Tant
se val que la mentida s’hagi desfet com es desfà un gelat damunt
de la sorra de la platja; tant se val, els terroristes no s’aturen
i sostenen l’estat de pànic social mitjançant un seguit
interminable de mentides i de falsedats que els permeten de perpetrar
el crim que polítics inútils - en el sentit més ampla de la
paraula ‘inútil’ -, l’escòria periodística i la vergonya
científica mantenen per a continuar veient com els comptes bancaris
augmenten amb els diners que els banquers i els polítics – els
seus esclaus – roben del treball dels ciutadans, els veritables
amos i senyors del país, i tot, ben repartit amb les meuques de la
premsa i els flàccids intel·lectuals que vesteixen bata blanca i
serveixen a la malaltia contra el seu jurament hipocràtic. Aquesta
és la realitat: la xurma ètica controla el món.
Els
lloros miserables dia rere dia troben ‘infectats’ arreu. La gent
no es mor (almenys de la mentida) i gairebé ningú n’està
afectat, tanmateix, els lloros presenten en primera plana els
‘rebrots’, que en veritat són eructes dels seus cervells
malalts, incapaços de digerir informació i menys encara de
transmetre-la amb fidelitat. Les escombraries polítiques d’arreu
del món sostenen la mentida, protegits per l’autoritat dels amos
que controlen els lloros i els ‘assassins’ dels hospitals, i es
passegen pel país mentint i enganyant, o sigui, l’única cosa que
saben fer bé. Per això, les escombraries humanes llueixen el seu
morrió, com demostració per a la plebs, que tots, sense excepció,
han de mostrar i demostrar la passió envers els seus amos i senyors.
Mentrestant, la indigna classe mèdica, calla, oculta la realitat i
se sotmet a canvi d’un bon ingrès en el compte, gràcies a la
inestimable col·laboració del goril·la i mascota de Gates, que com
a president de l’Organització terrorista contra la salut mundial,
no para de fer gestos i proclames que durant la tardor els morts es
comptaran per milions. No hi ha res com ser un miserable cuc per
assolir les més altes instàncies de poder, sigui en la branca que
sigui, que això de les branques, prou que ho sabem, és una feblesa
per als simis, com els plàtans que tan els agraden i que els amos
els donen així que s’han portat bé.
Aquestes
associacions criminals ja tenen preparada la nova pandèmia. Val a
dir que mai fins avui havia estat possible de preveure-les, però en
els nostres dies els imbècils han assolit el coneixement superior
dels bruixots infal·libles. No dubto que el pamflet dels criminals,
comunament conegut com ‘The Economist’, l’altaveu que anuncia
els crims dels assassins de la humanitat, i que els Rothschild i els
Agnelli s’encarreguen d’esbombar als quatre vents; no dubto pas,
no, de les seves amenaces. Tanmateix, no us amoïneu que cap dels
excrements parlamentaris obrirà la boca, ells només estan per a
robar vots i esperances, tot el demés, no els importa, i com sigui
que qui els garanteix el robatori i el poder si són submisos i
obedients, els protegeixen, aquests miserables continuen instigant el
terror. La por ja la inculcaren amb la restricció de totes les
llibertats i el dret natural, ara tenen l’ordre de mantenir el
ramat obedient i disciplinat, que per això, els criminals que
infecten els parlaments d’arreu del món (i els dic criminals,
perquè cap d’ells sortirà indemne d’un judici contra la seva
gestió, perquè és impossible ser polític i ser honrat, avui menys
que mai a la història de la Humanitat), doncs, aquestes escombraries
humanes, per als quals, la digna sanció seria cloure’ls tots en
els camps de concentració que féu famosos el dictador alemany;
aquesta veritable pandèmia, ha dictat els ordenaments de la nova
normalitat: la deshumanització absoluta.
La
misèria ètica d’un ésser humà és descrita pels seus actes, i
la ignomínia humana és evident quan l’ésser és tan poca cosa
que només pot considerar-se en relació a la resta d’humans que
sotmet cruelment. D’aquesta espècie d’humans, que val a dir, són
tots dignes de la més dràstica política sanitària d’higiene i
extermini, en trobarem a carretades. Malauradament, l’home no és
bo per naturalesa, com creia o deia creure l’ingenu de Rousseau.
L’home és i té un potencial enorme, però només quan reflexiona;
és més poderós no fent, que fent. Però això, no els ho digueu
als khàzars jueus ni als servidors jesuïtes de Satanàs, ja que
ells només poden entendre la ‘flexió’ dels altres als seus
desitjos més baixos i banals. La ignorància és el mal dels pobles,
i per això els pobles admiren i respecten els criminals que són
apujats als graons més alts de l’escala de l’abjecció.
D’exemples, els trobareu en tot moment de la història, i avui, en
tots els governs del món, majoritàriament exercint el càrrec de la
presidència del crim de cada nació. La ignorància féu creure el
poble que estan desarmat estava més protegit, però és ben bé a
l’inrevés; ja que només quan el poble està armat té garantia de
la defensa dels seus interessos. Només de veure els criminals,
lladres i assassins que han governat Espanya i Catalunya, per no
parlar de la defecació europea, o el Banc Mundial o el Fons Mafiós
Internacional, l’ONU i tants altres braços del pop jesuïta i
khàzar (Vaticà i Regne Unit), n’hi ha prou per saber que Pujols,
Montillas, González i Aznars, com Borrells, Sánchez, Iglesias i
tants altres, són els escolanets dels mossens de la nova religió:
l’horror.
