POLÍTICS CATALANS : OBRIU ELS ULLS !

Ahir, 25 de febrer, els CDR van fer una demostració d’organització, de força i de representació popular. Els CDR van assenyalar el camí que cal seguir d’ara endavant. I no només els CDR, sinó que Josep Guardiola, amb la tossuderia de mantenir el llacet groc, ha escampat la repressió felipista a la Gran Bretanya, a França i a Europa. Aquest és l’actitud. Ahir el Rei dels espanyols, el rei de la restauració franquista, va haver d’escolar-se com un lladre per Barcelona, fent servir tota la força de repressió i l’amenaça per no haver de sentir de ben a prop la gran estima que li tenen els catalans. Per poder anar a sopar, va haver de blindar tots els voltants de la Via Laietana amb un exèrcit de policies. Un rei rebut pels seus esbirros, mentre la gent era amagada als carrerons. Tot i això, va sentir prou clares les efusives mostres ‘d’amor del seu poble’. Fou un extraordinari exercici de demostració del poder de les tiranies. Un rei ultra-protegit per les seves forces repressives davant de la voluntat de manifestació i expressió dels seus súbdits. Tot un passeig triomfal! Veure la Via Laietana buida, flanquejada de dalt a baix pels llums blaus dels cotxes de policia i ni un sols ciutadà, demostra la victòria moral del rei de Franco.

Avui hi ha dos articles d’opinió prou interessants. Un, en el Nacional.cat, signat per Agustí Colomines, titulat: ‘’Combatre el franquisme coronat’, i l’altre, publicat en El Món.cat, signat per Marc Gafarot, titulat: ‘Més Txarangos i menys polítics demanant perdó’. Aquests articles que amb el títol ja paguen, són el camí que hem de seguir. L’Agustí ens documenta de la crua realitat que Felipe VI representa, i en Marc ens mostra quin ha de ser el camí. Si el primer ens diu que la monarquia és la perpetuació del franquisme estructural - només cal recordar que Pérez de los Cobos, el simpatitzant de Tejero, el repressor de l’1-O, i que es vanta de la seva actuació, ha estat ascendit a General! -, el segon ens il·lustra com s’han de defensar les idees: proclamant-les i no desdient-se d’allò que abans s’ha proclamat. Convindria molt a la classe política que prengués nota del que es diu en aquests dos articles. Un demostra quin és el tipus de règim al qual ens enfrontem; l’altre, quina ha de ser l’actitud.

Ahir el poble de Catalunya va demostrar que està disposat a la desobediència. Ara és l’hora que els polítics prenguin el relleu. Arreu del món, la premsa, que no les classes dirigents, van descobrint què és el règim espanyol. El color groc s’escampa com a l’esperança d’un poble i de la llibertat. Els nostres polítics han de ser la clau per reforçar la desobediència civil i pacífica. La implantació del 155 no és possible si la determinació política catalana és la constant desobediència. Si la classe política anima els seus ciutadans a fer resistència passiva i a defensar els seus drets democràtics i la seva llibertat individual i col·lectiva, la implantació no podrà ser efectiva. No pot ser que la Televisió Pública catalana es deixi sotmetre a la dictadura del règim. No pot ser que VOX, amb 198 vots a Catalunya, ocupi la centralitat d’un programa de màxima audiència. Donar veu als nacionalcatòlics perquè el tirà ha pres les brides de la corporació pública, ha de ser respost amb vagues, amb desobediències públiques en retransmissions en directe i obertes, i exposar clarament la realitat de la censura i persecució de la llibertat que vivim a Catalunya. Que no dubtin que la reacció de la gent serà immediata. Abaixar-se els pantalons, comporta el desencís, i és el que volen i saben els del 155.

Ahir l’hereu de la corona franquista, després d’haver hagut d’arribar al Palau amagat del poble català, encara va tenir la gosadia d’amenaçar de treure’ns el suport per a l’esdeveniment en el qual es presentava si els catalans no ens agenollem davant de la seva presència. Recordem que fou aquest mateix individu qui va trucar personalment al responsable de SEAT perquè deslocalitzés la seva empresa. La supèrbia d’aquest rei el desautoritza absolutament. Avui, hi ha un comentari d’un lector a una notícia – no recordo on l’he llegit i que l’autor em disculpi -, en el qual, l’home, que es defineix com a anglès i republicà, cosa estranya, com ell mateix escriu; reconeix que sent respecte per la corona britànica, ja que fa molts d’anys que els reis britànics van comprendre el joc democràtic i que estan al servei del poble, i no com la corona espanyola, digna de país africà, en la qual el monarca demana el sotmetiment i la veneració dels seus súbdits. Justa la fusta! Aquest tirà és el monarca espanyol, el qual el podeu trobar en imatges en blanc i negre, amb el seu papà, mentre Franco li toca el barbó en una d’aquelles imatges tant cursis com xarones d’exaltació del règim, per cert, una imatge que fa poc vam veure remodelada en el sopar de la família reial, en un ambient cordial i tan bucòlic i natural que feien venir basques.

Els polítics han de tenir molt clar que deixar en mans de l’enemic la informació (TV3), la persecució lingüística (escoles), les decisions polítiques (obediència), la policia (mossos d’esquadra) i l’autoritat judicial (sotmetiment) són actes de rendició, i que el poble, ahir ho va demostrar, no ho vol pas. Si ens intoxiquen amb informacions falses i ens deixem enganyar, no creurem en la nostra força. Fa uns dies la CEO va publicar uns estudis en els quals feia davallar el suport a la independència. Ens hem de creure aquests pronòstics sotmesos a la tirania del 155? Qui ha encarregat l’enquesta, qui l’ha cuinat i qui hi ha donat el vist-i-plau? Ens creurem que hem perdut, després de les eleccions, gairebé un 10% de suport en qüestió de dos mesos? Volen fer-nos-ho creure! La falta de confiança minva l’energia.

Ni un pas enrere. Penseu que aquells que ens acusen d’adoctrinament – pràctica, d’altra banda, molt coneguda per ells, perquè fou el sistema educatiu franquista, i el que volen tornar a imposar amb l’honor a les sagrades ‘fuerzas armadas’ -, penseu, que ahir, mentre la gent escridassava al rei, Cuatro en una connexió en directe, subtitulava la notícia:

‘Caceroladas y concentraciones de apoyo al rey’. Ras i curt.

Per primera vegada des de 1936 el franquisme està en perill, i els espanyols adoctrinats durant vuitanta anys, no volen perdre els valors que el feixisme els inoculà. Els catalans tenim a les nostres mans fer-ho evident. I això s’aconsegueix amb desobediència, constància en la reivindicació de llibertat per al nostre poble, i sobretot amb decisió. Per això, els polítics que tinguin por, sentiment prou humà, que no es vegin amb cor ni amb força per a seguir, que deixin espai a altres que sí que tenen aquesta ferma decisió i que són capaços de fer front a la por. No oblidem que el pas enrere fet pel pusil·lànime pot fer enrere molta gent i comportar la derrota, com el pas agosarat de l’intrèpid arrossega la gent a la conquesta.

Ahir no sé si el rei va menjar botifarra, el que és clar és que els catalans li’n van fer una exhibició.