LA PUTREFACTA JUSTÍCIA ESPANYOLA

Un jutge espanyol és èticament una deixalla humana. Els trobem a l’Audiència Nacional (Tribunal de Orden Público), en el Suprem i en qualsevol jutjat. Posar exemples de l’exercici d’aquests delinqüents em comportaria haver d’escriure una nova Espasa Calpe. Cada dia els veiem exercint la seva impunitat amb tota la fatxenderia del món. Val a dir, que entre aquesta colla sempre en trobarem algun de decent, de jutge de veritat, d’home honrat dedicat al més noble i difícil dels treballs humans; sense dubte, algun n’hi haurà, tanmateix són els menys i els que són arraconats per afavorir l’escòria jurídica d’aquest país veí, mentider fins a graus patològics. És el sistema corrupte, el franquisme enquistat a la judicatura, el que fa que no els tingui el més mínim respecte, cap ni un, perquè han demostrat, demostren i continuaran demostrant que són uns privilegiats mesells al servei dels seus valedors i amos. Són ells els que haurien de plantejar-se perquè per a un ciutadà és una vergonya seure davant d’ells. No hi pot haver cap sentiment de respecte, cap, envers éssers que disfressats de voltors abusen del seu poder i apliquen la llei d’acord a espuris interessos i d’acord a actituds prevaricadores dignes de ser jutjades de veritat, amb la qual cosa, aquests delinqüents que podreixen la institució judicial, de ben segur acabarien la majoria d’ells tancats en una garjola com a defensa dels pobres ciutadans indefensos davant la seva injustícia.

Els casos dels rapers, dels polítics catalans, de la corrupció feixista del PP i del PSOE, Urdangarins, comptes reials en paradisos fiscals, casos Palau, convergents... de la persecució de mestres, d’activistes per la pau... i l’absoluta impunitat dels agents de l’ordre, capaços d’exercir violència desmesurada, com a l’1-O, o dedicar-se a la violació i assetjament a les casernes, una impunitat que el jutge de torn sentencia per netejar la brutícia d’aquests éssers veritablement repugnants en una societat lliure. No cal recordar que en la violació múltiple de La Manada hi havia un militar i un guàrdia civil, ni que la denúncia contra els professors de Sant Andreu de la Barca l’han fet les divuit famílies de guàrdies civils, els mateixos que atonyinaven la gent, i m’aturo perquè sento que em vull la sang.

Per dignitat cal sortir del femer que és Espanya. Un rei feixista que promou el terrorisme i l’abús de poder contra els seus ciutadans, un govern que menteix cada volta que parla – el terrorista d’interior, avui Zoido, i ahir Barrionuevo, Rubalcaba, Fernández Díaz... - que per defensar la corrupció i tota la podridura del règim són capaços de tot, de tot, recordem la calç de viva de Felipe Gonzàlez... I els jutges, què els fan en aquests criminals? No haurien de perseguir Aznar per crims contra la Humanitat, aquests miserables?

Per dignitat cal sortir del femer que és Espanya. Jutges que inventen delictes, que escriuen novel·les i es posen a favor dels violadors i dels sense ànima dels seus cossos de seguretat, que són la seguretat d’ells i l’amenaça per a la llibertat dels ciutadans. Cal sortir a corre-cuita, perquè si no el fàstic ens ennuegarà fins a asfixiar-nos.

Per això cal que els partits independentistes es deixin de mirar-se el melic i els beneficis d’un càrrec públic i, pel bé de tots, comencin a articular el nou estat. No sóc el més indicat per donar solucions de com fer-ho, tanmateix, i sense dubte, la clau és el control de la nostra economia. No ha de ser fàcil, però comptem amb economistes de prestigi i advocats respectats per articular un sistema (un nou banc català?) que ens permeti administrar els nostres diners i potser inclús assegurar el pagament d’impostos a la Generalitat. Cal començar a activar mesures reals que, encara que contravinguin la legislació vigent, suposin el primer cop damunt de la taula. Començar a caminar és la manera de no fer passos enrere i d’animar-nos els uns als altres per sortir del clavegueram d’Espanya, on només hi ha descomposició: del tron als càrrecs més poc significatius, passant per la presidència.

Per això cal que les Universitats, si veritablement han de servir d’alguna cosa, es posin a fer feina. I la feina ètica és essencial en la universitat. Després de tants anys de moviment social, els rectors de les universitats han demostrat la seva poca vàlua, el seu nul compromís i el seu servei als benefactors de la seva carrera acadèmica. Els estudiants han de fer-los fora, han de netejar la universitat de panxacontents, com el rector del màster de la Cifuentes, que avui té el cul assegut a la butaca del Constitucional. Aquest és el país que hem d’abandonar, i cada dia que passa fem tard.

Per dignitat cal dir prou.

Per la llibertat de tots, hem d’acabar amb els beneficis dels esclaus.

Per justícia, hem de fer fora tots els jutges actuals i reformar de cap a peus les facultats de dret de les nostres universitats, que més que facultats de dret semblen caus d’ensinistrament d’escurçons, escoles de prevaricació. I si no em creieu, recordeu les imatges del Llarena en la nova fornada d’escurçons i com tothom li besava els peus i demanava el peixet com una miserable foca. Veure-ho feia vergonya fins a provocar nàusees.

Per Catalunya fem la revolució ara i a tots els nivells. Ja n’hi ha prou de viure en la més profunda vergonya.

Si no tenim por, enfrontem-nos als gossos feixistes. Prendrem mal, segur, perquè els gossos borden i mosseguen, no parlen; però al final guanyarem la nostra llibertat i els abandonarem a la seva ignomínia.

I val a dir que tothom és molt lliure d’opinar i discrepar dels altres, tanmateix això només és digne quan es fa essent fidel a la veritat. Si es fa per interès propi, l’opinió ha de ser castigada i perseguida per ser mentida. I feu un càlcul, i veureu que poca gent dels que avui regeixen la claveguera del nostre costat se salven.

Un jutge espanyol és un insult a la intel·ligència; ja no dic a l’ètica.

(Hi podeu incloure els fiscals, que aquí a Catalunya en tenim uns quants d’exemplars quant a ignomínia i iniquitat)