HI HA ALGUN BÉ EN LA ‘DEMOCRÀCIA’ ?

Els lectors habituals ja sabeu que la democràcia és essencialment un règim corrupte i criminal, dirigit per màfies sense escrúpols, com ens ho demostra sobradament la història i, sobretot, l’actualitat. Abans de donar la meva opinió, escoltem (llegim) les paraules d’homes que mereixen més atenció que jo:

Friedrich Schiller, poeta alemany, ho tenia clar:

«La democràcia és la dictadura dels imbècils»,

«La veu de la majoria no és prova de justícia».

Immanuel Kant, el filòsof, també alemany, ens advertia:

«La democràcia constitueix necessàriament un despotisme,

ja que estableix un poder executiu contrari a la voluntat general».

Gustavo Bueno, filòsof espanyol, amb qui discrepo en molts

assumptes, en aquest, coincideixo absolutament:

«Una democràcia autèntica ha d’instaurar la pena de mort».

George Orwell, escriptor anglès, i avui un referent pel que està

passant (1984):

«Defensar la democràcia implica

destruir la independència de pensament».

Jorge Luís Borges, escriptor argentí:

«La democràcia és una superstició molt estesa,

un abús de l’estadística».

Mikhaïl Bakunin, anarquista rus:

«Fins i tot en les democràcies més pures, com els Estats Units i

 Suïssa, una minoria privilegiada deté el poder

contra la majoria esclavitzada».

Thomas Carlyle, assagista i filòsof escocès:

«Jo no crec en la saviesa col·lectiva de la ignorància individual».

Mário Quintana, escriptor i traductor brasiler:

«El més admirable de les democràcies és la facilitat amb què

 qualsevol persona pot passar

 de la crònica policíaca a la crònica social».

Doug Larson, columnista i editor nord-americà:

«La democràcia és un sistema que dóna a les persones

l’oportunitat d’elegir els seus propis brètols (bandarres)».

Henry Louis Mencken, periodista nord-americà, amb una definició

 que m’agrada prou:

«Democràcia és l’art d’administrar el circ 

des de la gàbia de les mones».

Edmond Thiaudière, poeta i filòsof francès:

«La política (entenguem-hi la democràcia) és l’art de disfressar

 d’interès general l’interès personal».

Aristòtil, filòsof grec:

«La pitjor forma de desigualtat és tractar de fer que

 les coses desiguals siguin iguals».

James Madison, quart president dels Estats Units:

«La democràcia és la forma de govern més vil».

Lord Acton, historiador i polític anglès:

«El mal del qual està impregnada la democràcia és la tirania de la

 majoria, o més aviat d’aquell partit, no sempre majoritari,

que triomfa per la força o el frau en el moment de les eleccions».

Charles Maurras, escriptor francès:

«La democràcia és maligna, la democràcia és mort».

Hans-Hermann Hoppe, filòsof alemany:

«La democràcia no té res a veure amb la llibertat. La democràcia

és una variable suau del comunisme, i rarament en la història de les

 idees ha estat interpretada de manera diferent».

Sòcrates, filòsof grec:

«La democràcia és com un vaixell, que en lloc de ser comandat per

 mans expertes, és comandat per un monstruós tumult de mans

 ineptes i ingènues».

Henryk Ibsen, dramaturg noruec:

«L’enemic més perillós de la raó i de la llibertat de la nostra societat

és el sufragi universal».

Franz Kafka, escriptor jueu austrohongarès:

«Un idiota és un idiota. Dos idiotes són dos idiotes. Deu mil idiotes

són un partit polític».

Montesquieu, filòsof francès:

«No hi ha pitjor tirania que la que s’exerceix a l’ombra de les lleis

i sota la calor de la justícia».

Friedrich Nietzsche, filòsof alemany:

«La democràcia moderna és la forma històrica

de la decadència de l’Estat».

José Ortega y Gasset, filòsof espanyol:

«Plató desitjava que governessin els filòsofs, no demanem tant,

reduïm ad minimum el nostre desig, demanem que no ens governin

 analfabets».

Robert Louis Stevenson, escriptor escocès:

«La política és potser l’única professió

 per a la qual no es considera necessària cap preparació».

Max Weber, filòsof alemany:

«Qui fa política pacta amb els poders diabòlics

que sotgen tot poder».

