la Comunitat Europea, el cau de mafiosos i traïdors més gran de la història. Vegem com aquests criminals pretenen de robar tots els béns dels europeus amb l’excusa d’un rearmament per a lluitar contra Rússia, i com la criminal professional, amb un currículum que anys enrere li hauria costat la vida per miserable, harpia i indigna, de la Lagarde, jueva, ja està imposant l’euro digital, que és, ras i curt, que el teu patrimoni sigui dels Rothschild i les bandes criminals jueves associades, i que només en puguis disposar, si actues com els governants d’arreu del món, o sigui, com un gos castrat o com una puta eficient.
Comencem per conèixer els criminals que habiten en aquest antre putrefacte ple de corrupció:
https://t.me/laquintacolumna/40321
https://t.me/resurgente2020/64739
Els delictes, us hi heu fixat?, són els de la pura màfia,
que és el que són: mafiosos.
Ara vegeu la Lagarde i la sòcia criminal von der Leyen, el monstre assassí més abjecte i repulsiu de la història europea, inexplicablement viva després de portar una vida on no crec que hi hagi hagut algun dia que no hagi comès un crim de pena capital:
https://t.me/resurgente2020/64744
O ELS MATEM O ENS HO ROBARAN TOT,
ABSOLUTAMENT TOT.
NO INCITO A L’ASSASSINAT DE CRIMINALS,
NOMÉS RECONEC LA LEGITIMITAT BÀSICA
DE LA DEFENSA PRÒPIA.
Vegeu aquest vídeo de l’urinari de la Sinagoga, on podreu trobar-hi la llista amb els noms i cognoms dels principals criminals europeus, i on podreu veure un vídeo en el qual, contràriament a l’habitual - que mai no hi ha ningú a l’urinari -, avui tots han acudit a la cita dels jueus, perquè és la manera de conservar el càrrec criminal i de veure com s’infla el compte-corrent, i en això, tots aquests delinqüents, són experts:
https://t.me/mustangcomunicacion/21345
NO EM DIREU QUE NO ÉS UNA LLÀSTIMA
DESAPROFITAR OPORTUNITATS COM AQUESTA !
No sé si se m’entén.
Abandonem aquest antre de corrupció i púrria, per traslladar-nos a l’urinari de Caganbúrria, aquella nació que pretenia ser sobirana i que avui té ’l’honor’ de ser presidida per un estafador i genocida nomenat per l’administració pública del país: la família Soros. Escolteu el nivell de demència que és requerida pels jueus per a poder formar part de les paneroles, rates i insectes copròfags amb què omplen l’urinari:
https://t.me/resurgente2020/64755
Que sigui una dona - cosa gestant avortista perquè el seu cos és seu
i vol salvar el planeta i que els musulmans amants de matar cristians
siguin catalans per vocació – deu ser fruit d’un mal atzar.
Amb ‘lo’ llestes que són!
Aquí teniu un senyor, que molt català de la ceba no sembla, parlant-nos de les bondats dels que ens parlava l’ínclita eminència política en el faristol de l’urinari, qui sap si aviat, una mena de minaret on els nous catalans - en àrab, perquè ens integrem -, ens governaran:
https://t.me/resurgente2020/64756
Evidentment, davant d’aquest conflicte, els independentistes de pa sucat amb oli d’ERC, ben untats dels billetets de Soros, han optat per la solució ‘més intel·ligent’ per a resoldre el problema; que altra cosa no, però intel·ligència, a mars, aquests subnormals!
https://t.me/ULTIMA_HORA/23166
Que macos que som els catalans ara!
Més aviat foscos, però que macos.
I la barretina, que moderna!
Sí, com veieu, a casa nostra, els jueus tenen els gossets comprats, després de castrar-los, i els harems de les putetes inútils i idiotes, com la tatuada de les imbecil·litats urinàries; però val a dir, que aquest procediment és universal, que els sionistes volen el món sencer, no Israel, Ucraïna (part de l’antiga Kazhària) i Patagònia només, sinó sotmetre tots els animals goyim del món, perquè ells són els elegits i per a res racistes ni supremacistes, sinó objectius i equànimes; que els racistes i xenòfobs sou vosaltres.
Vegem a qui ha enviat la Reserva Federal dels esclaus dels Estats Units a Rússia per a exposar a Putin les resolucions jueves per a resoldre el conflicte rus amb el jueu que ha usurpat el poder a Ucraïna entre ratlla i ratlla i pallassada i pallassada: Steve Witkoff. Així que m’he assabentat que aquest era el nom del missatger, m’ha pudit a jueu, ves!, habilitats meves!, i resulta que accidentalment l’home que representarà la Reserva Federal i el interessos de la Ucraïna jueva a Rússia, és un jueu, casualment multimilionari:
https://t.me/mustangcomunicacion/21351?single
QUE BONS QUE SÓN ELS JUEUS
QUE ENS PORTEN D’EXCURSIÓ
A CONÈIXER ELS INFERNS !
Perquè després digueu que els importa poc la cultura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada