ARA TAMPOC ÉS EL MOMENT ?

La Fiscalía Española y de las JONS, l’Abogacía del Estado - en la seva representació, la ministra col·lega i ‘còmplice’ de l’activitat pederasta dels seus ínclits magistrats-, com també la veu del feixisme espanyol, representat per la inefable VOX; aquestes tres restes i herències del franquisme han fet pública la demanda de penes per als secessionistes, en un acte que només pot ser considerat de venjança, de la venjança reial de l’amo i tirà del país; aquell a qui el seu pare i l’avi putatiu bé que li ensenyaren, el primer, l’autocràcia, i el segon, l’escarment dels dissidents... O és que veieu algun intel·lectual espanyol que gosi alçar la veu contra la ignomínia d’un estat venjatiu i d’un rei que sembla importat del segle XVI?

El cor infame d’aquest país vergonyant que es fa dir Espanya l’han completat el falangista PSOE, el franquista partit popular i el feixista ‘ciudadanos’, que només pensen a empresonar tota la vida els rivals polítics, en una exímia demostració d’allò que ells consideren democràcia, o sigui, la democràcia orgànica; dit d’una altra manera, la democràcia que compta amb l’article 26, aquell article d’El Califa de La Trinca - per entendre’ns-, una cosa semblant a: «Aquí se hace lo que yo diga y punto».

La classe política catalana ha esperat un miracle, un impossible, i ho ha fet amb l’aparença de creure que era possible. De veritat no sabeu amb qui tracteu? Franco, en morir, es dissolgué en milions de fragments que s’escamparen per ‘la geografía española’ després de restar els fragments més grossos, suposo que per causa del pes, a les altes institucions representatives de l’eterna democràcia orgànica espanyola, aquella democràcia que els grecs infructuosament tractaren d’emular. Franco representa l’essència política d’Espanya.

Ara tampoc és el moment? Ja n’hi ha prou d’ofenses, d’insults, d’agressions, de menysteniments, de vexacions, de robatori sistemàtic, de suportar l’odi dels suposats compatriotes (que et volen espanyol o mort, a ells tant els és)... Ara tampoc és el moment? No és l’hora d’obrir les portes de les presons i alliberar gent innocent, només responsable d’haver exercit la demanda dels seus conciutadans? Ara tampoc és el moment? No creieu que cal cridar la baixesa ètica i la hipocresia política als col·laboradors europeus del règim ‘orgànic’ (mai millor dit) espanyol? Ara tampoc és el moment? Ja no podem esperar més, moveu-vos i impulseu des de la Generalitat la revolta que demana la ciutadania. Potser haureu de dissimular, de fer que no en sabeu res de res, tanmateix, sigueu els impulsors de la protesta general, l’aturada indefinida del país. Ara és el moment. No ho dubteu. Comporteu-vos com autoritat real en el territori. Traieu les vergonyes de tants de miserables:

No diuen que no som prou i que tot el que passa és producte de l’ensinistrament exercit per una colla de tocats de l’ala? Doncs, que el poble, lliurement, expressi la seva voluntat. A la putrefacta Europa, poseu-la en evidència: Els seus jutges (ells sí que tenen separació de poders, almenys prou separació de poders) han denegat les reclamacions criminals del govern d’Espanya; aleshores, els governs europeus i la corrupta Comissió Europea (cau del pitjor de tot el continent: escurçons, rates i bestioles infectes), pregunteu-los: Doneu suport a l’Estat que violenta les lleis i l’estat de dret, d’acord amb els criteris imparcials de les vostres justícies respectives? Sí, pregunteu a la cancellera alemanya (farcida de problemes): Frau Merkel, esteu al costat del Rei d’Espanya o dels vostres jutges?

MHP Torra i MHP Puigdemont, prou de riure les gràcies i fer el bon minyó. Demostreu què és el feixisme espanyol i exigiu-los compromís: o amb ells o amb nosaltres. Europa només pot defensar els seus ciutadans i la seva llibertat contra l’opressió i la repressió, o si no posar-se del costat dels Erdogans hispànics, del rei amic de l’esquarterador saudita i de la corrupció sistèmica que arrossegarà la decadència d’Europa. No en va, els espanyols sempre han sabut viure dels altres, fossin indis americans, nord-europeus, hispànics o africans.

Ara és el moment, és el moment d’activar la gent, de treure els presoners dels càrcers, d’aturar el país i de cridar tots ben fort que ja n’hi ha prou, que es fotin el seu país allà on els agradi més, però que deixin viure a la gent d’acord als seus principis de llibertat, de respecte i de responsabilitat. Catalunya no pot sofrir més la repressió, el sotmetiment i l’espoli. La nostra dignitat com a poble està en joc, si avui no la salvem, les despulles que en restaran de poc més serviran que per fer castells i, de tant en tant, ballar una sardana. Els catalans no volem odiar els espanyols, tanmateix, demostren cada dia que són dignes del més profund i visceral dels odis, ja que és una virtut sentir nàusees davant de l’abús de poder i de la força. No tothom és digne, no tothom és respectable, no tothom és lliure, només és digne qui respecta, només és respectable qui escolta, només és lliure qui pensa per ell mateix.

Ara és el moment. Catalans, esmoleu les eines! Aquesta és la consigna i el crit de la nostra llibertat. No podem tenir por, ara ja, només podem treure’ns-la del damunt! És el moment dels valents. Posem-los al capdavant... i amunt les atxes!