CARTA OBERTA A

QUIM MONZÓ

Benvolgut Quim,

Tots sabem com són aquestes coses dels premis; per això, almenys jo, desconfio dels guardons perquè massa vegades responen a interessos allunyats del motiu pel qual s’atorguen. Ahir però, se’ns informà que el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes havia estat atorgat a Quim Monzó. Amb aquest escrit et felicito per haver estat l’elegit com a guanyador d’un premi de tant de prestigi, sobretot, perquè em sembla del tot just aquest reconeixement. I val a dir que no sóc un apassionat de la teva irònica i engrescadora literatura, però no em puc estar de reconèixer-hi el treball de la constància, de la feina ben feta i d’un amor profund envers la llengua. Tot plegat justifica el meu reconeixement d’un escriptor que fa molts anys que brega en la desagraïda selva literària, i que ha hagut d’abandonar la creació, les obres de ficció, per principis, per estar fart d’uns sistemes econòmics i de comunicació que preserven com a màxim bé la propietat, i alhora desatenen la propietat intel·lectual.

La tasca en defensa de la nostra llengua -que molts de nosaltres hem hagut d’aprendre de manera autodidàctica-, ha estat el moll de la teva producció, i ha comportat la teva projecció com a insubornable defensor de la llengua, com ho demostrares en el magnífic discurs a la Fira de Frankfurt, fa uns quants anys. Per tot això, el reconeixement d’Òmnium i, de retruc, de tot el món cultural català, fa que ens tornem a fixar en un home íntegre en les seves conviccions que, per això mateix, s’allunya dels convencionalismes que encerclen i maten la nostra llibertat de pensament. Sense dubte, la cara de jutge, o si puc dir-ne posat d’home emprenyat amb tot, és la teva sinceritat, i la sinceritat d’homes com Monzó, són un patrimoni de la nostra cultura. Els homes que miren les coses de front i no s’acolloneixen quan el que han de dir saben que no agradarà, aquests homes són els fonaments sobre els quals es pot erigir un edifici sòlid; mentre que els homes que troben sempre el subterfugi i ens miren amb ulls càlids i comprensius, són homes que només serveixen per sostenir un edifici que s’esquerda arreu i que tremola a la seva base.

Gràcies pel teu compromís amb tu mateix, que és el punt d’on sorgeix tota la resta.

Que la teva lletra continuï omplint la nostra llengua, i que les teves preocupacions quant l'actualitat i el futur del català, siguin escoltades per aquells que tenen el poder de defensar-la, que ja sabem que els escriptors vetllen i enriqueixen les llengües, però la defensa depèn de la ciutadania i de la gestió dels polítics en l’àmbit educatiu.

Rep una felicitació sincera, i envejosa és clar que sí, perquè un premi merescut sempre és motiu d’una sana enveja.