EL SILENCI DELS INTEL·LECTUALS

Que la corrupció és un corcó que fa molts anys que s’ha instal·lat arreu de la nostra societat, és una evidència tan grossa que no necessita demostració: La classe delinqüent que es dedica a la política (no trobareu un sol polític que hagi tingut responsabilitat, que no pugui ser encausat per algun delicte), la classe científica putrefacta que obeeix els interessos corporatius per damunt de la responsabilitat com a científics (avui, la classe mèdica ha perdut TOTA credibilitat), les veïnes de safareig, el que comunament es coneix com a periodistes (els infames personatges que dient mentides es proclamen portaveus de la veritat, sense seguir el codi deontològic que els obliga a contrastar les informacions i fer-ne les investigacions pertinents, i que avui, així que reben el comunicat dels delinqüents de l’Estat, així com el reben, el transmeten a la ciutadania), i podríem referir-nos als psicòlegs (els psiquiatres però, els deixo apart; sempre he considerat que no és una professió sinó una activitat criminal que atempta contra la salut i la llibertat de les persones, i val a dir, que em fonamento en la història d’aquesta pseudociència per a afirmar-ho. Recordem els experiments de l’Alemanya de Hitler, de la Rússia de Stalin, de la Xina o dels Estats Units). I encara podríem afegir a la llista dels corruptes i dels silenciosos, moltes altres branques del coneixement: però avui em vull centrar en els que diuen dedicar-se a les Humanitats i sobretot als filòsofs i escriptors.

Comencem per les branques petites del coneixement. El vergonyós silenci dels sociòlegs és esfereïdor. No en sentireu ni a un dir res contra l’extirpació de la llibertat arreu del món amb una falsedat que clama al cel. I si parlen, compradets i ben satisfets d’haver-se guanyat la vida fent el dròpol al servei dels amos, ens animen a obeir, com l’autodesqualificat Manuel Delgado, el gran revolucionari, l’home que sempre pensava diferent, l’home que estudiava totes les opinions i se n’inventava una altra per donar-se importància. El temps el retratà, i la ‘mentida immensa’ el desemmascarà per sempre. Obeïu!, cridava, el revolucionari i defensor de les llibertats individuals. Obeïu el govern! Sense dubte, pagava els guanys d’anys enrere... Si aquest és el sociòleg més popular i mediàtic a Catalunya, imagineu com deuen de ser els altres que ni abans, i menys encara ara, han obert la boca. I també podem parlar dels economistes, que davant de l’enfonsament definitiu del sistema econòmic mundial, a penes se’ls sent advertir que aquest engany comportarà la misèria i la mort de milions de persones. Els que alguna cosa diuen, almenys tenen dignitat, els que callen, com Sala-Martín, l’insigne professor de Columbia, poc a dir, perquè en declaracions públiques va demostrar que el seu coneixement d’economia era el mateix que el meu en enginyeria aeroespacial. Potser es pensa que fer twits és la seva professió, però s’equivoca. Ara és quan hauria d’estar sacsejant tots els fonaments del sistema polític i econòmic per descobrir quines fosques raons motiven les actuacions dels governs; però calla, com si li haguessin posat el morrió i no se’l volgués treure. Per cert, ara que parlo del morrió. El morrió és, des de sempre, un mecanisme psicològic de sotmetiment molt subtil. Els esclaus portaven morrió, les dones àrabs porten morrió, els ciutadans dels antics països lliures porten morrió. I tots ells, esclaus, dones sense identitat i presoners dels règims dictatorials, són obligats a portar morrió, perquè la pèrdua d’identitat, la identificació amb el ramat i el menyspreu i l’odi envers el diferent, destrueixen la llibertat individual i converteixen la persona en un zombi, que sense expressió facial, és uns ulls per veure i unes orelles per sentir les versions dels amos, del marit o del govern, i callar, sobretot, callar: sotmetre’s amb resignada i satisfeta actitud a les imposicions de l’amo, sense tan sols posar en consideració la legitimitat de la repressió. Dit això, pensem per què TOTS els sicaris que dirigeixen els països del món, han imposat aquest signe evident de destrucció de la identitat al seu ramat, al munt de bèsties que exploten i dirigeixen enganyant-les com s’enganya els nens, amb mentides constants (els reis mags) i fent-los creure que ells tot sols no poden fer res bé, perquè només la ‘gent gran’ sap com són les coses, que papà Estat és la solució a tots els problemes, perquè papà Estat, tot ho fa bé. Un fet que demostra la història sobradament: Hitler, Stalin, Mao, Franco, Mussolini, Pol-Pot, Idi Amin, Netanyahu, Bush, Obama, José María Aznar López, Tatcher, Blair, Barroso, Merkel, Macron, i un etcètera finit, però inabastable.

