LA FALSA LLIBERTAT

Aquest escrit respon a la sorpresa que he experimentat en el seguiment que fa la gent d’aquest blog. Des del començament, el seguiment dels escrits que hi escric ha estat baix, però hi havia un nombre de visites que eren prou motiu com per continuar expressant les meves opinions i conclusions quant als temes d’actualitat. Durant molt de temps, el tema central dels escrits girava al voltant del procés independentista. El seguiment en aquest període es mantenia constant, si fa no fa. Després de comprovar la traïdoria dels partits autonomistes catalans i d’escriure quant a la manca de qualitat ètica, política i social dels suposats representants polítics, vaig decidir de deixar-los de banda. Al capdavall, ens han tractat com a babaus, ens han dit el que volíem sentir, perquè sabien que així aconseguirien la cadireta i el sou que és l’única raó per la qual estan en política.

En abandonar a poc a poc la desfeta del procés, em vaig centrar en els que havien de ser els defensors de la llibertat, els drets, la justícia i la democràcia, o sigui, la Comunitat Europea, per demostrar amb arguments solvents que el femer europeu és un estat feixista de la mateixa magnitud que la tirania del Borbó, i les indignes autoritats europees, una colla de delinqüents i venuts al servei de les grans corporacions, uns homes sense el mínim requisit ètic ni social, gentalla que de la mateixa manera que estan en política, estarien exercint de sicaris de qualsevol malvat de barris baixos. Aquestes perles de la política europea han estat els meus objectius perquè les respectives carreres delictives mereixien el coneixement públic. De la mateixa manera, vaig començar a carregar contra el femer europeu, un organigrama concebut per a l’enriquiment despietat dels més rics i l’enfonsament en la misèria i la pobresa de la ciutadania europea. Per això vaig parlar d’alguns d’aquests delinqüents premiats, reconeguts per les més altes instàncies del poder com a homes polítics, i que no són més que soldats sense escrúpols al servei dels seus generals. He parlat de Durao Barroso, de la Lagarde, del Juncker, del Tajani, etcètera, i podríem parlar d’altres, dels quals no he escrit gairebé res, perquè parlar de genteta com el Borrell o el Rato, em sembla tan innecessari com una pèrdua del temps. Algú pot creure que aquests dos darrers tenen algun tipus de ‘credibilitat’ com a persones amb dignitat? I bé, amb tot això, podem dir que Europa està farcida de la gent més mesella, obedient, cruel i vil. Fixem-nos en aquests detalls que ens ho demostren sense cap dubte: tots ells han bregat i perdut el son per enriquir els seus amos, els senyors financers i les corporacions que malgrat el seu ‘profund i sentit’ proïsme i filantropia, augmenten els seus beneficis dia a dia, i aboquen la ciutadania a unes condicions laborals precàries i, amb això, a la pèrdua d’independència i llibertat. Que aquestes, no ens enganyem, són les raons de la creació d’aquest nyap dit Europa.

Doncs bé, a mesura que analitzava el feixisme o totalitarisme de la plutocràcia financera, el seguiment del blog ha minvat. Sense dubte que pot ser perquè els qui em llegien no hi troben res que els pot interessar. Sense dubte que pot ser, i aleshores la meva decepció hauria de fer-me reflexionar quant al meu punt de vista o a la manera amb el qual l’expresso. Tot i això - la meva limitada capacitat i ‘la consegüent’ davallada del seguiment dels meus escrits -, m’ha cridat l’atenció que darrerament, després d’un parell d’escrits ‘culturals o artístics’ i un altre parell de polítics, el seguiment hagi abaixat fins a la insignificança. Per bé que hi poden haver raons imputables a la meva incapacitat i manca de destresa, crida molt l’atenció que els darrers escrits assenyalaven directament el BIS, el FMI, el Banc Mundial, els Rothschild, els Rockefeller i tota la colla de delinqüents que conformen el BIS. Així, en els últims escrits em referia a la inefable Christine Lagarde, dona de trajectòria sinistra i que ara es farà càrrec del Banc Central que controla els calerons de tots els ciutadans europeus. Des d’aleshores, en els cercadors d’Internet costa Déu i ajut de trobar la referència al meu discret i modest blog. Es veu que els robots de control fan bé la feina i saben destriar adequadament què és saludable per al poble i què dolent.

D’un temps ençà, és fàcil de comprovar com els cercadors, així de Google com a Youtube, orienten les nostres recerques envers l’interès dels amos. No oblidem que fa poc apareixia una notícia, un escàndol majúscul, que aviat fou desplaçat de les pàgines de la informació, tant en els diaris convencionals al servei dels amos com en els que suposadament són la contrainformació. I així, la notícia que l’estat australià tenia un tallafocs per evitar que els seus ciutadans accedissin a segons quines pàgines d’Internet, sorgí un dia com un escàndol, i mai més n’hem sentit res més. Sabem que la Xina controla Internet, sabem que Rússia controla Internet, sabem que Austràlia controla Internet, sabem que aquesta eina d’informació lliure pot ser controlada totalment si els interessos de l’elit així ho vol. Avui Internet és una eina que fan servir exclusivament per a la manipulació de la consciencia dels ciutadans.

