Robert Fischer ha estat un dels millors jugadors d’escacs de tots els temps. Jueu, fill de jueus, va néixer als Estats Units, i va competir en el campionat del món com a estatunidenc contra el soviètic Boris Spaskky, en un dels enfrontaments d’escacs més seguits de la història per produir-se al bell mig de la guerra freda, l’any 1972. La genialitat del mestre, lògicament, afectava el seu caràcter, i el seu esperit rebel no fou del gust dels jueus que tenen esclavitzats els Estats Units, i el 2004 sense previ avís, li van retirar el passaport estant al Japó, i va estar a punt de ser extradit per a poder-lo cloure a presó deu anys – per haver anat a Iugoslàvia a tornar a jugar contra Spassky, contravenint l’ordre executiva sionista que prohibia competir-hi - , que ja sabeu que els jueus són els ‘bons’. Per a la seva sort, Islàndia, l’indret on l’any 1972 s’havia convertit en campió del món, li va concedir la nacionalitat, i des de 2004 fins a la seva mort, l’any 2008, va residir a Islàndia. No es va morir de vell, sinó, segons la versió oficial, d’una insuficiència renal. Jo no dic que no, però coneixent ‘els bons’ i la seva extremada bondat, em penso que potser podrien haver-lo ‘suïcidat de malaltia’, ja que les declaracions del jueu sobre els seus congèneres, no havien d’agradar gens ni mica al poble elegit. Avui us porto un vídeo de set minuts, on Bobby Fischer parla dels jueus, sobretot dels jueus dels Estats Units, la colònia dels esclaus del cotó, i ens il·lustra sobre la bondat dels ‘bons’, tot donant-nos uns consells molt pràctics i que jo reconec que subscric, perquè ell, que dominava el joc dels escacs, havia d’entendre molt bé quan cal sacrificar i què cal sacrificar per a assolir el triomf. Bobby Fischer és l’excepció que confirma la regla, perquè jueus digníssims i honorables, també n’hi ha, pocs, tot sigui dit, i menys fins i tot, però n’hi ha, i són els qui més odien els seus germans d’ètnia.
Val a dir, quant a la ‘mutilació’ de la circumcisió, que no fa gaire vaig trobar un article científic sobre els perjudicis d’aquesta pràctica, però, lamentablement, estava en anglès, i no l’entenc. No hi havia traducció, i no he trobat l’article en qüestió en una altra llengua enlloc. Personalment, estic interessat a trobar-lo, i si és el cas que el trobo, serà un plaer de posar l’enllaç en aquest blog per a aquells a qui pugui interessar. Ja sabeu que jo no em fio un pèl dels jueus, i és per això, que si aquesta pràctica és habitual des de l’antigor, no seria de descartar que hi hagi un profund motiu, de ben segur, més que maligne. Continuaré cercant-lo.
Per avui, amb això n’hi ha prou. Tanmateix, cal recordar Virginia Giuffre, la víctima que va delatar i descobrir tota la trama del jueu Epstein, perquè havia estat ‘l’amant menor’ del criminal britànic, i ex-príncep, Andrew. Dubto molt que, com diu la notícia, hagi estat un suïcidi. Després de tot el que ha mogut, ara? Tanmateix, com coneixem l’amor dels bons envers la venjança i la passió per matar, com ho comprovem cada dia des de 1948 de forma oficial, i abans de forma clandestina, crec que és molt més probable que la Virgina s’hagi mort d’un ‘suïcidi involuntari’, que, evidentment, ningú no investigarà:
https://t.me/ULTIMA_HORA/24054
https://t.me/c/1168730878/410772
https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5550713
41 anys i amb fills, tot molt coherent.
I abaixem la persiana als Inferns:
https://t.me/c/1168730878/410710.
Dia de dol a la Gran Ramera:
El solemne funeral pel fill de Satanàs.
Per això, tots els dimonis (llevat del gos de Soros)
han anat a retre homenatge al fill predilecte
de l’Amo i Senyor de tots ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada