2,3 MILIONS DE CATALANS CONDEMNATS

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per unanimitat i en espanyol, ha fet públiques les sentències en primera instància contra l’expresident Mas, i les exconselleres Ortega i Rigau. Els ha condemnat per desobediència a penes d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics, unes penes que van de l’any i sis mesos fins als dos anys. Una pregunta que em faig i m’amoïna és quin tipus de justícia és aquesta que condemna els tres alts càrrecs i deixa lliures i sense condemnes més de 2 milions de persones que feren el mateix: desobeir el Tribunal Constitucional. La condemna a tres persones en representació de tots els delinqüents que desobeiren les ordres del constitucional, és des de qualsevol punt de vista una aplicació discrecional de la justícia. Tots els que participaren activament fent de voluntaris així com tots els delinqüents que anàrem a votar som reus del mateix delicte. Per què només se sentencia tres persones, a espera de castigar el Quico Homs? Quina mena de justícia és aquesta? O és que el tribunal de los principios de movimiento, ai, perdó, constitucional (és que costa, sobretot quan penso que l’hereu de Franco era aquell cooperador del règim que fou nomenat rei, que jurà les «leyes del movimiento» i no ho féu amb la constitució), potser aquest tribunal ens absolt perquè considera que les nostres facultats mentals estan perturbades (ja hi va haver qui va dir que l’independentisme era una malaltia psiquiàtrica), potser sí, però aleshores, i parlo per mi, que si us plau m’incloguin amb els condemnats avui, ja que vaig anar a votar amb plena consciència del que feia i sabent que em passava per l’arc de triomf la sentència d’un tribunal que fins ha estat desqualificat per la Comissió de Venècia. De fet, és un tribunal que no té cap autoritat si no és la de garantir el pacte de «canviar-ho tot perquè tot segueixi igual» que feu l’il·legítim rei d’España, per més que fos amb aparença de legalitat. No oblidem que Franco fou cap il·legítim de l’estat, però acomboiat per tota la legalitat dels feixistes i dels covards. Al capdavall, un tribunal que com tots els tribunals espanyols funciona com un conjunt de titelles al servei del govern espanyol (PP-PSOE); uns governs, que si els tribunals tinguessin algun deix de justícia haurien perseguit per delictes de lesa majestat: recordem els atemptats de l’11 de març, els crims dels Gal, els crims contra la humanitat de l’Aznar... per no parlar del seguit de corrupció que impregna aquest país i aquest prostíbul dit Tribunal Constitucional, que accepta cap cot les ordres de l’autoritat política, com feien els messells dels jutges amb l’excel·lentíssim dictador. Quan un jutge obeeix, no és un jutge, és una titella idiota.

Si algú ha demostrat una mica d’integritat en aquest país de pandereta, ha estat l’anterior fiscal general de l’Estat: el senyor Torres-Dulce, que quan va poder va abandonar el seu càrrec per decència, perquè sentia vergonya d’allò que feia, s’avergonyia de trair els preceptes bàsics del seu càrrec i de la justícia. Els polítics de torn li exigiren portar a judici els avui condemnats, i com ho féu, el deixaren marxar. Si hagués dimitit abans d’haver obeït la demanda del govern «democràtic» que Franco i el Rei ens havien deixat tan ben preparat, ara la seva situació personal i professional seria molt complicada, que ja sabeu allò que «España no paga traidores». I amb això el país s’ha omplert de traïdors que no paguen a Espanya. Si els patriotes que s’omplen la boca d’Espanya, els preocupés més Espanya com a nació que les seves butxaques i els seus privilegis, no tingueu cap dubte que el país seria una altra cosa, però des de sempre els governants espanyols, borbons la majoria d’ells, s’han preocupat -i molt- que el seu país fos analfabet, que els seus ciutadans fossin molt orgullosos de la seva misèria econòmica i intel·lectual, i fins als que no els agrada el jou, els han deixat que marxin a l’estranger a comprovar com de difícil són els idiomes estrangers; que els bàrbars són bàrbars per alguna cosa. I d’això darrer en tenim l’exemple paradigmàtic del president de govern espanyol, una eminència en això de fer el ridícul; i penseu que de segur que en un sopar amb els llepaculs a la vora, es deu ufanar de com va contestar al periodista que li parlava en la llengua de la pèrfida albion. I tots els comensals li hauran rigut la gràcia; que les garrofes en aquest país es guanyen amb el servilisme i amb no pensar. Per tot plegat:

El nou Tribunal de Orden Público hauria de castigar tots els catalans que votàrem el 9-N, inclosos els que votaren que no, ja que exerciren un dret no permès per l’autoritat, i qui no obeeix l’amo, a Espanya és un traïdor. Mentre que no ens jutgin a tots no hi haurà justícia. Però què dic, si els jutges espanyols sempre cerquen en els subalterns allò que haurien de buscar en els responsables! La corrupció del PP és un exemple incontestable, i la del PSOE també, com la de la CiU de personatges tan miserables con Pujol, Roca, Alavedra i companyia... però ells només busquen els responsables últims quan els acusats són independentistes catalans; ja que si són fills del règim, ni culpables no hi troben i aquells que podrien dir alguna cosa moren sobtadament, com si Déu els fes la feina bruta. Ai aquests empresaris valencians morts en estranyes circumstàncies, ai la pobra Rita Barberà que de tan honrada no pogué suportar un seguit d’acusacions tan indecents, i el cor se li aturà! Tanmateix els alts tribunals vetllen per la legalitat i acusen uns senyors per posar unes urnes per tal de saber la voluntat dels seus governats... i és clar, com voleu que això ho pugui entendre un jerarca espanyol!

Veure el que se suposa una autoritat judicial fent pública la sentència contra les urnes, la desprestigava del tot, per més togues i autoritat de la que es volguessin investir. L’única cosa que hem de tenir present els catalans, és que quan tinguem la república, així com el Rei d’Espanya serà un ciutadà estranger, aquests jutges de pa sucat amb oli els haurem de despatxar, que vagin amb el seu rei a seguir fent de messells, que España sí que paga la submissió. Quina arrogància i menysteniment la dels jutges, que gosaren d’insultar la intel·ligència dels acusats! El senyor Barrientos no mereix cap respecte, ni com a jutge ni com a persona, ja que la misèria de l’esclau és enaltir l’amo contra tot enraonament intel·ligent. No per ofendre tens més raó, i les més de les vegades qui ofèn és qui no té arguments, i menys encara raó. Faci-s’ho mirar, senyor Barrientos.

Al TSJC: Encara teniu més de dos milions de culpables lliures pels carrers de Catalunya, afanyeu-vos o ja no els podreu inculpar ni castigar per «insurrecció electoral».

P.S. Us recomano de llegir l’article de Víctor Alexandre al diari El Món, titulat: El Tribunal Constitucional de l’amo blanc. Publicat el dia 12 de març de 2017.