Apart dels continguts intel·lectualment menyspreables, com la majoria dels youtubers, els ‘influencers’ i altres espècies similars, hi ha un bé de Déu de continguts suposadament informatius, els quals però, si ens hi fixem, tots van en la mateixa direcció, sigui perquè segueixen fil per randa el mandat dels amos, sigui perquè acusant-los aparentment dels crims que cometen, manipulen la informació per a demostrar-la falsa o infundada, de manera que per la cara A o per la cara B, l’internauta rep la versió oficial o la versió ‘conspiranoica’ sense fonaments, sense arguments ni proves fefaents, de manera que les versions objectives, aquelles que tracten d’analitzar la realitat i l’actualitat amb seny, són les que més costen de trobar. La imbecil·litat és a primera plana, ja que és l’objectiu dels amos fer-nos a tots imbècils, perquè la ignorància es tradueix en el domini damunt del poble i a més a més és la base per al conreu de les riqueses dels poderosos; res que no se sàpiga des que l’home és home. Tot seguit de la imbecil·litat, podem trobar semi-informacions tergiversades, mancades de rigor i criteri, però que ajuden a la confusió i al màgic enginy que tothom pugui creure allò que vulgui, que això és ‘la llibertat’ segons els criteris dels amos. D’aquí que la idiotesa convençuda sigui la segona de les possibilitats, si falla la imbecil·litat ignorant. I no ens enganyem, llevat d’això, poca cosa més. Sí que podem trobar un vídeo acabat de penjar o un article acabat d’escriure que responen al producte d’una intel·ligència humana, però són pocs i si no els saps cercar, no els trobaràs.

Resulta curiós que una entrevista a Sheldon S. Wolin, un pensador que fa uns anys que ens va deixar, un home gran, un home que havia estudiat les societats modernes i construït una teoria molt enriquidora per veure quina és la realitat actual del món, només la trobem en anglès, sense cap subtitulació a cap llengua, amb la qual cosa es limita l’accés de moltíssima gent a l’exposició d’una teoria tan interessant com real, com és el Totalitarisme Invertit, que és l’exposició que el poder polític avui està en mans d’una plutocràcia criminal que dirigeix el món com una tirania, amb l’avantatge que no hi ha tirà sinó uns mesells ‘intercanviables’ que fan política tot servint aquest Leviatan.

Internet cada dia és menys lliure, hi ha més altaveus per a la conscienciació de la realitat que defensen els amos - sigui per imbecil·lització o idiotització de la població -, que continguts seriosos, responsables, intel·ligents, assenyats i documentats amb proves i indicis evidents. No hi trobareu pas un aprofundiment quant als criminals del nostre món (Epstein, Clinton, Lagarde, Barroso, Aznar, Bush...) i us ompliran de propaganda de les grans gestions d’aquests prohoms mundials. I no cal parlar si tractem de trobar informació fidedigna de gentalla com Georges Soros, el criminal que del no res es feu multimilionari i que, quan es feu multimilionari, s’adonà que era Robin Hood dels boscos, i des d’aleshores malbarata el seu capital inesgotable (fixeu-vos si ha treballat l’home!) en projectes socials i en el bé dels més desfavorits econòmicament i social. Sants barons que permeten que alguns comprats diguin el que se’ls permet que diguin, i amaguen sota els bits o sota terra els qui diuen o voldrien dir el que els sants barons no els permeten de dir.

Potser, d’aquí uns mesos hauré de deixar d’escriure per a mi sol. Aquest és el repte que ens volen fer enfrontar els ‘totalitaristes invertits’. Persistirem mentre puguem, aquest és el nostre veritable repte, i per això caldrà que aquells pocs que ens llegeixen, mantinguin la fidelitat a la crítica lliure i a més a més facin arribar els nostres escrits a més gent. Per això, si llegiu aquest escrit, feu-lo córrer, i entre tots tractem d’assenyalar aquella gent que amb més o menys èxit o encert, ens volen fer veure el món d’una altra manera. No dubteu de fer-me arribar aquells bloggers que s’oposen a la tirania del totalitarisme invertit dels grans criminals del BIS (almenys, a Occident), els que falsifiquen moneda de curs legal per a benefici propi i malguany de tota la civilització occidental, sí, no dubteu de fer-me’ls saber, que (una vegada visitat el blog) serà un plaer fer-los propaganda al meu blog i animar els lectors d’aquest que cerquin la veu dels altres. Al cap i a la fi, és el que he fet sempre que he pogut, així he recomanat més d’una vegada el blog, avui apagat, de Palinuro i vaig mostrat la meva sorpresa per la desaparició d’un blog com ‘El robot pescador’, del que, almenys jo, no n’he tornat a saber res.

Així doncs, aquí teniu la meva experiència breument ressenyada, i espero que aquest escrit pugui servir per fer-vos conscients del que jo crec que és control sobre Internet, i qui sap si així aconseguirem d’assolir una xarxa de contactes de gent compromesa, de gent que tracta de fer veure la veritat de manera honrada i sincera. Només la veritat ens fa lliures, per més que el totalitarisme ens demostri que la mentida ens fa millors, a malgrat que la ‘seva veritat’ ens faci esclaus.

Si no volem que Occident ressusciti sagnants tiranies, ens hem de moure, que els amos del món, avui, només freturen de trobar ‘el líder’, l’home que amb el seu carisma farà rendir la humanitat a la seva brutal i feréstega tirania amb un rostre de bonhomia i una aparent preocupació socials. En els nostre dies, la Lagarde ja ens confessa que la seva preocupació són els pobres. És pot arribar a ser més cínica!

L’Infern és molt a prop, i si ens en volem fer escàpol, ens caldrà eliminar els dimonis. Que ningú no en dubti.