Tanmateix, aquest escrit vol apel·lar als intel·lectuals. La destrucció de les Humanitats i del sentit del coneixement fa molts anys que va començar, i s’ha imposat perquè els ‘intel·lectuals’ s’estimaren més el prestigi i el reconeixement social i polític sobretot (que aquest els manté) que el servei a les seves respectives especialitats en el camp intel·lectual. Certament, la filosofia està molt malmesa, la qual cosa no vol dir que no hi hagi ments privilegiades que ens podrien instruir molt més que els imbècils que fan les rodes de premsa dels governs. Tanmateix, llevat de Giorgio Agamben i, sobretot, de Byun-Chul Han, la resta de filòsofs res amb seny han pronunciat; de fet, ni s’han pronunciat. Els dos filòsofs esmentats, per la seva objectiva anàlisi de la realitat, foren arraconats i se’ls ha tret la veu. És cert que la gent ha assumit el desprestigi oficial de la filosofia, però els fan callar perquè els imbècils dels governs i dels parlaments saben prou bé que donar-los l’oportunitat de la discussió dialèctica deixaria cadascú al seu lloc: els imbècils com a imbècils, i els filòsofs com a analistes de la realitat i defensors de la llibertat humana. I sí, aquesta és la finalitat de la filosofia, analitzar la realitat i defensar la llibertat humana com a màxima manifestació de la identitat i de la integritat d’un ésser humà. I és clar, als imbècils, això els té cagats de por. Primer, perquè ells no són ni éssers humans, sinó uns animals rapinyaires sense escrúpols, profit ni benefici; segon, perquè no tenen un sol argument per començar una discussió seriosa quant a la immensa mentida; tercer, perquè són l’instrument per a la submissió dels seus pobles amb aquiescència i satisfacció dels beneficis i profit que els reporta vendre ‘animals’. Ja sabeu allò de: El lladre es pensa que tothom roba, o el corb diu negra a la garsa. I no s’hi pot fer més. On no n’hi ha, no en raja. I els zoològics democràtics del món són els circs dels demagogs, pallassos disfressats que menteixen, i farien riure, si la imbecil·litat no comportés tants de mals.

Però els filòsofs estan callats. La destrucció del fonament social: la família, l’activitat, la dignitat, la llibertat, la independència, la justícia i la transparència política, sembla que no els preocupen gens, i miren a un altre costat quan el món que s’està construint és la presó planetària – ja no hi haurà ‘realitat’, perquè sense diverses mirades no hi ha ‘objectiu’ - i l’aniquilació de la llibertat humana – la superior dignitat que ningú pot restringir sense que l’home perjudicat tingui dret a defensar-se fins a matar.

Vull pensar que en els centres de fabricació de treballadors, dits Universitats en record del que foren en altres temps, encara hi haurà un pòsit de saviesa. Si és així, no haurien d’aplegar-se els més representatius dels filòsofs del món, i després de confegir un manifest, fer públiques les seves consideracions? Tots els grans filòsofs que avui hi ha - si n’hi ha és clar -, no haurien de fer valer el seu prestigi intel·lectual? Cap dels imbècils que governen el món o parasiten la ciutadania en els escons dels parlaments té la capacitat intel·lectual ni els coneixements bàsics per a rebatre una declaració que posi negre sobre el blanc el crim que estan cometent ells, polítics, com els periodistes i els científics sense coneixements, i subornats. I encara que la gent – els zombis que recorren els carrers i s’empassen la tele amb els ulls, les orelles i la llengua – creuen que un filòsof és un inepte i un discapacitat, els arguments que els filòsofs poden aportar, sense dubte, podrien fer despertar aquests residus humans, i potser, dic només potser, reconvertir-los en éssers humans.

Cal que s’ho pensi, la intel·lectualitat. Si jo disposés de mitjans, sense dubte que faria mesos que a més de cagar-me en la mare que els va parir a tots, argumentaria i demostraria la causa de la meva diarrea, de manera que tothom podria veure clar que l’únic interès que em mou és la fidelitat a la veritat, a la realitat de les coses, ja que aquesta és la tasca d’un intel·lectual: remenar-ho tot - fins i tot allò que està bé, per descobrir-ne allò que no hi lliga -; i si com ara, el cas és que tot està paorosament malament, assenyalar els culpables i els responsables d’aquest genocidi silent de la llibertat, que deixarà els zombis, els morts vivents que ens envolten i deambulen sense solta ni volta. sense solta ni volta i sense deambulació.

Qui tingui orelles, que escolti!