Alexis de Tocqueville, jurista francès:

«En política, compartir els odis és la base de l’amistat».

I conclouré amb Plató:

«El preu de desentendre’s de la política és ser governat

pels pitjors dels homes».

Encara que sembli el contrari, la democràcia és desentendre’s de la

 política, com els fets corroboren i certifiquen.

Com haureu comprovat, la majoria de les cites pertanyen a autors anteriors al segle XX, amb la qual cosa vull dir que quan l’home tenia més saviesa, l’evidència del parany que és la criminocràcia, era reconeguda per les ments més selectes; que a les ments més limitades, això de la idiòcia col·lectiva, els excita i enardeix.

Ara, gaudiu del 'privilegi' de llegir l’estupiditat de Jacinta Rebolledo, una retardada integral, lògicament dedicada a la política, en una exhibició magistral d’analfabetisme, ignorància i idiòcia supremes, del tot dignes de ‘Unidas Potemos’:

https://t.me/OPERAC_ENJAMBRE/5546362

QUAN ANIMALS AIXÍ TENEN VEU,

QUIN CREIEU QUE ÉS EL DESTÍ D’UNA SOCIETAT ?

SOBRE ECONOMIA I POLÍTICA

Tots sabem que avui les universitats són prostíbuls regentats per vanitosos ignorants, sinó per psicòpates envejosos; que contracten escòries de la seva ‘classe’, com n’és exemple paradigmàtic el criminal i genocida Pablo Iglesias, professor de política al prostíbul de La Computense, abans de dedicar-se a trair totes les seves pròpies paraules i dedicar-se a robar i matar vells. Així mateix, el dret és la inculcació d’immenses mentides que converteixen els criminals en l’objecte a protegir pels togats; com l’economia és l’emmascarament del robatori mitjançant tot un sistema de paranys i estafes que els economistes aprenen i obeeixen com els fidels els manaments bíblics. Això no obstant, política i economia s’assenten en un trípode. La missió de l’estadista és garantir el sostre, l’alimentació i els estalvis de la gent per a poder tenir projectes de futur i resoldre els imprevistos del present, així com el gaudi o oci. Per aquesta raó, els ingressos d’un individu han de dividir-se en tres parts: una part dedicada a l’habitatge, una part dedicada a l’alimentació i el vestit, i una tercera a l’oci, a l’estalvi i a les emergències del moment. Per això, amb tota lògica, es considerava que un sou havia de dedicar un terç a l’habitatge, un terç a les necessitats vitals i, finalment, un terç a l’estalvi. Però, penseu què ens ha portat la ‘democràcia’, el govern dels criminals falsament elegits pels imbècils (votants, una ínclita demostració de curtedat mental, ingenuïtat i infantilisme):

Avui l’habitatge suposa generalment el sou íntegre d’un individu.

Avui la inflació – essència econòmica del règim criminocràtic – fa augmentar constantment les despeses en alimentació i vestit i minvar-ne la qualitat. Si un sou ja se l’empassa l’habitatge!

Avui els impostos injustos – el saqueig dels paràsits criminals – i la persecució dels estalvis – que han de ser jugats a la ruleta que controlen els jueus per a preservar-los, almenys, fins que te’ls robin quan executen una crisi, com l’any 2007 – han fet que els projectes de futur s’ajornin per a la majoria de la gent i que molts tinguin problemes per a afrontar qualsevol contratemps del present.

AIXÒ ÉS LA DEMOCRÀCIA:

LA MÉS SARDÒNICA I SÀDICA MENTIDA

FARCIDA PER INÚTILS VANITOSOS

AMB ÀNSIES DE NOTORIETAT I RIQUESES,

LES QUALS ASSOLEIXEN AMB EL ROBATORI OFICIAL

I LA IMPUNITAT QUE ELS GARANTEIX L’ESTAT DE DRET.

NO LI’N DIGUEU DEMOCRÀCIA,

PODEU ANOMENAR-LA CRIMINOCRÀCIA,

I SI VOLEU SER MÉS PLEBEUS I VULGARS:

UNA FASTIGOSA MERDA PUTREFACTA PLENA DE CUCS.

Espero que quan veieu algun cuc lloant la merda,

ara entendreu que els copròfags lloen allò del que mengen.