Primer
fou la por, ara estem en el terror, que es deixa veure en els ulls
que ens sotgen amb la boca tapada pel morrió que obstrueix el
pensament. Veure, sentir i callar. Aquest és el símbol més
feréstec del terror. Subtil, sí, però terriblement feréstec,
perquè com un virus dels més virulents infecta sense adonar-nos tot
el nostre sistema de pensament i raonament, i quan el nostre sistema
identitari vol reaccionar, no tenim capacitat immunològica. Ells,
els nostres enemics mortals, ho saben. I si algú creu que escric
bajanades, només que faci el mínim esforç d’indagar i investigar
quant a la vida de qualsevol d’aquests criminals, i no tindrà el
mínim dubte que la vida de tots ells està feta de la violació dels
drets dels altres, de la prostitució dels òrgans de poder i
garantia que ells diuen defensar i de la corrupció de tot el sistema
que obedients han destruït per a major glòria dels seus amos i
d’ells mateixos. Creiem que un títol és alguna cosa més que unes
paraules o un tros de paper, i un títol és paraules i un tros de
paper. L’home no pot ser expressat ni en paraules ni representat en
un paper. Però, això, és clar, els que viuen de fer llistes de
cadàvers i víctimes, no hi poden parar atenció, els seus crims els
obnubilen la vista, l’enteniment i l’ètica que semblava inherent
a tota ment humana mínimament desenvolupada.
Que
els jueus khàzars són el terror personificat és escrit en els
llibres d’història, encara que aquestes sangoneres, ho hagin
intentat amagar sempre; de la mateixa manera, que els jesuïtes són
el terror personificat, i només hem de fer memòria de quants Papes
han mort a les mans d’aquests assassins. El darrer Joan Pau I. I
avui, a la Seu de l’àngel caigut, hi regna una harpia jesuïta.
Sabem
qui són, què han fet i què volen fer. Podem ser com els presoners
en els camps de concentració que esperaven l’obertura de dutxes de
les càmeres de gas – que els amos sempre es preocupen per la salut
dels seus esclaus – o podem provocar la revolta d'Espàrtac. No
oblidem que els criminals que estan preparant l’horror, els
polítics nacionals, són els que estan a les ordres del poble i no
el poble a les seves ordres; encara que aquests infeliços creguin el
contrari. No oblidem que no és poble el que menja de les bones
accions del govern, sinó que és el govern (avui criminal des de
qualsevol punt de vista jurídic, polític, social, econòmic i
personal) que menja del treball del poble, per això el poble té TOT
EL DRET I TOTA LA LEGITIMITAT a exigir als criminals la
responsabilitat que han negligit. I aquest dret i aquesta dignitat
estan èticament molt per damunt de la miserables vides de
sangoneres, rosegadors, voltors, escanyapobres i altres residus
orgànics.
El
terror ja el tenim en els nostres carrers, subtil i silenciós, i
l’horror ens espera a la tardor, quan les hosts del diable
s’escamparan arreu i de totes les maneres possibles, com ho anuncia
sense cap decència, la propaganda ‘The Economist’ en la seva
última portada, en un perfecte exercici de demostració de com de
malament tenen el cap aquests criminals; la qual cosa ens hauria
d’ajudar a entendre fins on pot arribar l’home sense principis,
ètica, escrúpols ni raó.
Mentrestant,
tothom, com els segrestats, llueixen el signe del seu sotmetiment. No
és por a una bèstia inexistent, és terror a les bèsties que sí
que existeixen. Però, per a desgràcia de la Humanitat, aquestes
darreres bèsties només es vencen en una lluita sense rendició.
Podem esperar que ens injectin o podem tractar d’inventar-nos la
nostra injecció. I aquesta injecció social és la DESOBEDIÈNCIA,
ja que contra un món sencer que desobeeix, el seu poder es delata i
amb això, els seus dies comencen el compte enrere.
O
ELLS O NOSALTRES.
Napoleó
Bonaparte
«Els
jesuïtes són una organització militar, no religiosa. El seu cap és
el cap d’un exèrcit, no un senzill pare abat d’un monestir. I
l’objectiu d’aquesta organització és: EL PODER. Poder en
l’exercici més dèspota. Poder absolut, poder universal, poder de
controlar el món per la volició d’un sol home. El Jesuïtisme és
el més absolut dels despotismes, i al mateix temps el més gran i
enorme dels abusos...»
«El
General dels Jesuïtes insisteix a ser l’amo, el sobirà sobre tots
els sobirans. Allà on els Jesuïtes siguin admesos, ells seran els
amos, costi el que els costi. La seva societat és per naturalesa
dictatorial, per tant, és l’irreconciliable enemic de tota
autoritat constituïda. Tot acte, tot crim, per més atroç que
sigui, és un treball meritori, si és comès pels interessos de la
Societat dels Jesuïtes o per ordre del General.»
General
Montholon (Memorial de la captivitat de Napoleó a Santa Helena)
John
Adams
«No
tindrem eixams regulars d’ells aquí, entre tantes disfresses com
només un rei dels gitanos pot assumir, vestits de pintors,
d’editors, d’escriptors i de rectors acadèmics? Si alguna vegada
hi ha hagut un cos d’homes que han merescut maledicció eterna en
la Terra i en l’Infern, aquests són els de la Societat de Loyola.»
Fragment
d’una carta a Thomas Jefferson, President dels Estats Units.
(George
Reimer. The New Jesuits, Little, Brown, and Co. 1871)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada